Transcript EL PROFETA - IES Guillem de Berguedà

EL PROFETA
Pablo Gargallo
Escultura segle XX
1.- Classificació
Títol: El profeta
Autor: Pablo Gargallo Catalán
Cronologia: 1933
País: Catalunya
Estil: Forma: Cubisme
Esperit: Expressionisme
(1881-1934)
2.- Tema
Un home il·luminat, en tensió física i espiritual per allò
que vol comunicar, adopta el paper de guia i lluita per
manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és
desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret, mentre
que amb la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. Es
cobreix amb una esquematitzada pell de xai.
És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes
a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fixa en
el joc canviant d’espais buits i masses.
3.- Descripció de l’obra
a.- Elements tècnics
Material: Bronze
Tècnica: Forja.
Tècnica escultòrica que consisteix en martellejar en calent el metall i
soldar-hi a continuació les diferents parts.
La Forja és l'art del forjador, o ferrer, consistent en donar forma al
metall per mitjà del foc i del martell. L'establiment on es forgen els
metalls s'anomena farga.
Bàsicament una farga conté una llar, (fornal), per escalfar els metalls,
una enclusa, i un recipient (en el qual es pot refredar ràpidament les
peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per
agafar el metall calent, i martells per colpejar el metall calent.
La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del
treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc.
), i del procés pel que es dona forma al metall fos abocant-lo dins un
motlle (fundició).
Cromatisme: Monocroma.
b.- Elements formals
Visió: Plurifacial
Ritmes: Es tracta d’una
composició oberta amb
línies diagonals i corbes.
Tipus de
representació:
Escultura exempta (o de
volum rodó). Dempeus.
Composició:
L’escultura s’estructura a partir d’un eix central format
pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A
partir d’aquest eix, s’estructuren els diferents elements
del cos, en forma de corba i contracorba, en un clar
equilibri compositiu (equilibri entre la verticalitat
dominant i les corbes que formen els laterals)
Gran importància del buit. En aquesta
escultura apreciem la inversió de conceptes tan
pròpia de Gargallo: relleu sortint (galta/cuixa)  pla o
buit. Les parts buides són acotades per elements
corbats.
Convexa
Còncava
4.- Dependències i influències posteriors
Dependències:
A l’escultura de Gargallo s’hi pot veure una forta influència de la
tradició de la forja a més d’una clara vocació cubista.
L’escultor cubista Archipenko va inspirar Gargallo per fer les seves
agosarades combinacions de buit i massissos. Altres artistes que
també l’influiran seran Brancusi i Modigliani.
L’escultor i amic Juli Gonzalez també va influir en la seva obra.
Alexander
Archipenko
Constantin Brancusi
Amedeo Modigliani
Julio González
Influències posteriors:
Gargallo va influenciar sobre l’obra escultòrica de Picasso.
Picasso
També va influir en els escultors bascos Jorge Oteiza i Eduardo
Chillida.
Jorge Oteiza
Eduardo Chillida.
5.- Relacions amb obres similars de l’autor
El Profeta resumeix les aportacions més
significatives de Gargallo a l’escultura:
· Utilització del buit per accentuar l’expressivitat
· Equilibri entre la verticalitat i les corbes
· Acurat estudi de la llum
· Figures amb múltiples punts de vista, qualitat
que els hi confereix un aspecte sempre
canviant.
Cap de
profeta
•
Homenatge a
Marc Chagall
Gran ballarina
6.- Diferències amb altres solucions coetànies
L’escultura del segle XX pren camins molt diferents segons els
diversos artistes, encara que tinguin molts punts en comú.
Podem comparar l’obra de Pablo Gargallo amb la de Henry
Moore, representant del biomorfisme.Una de les obres més
conegudes de Moore és la Figura ajaguda de 1938 (només 5
anys posterior al Profeta) i en ella hi podem veure unes
solucions escultòriques diferents a les de Gargallo. Aquesta es
caracteritza per:
- Sinuositat
- Sensació biomòrfica i orgànica
- Formes polides
- Investigació sobre el buit
- Creació de l’espai.
7.- Relació
amb l’entorn
arquitectònic i
urbanístic
Les
dimensions
de
l’escultura i la seva funció
estètica i investigadora
de noves formes indueix
a pensar que va ser feta
amb
la
intenció
de
decorar algun tipus de
gran espai.
Una de les còpies de
l’escultura decora el parc
Middelheim d’Anvers.
8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Significat:
El Profeta és un dirigent que comunica la seva decisió i incita a
l’acció, bé sigui perquè creguin el que diu o perquè el segueixin
físicament. La vara que aguanta amb la mà esquerra és el
símbol del guia.
És un home en ple arravatament de passió, però amb els
massissos peus ben arrelats a terra, en contrast amb la força
de la seva expressió.
L’autor aprofita la coneguda iconografia de l’episodi bíblic
segons el qual Sant Joan Baptista, representat amb barba
bastó i vestit de pell de camell, predica cridant enmig del
desert.
No té cap caire religiós. Es tracta d’un profeta laic. L’agitació
social que es vivia en aquell moment a l’Europa d’entreguerres,
amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda
representada en aquest profeta que clama en el desenrt, o
sigui, en plena solitud.
Funció:
És una obra que va ser concebuda per a la
seva exposició en galeries d’art o museus o
per decorar espais públics. En ser feta amb
bronze se’n van fer diverses còpies d’idèntica
qualitat.
9.- Context històric i artístic