CAPELLES DE PLANTA CIRCULAR Enric Sànchez-Cid • Passejant pel nostre País he trobat un petit nombre d’ermites i d’esglésies rodones, o circulars, que m’han.
Download ReportTranscript CAPELLES DE PLANTA CIRCULAR Enric Sànchez-Cid • Passejant pel nostre País he trobat un petit nombre d’ermites i d’esglésies rodones, o circulars, que m’han.
Slide 1
CAPELLES
DE PLANTA CIRCULAR
Enric Sànchez-Cid
Slide 2
• Passejant pel nostre País he trobat un
petit nombre d’ermites i d’esglésies
rodones, o circulars, que m’han atret
l’atenció i, a través de la informació
cercada en les biblioteques i arxius, he
completat el treball que os presento.
• No totes es conserven en bon estat i,
algunes, encara es mantenen tant
malmeses com el dia que les
descobriren.
Slide 3
Sant Sebastià de Sull (Berguedà)
Slide 4
• N’hi ha hagut una, la Rodona de Vic que
encara dóna més pena quan ens
assabentem que pel fet de no entendres
el govern de la ciutat i el bisbat, han tirat
pel mig i, després de la descoberta, l’han
tornat a amagar les restes, per vergonya,
sota el paviment... Això si, l’han cobert
amb un mosaic urbà de color vermell.
Slide 5
•
La Rodona de Vic (Osona)
Slide 6
Restes descobertes de la Rodona de Vic
Slide 7
• Al trobar-me amb aquestes capelles,
crida l’atenció la seva construcció rodona
o circular.
• S’han donat varies explicacions, però no
hi ha que oblidar-se, en arribar aquest
punt, les conclusions a què arriben les
persones de la rodalia de la capella,
quan se’ls demana una informació més
propera: fa què pensar...
Slide 8
• Els arqueòlegs han trobat temples
circulars prehistòrics al centre del nostre
continent que han posat al descobert la
civilització més antiga d’Europa.
• Aquesta investigació revela el grau de
desenvolupament a què arribaren amb
estructures monumentals, al mateix
temps o, inclòs, abans de l’antic Egipte i
Mesopotàmia.
Slide 9
• A través de les troballes, suggereixen
que entre 4.800 aC i 4600 aC es deurien
haver construït centenars d’estructures
circulars religioses monumentals en gran
part del territori que avui ocupen Àustria,
República Txeca, Eslovàquia, Baviera i
l’est d’Alemanya.
Slide 10
• Tot aquest complex trobat, sobretot a
Dresden (Alemanya), es deuria haver
construït uns 300 anys abans de les
primeres estructures monumentals del
proper Orient.
Slide 11
• Es possible que aquest fenomen fos
conseqüència d’un augment del nombre
de grups neolítics, que coincidiren
provenint dels desplaçaments des de
l’Est i de la competència entre ells.
• A qui rendien culte aquests pobles de la
Edat de Pedra en els seus grans temples
rodons i perquè foren abandonats,
constitueixen un misteri de l’actual
moment de l’arqueologia.
Slide 12
•
És curiós,
des del
principi de la
humanitat,
el cercle va
lligat a
qualsevol de
les religions o cultes que s’han fet
presents.
Slide 13
• El cercle, o la forma irregular similar,
es dóna naturalment.
• En canvi, per fer un quadrat és
necessari que la ment, el cervell,
estigui preparat per la geometria.
Slide 14
• És evident, que la
construcció més
primitiva en les
diverses cultures
ha sigut el
cilindre amb una
coberta cònica.
Slide 15
• A mesura que es
va manejant
millor la
transmissió de
les càrregues,
aparèixer la
planta quadrada
o rectangular
amb teulada a
dues aigües.
Slide 16
• Quan es descobreix el morter o terra
armada, el fet de treballar amb
motlles limita i obliga a seguir uns
certs paràmetres.
Slide 17
• La construcció va passar a un moment
crític quan a Grècia es descobreix el
sistema constructiu amb pilars i llindes:
les formes de resistència estructural
s’havien tornat lineals, no eren masses,
sinó línies que transmetien la força a
través de punts crítics.
Slide 18
• En canvi, a Roma
considerà que la
corba, la cúpula,
resultaven
més
fàcil de treballar:
n’és un exemple el
Panteó.
Slide 19
•
• A Bizanci, són les cúpules, les petxines i
els arcs els que manen en la construcció
dels temples (Santa Sofia).
Slide 20
• En un nivell més modest, també
s’utilitza en el romànic, amb les
plantes quadrades o rectangulars i,
més, amb l’estil imposat pels
Templers amb la secció àuria i el
número φ.
Slide 21
Slide 22
• Quan s’arriba al renaixement i
• al neoclàssic la planta quadrada
• amb coberta inclinada s’imposa.
•
Slide 23
• Sempre hi ha hagut un cert
paral·lelisme entre la simbologia usual
d’una determinada cultura/religió i la
seva arquitectura.
• Per a moltes cultures, casi sempre, la
simbologia de la religió és determinant
en la seva arquitectura.
Slide 24
• En el Neolític apareixen els cromlecs,
és a dir, aquells cercles de monòlits
que rodegen un menhir, dolmen o
tomba megalítica.
Slide 25
Slide 26
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Per al cristianisme
primitiu, el cercle
és el símbol de
l’eternitat de Déu,
i amb aquesta
significació ha
arribat fins els
nostres dies.
Exemple és la forma rodona de la cripta
del Pessebre de l’església de Sant Miquel
de Cuixà.
Slide 27
•
• El Cristianisme edifica grans basíliques,
però no gaire lluny d’elles es
construeixen temples de planta rodona.
• En general, domina la idea que la forma
de la planta, rodona o quadrada, és una
resposta tècnica a las necessitats
funcionals i estructurals de l’època i molt
depèn del suport del material que
s’utilitzi.
Slide 28
• Comentant-ho amb mestres d’obra
locals, han coincidit, què és més
senzill bastir una cúpula que un pòrtic
o teulada plana d’una o dues aigües.
Slide 29
• Donant una ullada a qualsevol
cultura que ha existit sedentària,
s’aprecia que hi ha hagut molta
tendència a bastir l’habitat en forma
de cilindre i amb un con o cúpula,
com a coberta.
Slide 30
• També succeeix que quan es va
començar a manejar millor la
transmissió de càrregues, apareix la
planta quadrada o rectangular amb
la teulada a dos vessants
Slide 31
• No diré pas que totes ho siguin, però
hi ha capelles rodones, com Sant
Sebastià de Sallent del Llobregat i
Sant Vicenç de Lluçà, per exemple,
que es pot assegurar sense dubtarho, que tenen un origen militar.
Slide 32
La seva situació geogràfica posa en
evidència la ubicació estratègica que
deuria tenir en aquella època de la
reconquesta dels territoris pels
exèrcits dels Comtes de Catalunya.
Des d’ella s’albira una gran part de la
comarca per on es replegaven els
exèrcits vençuts, àrabs o hostes
cristianes, enemistats entre si.
Slide 33
• Emplaçament del
primitiu punt de guaita
que passà a capella
castellera, dins del
perímetre del Castell.
Slide 34
• El senyor més
poderós assolia
dominar el terreny i,
aleshores, s’establia
la ratlla més al sud. El
territori conquerit es
repoblava al mateix
temps que l’Església
hi posava la doctrina,
mitjançà els monjos i
sacerdots que bastien
els seus respectius
centres de culte, al
principi modestos.
Slide 35
• Quan un nucli de la població dispersa
quedava prop d’una construcció militar
abandonada i pel fet de trobar-se en més
bones condicions constructives (els
militars sempre han disposat d’una mà
d’obra més barata i en més quantitat),
s’utilitzava l’edifici com a parròquia i centre
de confluència dels habitants o feligresos,
després de les modificacions canòniques
obligades.
Slide 36
• Anys després, al
quedar lliure la
contrada de
enemics, comporta
que els governants
s’estableixin a la
plana, i només
resten, els petits
temples, com
ermites, on la fe dels
feligresos no
l’obliden... fins a cert
punt.
Slide 37
•
•
•
•
•
S’ha comprovat, que s’abandonen més
els castells, que els edificis religiosos:
això s’explica perquè el comte, repartia
les bufetades i, en canvi, Déu, Maria i
els sants mai han protestat.
• Hi ha una excepció: quan el clergue té
massa poder, a la petita escletxa que
s’obria o s’obre, el poble contesta sense
contemplacions.
Slide 38
• Un altre motiu de
construir un edifici de
planta circular, ha
sigut el funerari, sigui
de primera intenció
(Santa Magdalena de
les Planes i Sant
Eudald-Santa Mª de
Sorga) o per
adaptació posterior
amb l’ampliació de la
segrera o altres
modificacions.
Slide 39
• Cap de les capelles rodones
segueixen un estil arquitectònic
determinat que, em més facilitat,
podria ajudar a situar-les en el temps.
• També, de moltes s’ignora la seva
història escrita.
Slide 40
• Són construccions rústegues, sense
ornamentació, senzillament
funcionals. Són bastides per un mur
circular, d’una alçada que oscil·la
entre 3,25 m. (Santa Cecília de
Torreblanca) i 7,80 m. (Sant Pere
Gros), cobertes amb una cúpula de
rebla de mitja esfera i la teulada l’han
revestit de lloses de pedra o llicorella.
Slide 41
• N’hi ha 12 que tenen absis dirigit a llevant:
Olèrdola,
Planès,
Sallent,
Lillet,
Sull,
Cuixà (Pessebre i Trinitat),
Sant Bertomeu,
Lluçà,
Vic,
Sant Pere Gros i
Sant Jaume Vilanova
Slide 42
• i les altres sis:
•
Sant Adjutori,
•
Sant Pau de Bell.lloc,
•
Santa Cecília de Torreblanca,
•
Sant Marc de Bessacs,
•
Santa Magdalena de les Planes i
Santa Mª de Sorba,
presenten orientació aleatòria.
Slide 43
Prop del poble d’Anya,
a la Noguera, queda la
capella de Santa Cecília
que apareix enmig d’un
camp. No es coneixen
pas dades històriques
d’aquesta capella però
a les rodalies s’hi han
trobat sarcòfags i petits
llençols de mur que
situen aquestes
construccions a l’època
visigòtica i,
probablement, fou
abandonat l’indret amb
l’arribada dels àrabs.
Capella de Santa Cecília
Slide 44
Per la carretera de Vilafranca del
Penedès a Vilanova, es passa
per Sant Miquel d’Olèrdola (a mà
dreta) i poc desprès, a mà
esquerra i senyalitzat s’arriba a
la cruïlla que mena a la finca
particular on es troba l’església
rodona del Sant Sepulcre.
Capella del Sant Sepulcre.
Slide 45
• Situada a la Cerdanya
Nord diuen que pot ser
un mausoleu erigit a
Munusa que havia en
envaït la Península l'any
711. Una altra versió
ens diu que era una
capella del Temple, de
quan la seva desfeta
alguns membres
ingressaren en altres
ordes religiosos.
Capella triangular de Planés
Slide 46
• Es troba la vila de
Sallent del Llobregat.
És una capella,
romànica, de planta
circular i amb tres
absis radials. Queda
dins del recinte del
Castell. Era l’església
parroquial del terme
abans de ser capella
castellera.
Capella de Sant Sebastià.
Slide 47
• Prop de Santa Mª d’Oló,
fou sempre una capella
rural. S’havia retirat el
culte, probablement a
finals del segle XII.
Queda adossada a un
Mas. Fou restaurada per
l’arquitecte i arqueòleg
• Puig i Cadafalch i de nou •
es restablí el culte.
Capella rodona de
Sant Jaume de Vilanova
Slide 48
•
Capella rodona de
Can Bassacs
• Prop de Gironella. En un
antic eremitori del segle IX
al X hi fou construïda una
capella de forma més o
menys piramidal, de casi
de planta rodona, d’uns
tres metres d’alçada i
excavada dins la roca.
• L'actual nucli habitat de
• Cal Bassacs deu el seu
naixement a la creació
d’una colònia industrial de
teixits a les darreries del
segle XIX.
Slide 49
• Capella de Sant
Miquel de Lillet
Capella de Sant Miquel de Lillet
• A 3 km. de Poble de
Lillet s’arriba al Monestir
de Santa Mª i a prop
d’ell queda la Capella de
Sant Miquel en un petit
turó.
• Cap la possibilitat que
• es tractés de la capella
castellera del Castell de
Lillet, després d’entrar
en desús com a punt de
guaita de l’avançament
dels exèrcits cristians.
Slide 50
• Pertany al municipi de
Saldes. La Capella de
Sant Sebastià del Sull és
de les més antigues que
es conserven al País
construïda on ja existia
una comunitat de
monjos. En algun lloc
apareix l'opus spicatum.
• Les restes de la capella
de Sull tenen com a taló
de fons el característic
massís del Pedraforca.
Capella Sant Sebastià de Sull
Slide 51
• Monestir de Sant Miquel
de Cuixà
• El monestir benedictí de
Cuixà és situat al centre de
la comarca del Conflent.
Dins d’ell es situen les
capelles rodones
conegudes per la Cripta del
Pessebre i l’església de la
Trinitat, arruïnada. La Cripta
del Pessebre, és una obra
circular, al mig de la qual
l'únic pilar massís aguanta
una volta semiesfèrica.
Slide 52
• Vorejant el pantà de
Camarasa s’arriba a
l’església de Sant
Bartomeu. Era una
capella castellera que
més tard fou parròquia.
Formava part del
monestir de Santa
Maria de Meià. No és
una capella de planta
circular, pròpiament
dita, però li dóna
aquest aspecte els tres
absis disposats de
forma trevolada
•
•
Sant Bartomeu d’Oïsme
Slide 53
• Capella de Sant Vicenç de
Lluçà
• Pertany a Lluçà, on es
troba el Monestir de Santa
Mª. A uns 500 m. d’ell hi ha
el camí que condueix
• al Mas del Castell, a
l’església rodona i a les
ruïnes del Castell. La
capella romànica de Sant
Vicenç del Castell de
Lluçà, té un diàmetre d’uns
sis metres, és coberta en
volta semiesfèrica i amb
absis i presbiteri
rudimentari.
Slide 54
• Prop de Cervera i
passat el riu Ondara
hi ha la capella
rodona benedictina
de Sant Pere el Gros.
Sempre va tenir una
escassa vitalitat i, al
segle XIV, comença la
seva decadència,
quedant com a
ermita, mentre l’edifici
i el cementiri
s’anaven degradant.
• Capella de Sant Pere el Gros
Slide 55
• A 6 km. de Besora,
Solsonès, hi ha l’església
rodona de Sta Magdalena
de les Planes que guarda
una imatge de la Mare de
Déu i l’Infant. No resta
documentació sobre el
seu origen. L’obra que
avui dia és l’absis de la
capella, correspon a la
primitiva capella de planta
circular datada entre els
segle IX al X.
Capella Sta Magdalena de Planes
Slide 56
•
Sant Eudald de Sorba
• L'església de Santa Maria de
Sorba és un edifici que conserva
elements de diferents etapes
constructives. Documentada des
de l'any 888, està formada per
un conjunt d'edificis, el més antic
dels quals és el Martyrium de
Sant Eudald, d'època visigòtica:
de planta quadrada a l'exterior i
circular a l'interior amb cúpula. Al
seu interior fou trobada una
tomba amb un esquelet atribuït a
Sant Eudald. La sepultura tenia
una obertura, tapada per una
teula plana per on s’introduïen
peces de tela amb el propòsit
d’obtenir relíquies per contacte
amb les restes del Sant.
Slide 57
• Sortint de Sant Cugat del
Vallès i passant per la Masia
Restaurant de Can Borrell
s’arriba la Capella de Sant
Adjutori. Es coneix des de
1120, com a propietat de
Sant Cugat. Al segle XIII rep
l’advocació de Mare de Déu
del Bosc, però va passar a
simple capella amb la
davallada de la població i,
aleshores, és coneguda com
la capella de Sant Adjutori. A
l’exclaustració dels monjos
de Sant Cugat es va
abandonar. Fou restaurada
amb molta imaginació i amb
poca identitat històrica.
• Capella de Sant Adjutori
Slide 58
• Sant Pau de Bell-lloc
• Abans de 6 km. de
Cardedeu hi ha el trencall
que mena a la Masia i
restes de l'antic Castell de
Bell-lloc. esmentat ja el
1073. La base de l'antiga
torre de l'homenatge fou
transformada el 1704 en
l'actual capella de Sant Pau.
L’aparell exterior, cobert en
gran part per l’heura, ha
estat fet amb palets de riu i
fragments de totxo.
Slide 59
CAPELLES
DE PLANTA CIRCULAR
Enric Sànchez-Cid
Slide 2
• Passejant pel nostre País he trobat un
petit nombre d’ermites i d’esglésies
rodones, o circulars, que m’han atret
l’atenció i, a través de la informació
cercada en les biblioteques i arxius, he
completat el treball que os presento.
• No totes es conserven en bon estat i,
algunes, encara es mantenen tant
malmeses com el dia que les
descobriren.
Slide 3
Sant Sebastià de Sull (Berguedà)
Slide 4
• N’hi ha hagut una, la Rodona de Vic que
encara dóna més pena quan ens
assabentem que pel fet de no entendres
el govern de la ciutat i el bisbat, han tirat
pel mig i, després de la descoberta, l’han
tornat a amagar les restes, per vergonya,
sota el paviment... Això si, l’han cobert
amb un mosaic urbà de color vermell.
Slide 5
•
La Rodona de Vic (Osona)
Slide 6
Restes descobertes de la Rodona de Vic
Slide 7
• Al trobar-me amb aquestes capelles,
crida l’atenció la seva construcció rodona
o circular.
• S’han donat varies explicacions, però no
hi ha que oblidar-se, en arribar aquest
punt, les conclusions a què arriben les
persones de la rodalia de la capella,
quan se’ls demana una informació més
propera: fa què pensar...
Slide 8
• Els arqueòlegs han trobat temples
circulars prehistòrics al centre del nostre
continent que han posat al descobert la
civilització més antiga d’Europa.
• Aquesta investigació revela el grau de
desenvolupament a què arribaren amb
estructures monumentals, al mateix
temps o, inclòs, abans de l’antic Egipte i
Mesopotàmia.
Slide 9
• A través de les troballes, suggereixen
que entre 4.800 aC i 4600 aC es deurien
haver construït centenars d’estructures
circulars religioses monumentals en gran
part del territori que avui ocupen Àustria,
República Txeca, Eslovàquia, Baviera i
l’est d’Alemanya.
Slide 10
• Tot aquest complex trobat, sobretot a
Dresden (Alemanya), es deuria haver
construït uns 300 anys abans de les
primeres estructures monumentals del
proper Orient.
Slide 11
• Es possible que aquest fenomen fos
conseqüència d’un augment del nombre
de grups neolítics, que coincidiren
provenint dels desplaçaments des de
l’Est i de la competència entre ells.
• A qui rendien culte aquests pobles de la
Edat de Pedra en els seus grans temples
rodons i perquè foren abandonats,
constitueixen un misteri de l’actual
moment de l’arqueologia.
Slide 12
•
És curiós,
des del
principi de la
humanitat,
el cercle va
lligat a
qualsevol de
les religions o cultes que s’han fet
presents.
Slide 13
• El cercle, o la forma irregular similar,
es dóna naturalment.
• En canvi, per fer un quadrat és
necessari que la ment, el cervell,
estigui preparat per la geometria.
Slide 14
• És evident, que la
construcció més
primitiva en les
diverses cultures
ha sigut el
cilindre amb una
coberta cònica.
Slide 15
• A mesura que es
va manejant
millor la
transmissió de
les càrregues,
aparèixer la
planta quadrada
o rectangular
amb teulada a
dues aigües.
Slide 16
• Quan es descobreix el morter o terra
armada, el fet de treballar amb
motlles limita i obliga a seguir uns
certs paràmetres.
Slide 17
• La construcció va passar a un moment
crític quan a Grècia es descobreix el
sistema constructiu amb pilars i llindes:
les formes de resistència estructural
s’havien tornat lineals, no eren masses,
sinó línies que transmetien la força a
través de punts crítics.
Slide 18
• En canvi, a Roma
considerà que la
corba, la cúpula,
resultaven
més
fàcil de treballar:
n’és un exemple el
Panteó.
Slide 19
•
• A Bizanci, són les cúpules, les petxines i
els arcs els que manen en la construcció
dels temples (Santa Sofia).
Slide 20
• En un nivell més modest, també
s’utilitza en el romànic, amb les
plantes quadrades o rectangulars i,
més, amb l’estil imposat pels
Templers amb la secció àuria i el
número φ.
Slide 21
Slide 22
• Quan s’arriba al renaixement i
• al neoclàssic la planta quadrada
• amb coberta inclinada s’imposa.
•
Slide 23
• Sempre hi ha hagut un cert
paral·lelisme entre la simbologia usual
d’una determinada cultura/religió i la
seva arquitectura.
• Per a moltes cultures, casi sempre, la
simbologia de la religió és determinant
en la seva arquitectura.
Slide 24
• En el Neolític apareixen els cromlecs,
és a dir, aquells cercles de monòlits
que rodegen un menhir, dolmen o
tomba megalítica.
Slide 25
Slide 26
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Per al cristianisme
primitiu, el cercle
és el símbol de
l’eternitat de Déu,
i amb aquesta
significació ha
arribat fins els
nostres dies.
Exemple és la forma rodona de la cripta
del Pessebre de l’església de Sant Miquel
de Cuixà.
Slide 27
•
• El Cristianisme edifica grans basíliques,
però no gaire lluny d’elles es
construeixen temples de planta rodona.
• En general, domina la idea que la forma
de la planta, rodona o quadrada, és una
resposta tècnica a las necessitats
funcionals i estructurals de l’època i molt
depèn del suport del material que
s’utilitzi.
Slide 28
• Comentant-ho amb mestres d’obra
locals, han coincidit, què és més
senzill bastir una cúpula que un pòrtic
o teulada plana d’una o dues aigües.
Slide 29
• Donant una ullada a qualsevol
cultura que ha existit sedentària,
s’aprecia que hi ha hagut molta
tendència a bastir l’habitat en forma
de cilindre i amb un con o cúpula,
com a coberta.
Slide 30
• També succeeix que quan es va
començar a manejar millor la
transmissió de càrregues, apareix la
planta quadrada o rectangular amb
la teulada a dos vessants
Slide 31
• No diré pas que totes ho siguin, però
hi ha capelles rodones, com Sant
Sebastià de Sallent del Llobregat i
Sant Vicenç de Lluçà, per exemple,
que es pot assegurar sense dubtarho, que tenen un origen militar.
Slide 32
La seva situació geogràfica posa en
evidència la ubicació estratègica que
deuria tenir en aquella època de la
reconquesta dels territoris pels
exèrcits dels Comtes de Catalunya.
Des d’ella s’albira una gran part de la
comarca per on es replegaven els
exèrcits vençuts, àrabs o hostes
cristianes, enemistats entre si.
Slide 33
• Emplaçament del
primitiu punt de guaita
que passà a capella
castellera, dins del
perímetre del Castell.
Slide 34
• El senyor més
poderós assolia
dominar el terreny i,
aleshores, s’establia
la ratlla més al sud. El
territori conquerit es
repoblava al mateix
temps que l’Església
hi posava la doctrina,
mitjançà els monjos i
sacerdots que bastien
els seus respectius
centres de culte, al
principi modestos.
Slide 35
• Quan un nucli de la població dispersa
quedava prop d’una construcció militar
abandonada i pel fet de trobar-se en més
bones condicions constructives (els
militars sempre han disposat d’una mà
d’obra més barata i en més quantitat),
s’utilitzava l’edifici com a parròquia i centre
de confluència dels habitants o feligresos,
després de les modificacions canòniques
obligades.
Slide 36
• Anys després, al
quedar lliure la
contrada de
enemics, comporta
que els governants
s’estableixin a la
plana, i només
resten, els petits
temples, com
ermites, on la fe dels
feligresos no
l’obliden... fins a cert
punt.
Slide 37
•
•
•
•
•
S’ha comprovat, que s’abandonen més
els castells, que els edificis religiosos:
això s’explica perquè el comte, repartia
les bufetades i, en canvi, Déu, Maria i
els sants mai han protestat.
• Hi ha una excepció: quan el clergue té
massa poder, a la petita escletxa que
s’obria o s’obre, el poble contesta sense
contemplacions.
Slide 38
• Un altre motiu de
construir un edifici de
planta circular, ha
sigut el funerari, sigui
de primera intenció
(Santa Magdalena de
les Planes i Sant
Eudald-Santa Mª de
Sorga) o per
adaptació posterior
amb l’ampliació de la
segrera o altres
modificacions.
Slide 39
• Cap de les capelles rodones
segueixen un estil arquitectònic
determinat que, em més facilitat,
podria ajudar a situar-les en el temps.
• També, de moltes s’ignora la seva
història escrita.
Slide 40
• Són construccions rústegues, sense
ornamentació, senzillament
funcionals. Són bastides per un mur
circular, d’una alçada que oscil·la
entre 3,25 m. (Santa Cecília de
Torreblanca) i 7,80 m. (Sant Pere
Gros), cobertes amb una cúpula de
rebla de mitja esfera i la teulada l’han
revestit de lloses de pedra o llicorella.
Slide 41
• N’hi ha 12 que tenen absis dirigit a llevant:
Olèrdola,
Planès,
Sallent,
Lillet,
Sull,
Cuixà (Pessebre i Trinitat),
Sant Bertomeu,
Lluçà,
Vic,
Sant Pere Gros i
Sant Jaume Vilanova
Slide 42
• i les altres sis:
•
Sant Adjutori,
•
Sant Pau de Bell.lloc,
•
Santa Cecília de Torreblanca,
•
Sant Marc de Bessacs,
•
Santa Magdalena de les Planes i
Santa Mª de Sorba,
presenten orientació aleatòria.
Slide 43
Prop del poble d’Anya,
a la Noguera, queda la
capella de Santa Cecília
que apareix enmig d’un
camp. No es coneixen
pas dades històriques
d’aquesta capella però
a les rodalies s’hi han
trobat sarcòfags i petits
llençols de mur que
situen aquestes
construccions a l’època
visigòtica i,
probablement, fou
abandonat l’indret amb
l’arribada dels àrabs.
Capella de Santa Cecília
Slide 44
Per la carretera de Vilafranca del
Penedès a Vilanova, es passa
per Sant Miquel d’Olèrdola (a mà
dreta) i poc desprès, a mà
esquerra i senyalitzat s’arriba a
la cruïlla que mena a la finca
particular on es troba l’església
rodona del Sant Sepulcre.
Capella del Sant Sepulcre.
Slide 45
• Situada a la Cerdanya
Nord diuen que pot ser
un mausoleu erigit a
Munusa que havia en
envaït la Península l'any
711. Una altra versió
ens diu que era una
capella del Temple, de
quan la seva desfeta
alguns membres
ingressaren en altres
ordes religiosos.
Capella triangular de Planés
Slide 46
• Es troba la vila de
Sallent del Llobregat.
És una capella,
romànica, de planta
circular i amb tres
absis radials. Queda
dins del recinte del
Castell. Era l’església
parroquial del terme
abans de ser capella
castellera.
Capella de Sant Sebastià.
Slide 47
• Prop de Santa Mª d’Oló,
fou sempre una capella
rural. S’havia retirat el
culte, probablement a
finals del segle XII.
Queda adossada a un
Mas. Fou restaurada per
l’arquitecte i arqueòleg
• Puig i Cadafalch i de nou •
es restablí el culte.
Capella rodona de
Sant Jaume de Vilanova
Slide 48
•
Capella rodona de
Can Bassacs
• Prop de Gironella. En un
antic eremitori del segle IX
al X hi fou construïda una
capella de forma més o
menys piramidal, de casi
de planta rodona, d’uns
tres metres d’alçada i
excavada dins la roca.
• L'actual nucli habitat de
• Cal Bassacs deu el seu
naixement a la creació
d’una colònia industrial de
teixits a les darreries del
segle XIX.
Slide 49
• Capella de Sant
Miquel de Lillet
Capella de Sant Miquel de Lillet
• A 3 km. de Poble de
Lillet s’arriba al Monestir
de Santa Mª i a prop
d’ell queda la Capella de
Sant Miquel en un petit
turó.
• Cap la possibilitat que
• es tractés de la capella
castellera del Castell de
Lillet, després d’entrar
en desús com a punt de
guaita de l’avançament
dels exèrcits cristians.
Slide 50
• Pertany al municipi de
Saldes. La Capella de
Sant Sebastià del Sull és
de les més antigues que
es conserven al País
construïda on ja existia
una comunitat de
monjos. En algun lloc
apareix l'opus spicatum.
• Les restes de la capella
de Sull tenen com a taló
de fons el característic
massís del Pedraforca.
Capella Sant Sebastià de Sull
Slide 51
• Monestir de Sant Miquel
de Cuixà
• El monestir benedictí de
Cuixà és situat al centre de
la comarca del Conflent.
Dins d’ell es situen les
capelles rodones
conegudes per la Cripta del
Pessebre i l’església de la
Trinitat, arruïnada. La Cripta
del Pessebre, és una obra
circular, al mig de la qual
l'únic pilar massís aguanta
una volta semiesfèrica.
Slide 52
• Vorejant el pantà de
Camarasa s’arriba a
l’església de Sant
Bartomeu. Era una
capella castellera que
més tard fou parròquia.
Formava part del
monestir de Santa
Maria de Meià. No és
una capella de planta
circular, pròpiament
dita, però li dóna
aquest aspecte els tres
absis disposats de
forma trevolada
•
•
Sant Bartomeu d’Oïsme
Slide 53
• Capella de Sant Vicenç de
Lluçà
• Pertany a Lluçà, on es
troba el Monestir de Santa
Mª. A uns 500 m. d’ell hi ha
el camí que condueix
• al Mas del Castell, a
l’església rodona i a les
ruïnes del Castell. La
capella romànica de Sant
Vicenç del Castell de
Lluçà, té un diàmetre d’uns
sis metres, és coberta en
volta semiesfèrica i amb
absis i presbiteri
rudimentari.
Slide 54
• Prop de Cervera i
passat el riu Ondara
hi ha la capella
rodona benedictina
de Sant Pere el Gros.
Sempre va tenir una
escassa vitalitat i, al
segle XIV, comença la
seva decadència,
quedant com a
ermita, mentre l’edifici
i el cementiri
s’anaven degradant.
• Capella de Sant Pere el Gros
Slide 55
• A 6 km. de Besora,
Solsonès, hi ha l’església
rodona de Sta Magdalena
de les Planes que guarda
una imatge de la Mare de
Déu i l’Infant. No resta
documentació sobre el
seu origen. L’obra que
avui dia és l’absis de la
capella, correspon a la
primitiva capella de planta
circular datada entre els
segle IX al X.
Capella Sta Magdalena de Planes
Slide 56
•
Sant Eudald de Sorba
• L'església de Santa Maria de
Sorba és un edifici que conserva
elements de diferents etapes
constructives. Documentada des
de l'any 888, està formada per
un conjunt d'edificis, el més antic
dels quals és el Martyrium de
Sant Eudald, d'època visigòtica:
de planta quadrada a l'exterior i
circular a l'interior amb cúpula. Al
seu interior fou trobada una
tomba amb un esquelet atribuït a
Sant Eudald. La sepultura tenia
una obertura, tapada per una
teula plana per on s’introduïen
peces de tela amb el propòsit
d’obtenir relíquies per contacte
amb les restes del Sant.
Slide 57
• Sortint de Sant Cugat del
Vallès i passant per la Masia
Restaurant de Can Borrell
s’arriba la Capella de Sant
Adjutori. Es coneix des de
1120, com a propietat de
Sant Cugat. Al segle XIII rep
l’advocació de Mare de Déu
del Bosc, però va passar a
simple capella amb la
davallada de la població i,
aleshores, és coneguda com
la capella de Sant Adjutori. A
l’exclaustració dels monjos
de Sant Cugat es va
abandonar. Fou restaurada
amb molta imaginació i amb
poca identitat històrica.
• Capella de Sant Adjutori
Slide 58
• Sant Pau de Bell-lloc
• Abans de 6 km. de
Cardedeu hi ha el trencall
que mena a la Masia i
restes de l'antic Castell de
Bell-lloc. esmentat ja el
1073. La base de l'antiga
torre de l'homenatge fou
transformada el 1704 en
l'actual capella de Sant Pau.
L’aparell exterior, cobert en
gran part per l’heura, ha
estat fet amb palets de riu i
fragments de totxo.
Slide 59