El teatre al barroc
Download
Report
Transcript El teatre al barroc
• Context
històric *********
• Característiques de les obres
• Autors i obres
Context historic
Es tracta d’un període històric en la cultura occidental
que avarca des de finals del segle XV fins al XVIII, al
llarg del període conegut com a Edat Moderna,
fortament condicionat per una sèrie de factors i
on hi podem dividir 3 períodes:
•
s. XV :
(El Renaixement).
• s. XVI XVII : (El Barroc).
• S. XVIII :
(El Neoclassicisme).
Ss. XVI XVII :
A començaments de segle, arribada al poder de Carles I
dinastia dels Àustria
S. XVI
Estat unitari basat en la unió de les diverses corones (pèrdua
progressiva de la presència de les corts de la Corona d'Aragó)
– Primera Revolta de Germania –
→ dràstica reducció demogràfica → Crisis.
S. XVII
Expulsió dels
moriscos
‐ Disminució nombre ma
d'obra barata
‐ Fuga de capitals.
→ inici procés de refeudalització
– Segona Germania –
Centralització del poder → Tensió social
↓
Augmenta per l’arribada exercits imperials per a la posterior
invasió de França.
En l'àmbit cultural, destaca l'augment de prestigi del castellà.
S. XVII
Abandono, del valencià com a llengua de cultura
Aquest segle suposà el reforçament del poder reial
front a les corts forals valencianes, i el inici del fi de
l'hegemonia de Valencia en el conjunt d'Espanya, degut a:
- Els efectes de les Germanies,
- l'expulsió de les minories del Regne,
- els continus atacs turcargelins a la costa
- i especialment la desviació del nou comerç enfocat cap a
l'atlàntic en detriment del comerç mediterrani.
S XVIII :
Finals s. XVII: revitalització de l’economia valenciana que fou frenada per la
Guerra de successió espanyola.
↓
Coronació de Felip V de Borbó → monarquia despotica molt centralitzada
La pronunciació del Regne cap al pretendent austríac va causar:
S.
XVIII
• Operacions militars com la Batalla d’Almansa.
• Abolició del Furs i de l’autonomia monetaria i fiscal – Decret de
Nova Planta – o la divisió de l'antic Regne en tretze governacions.
Fins ben entrat el s. XIX, el català continuà sent l’única llengua
diària del poble però la castellanització fou progressiva
Abundancia d’obres metalingüístiques.
S.
XVIII
En general, el tret d’influència més destacat sobre la nostra cultura
durant aquest segle fou concretament a l'àmbit lingüístic.
- Per una banda la constant castellanització de la cultura de la Corona.
Models artístics major part, en la llengua castellana
- D’altra banda, el sentiment de disgregació que en certa forma hi havia
entre els distints regnes que la conformaven – desconnexió cultural –.
Fet accentuat en la diversificació dialectal → poc a poc es generalitza
el concepte de denominacions particularistes per denominar la llengua
comuna. – Català, valencià i mallorquí –
**********************************************************
El fet de la pèrdua progressiva de la llengua valenciana als àmbits d’ús de
caràcter culte i a institucions oficials –Decret de nova planta- donant pas al
castellà.
A l’àmbit literari també ho ocorregué , els escriptors empraven el castellà com a
única llengua.
En el cas de la poesia destaquen:
• El conceptisme - Francisco de Quevedo - .
Amb sinuositat, predomini del contingut davant la forma, amb un llenguatge
rebuscat ple de contrastos i constants jocs de paraules.
• El culteranisme - Luis de Góngora -.
LA POESIA AL BARROC
Es el gènere per excel·lència del barroc
Divulgada en còpies manuscrites per mitjà de
l’impremta.
Els temes que més destacats son :
- Sàtira corrosiva, l’elogi desmesurat o l’elegia
patètica.
- La inestabilitat de la Fortuna
- El pas del temps inexorable
- La fugacitat de la bellesa i el plaer
- Tots aquests temes capaços de ser tractats des de
la sàtira i amb intenció moralitzant
Francesc Vicenç Garcia
Va nàixer a Tortosa
Estudia a Lleida i a Barcelona
Mes conegut com a el Rector de
Vallfogona. Conreà una poesia
artificiosa elegant i cortesana.
Utilitzà sobre tot sonets i dècimes amb abundants
expressions retòriques i castellanismes
Es burlà contra casi tot
Un poema que reflexa aquesta característica es:
A un assumpto Llépol
A un Assumpto Llepol
(començament)
No serà persona cuerda
ni manco estimada en res
ni tampoc bon portuguès
qui dirà mal de la merda
Que encara que sia verda,
blanca, negra parda o groga,
no es just que ningú se moga
per dir sia dolenta
perquè, en cara que és pudenta,
és antiquíssima droga
Francesc Fontanella
Nasqué a Barcelona.
Cultivat Poeta i dramaturg.
Conegut pels seus poemes lírics i religiosos.
Escriu sonets (alguns amb influències de Garcilaso) i uns
romanços anomenats "giletes”.
La principal característica de la seva poesia és l'exagerat
sentimentalisme.
Té clares influències de Góngora
Combina accions i personatges de manera seriosa i
còmica.
Una de les seues obres mes Populars es Lo desengany.
Tenen lloc representacions religioses d’una
rellevància especial.
Usades per l’Església des de l’edat mitjana com a
instrument pedagógic i propagandístic
Les peces s’agrupen en cicles d’una mateixa
temàtica.
Són conservadores i representades per clergues i
feligresos amb motiu de:
•Una festivitat religiosa (cicle marià).
•Un periode litúrgic (cicles de Nadal i de la Passió)
•La commemoració d’un sant (cicle hagiogràfic).
CICLE ASSUMPCIONISTA O
MARIÀ:
L’obra més coneguda
el Misteri d’Elx.
Conservat en una versió escrita del 1625,
d’origen medieval.
Es representa a l’interior de l’església de Santa
Maria d’Elx
per haver rebut un permís
especial del papa Urbà VIII el 1632 ja que
aquesta mena de representacions religioses
hagueren d’eixir dels temples.
250 versos que són cantats, hom recorda la
mort de Maria i el seu traspàs i assumpció el 14
d’agost ( la vespra) i la coronació el dia 15
d’agost (la festa).
Espectacular aparat escènic on destaca el núvol
o magrana de la davallada de l’àngel en què els
angels recullen l’ànima de Maria.
La música combina composicions de polifonistes
destacats amb cants de procedència popular.
En el cicle de Nadal destaca el Cant de Sibil·la,
profecia que ja en el segle X, un intèrpret
cantava la nit de Nadal dins l’esglèsia.
Posteriorment apareix la tradició dels pastorets,
que hui en dia es manté viva.
CICLE DE PASQUA.
Les primeres representacions de la passió, mort i
resurrecció de Jesucrist daten del 1481:
El Misteri de la Santíssima Passió de Cris de Cervera, a
Segarra.
La versió escrita més antiga està relacionada amb la
Història de la Passió
dels valencians Bernat Fenollar i
Pere Martinez.
Dins aquest cicle cal situar les danses de la Mort, peces
en vers en què el personatge de la Mort va convidant a
una dansa els representants de tots els grup socials.
El teatre hagiogràfic s’integra en escenificacions
que envoltaven la processó del Corpus.
•
•
•
Tres misteris copiats a València:
Misteri d’Adam i Eva.
El Misteri del rei Herodes.
Misteri de Sant Cristòfol.
La comèdia burlesca barroca
Contenia una sèrie d'elements singulars i característics
que el evidenciaven com un subgènere teatral diferent al
què fins ara s'havia classificat com a comedia de enredo.
És la paròdia de les comèdies barroques castellanes.
Manera exagerada i incoherent de trencar el model
imposat pel teatre castellà.
Els personatges nobles són ridiculitzats.
No falten les descripcions escatològiques i grotesques ni
els dobles sentits obscens.
Obres destacables:
Los amors de Melisenda del
frare Francesc Mulet
La infanta Tellina i el rei Matarot del
frare Francesc Mulet.
La gala està en son punt (1625), d'autor
anònim.
Francesc Mulet
Nasqué a San Mateu el 1624.
Fou frare dominic i predicador.
Gaudí d’una fama semblant a la del Rector de
Vallfogona.
Estudià a la Universitat d’Oriola i després siguè
catedràtic a la Universitat de València.
És autor del famós “Tractat del pet” i se li atribueixen
les obres “Los amors de Melissenda” i “La infanta
Tellina i el rey Matarot”.
Morí a València el 1675.
Miquel Ferrando de la
Càrcer
• Nasqué a Palma de Mallorca el 1577.
Poeta. És autor de l'obra moralitzadora Tractat
dels vicis i mals costums de la present
temporada, que, seguint el model dels
glosadors mallorquins, té un marcat to popular
i un llenguatge senzill i natural, però que inclou
també nombroses citacions clàssiques. L'obra
tingué una gran difusió.
El gènere més destacat és el dietari
personal:
Es preocupa per l’estil i la informació sobre l’època.
Preten deixar memòries per a salvar l’ús escrit de
llengua.
Destaquen:
Jeroni Pujades
Pere Joan Porcar
Joaquim Aierdi
la
Jeroni Pujades
Va nàixer a Barcelona.
Historiador, cronista, dret.
Es casà amb Elisabet i van tindre 4 fills.
Comença El Dietari.
Professor a la Universitat de Barcelona.
Es casà amb Salvadora i van tindre deu
fills.
Jeroni i la seua familia van emigrar a
Castelló, on va morir d’una malaltia.
Pere Joan Porcar
Va nàixer a Valencia.
Va ser escritor.
De classe social modesta, exercí com a beneficiat a la
parròquia de Sant Martí.
Autor de Coses evengudes en la ciutat i regne de València
(notícies i esdeveniments)
Morí el 1629.
El dietari es conserva en un manuscrit a la Biblioteca
Nacional espanyola.
Joaquim Aierdi
Es més bé un autor desconegut.
Deixa testimoni de tot tipus
d’esdeveniments.
Ha escrit un Dietari amb 7 volums.
Riquesa expresiva.
Edició de V.J. Escartí (Barcino 1999).
Andrea Mestre del Pino
Laura Peris Reig
Megan Sanchis Wyett
Rebeca Palonés Soler
Regina Sanchis Valls