Transcript LA INDUSTRIALITZACIÓ A CASTELLAR DEL VALLÈS. (1850-1950) INICIACIÓ AL TREBALL DE RECERCA 1 batxillerat B Cristina Padilla, Jaume Muntada i Maria Vidal.

LA
INDUSTRIALITZACIÓ
A CASTELLAR DEL
VALLÈS. (1850-1950)
INICIACIÓ AL TREBALL DE RECERCA
1 batxillerat B
Cristina Padilla, Jaume Muntada i Maria Vidal.
Castellar del Vallès
El municipi de Castellar del Vallès està situat en una zona que ha estat vivint, en els
darrers anys, una fase d'expansió demogràfica i industrial per la seva proximitat a
l'àrea d'influència de Barcelona i, especialment, de les ciutats de Sabadell i de
Terrassa. Això es veu reflectit en el canvi d'activitats econòmiques en els darrers
cent cinquanta anys, amb una progressiva disminució del sector primari a favor de
la indústria, i més recentment amb el creixement del sector dels serveis.
El municipi de Castellar del Vallès té 44'7km quadrats de superfície i pertany a la
comarca del Vallès Occidental. Limita amb els termes de Sant Llorenç Savall al
nord, de Sentmenat a l'est, de Sabadell al sud i de Terrassa i Matadepera a l'oest.
Castellar durant la industrialització:
Població:
El tipus de població està condicionat per la manera de viure de la comunitat,
que canvia segons l’evolució pròpia d’aquesta.
> S. XVII i XVIII: petits caserius (paral·lels amb el desenvolupament de molins,
“fàbriques-molins”).
> Fàbriques-molí: vivenda dels treballadors de les fàbriques.
> S. XVIII: primers anàlisis d’evolució demogràfica, ja que hi ha manca de
documents.
Evolució demogràfica:
Desenvolupament econòmic:
> Desenvolupament i història de la població molt vinculat amb el riu.
> Riu:
1. Fertilitzant de les terres.
2. Eix d’una infraestructura de molins que aprofitaven la força de l’aigua.
> S. XIX: motor del procés d'industrialització tèxtil.
Inici de la revolució industrial:
> Inici Revolució Industrial: 1850 aprox.
> Construcció de molins que ajudà a castellarencs sense feina ni vivenda.
> Molins comprats per Tolrà (empresari).
> Gràcies a Tolrà es produí un desenvolupament econòmic favorable per
Castellar:
1. Va proporcionar molts llocs de treball.
2. Va construir diverses obres públiques (escoles).
> Successors de Tolrà: van seguir donant feina i construint obres públiques pel
municipi.
> Hi havia altres fàbriques dirigides per gent del poble.
Industrialització a les fàbriques:
Principals indústries:
-Molí d'En Barba: Més endavant anomenada Cal Comas – Moliner de farines – Bataus – Uraps.
-Molí nou d'En Barba: També anomenada al llarg de l‘història Cal Pinyot – SATINA . Es dedicaven a
elaborar tèxtils i acabats.
-Forns Calents: També anomenada La Pelleria. Era un conjunt de indústries que produïen paper i
cartró, a part de pelleria.
-Can Barba: Més endavant anomenada Cal Xom – La Farga – Viuda Josep Tolrà SA.
Produïa pólvora a l'època de la Guerra Civil, i també filatura i teixits diversos.
-El Boa: Produïa filatura i teixits.
-Molí d'En Busquets: S'anomenava també Viuda de Josep Tolrà SA. Es va ajuntar amb la fàbrica Can Barba. Fabricava teixits i acabats de cotó. Això últim farà famós a Tolrà pel famós blanqueig
de la roba de cotó.
-El Rierol: Produïa diversos velluts.
-Turuget.
-Estaca: estava situada al costat de l'escola Tolrà.
-La Coromines.
Procés de producció:
Una de les fàbriques-molí del Ripoll:
Aquí podem
observar
com
s’aprofitava
l’aigua i la
força del riu
per produir
energia per
fer funcionar
les màquines
de les
fàbriques.
ELS TOLRÀ:
>
Josep Tolrà i Avellà, es casà amb Emilia Carles i Tolrà. Va iniciar la seva carrera com
a industrial.
>
Els molins de farina i paper es converteixen en fàbriques tèxtils.
>
Muntà una empresa tèxtil que va començar a produir el 1859.
>
Les instal·lacions ocupaven 2 molins (Molí de Busquets i Molí de Can Barba) que
disposaven de rodes hidràuliques.
>
1862: filatura amb 10 pues i 4 cardes, i tissatge amb 10 telers mecànics. 37 obrers.
>
Millores en el sistema de producció i en el producte resultant (teixits: madapol·lams,
hamburgs i irlandeses).
>
Molt bona qualitat dels gèneres.
> Finalment, Josep Tolrà i Avellà mor el 21 de Juliol de 1882 a Castellar del Vallès, sense
descendència.
> Empresa ja consolidada i primera de la població, dirigida ara per Emili Carles i Amat
(nebot d’Emilia Carles i Tolrà.
> Emilia Carles i Tolrà sufragà la construcció de l’Església de Castellar del Vallès (18851892).
> 1896: Títol de Marquesa de Castellar.
> Fàbrica: 700 treballadors i extensió de 26.000 m2 per filar, teixir, blanquejar i fer
aprests.
> Turbines mogudes per aigua, força 280 cavalls i màquines de vapor.
> Producte principal: cotó de blanquejat, destinat a fer llençols.
> Exportacions a arreu d’Espanya, Argentina, Uruguai i Colòmbia.
> Productes premiats: Medalla d’or, “ por la perfección de sus artículos y en particular
por las clases llamadas grano de oro, España y lencería rica.”
> Grup de Manufactures Valls SA després de la guerra.
Placa dedicada a Tolrà:
Josep Tolrà i Avellà:
INFLUÈNCIA DELS TOLRÀ a Castellar:
Algunes de les aportacions més importants dels Tolrà:
> Aporta molts beneficis econòmics al municipi.
> Crea molts llocs de treball i vivendes pels castellarencs.
> Incorpora el primer teler mecànic Smith (1857).
> Construeix l’escola pública Patronat Tolrà (1882-1883).
> Es construeix l’Església Parroquial de Castellar (1884-1892).
D. Josep Valls i Taberner
D.Emilia Carles Tolrà
Escoles del patronat
Palau Tolrà (principis del segle)
Molí d’en Busquets
GRÀFIQUES
Milers de
kg que hi
havia en
fil a les
indústries
de Josep
Tolrà.
GRÀFIQUES
Nombre
de
persones
que
treballaven a les
fàbriques
de Josep
Tolrà.
GRÀFIQUES
Milions
de
metres
teixits.
ELS COROMINES:
> Josep Coromines i Umbert (1797-1874).
> Taller amb telers de llana.
> 1856: Trasllada l’empresa al costat del riu Ripoll (força de l’aigua).
> Comprà Molí de Moratones, més endavant Molí del Sec (que va esdevenir Vapor del Sec).
> 1860: empresa dimensió mitjana. Disposava de 27 telers grans, dos de petits i una premsa
amb 98 obrers. La inversió realitzada era de 38.200 reals – 1.910 duros.
> Producció: teixits de llana (fins als 70). Introducció de la filatura.
> Es completa el cicle tèxtil amb els acabaments.
> Després de la mort de Coromines es va continuar produint (fort desenvolupament de la
producció).
> Van obrir una altra fàbrica: Vapor Coromines.
> Aigua del Ripoll: per rentar la llana i per les calderes i tints (2 màquines de vapor feien
funcionar les màquines).
> 4 cardes, 78 telers mecànics, 6 batans, 8 desgreixadores, 7 perxes, 7 tondoses i 1 secadora.
> Valor de la producció anual: 1.400.000 pessetes. 700.000 kg de carbó mineral anuals. 350
obrers.
Fàbrica Coromines
Producció de la fàbrica
Denominacions de la fàbrica
Malalties que van afectar o no
en la revolució industrial:
> No va existir Malària.
> 1864: Còlera morbo asiàtica.
> 1890: Grip.
> Poca higiene, humitat, poca llum (obrers mullats tot el dia): Refredats
mortals.
> Trastorns en la vida de dones, per la mort dels familiars malalts.
Conclusions:
Al decidir fer aquest treball sobre la industrialització a Castellar del Vallès, ens
vam proposar assolir uns objectius, i creiem haver-ho aconseguit. L’objectiu
principal era el de conèixer com va viure Castellar el procés
d’industrialització, i els efectes que va comportar sobre la població. També
ens vam marcar com a objectiu el fet de conèixer tot el conjunt de fàbriques
que es van construir a Castellar, en especial les de la riba del Riu Ripoll.
Ambdós objectius han estat assolits.
La nostra opinió sobre la industrialització és que va beneficiar moltíssim al
desenvolupament econòmic de Castellar. A més a més, va generar molts
llocs de treball. La gent tenia feina.
I respecte Tolrà, dir que va beneficiar molt al poble, ja que va ser el principal
causant de la industrialització. I també va construir obres públiques com
escoles o l’ església, que van ajudar a l’educació i alfabetització de molts
castellarencs.
Però també va comportar una sèrie de fets perjudicials, com per exemple
l’explotació que es feia a les fàbriques, o la contaminació mediambiental. I
també el nombre de malalties que va causar a alguns dels habitants de
Castellar. A més a més, va provocar una diferència creixent econòmicament
entre pobres i rics.
No hem d’oblidar que les fàbriques de Tolrà era on s’explotava als
treballadors, i que era un burgès més, que l’única cosa que li importava de
Castellar era els diners que obtenia i no pas la seva població.
Bibliografia:
-Biblioteca municipal de Castellar del Vallès:
Topografia mèdica.....
Cadastre de 1700
-Arxiu Històric:
Els Tolrà....
-www.castellarvalles.org