GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera

Norma

de Bellini (1831) ANÀLISI:

Presentació

Norma és una de les més reconegudes cimeres del primer

romanticisme

dels finals del L’autor, prolífic i competent d’Alexandre Soumet.

, amb el protagonisme de les passions i amb afanys nacionalistes que creixen enmig de boscos lligats al vells cultes. També és una cimera

belcantisme

Vincenzo Bellini . Entenem per bel canto un estil basat en un gran protagonisme de la veu que juga amb importants ornaments vocals.

(1801-35), sicilià nascut a Catània. Es tractava de la seva novena obra, quan l’autor tenia trenta anys, però ja era cèlebre.

El libretto és de l’habitual col·laborador de Bellini, el Felice Romani , que es basava, com era costum aleshores, en una obra teatral, amb el mateix títol, de gran èxit al París d’aquell moment,

UNA ESTRENA FALLIDA

Curiosament, l’obra més celebrada de Bellini va tenir una estrena fracassada, al mític l’habitual concertant inclús a Milà La Scala , de Milà, el 27-VI-1831 . L’autor deia en una carta: “proclamaré que

Norma és la millor de les meves obres. Sóc jove i em sento amb prou forces per poder rescabalar-me

d’aquesta tremenda caiguda”. El fracàs va ser degut no a la qualitat sinó a les innovacions introduïdes, sobretot el fet d’acabar el primer acte amb un tercet en lloc de (amb tots els solistes i cor en escena). Paulatinament i sense massa tardança, però, l’obra va anar assolint el reconeixement merescut,

L’ARGUMENT

L’obra s’ambienta a mitjans del s I a C, en unes Gàl·lies recentment conquerides pels romans L’acció mostrarà les contradiccions de la protagonista.

Norma és la primera sacerdotessa del culte a Irminsul.

Aquest deure religiós exigiria de les seves vestals una estricta castedat . A més, Norma és filla del gran sacerdot del déu i dels gals, Oroveso, per tant, es deu als interessos del seu poble. En canvi, Norma fa temps que és amant de Pollione, amb qui té secretament dos fills, i, per acabar de trair els seus deures, allarga i distreu l’afany dels seus conciutadans per rebel·lar-se contra l’ocupació romana, donat que el seu amant, Pollione, és, ni més ni menys, el procònsol que representa el poder de l’Imperi a la Gàl·lia.

Les contradiccions s’agreujaran perquè els gals estan delirosos de sublevar-se, a més, Norma descobreix en unes confidències d’aquesta que la jove vestal Adalgisa és la nova amant de Pollione.

Després d’un esclat de gelosia en el qual Norma estarà temptada de destruir-ho tot (fins i tot de matar els seus propis fills, com una nova Medea), la gran sacerdotessa opta per reconèixer públicament les seves traïcions i per acompanyar el seu amant a una tràgica fi.

L’obra té dos actes, amb 2 i 3 escenes, respectivament.

OBRA DE CONSAGRACIÓ PER A SOPRANO

Norma té fama de ser una obra molt lluïda per a la soprano, tot i que molt exigent: cal un registre molt ampli, una gran resistència i dots d’actriu. De fet és agraïda per a les dues protagonistes femenines. En canvi és exigent però no tan lluïda per al tenor. La Norma més cèlebre l’ha encarnat Callas . També han estat celebrades Sutherland i Caballé .

p.

1

(de 7)

Argument-personatges

Norma

( Soprano dramàtica i amb coloratura ) Sacerdotessa gala, enamorada del romà Pollione

Pollione

( Tenor líric ) Procònsol romà governador de la Gàl·lia. Està substituint el seu amor cap a Norma per la jove Adalgisa ( ( *

*

* ) està a punt de matar-los a l’inici del segon acte )

Clotilde

( Soprano ) Serventa de Norma i cuidadora dels seus fills

Oroveso

( Baix ) Gran sacerdot dels druides gals. Pare de Norma

Adalgisa

( Soprano / de vegades una Mezzo ) Sacerdotessa jove disposada a deixar el seu amant Pollione quan sap que trairia Norma i els seus fills

Flavio

( Tenor líric de Pollione ) Romà col·laborador p.

2

(de 7)

Casta deessa que argentes aquestes antigues i sagrades el zel audaç dels cors ardents, i en la terra escampa aquella que fas regnar a dalt del cel ]

Acte 6’ 46” G Gavaz zeni 6’ 16” Bonynge 1984 1 6’ 51” Karytinos Atenes

escena

1 a Orquestra

:

Obertura

ens anuncia una tragèdia. Però l’aire és enèrgic. En algun moment la flauta i clarinet anuncien motius de nostàlgia.

: Iniciada en sol menor

A un bosc sagrat dels druides gals

En una nit de lluna plena els druides preparen la cerimònia dedicada al déu Irmisul, representat per un antic i gran roure. El primer sacerdot Orovesso anima a la revolta [ Ite sul colle, o druidi ] Mentrestant, Pollione ha penetrat en el bosc amb el seu col·lega Flavio a qui explica que vol trobar-se amb la seva nova amant, la jove vestal Adalgisa [ària Meco all’altar di Venere i cabaletta Me prottege, me difende Un poter maggior di loro]. Norma, la gran sacerdotessa, apareix enmig dels clams gals. Noma diu que no ha arribat l’hora de les armes [recitatiu Sediciose voci] . Norma, mentre talla i recull el vesc sagrat, inicia una oració a la lluna, és el moment més conegut, l’ària Casta diva. Posteriorment, passa d’amenaçar, en un futur, als romans a recordar i enyorar el seu estimat [cabaletta Ah, bello a me ritorna].

Adalgisa es queda sola al bosc [ Sgombra è la sacra selva]. serà trobada, mentre prega [duo Va, crudele, al Dio spietato], per Pollione que intenta convèncer-la que ho abandoni tot i fugi amb ell a Roma [ Vieni in Roma, ah vieni, o cara,]. La noia dubta i queden de tornar-se a veure al dia següent.

+ lletra 5’ 49” Armillato Bolonya 2008 Com parem 6’ 26” Callas, 1958 Concert París 6’ 08” Sutherland A Sidney 7’ 22” Caballé Zarzuela 1978 11’ 10” Armillato i Aldrich (Bolonia) 5’ 45” A Tokio 2007 9’ 21” Codolins Liceu 2010 (Sots català) 7’ 38” Gruberova Sots castellà 5’ 53” Gheorghiu (film 2001) 9’ 33” Netrevko (concert) 2007 9’ 13” Domingo Cossotto (fotos)

POLLIONE:

ÀRIA I CABALETTA :

Meco all’altar di Venere ... Me protegge, me difende

:

(somiava) estar a Roma davant l’altar de Venus amb Adalgisa [...] Em protegeix un major poder

NORMA

ÀRIA (Cavatina de presentació) :

Casta diva

: Casta deessa (lluna) que amb llum platejada il·lumines aquests antics arbres sagrats, gira cap a nosaltres el teu bell esguard i porta’ns la pau.

POLLIONE-ADALGISA:

DUO :

Va, crudele, al Dio spietato ... Vieni in Roma, ah vieni, o cara

:

Ves-te’n, cruel, amb el teu déu despietat ... Vine, estimada, amb mi a Roma p.

3

(de 7)

Acte 1

A una casa secreta de Norma al mig del bosc

Norma s’ha retirat a la casa que té al mig del bosc on es troba d’amagat amb els seus dos fills que són atesos també per la seva serventa de confiança, Clotilde. La sacerdotessa està preocupada []recitatiu Non so. Diversi affetti Strazian, quest’alma (No sé.

Diversos sentiments contradictoris turmenten la meva

ànima)] perquè ha rebut al notícia que Pollione té intenció de tornar a Roma, abandonant-los així a ella i als seus dos fill.

Amb aquestes arriba una visita. Es tracta d’Adalgisa, una jove vestal. La noia li explica a la seva superiora que s’ha enamorat i que té intenció de deixar el sacerdoci. Norma, que s’identifica amb el dilema que li expliquen, es mostra comprensiva [duo Oh rimembranza!]. La cosa es complica quan la primera sacerdotessa es malfia quan la noia li diu que el galant és un romà Per acabar de complicar la situació i confirmar les sospites de Norma, compareix el mateix Pollione. Amb fúria, Norma avisa a Adalgisa que el seu pretendent no és de fiar [trio Oh, non tremare, oh perfido]. L’ofesa maleeix al procònsol i l’amenaça amb un ferotge venjança.

L’escena acaba quan el gong del déu Irsumil obliga les dues dones a acudir a una trobada de druides.

escena

8’ 05” Papian Tsirakidis (2005) 10’ 06” Andersosn, Young Hoon ,, Barcellona (a Parma, 2002) Sots. castellà 7’ 44” Caballé Troyanos (La Scala, 1977) 2 a 9’ 19” Dessi, Armiliato, Aldrich (Bolonya)

NORMA i ADALGISA: seduïda així mateix

DUO i CABALETTA :

Oh rimembranza ... Io fui cosi sedotta!

: Oh quins records em porta el teu enamorament ... Jo vaig ser NORMA, ADALGISA, POLLIONE:

TERCET :

Oh, non tremate, o perfido

: Pèrfid, no temis per ella, que no és culpable, tem per tu p.

4

(de 7)

Acte 2

A la mateixa casa de Norma

escenes

1 a

i

2 a

Norma enfurismada i amb un punyal es dirigeix vers el llit on dormen plàcidament els propis fills i Pollione [arioso Dormono entrambi]. Com a venjança té la intenció de matar-los. A última hora, però, l’amor de mare s’imposa La sacerdotessa fa venir a Adalgisa. Li explica que es vol matar i li prega que tingui cura dels fills seus i del romà.

Adalgisa apiadada de Norma i decebuda de Pollione refusa l’amor d’aquest [ duo Deh! Con te, con te li prendi ]. En canvi, s’ofereix per anar al campament romà i convèncer a l’ingrat pare que retorni amb la seva antiga amant i els fills [duo Mira, o Norma]. Emocionada, Norma ho accepta i les dues amigues s’abracen

En una clariana del bosc

Els soldats gals estan delirosos per iniciar la sublevació contra els romans. Oroveso [ ària Ah del tebro] anuncia que hi ha notícies de l’arribada d’un nou procònsol encara més estricte que Pollione. En definitiva, cal esperar que el déu Irminsul

6’ 46” Zajick Sánchez (Liceu,2003) Sots. castellà 4’ 41” Carlo Colombara 8’ 16” Garanca Netrebko (concert ,2007, a Baden Baden)

Adalgisa-Norma:

DUET i caballetta :

Mira, o Norma

fins al final

... Si, fino all’ore streme

: Mira, Norma als teus fills estimats ... Serem companyes

Adalgisa

Mira, o Norma, a’ tuoi ginocchiMira Norma als teus genolls

Questi cari tuoi pargoletti!

Adalgisa

Aquests nens petits dels seus éssers estimats

Ah! Pietà di lor ti tocchi, Se non hai di te pietà!

Tingues pietat d’ells Si de tu no tens pietat.

Norma

Presso a morte un cor non ha a un cor prop de la mor [ . . . ]

Norma

Ah! Perchè, perqhè la mia constanza Ah! Per què la meva fermesa.

Vuoi scemar con molli affetti? Vols fer minvar amb tanta tendresa?

Più lusinghe, ah più speranza Ni il·lusió ni esperança no li queda [Basat en traducció de Jaume Creus –a Olivares 2002:137-]

4’ 32” Andrea Papi, (Liceu 2002)

Oroveso i cor:

ÀRIA :

Ah del tebro

: Guerrers: jo també anhelo la batalla, però els auguris són contraris p.

5

(de 7)

Acte 2

Al santuari d’Irminsul, al mig del bosc

Norma espera amb neguit les notícies de la mediació d’Adalgisa. Clotilde la desenganya: Pollione no està d’acord a tornar amb l’antiga amant i té intenció de raptar Adalgisa per endur-se-la a Roma. La sacerdotessa colpeja furiosa tres vegades el gong del déu, cridant l’assemblea dels druides [recitatiu Ei tornerà]. Proclama que és moment d’iniciar la sublevació i un autèntic extermini dels romans. Els gals exclamen a cor: Guerra, guerra!. Oroveso recorda que cal oferir un sacrifici humà a Irminsul i Norma assegura que aviat es disposarà d’una víctima.

Amb aquestes se sent un avalot de fons. S’ha capturat un romà. És Pollione. Norma exigeix interrogar a soles el presoner. A part ja amb el procònsol [duo In mia man alfin tu sei], la sacerdotessa li ofereix encara salvar-li la vida si renuncia a Adalgisa. Davant de la negativa del romà, l’amenaça amb la mort d’Adalgisa i dels fills comuns. Arribats a aquest punt Pollione demana la clemència de la vestal: Norma s’ha imposat Norma convoca de nou assemblea. Anuncia que ha descobert la traïció d’una sacerdotessa. Aquesta haurà de ser cremada en una pira conjuntament amb el romà [ All’ira vostra Nuova vittima io svelo]. El que no s’esperava la irada assemblea és que finalment Norma s’inculpi a sí mateixa a la vegada que anuncia que té dos fills, haguts amb el romà En aquests darrers moments Pollione redescobreix la grandesa de Norma [duo Qual cor tradisti, cual cor perdesti [...] Ah Troppo tardi t’ho coosciuta!]. Abans de l’execució demana Norma al seu pare i avi de les criatures, l’Oroveso, que protegeixi els nens [Deh! Non volerli vittime], cosa que finalment obté. Ambdós es dirigeixen a la foguera agafats de la mà.

escena

3 a 1’ 17” A Taormina, 2011 5’ 02” Theodossiu –Ventre, 2007 4’ 30” Gruberova (Munich,2006) Sotst. castellà 2’ 44” A Bolonya 2008 5’ 06” Caballé – Vickers (1977 a Orange) 6’ 23” Sutherland (Toronto, 1981)

Norma i cor:

Cor :

Guerra, guerra! Le galliche selve

: Guerra,

guerra! Els boscs gals produeixen

tants guerrers com roures tenen.

Interpretació guerrera, al carrer, pels treballadors del Liceu,

2’ 18” 2010

amb motiu d’un conflicte laboral Norma-Pollione:

DUET :

Qual cor tradisti

: Quin cor has traït, quin cor has perdut ... Ah! T’he conegut massa tard!

Norma:

Arióa i escena final :

Deh! Non volerli vittime

: Ah, no vulguis que siguin [els meus fills]

víctimes del meu fatal error

p.

6

(de 7)

Enregistraments i referències

Mitjà

DVD.

Plenitud

CD.

Versió mítica

CD.

Versió òptima Accés íntegre i gratuït amb You Tube.

SENCERA

ENREGISTRAMENTS

1974 (Hardy), amb una Caballé pletòrica 1954 (EMI). De referència, per la Callas 1964. Per la Sutherland, la vocalitat òptima Des de Sydney, amb Sutherland i sotstitulat en castellà

2h 30’ 30”

Des de Bolonya en 2008

2h 39’ 30”

Des de Verona, del 2004

2h 43’ 44” Sencera

, per

fragments

sots titulat en castellà i

LIBRETTO Italià

-

castellà

1 2 3 4

Per

Kareol

Per

F. Spadone 5 6 7 8 9 10 11 12 Text Text

Enregis trament estel·lar: 1984, DECCA AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juny 2012

REFERÈNCIES

OLIVARES, Juan Carlos [Coordiunador] (2002), Norma. Barcelona: Gran Teatre del Liceu MATTHEUS, Wade (1999) Norma, de Vincenzo

Bellini

. Hamburg: Edilibro. Col. “La Gran Ópera. Paso a Paso” Diverdi SL [Direcció] (2007) Norma. Madrid: Diverdi SL PELÁEZ MALAGÓN, José Enrique (2002) Análisis

de la ópera Norma de Bincenzo Bellini

http://www.filomusica.com/filo30/norma.html

BOU, Carme (2010) Tarda d’òpera: Norma. Rupià: Emporda -net.

http://operaemporda net.blogspot.com.es/2010/02/norma bellini.html

Altres guies d’audició Associació d’amics

p.

7

(de 7)