Transcript El teatre al barroc

• Context
històric *********
• Característiques de les obres
• Autors i obres
Context historic
Es tracta d’un període històric en la cultura occidental
que avarca des de finals del segle XV fins al XVIII, al
llarg del període conegut com a Edat Moderna,
fortament condicionat per una sèrie de factors i
on hi podem dividir 3 períodes:
•
s. XV :
(El Renaixement).
• s. XVI XVII : (El Barroc).
• S. XVIII :
(El Neoclassicisme).
Ss. XVI XVII :
 A començaments de segle, arribada al poder de Carles I
dinastia dels Àustria
S. XVI
Estat unitari basat en la unió de les diverses corones (pèrdua
progressiva de la presència de les corts de la Corona d'Aragó)
– Primera Revolta de Germania –
→ dràstica reducció demogràfica → Crisis.
S. XVII
 Expulsió dels
moriscos
‐ Disminució nombre ma
d'obra barata
‐ Fuga de capitals.
→ inici procés de refeudalització
– Segona Germania –
 Centralització del poder → Tensió social
↓
Augmenta per l’arribada exercits imperials per a la posterior
invasió de França.
 En l'àmbit cultural, destaca l'augment de prestigi del castellà.
S. XVII
Abandono, del valencià com a llengua de cultura
Aquest segle suposà el reforçament del poder reial
front a les corts forals valencianes, i el inici del fi de
l'hegemonia de Valencia en el conjunt d'Espanya, degut a:
- Els efectes de les Germanies,
- l'expulsió de les minories del Regne,
- els continus atacs turcargelins a la costa
- i especialment la desviació del nou comerç enfocat cap a
l'atlàntic en detriment del comerç mediterrani.
S XVIII :
 Finals s. XVII: revitalització de l’economia valenciana que fou frenada per la
Guerra de successió espanyola.
↓
Coronació de Felip V de Borbó → monarquia despotica molt centralitzada
La pronunciació del Regne cap al pretendent austríac va causar:
S.
XVIII
• Operacions militars com la Batalla d’Almansa.
• Abolició del Furs i de l’autonomia monetaria i fiscal – Decret de
Nova Planta – o la divisió de l'antic Regne en tretze governacions.
 Fins ben entrat el s. XIX, el català continuà sent l’única llengua
diària del poble però la castellanització fou progressiva
Abundancia d’obres metalingüístiques.
S.
XVIII
 En general, el tret d’influència més destacat sobre la nostra cultura
durant aquest segle fou concretament a l'àmbit lingüístic.
- Per una banda la constant castellanització de la cultura de la Corona.
Models artístics major part, en la llengua castellana
- D’altra banda, el sentiment de disgregació que en certa forma hi havia
entre els distints regnes que la conformaven – desconnexió cultural –.
Fet accentuat en la diversificació dialectal → poc a poc es generalitza
el concepte de denominacions particularistes per denominar la llengua
comuna. – Català, valencià i mallorquí –
**********************************************************
El fet de la pèrdua progressiva de la llengua valenciana als àmbits d’ús de
caràcter culte i a institucions oficials –Decret de nova planta- donant pas al
castellà.
A l’àmbit literari també ho ocorregué , els escriptors empraven el castellà com a
única llengua.
En el cas de la poesia destaquen:
• El conceptisme - Francisco de Quevedo - .
Amb sinuositat, predomini del contingut davant la forma, amb un llenguatge
rebuscat ple de contrastos i constants jocs de paraules.
• El culteranisme - Luis de Góngora -.
LA POESIA AL BARROC
 Es el gènere per excel·lència del barroc
 Divulgada en còpies manuscrites per mitjà de
l’impremta.
 Els temes que més destacats son :
- Sàtira corrosiva, l’elogi desmesurat o l’elegia
patètica.
- La inestabilitat de la Fortuna
- El pas del temps inexorable
- La fugacitat de la bellesa i el plaer
- Tots aquests temes capaços de ser tractats des de
la sàtira i amb intenció moralitzant
Francesc Vicenç Garcia
 Va nàixer a Tortosa
 Estudia a Lleida i a Barcelona
 Mes conegut com a el Rector de
Vallfogona. Conreà una poesia
artificiosa elegant i cortesana.
Utilitzà sobre tot sonets i dècimes amb abundants
expressions retòriques i castellanismes
 Es burlà contra casi tot
 Un poema que reflexa aquesta característica es:
A un assumpto Llépol
A un Assumpto Llepol
(començament)
No serà persona cuerda
ni manco estimada en res
ni tampoc bon portuguès
qui dirà mal de la merda
Que encara que sia verda,
blanca, negra parda o groga,
no es just que ningú se moga
per dir sia dolenta
perquè, en cara que és pudenta,
és antiquíssima droga
Francesc Fontanella
 Nasqué a Barcelona.
 Cultivat Poeta i dramaturg.
 Conegut pels seus poemes lírics i religiosos.
 Escriu sonets (alguns amb influències de Garcilaso) i uns
romanços anomenats "giletes”.
 La principal característica de la seva poesia és l'exagerat
sentimentalisme.
 Té clares influències de Góngora
 Combina accions i personatges de manera seriosa i
còmica.
 Una de les seues obres mes Populars es Lo desengany.
Tenen lloc representacions religioses d’una
rellevància especial.
Usades per l’Església des de l’edat mitjana com a
instrument pedagógic i propagandístic
Les peces s’agrupen en cicles d’una mateixa
temàtica.
Són conservadores i representades per clergues i
feligresos amb motiu de:
•Una festivitat religiosa (cicle marià).
•Un periode litúrgic (cicles de Nadal i de la Passió)
•La commemoració d’un sant (cicle hagiogràfic).
CICLE ASSUMPCIONISTA O
MARIÀ:
 L’obra més coneguda
el Misteri d’Elx.
 Conservat en una versió escrita del 1625,
d’origen medieval.
 Es representa a l’interior de l’església de Santa
Maria d’Elx
per haver rebut un permís
especial del papa Urbà VIII el 1632 ja que
aquesta mena de representacions religioses
hagueren d’eixir dels temples.
 250 versos que són cantats, hom recorda la
mort de Maria i el seu traspàs i assumpció el 14
d’agost ( la vespra) i la coronació el dia 15
d’agost (la festa).
 Espectacular aparat escènic on destaca el núvol
o magrana de la davallada de l’àngel en què els
angels recullen l’ànima de Maria.
 La música combina composicions de polifonistes
destacats amb cants de procedència popular.
 En el cicle de Nadal destaca el Cant de Sibil·la,
profecia que ja en el segle X, un intèrpret
cantava la nit de Nadal dins l’esglèsia.
 Posteriorment apareix la tradició dels pastorets,
que hui en dia es manté viva.
CICLE DE PASQUA.
Les primeres representacions de la passió, mort i
resurrecció de Jesucrist daten del 1481:
El Misteri de la Santíssima Passió de Cris de Cervera, a
Segarra.
La versió escrita més antiga està relacionada amb la
Història de la Passió
dels valencians Bernat Fenollar i
Pere Martinez.
Dins aquest cicle cal situar les danses de la Mort, peces
en vers en què el personatge de la Mort va convidant a
una dansa els representants de tots els grup socials.
 El teatre hagiogràfic s’integra en escenificacions
que envoltaven la processó del Corpus.

•
•
•
Tres misteris copiats a València:
Misteri d’Adam i Eva.
El Misteri del rei Herodes.
Misteri de Sant Cristòfol.
La comèdia burlesca barroca
Contenia una sèrie d'elements singulars i característics
que el evidenciaven com un subgènere teatral diferent al
què fins ara s'havia classificat com a comedia de enredo.
És la paròdia de les comèdies barroques castellanes.
Manera exagerada i incoherent de trencar el model
imposat pel teatre castellà.
Els personatges nobles són ridiculitzats.
No falten les descripcions escatològiques i grotesques ni
els dobles sentits obscens.
Obres destacables:
 Los amors de Melisenda del
frare Francesc Mulet
 La infanta Tellina i el rei Matarot del
frare Francesc Mulet.
 La gala està en son punt (1625), d'autor
anònim.
Francesc Mulet
 Nasqué a San Mateu el 1624.
 Fou frare dominic i predicador.
 Gaudí d’una fama semblant a la del Rector de
Vallfogona.
 Estudià a la Universitat d’Oriola i després siguè
catedràtic a la Universitat de València.
 És autor del famós “Tractat del pet” i se li atribueixen
les obres “Los amors de Melissenda” i “La infanta
Tellina i el rey Matarot”.
 Morí a València el 1675.
Miquel Ferrando de la
Càrcer
• Nasqué a Palma de Mallorca el 1577.
Poeta. És autor de l'obra moralitzadora Tractat
dels vicis i mals costums de la present
temporada, que, seguint el model dels
glosadors mallorquins, té un marcat to popular
i un llenguatge senzill i natural, però que inclou
també nombroses citacions clàssiques. L'obra
tingué una gran difusió.
El gènere més destacat és el dietari
personal:
Es preocupa per l’estil i la informació sobre l’època.
Preten deixar memòries per a salvar l’ús escrit de
llengua.
Destaquen:
Jeroni Pujades
Pere Joan Porcar
Joaquim Aierdi
la
Jeroni Pujades
 Va nàixer a Barcelona.
 Historiador, cronista, dret.
 Es casà amb Elisabet i van tindre 4 fills.
 Comença El Dietari.
 Professor a la Universitat de Barcelona.
 Es casà amb Salvadora i van tindre deu
fills.
 Jeroni i la seua familia van emigrar a
Castelló, on va morir d’una malaltia.
Pere Joan Porcar
 Va nàixer a Valencia.
 Va ser escritor.
 De classe social modesta, exercí com a beneficiat a la
parròquia de Sant Martí.
 Autor de Coses evengudes en la ciutat i regne de València
(notícies i esdeveniments)
 Morí el 1629.
 El dietari es conserva en un manuscrit a la Biblioteca
Nacional espanyola.
Joaquim Aierdi
 Es més bé un autor desconegut.
 Deixa testimoni de tot tipus
d’esdeveniments.
 Ha escrit un Dietari amb 7 volums.
 Riquesa expresiva.
 Edició de V.J. Escartí (Barcino 1999).
Andrea Mestre del Pino
Laura Peris Reig
Megan Sanchis Wyett
Rebeca Palonés Soler
Regina Sanchis Valls