Transcript Pensador - IES Guillem de Berguedà

El Pensador
Auguste Rodin
Escultura s. XVIII i XIX
1.- Classificació
Títol: El pensador
Autor: Auguste Rodin
Cronologia: 1880-1890
País: França
Estil: Impressionisme
2.- Tema
Aquesta
escultura,
que
havia
d’encapçalar la Porta de l’Infern, és un
homenatge al poeta Dante, l’obra del
qual inspirà Rodin per crear les més de
185 figures que havien de compondre
aquesta magnífica porta, emparentada
amb les Portes del Paradís de Ghiberti.
3.- Descripció de l’obra
a.- Elements tècnics
Material: Bronze
Tècnica: Fosa. Es fa un model en guix, o un altre material
fàcil de model·lar, exactament igual que l'original que es vol
fondre, però una mica més petit en totes les seves dimensions
i sense els detalls, com els flocs de cabell. Es preparen
motlles de les diferents parts de l’escultura (com la mà i el
braç), que es cobreixen de cera per dins i es van unint, fent
aquell membre sencer. Cal que el bronze ocupi tan poc espai
com sigui possible per raons d'estalvi i pes: el gruix pot variar
a les diferents parts de la peça. El gruix de la cera ha de ser el
que es vol donar al bronze, i es fondrà, en escalfar-se, pel
calor del metall roent. El buit que queda dins del motlle
s’omple de sorra o guix. Es treu el motlle, descobrint la cera,
que es treballa en detall, afegint els cabells i altres coses,
llevat d’alguns acabats (com el coure vermell dels llavis). S'hi
posa dues xarxes de canonades de dalt abaix, fins les
diferents parts, una per vessar-hi el bronce fos, i l'altra per
deixar escapar la cera fosa i l'aire.
El tot es recobreix de guix i es fan dos forats, un, dalt,
per tirar-hi el metall, l’altra, sota, per què surti la cera
fosa. S'enterra el motlle dins d'una fossa.
Al cap d'unes hores, quan s’ha refredat, absorbint la
terra el calor del metall, es trenca el motlle i s'obté la
peça original, buidant-la també del farciment que hi ha
dins.
Cromatisme: Monocroma.
b.- Elements formals
Visió: Multiplicació de plans que obliguen
l’espectador a desplaçar-se al seu voltant.
Ritmes: Tractament rugós de la superfície que
convida a ser tocada; el non finito o impressió
d’escultura inacabada; marcat sentit tàctil de
l’obra que més que esculpida sembla
modelada;
Tipus de representació: Escultura exempta
(o de volum rodó). Sedent.
Composició:
És una escultura tancada: la mà esquerra reposa
damunt del genoll esquerre i la mà dreta sosté el cap,
tancant el gest amb el colze dret recolzat també en el
genoll esquerre.
El poc poliment de l’escultura provoca, en la seva
superfície, fortes ombres que ajuden a transmetre el
patiment de la figura.
La llum, sobre la superfície poc polida, marca fortes
contraposicions entre zones il·luminades i zones
ombrejades, fet que n’accentua també el dramatisme.
En l’expressió de “El Pensador” hi podem veure el
símbol del pensament torturat de l’home en adonar-se
del tràgic destí de la humanitat.
4.- Dependències i influències posteriors
Dependències:
* En l’obra de Rodin hi trobem:
- El sentit del moviment de Carpeaux
- El naturalisme flamenc de Rubens
- El sentit expressiu de Miquel Àngel
- L’impressionisme: multiplicació de plan i estudi
dels efectes de la llum.
Ugolí i els seus fills.
Carpeaux.
Giuliano i Lorenzo de Mèdicis.
Miquel Àngel
Profeta Jeremíes.
Miquel Àngel
Influències posteriors:
La influència de Rodin ha estat incalculable en tota
l’escultura del segle XX, tant per la perfecció i la
força del seu modelatge com pel nou univers de
formes escultòriques que es posà en marxa a partir
de la seva obra.
La seva fama ha enfosquit l’obra d’alguns
contemporanis seus com Camille Claudel i Medardo
Rosso.
5.- Relacions amb obres similars de l’autor
Rodin recrea el llenguatge escultòric en figures monumentals, en grans
grups que presenten una textura del bronze que dóna, com la pintura
impressionista, la sensació d’obra inacabada; però és això precisament
el que fa bategar les figures.
Els burgesos de Calais
Andròmeda
Eterna primavera
Les Ombres
Balzac
El bes.
6.- Diferències amb altres solucions coetànies
• Contemporani de Rodin és Aristide Maillol que representa una
tendència més clàssica.
• És autor de figures femenines de sensualitat delicada. És una
obra propera al Simbolisme ja que redueix la figura a formes
essencials o d’ella dimana un cert toc de misteri i malenconia.
Mediterrani
7.- Relació amb l’entorn arquitectònic i
urbanístic
• Aquesta escultura havia de presidir la Porta
de l’Infern del Museu d’Arts Decoratifs de
París.
• Rodin pensava les seves figures en clau
urbanística ja que creia que l’escultor tenia
una missió històrica: donar a la ciutat
moderna monuments moderns perquè no era
monumental.
8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Significat:
•
•
•
•
•
•
El Pensador és un home que pensa, tot i que en un primer moment volgués ser
la representació de Dante destinada a la Porta de l’Infern, la qual s’inspirava en
l’infern de la Divina Comèdia d’aquest autor.
Per a alguns crítics El Pensador és la imatge de l’home que executa un acte de
rebel·lió interior per tal d’elevar-se sobre la vida animal i que, inspirat per un
centelleig tan inexplicable com oportú, dóna llum al primer pensament.
En les seves obres, Rodin buscava remarcar el procés de "creixement": el
miracle de la matèria inerta que cobrava vida en mans de l'artista.
Rodin pensava que l'art era sinònim de religió i d'amor per la natura; per ell,
els tres conceptes eren una mateixa cosa. Les seves figures unien, per primera
vegada, la realitat de la natura i l'ideal de la religió en termes de natura
humana. L'estàtua ja no era un substitut de l'expressió humana, sinó una
imatge que encarnava les complexitats i intensitats dels sentiments i emocions
de l'ésser humà.
Per Rodin, l'essència de la bellesa era la vida, i la seva més alta expressió en
l'art era la figura humana realitzant-se a sí mateixa per l'acció.
Rodin va triar aquesta escultura per a la seva tomba.
El Pensador s'ha convertit en una icona moderna que expressa la condició
humana gràcies a la interpretació escultòrica de la figura humana.
Funció:
• El Pensador forma part del que havia de ser l’obra
mestra de Rodin, la Porta de l’Infern, encarregada pel
Museu d’Arts Decoratives de París. El projecte, que
incloïa 186 escultures, no va realitzar-se mai. Però
d’aquest projecte van sorgir moltes escultures que són
considerades obres mestres, com el Bes o Adam i Eva.
• Rodin es va proposar també retornar a l’escultura la
integritat estilística que havia perdut després de la mort
de Miquel Àngel, a la qual havien seguit, segons ell, tres
segles de manierisme, academicisme i decadència.
9.- Context històric i artístic
• Històric:
Segona meitat del segle XIX a París.
* Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon
Imperi, Comuna, IIIa. República.
* Grans canvis urbanístics: boulebards;
exposicions universals, torre Eiffel, especulació
urbanística.
*
Tertúlies
bohèmia;
d’artistes
(Cafè
Guerbois);
* Canvis culturals i científics: preocupació pel
temps;
teoria
dels
colors;
ferrocarril;
darwinisme; fotografia
• Artístic:
– L’obra
de
Rodin
és
contemporània
de
l’Impressionisme pictòric, el fenòmen més important
de l’art europeu des del Renaixement.
• L’art perceptiu (basat en la pròpia experiència
visual) substitueix l’art conceptual
• S’arriba a les darreres conseqüències del
Realisme
• Va ser el primer moviment artístic modern lligat a
un grup d’artistes amb objectius comuns.
• Pintors impressionistes importants: Monet, Sisley,
Pissarro, Degas i Renoir.