Giotto: La Resurrecció de Llàtzer del conjunt de la capella dels Scrovegni o de la Arena de Pàdua

Giotto di Bondone (1267 – 1337)

Biografia

L’escriptor renaixentista Vasari narra en el seu llibre Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, que Giotto va ser descobert per Cimabue mentre guardava ovelles i en dibuixava una en una pedra. Arquitecte i sobretot pintor, el cert és que Giotto està considerat el fundador de la pintura italogòtica del

trecento

, perquè va introduir els ideals naturalistes que trencaven amb l’estil rígid propi de l’estil bizantí.

Malgrat la seva importància com a pintor, la seva obra planteja grans problemes a l’hora d’atribuir amb certesa la seva autoria. No obstant això, els dos grans cicles murals de la seva producció, els frescos de la basílica de San Francesco d’Assis i sobretot, els que decoren la capella dels Scrovegni, han estat els únics reconeguts universalment com a seus. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral de Santa Maria dei Fiori de Florència i va començar les obres dels cèlebre campanile, un projecte que va ser alterat després de la seva mort.

Dades

Cronologia: 1304-1306 Estil: italogòtic Tècnica: fresc Tema: religiós Localització: Capella dels Scrovegni o de la Arena de Pàdua.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Giotto inscriu la majoria de personatges en una

franja horitzontal a manera de fris

, al centre de la composició, emmarcats en un fons paisatgístic molt senzill. Només

les dues germanes de Llàtzer

–postrades als peus de Jesús –

i els dos homes

que aixequen la feixuga llosa funerària, a l’extrem inferior dret, trenquen aquest esquema compositiu.

Aquesta línia horitzontal es travessada per la

diagonal ascendent que marca la mà aixecada de Jesús

i la paret del turó.

Això confereix a la representació una gran mobilitat, que l’artista accentua mitjançant l’encreuament dinàmic de mirades i de gestos dels personatges, que tradueixen perfectament el seu estat d’ànim. N’és un bon exemple la

figura amb túnica verda

a centre de la imatge, que introdueix una expressió d’incredulitat davant els fets. També hi trobarem sorpresa, veneració...

Giotto no utilitza la perspectiva jeràrquica, per la qual cosa Jesús és de la mateixa mida que les altres figures però, en canvi, encara conserva el costum gòtic d’utilitzar

pa d’or

a les aurèoles, aspecte que fa distingir visualment els personatges sants i més importants.

L’estudi anatòmic de les figures, que en perfila els contorns a través de la línia, fa que aquestes guanyin una major volumetria corporal que li permet diferenciar amb nitidesa la figura del fons.

La llum envaeix suament tota la superfície i crea ombres petites que aporten profunditat a la imatge.

Els colors, sense estridències, presenten una bona harmonia en la qual destaca el blau del cel, que substitueix el típic daurat gòtic. Giotto va pintar un paisatge força esquemàtic (s’endevina la cova que, tancada amb una llosa, havia estat el sepulcre de Llàtzer), però suficientment precís per situar els personatges i l’escena en un context i dotar el quadre d’un cert efecte tridimensional i de realisme.

TEMÀTICA

Aquest fresc forma part del conjunt de més de 40 episodis de la capella Scrovegni de Pàdua que expliquen els cicles vitals de la Verge Maria i de Jesús, i que es tanquen amb l’escena del Judici Final.

Giotto pinta el moment just en què Llàtzer, segons explica l’evangeli de sant Joan, és ressuscitat per Jesús després d’ordenar que fos retirada la pedra que cobria el cadàver i cridar amb veu forta: “Llàtzer, vine a fora!”. A l’escena, Crist aixeca la mà beneint el ressuscitat, acompanyat pels deixebles liderats per sant Pere i sant Joan evangelista (imberbe). Als seus peus es postren les germanes de Llàtzer, Marta i Maria, i al fons, familiars i amics.

Aquest episodi constitueix la prova definitiva –abans de la Passió- del poder de la paraula de Jesús sobre la mort i la promesa de la vida eterna als seus seguidors. Per això, també ha estat vist com una prefiguració de la seva resurrecció.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

La resurrecció de Llàtzer, juntament amb la resta de frescos que l’acompanyen van ser encarregats per Enrico Scrovegni, un poderós terratinent florentí, amb l’objectiu de decorar la capella particular de la família.

Aquest fet representava un pas endavant en el

mecenatge de

l’art, que ja no dependria exclusivament de l’Església ni de les institucions per a la seva subsistència. La pintura s’estava convertint en un article de luxe que començava a tenir una demanda notable per part de la burgesia, la qual volia fer ostentació del seu poder econòmic. Els palaus, les capelles, etc., esdevindrien nous àmbits per a la tasca dels artistes, que ja no es van veure limitats als edificis religiosos.

Es

generà una modificació

substancial en els temes representats: tal com va passar amb l’escola flamenca, els nous motius responien als centres d’interès de la burgesia (la seva manera de viure, l’àmbit familiar, les gestes heroiques...).

MODELS i INFLUÈNCIES

Giotto va recollir l’herència de l’estil bizantí de Cimabue, el mestratge del qual és present en les seves obres de gran solemnitat escènica, amb trets de rigidesa i simetria, com per exemple, els ulls ametllats en els personatges. Seguint també l’escola pictòrica sienesa, va mantenir l’ús del pa d’or en les aurèoles dels personatges sants.

No obstant això, influenciat per les noves teories franciscanes de valoració de la natura, Giotto va impulsar un nou estil anomenat

italogòtic

, que va establir les bases del nou art renaixentista. Va substituir el fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials, va donar als personatges una major corporeïtat –que és fruit de l’estudi anatòmic- i es va preocupar alhora, de representar els seus estat d’ànim mitjançant gestos i expressions.

Extret de : LLACAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009; TRIADÓ, JR. Història de l’art. Ed. Vicens Vices, 2009

FUNCIÓ

La funció dels frescos de la capella Scrovegni és clarament decorativa, malgrat estar inspirats en motius religiosos. Quan Enrico Scrovegni encarregà la construcció de la capella ho féu tot seguint el costum de l’època, com a expiació per les accions del seu pare, un famós usurer.