Transcript 33-la nit estelada

NIT ESTRELLADA
Vincent Van Gogh
Vicent Van Gogh va néixer a la localitat de Zundert, a Holanda. El seu pare, era un
pastor protestant. El seu primer fill va néixer mort un any abans de la vinguda al
món de Vicent i li van posar el mateix nom. El matrimoni van tenir cinc fills més.
A Vincent li agradava la solitud, i durant la seva infància va assistir a l'escola d'una
manera irregular. Va deixar els estudis als quinze anys. Sobre la seva joventut
Vicent va arribar a comentar: “La meva joventut va ser trista i freda i estèril...”
Sèquia (1872-73),
dibuix juvenil de Van
Gogh a La Haia
Des de molt jove va mostrar un caràcter difícil i un temperament molt fort. Aquest
tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Va treballar en una galeria d'art a
La Haia, després a Londres i a París on les pintures de Millet el van impressionar.
Després a Van Gogh li va augmentar el seu fanatisme religiós, probablement com un
refugi per als seus fracassos laborals i amorosos. Va treballar a Isleworth com
ajudant d’un predicador metodista, sent després rebutjat quan intentà estudiar
teologia i fer-se ell mateix predicador.
Els sembrador,
1881
Natura morta amb Bíblia,
1885
El 1878 marxà a Bèlgica, on amb condicions extremament dures, va realitzar una feina
evangelitzadora entre els miners de la zona; després se li suprimí el petit sou que
rebia. Davant d'això i seguint els consells del seu germà Théo, del que ja començà a
rebre ajut econòmic, decidí donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a la pintura.
Al 1880 s'establí a Brussel·les i a l'Acadèmia de Belles Arts estudià dibuix i
perspectiva. En aquesta època realitzà esbossos i dibuixos basats en les pintures de
Millet, i representà personatges de pagesos i miners, models agafats de la vida
quotidiana, i els pintà en un pla molt realista i tonalitats fosques. Va tornar a casa dels
pares on s’enfrontà sovint amb el pare.
Després marxà a La Haia, on va fer les seves primeres aquarel·les. Totes les seves
experiències amoroses eren un fracàs, produint-li greus depressions. Tornà amb els
pares a Nuenen, on pintà teixidors rurals. Durant la primavera de 1885, pintà la que
es considera una de les seves grans obres, Menjant patates.
“He posat el meu més gran interès en què, en contemplar el quadre, es pensi que
aquesta gent que està sota el llum, que menja les seves patates ficant les mans al plat,
ha treballat també amb aquestes mans la terra; el meu quadre exalta, doncs, el treball
manual i l'aliment que ells mateixos s'han guanyat amb tota honestedat...” (Vincent)
L'any 1886 se’n va anar a París a viure amb el seu germà Theo. La seva pintura es va
veure influïda per l’impressionisme i l’estampa japonesa, i va abandonar el caràcter
social que havia tingut fins aleshores, centrant-se en l’expressivitat del color.
Dona al Cafè de Tambourin (1887)
Retrat de Père Tanguy (1887-88)
Al febrer de l'any 1888 se'n va anar de París cap al
sud de França, a Arles.
Van Gogh buscava nous camins per a la seva pintura.
Va passar tot l’estiu pintant paisatges a l’aire lliure.
El sembrador,
1888
Van Gogh va llogar aquesta casa,
La casa groga, l’estiu de 1888 a
Arles. Al setembre va rebre la
visita de Gauguin.
A l’agost pintà Gerro amb dotze gira-sols, on
Van Gogh cercava era l'esperit del
simbolisme. L’expressivitat del quadre fa que
tingui un significat que va més enllà de la
simple reproducció de les flors. Exposa la
imaginació de l'artista i la seva gran força
expressiva, i aquesta força exigia un gran
deliri de sentiments
Dormitori a Arles, 1888
Menys de dos mesos després de l'arribada
de Gauguin, van començar a tenir violents
enfrontaments que van culminar en una
baralla durant la qual Van Gogh, amb una
navalla, es tallà un tros de la orella
esquerra. Després d’estar 14 dies a
l’hospital tornà a casa seva, Gauguin va
tornar a París, i Van Gogh pintà el quadre
amb l’orella embenada. Va ser ingressat
dues vegades a l’hospital d’Arles per
problemes mentals.
El maig de 1889 Van Gogh va patir una greu
crisi nerviosa i va acceptar l’internament a
l’asil psiquiàtiric de Saint Paul de Meusole,
prop de Saint-Remy, on hi va passar un any.
Documentació
general
Títol: Nit estrellada
Autor: Vincent Van Gogh
(1853-1890)
Cronologia: 1889
Estil: Postimpressionista
Tècnica: oli
Suport: Tela
Mides: 73,7 x 91,1 cm
Localització: MOMA (Museu
d’Art Modern, New York)
Punts clau de l’obra:
-El contrast entre la claredat i moviment del cel, amb la quietud i foscor
del poble.
-L'estreta connexió entre les formes representades amb l'estat d'ànim de
l'artista.
-El color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions
-Els contorns, en la part inferior, estan marcats amb una línia negra
gruixuda, com era característic també en l'obra del seu company Gauguin.
- Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases.
-L'aura lluminosa que embolica la Lluna, fa que aquesta es confongui amb un
Sol.
- El xiprer gegant segurament és una al·lusió a la mort.
Anàlisi formal
Descripció:
Al quadre hi veiem, a la part de baix un poble, amb un gran xiprer en primer terme
a esquerra, i darrere el poble unes muntanyes. Les dues terceres parts del
quadres estan ocupades pel cel ple de formes circulars que representen la lluna i
les estrelles... És un paisatge nocturn.
Elements plàstics: Dibuix
i color
Predomina el
color, aplicat
amb la pinzellada
característica
del pintor: corba
i flamejant
La gamma
cromàtica és de
blaus i verds,
contrastada als
astres, les cases,
els arbres... amb
tocs de groc
molt viu,
taronja i blanc
La factura vibrant va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades diferents.
Crea ritmes també diferents: circulars, ondulats, tirabuixons, rectes i
serpentejats i verticals.
Colors de la nit,
molt expressius.
Groc i blanc
expandits anul·len la
forta presència del
blau.
La Lluna i les
estrelles irradien
llum en formes
circulars.
Firmament molt
dinàmic. Fluxos
ondulants combinats
entre ells.
Claredat que
Gran lluminositat
segueix la línia de la
Algunes finestres tenen llum.
en un cel nocturn
carena
(primera llum del
matí?)
Paisatge irreal que reflexa l’estat d’ànim del pintor
Colors
sense
línies que
els
delimitin.
El blanc i
el groc
donen
gran
lluminosit
at al cel
nocturn.
Línies rectes i figures
geomètriques bàsiques:
quadrats, triangles
i triangles.
Les línies que delimiten cases,
muntanyes i arbres controlen la
mescla cromàtica.
Composició
Forts remolins omplen el cel
El cel
estelat,
amb 12
estels i
la Lluna
Línia
diagonal
separa
ambdues
parts
La terra, el
poble, les
muntanyes
El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les
muntanyes del fons, i el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues
parts és el xiprer vertical, i el campanar de l’església, també vertical.
Dibuix de La nit estelada
Interpretació
Saint-Remy era una plana de secà d’agricultura tradicional. Hi havia horts i
oliveres i alineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del
mestral, el vent fred del nord. Els camps tenien al sud les muntanyes dels Alpilles.
Van Gogh va viure el seu infern interior en un paisatge diferent d’on fins ara havia
estat, la verda i plana Holanda d’on provenia. També va viure a la ciutat d’Arles,
zona ben comunicada, on va patir la crisi. Vincent va sentir que al canviar deixava
la vida moderna decadent i sòrdida per entrar en un món tradicional, sobri i
autèntic.
En aquesta època la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins,
com es pot observar a La nit estelada .
Quan ja el van deixar sortir a donar passeigs pels voltants de la clínica, va
començar obres on els temes eren pins, xiprers i oliveres.
http://www.vggallery.com/painting/by_period/st_remy.htm
El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva
habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Remny, a la Provença: un camp de
blat amb les muntanyes al fons. Ell hi afegí els elements que li van semblar,
com el xiprer i el poble amb l’església, fent-ne una barreja. Per tant és un
poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge.
Paisatge de Saint-Remy,
el que realment
veia Van Gogh des de la
seva finestra
Van Gogh davant
l’asil de Saint-Remy
http://blogs.princeton.edu/wri152-3/akburges/
La nit estelada és plena de símbols que denoten l’obsessió de Van Gogh per la
mort. En el Cosmos busca una resposta a l’anhel humà d’infinit. Era fill d’un
pastor protestant, i havia estudiat teologia. Els valors religiosos estaven en
regressió i Van Gogh busca en la pintura consol i l’utilitza com a mitjà per
projectar-hi els seus sentiments.
“Aquest matí he
vist des de la meva
finestra, molt abans
que es fes de dia,
sense cap altra cosa
que l’estel del matí,
que semblava molt
gran”
Fragment d’una carta
enviada per Vincent a
Theo.
El xiprer és utilitzat per Van Gogh com
un vincle obscur, dens i vibrant. És com
una flama moguda pel vent que uneix la
terra amb el cel.
És un arbre que manifesta elevació i
s’usa per simbolitzar, per la seva
verticalitat, la fe en la vida després de
la mort, i també la mateixa idea de la
mort. El mateix Van Gogh deia que era
un element funerari.
El xiprer és una flama ardent que
s’aixeca cap a un cel immens i llunyà. El
poble està lluny i ell està sol.
El pintor projecta la seva inquietud
espiritual en el paisatge, el qual
converteix en un grafisme de la seva
pròpia ànima.
Els xiprers, amb la seva forma triangular, li va servir per crear una sèrie
magnífica de paisatges. Incorporava la taca fosca del xiprer en moltes de les
grans composicions, com hem vist a La nit estelada i, entre altres, a Camp de
blat amb xiprer, Xiprers amb dues dones i Xiprer contra el cel estelat. Uns
mesos més tard, el gener de 1890, el crític d'art Albert Aurier va publicar un
article sobre Van Gogh, en el que elogiava el simbolisme dels xiprers, i els hi
donava tanta importància com la que tenien els seus girasols.
El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el
calor humà, al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho
contempla de llum i es manté solitari. Les cases, amb les seves diminutes
llums, contrasten amb la immensitat del firmament, davant del qual les
persones no són res. El campanar de l’església recorda els del seu país
natal, Holanda.
Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia
mortalitat i la de tots els homes que no són més que petites taques
grogues comparades amb els astres immortals.
El 1890 abandonà la clínica i, després d’una
breu estada a París, s’instal·là a Auverssur-Oise, prop de París. Allà va estar sota
la cura del doctor Gachet, i pintà més de
70 quadres.
Església d’Auvers-sur-Oise
Aquest gran mestre de la pintura va tenir una vida plena de fracassos. El
seu caràcter inestable s'anava alimentant de tot allò que el pintor no
aconseguia: treballs frustrats, desamors, atacs epilèptics, un acostament
a la religió sense èxit, etc. Tot això, unit al seu fracàs com a pintor, va
augmentar la seva solitud i descoratjament.
Però la seva angoixa trobava una via d'escapament en la pintura, i encara
que no li reconeguessin el seu treball, no va abandonar aquesta habilitat
innata per a pintar emocions. És així com aquell que aleshores
consideraven un boig es va convertir en un geni. I és que el seu estil,
absolutament personal, és pura força expressiva. Només un geni boig com
ell, amb una vida com la seva, és capaç de deixar-se emportar per la seva
obra i mostrar el seu món interior d'una forma tan suggeridora. Ell ho
aconseguia contínuament i La nit estrellada n'és un clar exemple
Van Gogh assenyala a les seves cartes, la solitud i la malenconia que tenen els
sues últims paisatges de bladars sota cels tempestuosos i amenaçants; s'ha dit
que els símbols dels corbs planejant sobre el blat suggereixen la premonició de la
mort. Les dues bandes de color, amb el contrast del blau i el groc, anul·len l'espai
de la perspectiva. La composició de la perspectiva en el camp obert té una un
sentit invers; surt de l'horitzó en direcció cap a la part davantera. Aquest
quadre està considerat com una de les millors obres de l'artista.
Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890)
La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, a l'edat de
37, mentre passejava pel camp, amb un revòlver, es va disparar un tret al pit.
Ell no es va adonar que la seva ferida era mortal, i va tornar a la pensió Ravoux,
on va morir el seu llit dos dies més tard. Vincent va ser enterrat al cementiri
d‘Auvers-sur-Oise.
Vincent Van Gogh va produir tot el seu treball, unes 900 pintures i 1600
dibuixos, durant un període de només deu anys, entre 1880 i 1890, fins que va
sucumbir a una malaltia mental, possiblement un trastorn bipolar o un síndrome
d‘epilèpsia. Va decidir ser pintor quan tenia vint-i-set anys i sempre va voler
reflectir la vida en les seves obres. Aquestes estan marcades pels llocs on va
viure i treballar, pels sentiments i emocions que va tenir en cada etapa, pels
desenganys i per la seva malaltia, que finalment va posar fi a la seva vida.
Les tombes de Vincent i Theo
van Gogh al cementiri
d‘Auvers-sur-Oise.
Models i influències
La pintura de Delacroix, amb la seva
força cromàtica, la preocupació de
representar la llum impressionista, l’ús
de color pla, sense ombres ni
clarobscur, l’expressivitat de limitar
les figures amb una línia negra pròpia
dels gravats japonesos (ukiyo-e), tot
plegat marquen l’inici de la pintura de
Vincent Van Gongh.
Després d’una breu influència
puntillista, Van Gogh abandona
l’impressionisme per una utilització
simbòlica del color i de la forma per
mitjà d’una pinzellada vigorosa i
empastada. Això el converteix en
precedent dels fauves, com Matisse o
Vlaminck, i dels expressionistes,
Maurice de Vlaminck:
Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905
H. Matisse: La ratlla verda