Transcript EL NAIXEMENT DE VENUS - MG25 Història de l`Art

EL NAIXEMENT DE VENUS
BOTICELLI
Documentació general
Títol: El naixement de Venus
El
famós
quadre
Autor: Sandro Botticelli (1444 – 1510)
revolucionari en la seva època en
Cronologia: 1485
tractar-se
Estil: Quattrocento
renaixentista a gran escala de tema
Tècnica: Tremp
exclusivament mitològic i perquè, en la
Suport: tela; 1,72 m x 2,78 m
seva execució, Botticelli va resoldre una
Localització actual: Galeria dels Ufizzi, Florència
sèrie de problemes pictòrics i va obrir
de
la
de
Botticelli
primera
nous camins per a la pintura.
Tema: El quadre capta el moment en què
Venus, que acaba de néixer, arriba a l’illa de
Xipre, consagrada al seu culte. Venus es
correspon a la deessa grega Afrodita, i se
l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el
matrimoni.
fou
pintura
• Botticelli fou un pintor fonamentalment poètic. La seva pintura es basa en el predomini de
la línia, la suavitat cromàtica, una llum gairebé uniforme que il·lumina delicadament les
figures, i l’expressió dels sentiments.
Els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa,
que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les elegants figures,
molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre
un fons pla.
La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb
les zones càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i
pels tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos
aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs.
Anàlisi formal
ELEMENTS PLÀSTICS
El naixement de Venus respon a un esquema senzill que
aconsegueix una insòlita harmonia que integra
perfectament tots els elements. Amb un mar al fons que
no pretén en cap moment ser realista. Sinó una recreació
romàntica feta de ratlles ondulades, Venus, representada
en la mateixa posició que les estàtues gregues –amb la
cama lliure contraposada a la que serveix per sostenir la
figura-, ocupa el centre de la pintura.
A l’esquerra, acostant-la amb el seu alè a terra, hi ha Zèfir,
el vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva
confort i senyora de les flors. A la dreta de la deessa de
l’amor hi ha la primavera –una de les quatre Hores, els
esperits que encarnen les quatre estacions-, que l’espera
per cobrir-la amb una capa rosada.
Anàlisi formal
Composició
Boticelli demostrà en gran sentit de la proporció entre
les figures i l’espai, i un ritme lineal que reuneix figures i
grups en masses harmòniques disposades en perfecte
equilibri.
Botticelli féu seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. A
diferència de Giotto i Ghirlandaio, el pintor florentí no era un espectador impassible del que
succeïa davant seu, sinó que s’endevinava en la significació i el dramatisme de les escenes que
pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d’harmonia i gràcia les seves
figures.
Un examen més atent de l’airosa bellíssima
Venus revela que el coll és massa llarg,
que les espatlles són massa estretes i que
el braç esquerre té una posició poc
natural i s’uneix al cos d’una manera una
mica estranya.
Anàlisi formal
ESTIL
INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el
missatge diví de la bellesa fou atorgat al món.
La Venus de Botticelli arriba a la vida i a la humanitat al damunt
d’una petxina – el símbol de la fertilitat- , envoltada d’un aura
de misteri –només cal veure els ulls absents i l’expressió distreta,
concentrada en el seu món interior- i de tot de símbols
relacionats amb l’amor – les roses que cauen al seu damunt,
creades en el mateix moment de la seva concepció, són les
flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la
perfecta expressió de l’amor; la garlanda de murla que llueix al
coll l’Hora significa l’amor etern; i Cloris, que fou raptada per
Zèfir al jardí de les Hespèrides i finalment se n’enamorà, el poder
d’aquest sentiment.
INTERPRETACIÓ
FUNCIÓ
Malgrat la seva importància a l’hora de definir les bases
de la pintura moderna i malgrat que a la seva època va
obtenir reconeixement, Botticelli fou oblidat durant tres
segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX
els prerafaelites anglesos.
La pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a
acostar aquest art a la realitat.
Fins aquell moment, els pintors situaven les figures per
crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, però
el problema sorgia quan, en comptes de distribuir els
personatges sobre un fons d’or o sobre un fons
decoratiu totalment pla que no tenia res a veure amb
l’acció, es plantejaven d’integrar el paisatge en el
conjunt i dotar-lo de significació i perspectiva.
Botticelli aconseguí resoldre de manera efectiva la
perspectiva alhora que, per primera vegada, tractà
conjuntament les figures humanes si l’escenari.
Extret de: LLACAY,
Toni. Visualart. Ed.
Vicens Vives, 2009