Transcript Portada de Santa Maria de Ripoll

Portada de Santa Maria de
Ripoll
Autor: mestre i taller anònim del
Rosselló.
Cronologia: 1150-1170
Estil: romànic
Tipologia: relleu
Tema: bíblic
Material: pedra sorrenca
Localització: Monestir de Santa
Maria de Ripoll, Ripollès.
Context
En un principi, la portalada de Ripoll va ser
atribuïda a l’abat Oliba, perquè es creia que ell era
l’ideòleg i el promotor de tota l’abadia. Aquesta
dada feia retardar la data d’execució d’aquesta
obra a la primera meitat del segle XI. No obstant
això, estudis més recents atribueixen l’autoria a un
mestre anònim del Rosselló i al seu taller, que en
una data posterior al 1151 es van instal·lar a Ripoll.
A més de realitzar aquesta portalada, també van
esculpir el sarcòfag del comte Ramon Berenguer III
de Barcelona, mort el 1131, i de les escultures del
cimbori.
Descripció formal
La portalada de Ripoll es presenta a manera d’arc
triomfant, simplificant els elements constructius.
Consta d’un sòcol estret sobre el qual se sobreposen
tres grans registres:
-Un d’inferior, situat a cada costat dels muntants de
l’arc central, i emmarcat per columnes sota la cornisa
que discorre en prolongació de les impostes de l’arc.
-Un de central, també delimitat per dues columnes
situades als extrems i una cornisa dentada que els
separa d’una
-zona superior que corona el conjunt a manera
d’entaulament. Aquesta darrera franja es presenta
com un sol fris que abraça tota la longitud dels
cossos inferiors i les arcuacions.
La decoració
La decoració s’estén per tota la superfície i
omple fins el racó més petit de l'arquitectura,
fet que és un bon exemple del característic
horror vacui de l’estil romànic. Igualment
també hi trobem l’ús de la perspectiva
jeràrquica en la representació de Crist al fris
superior, així com la supeditació de la forma i
la mida de les figures al marc arquitectònic.
La temàtica
El complex programa iconogràfic de la portalada està inspirat en els textos de la gran Bíblia de
Ripoll. La façana és dedicada a la Glòria de Crist, i es distribueix en diversos frisos superposats:
A la part inferior es troba el sòcol, on apareixen nombrosos animals fantàstics i la representació
dels set pecats capitals. Sobre seu hi ha esculpits diferents animals del bestiari medieval
relacionats amb l’Infern. En el fris superior, d’una mida més ampla, s’emmarquen en arcs de
mig punt el rei David, acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada de diversos
personatges històrics, entre els quals destaca l’abat Oliba.
Seguint en sentit ascendent es presenten en dos frisos diverses escenes del Llibre dels Reis i de
L’Èxode. Sobre aquest darrer es troben esculpits els símbols dels evangelistes sant Marc (lleó) i
sant Lluc (bou) al centre, rodejats a banda i banda per les figure3s de 22 benaurats, apòstols i
profetes. Finalment, a la franja més alta, l’escena més important: Déu en Majestat envoltat per
quatre àngels i símbols de sant Mateu (home alat) i sant Joan (àguila), i acompanyat pels 24
ancians de l’Apocalipsi.
A les arquivoltes aguantades per columnes
–dues de les quals són, en realitat,
representacions de sant Pere i de sant Pau
–la decoració és molt rica i variada:
ornamentació vegetal i geomètrica, signes
del zodíac, els mesos de l’any i històries de
la vida de sant Pau, sant Pere, Caín i Abel,
Daniel i Jonàs.
Extret de: TRIADÓ, J.R. Història de l’ Art Ed. Vicenç Vives, 2009