Transcript Presentación de PowerPoint

PERE SERRA: Retaule de l’Esperit Sant
Títol: Retaule de
l’Esperit Sant o retaule
de la Pentecosta
Autor: Serra, Pere
(segle XIV-XV)
Cronologia: 1393-1394
Estil: italogòtic
Tècnica: tremp sobre
fusta
Localització original i
actual: capella de
l’Esperit Sant de
l’església de Santa
Maria de Manresa.
A les acaballes del segle
XIV, l’estil dominant a la
pintura
catalana
era
l’anomenat
italogòtic,
influenciat per l’escola de
Siena.
Els seus trets característics
s’aprecien en el Retaule de
l’Esperit Sant que Pere
Serra va pintar per a una
capella de la catedral de
Manresa, on encara es pot
admirar actualment. El
taller dels germans Serra Jaume i Pere- a Barcelona
fou el més destacat de
l’època.
ANÀLISI FORMAL
ELEMENTS PLÀSTICS
Aquest retaule presenta un
cromatisme suau, gens
agressiu. Hi destaquen el
blau de la vestimenta amb
què apareix repetidament la
Mare de Déu i els vermells
de les túniques d’alguns
personatges. El fons daurat,
característic de l’escola
sienesa, és present en la
majoria de les escenes.
El color hi predomina per
damunt del dibuix, lluny ja
del primitivisme gòtic propi
del segle XIII i la primera part
del XIV. El modelatge no és
encara gaire contrastat i els
caps resulten una mica
plans.
Composició
El retaule s’estructura a partir d’un cos central
de cinc carrers separats per muntants decorats
per diferents figures, i una predel·la en la qual
només queden les dues plaques dels costats.
El retaule és presidit per l’escena de la
Pentecosta, de dimensions més grans que les
altres. Representa el moment en què l’Esperit
Sant infon a les ànimes dels apòstols el do per
predicar el cristianisme. La imatge de la Mare
de Déu és gegantina i està asseguda en un tron
senzill; als seus peus hi ha un llibre obert. Sobre
ella baixa l’Esperit Sant en forma de colom i la
llum que infon és plasmada amb unes línies
vermelles. L’escena de sobre (17) representa la
coronació de la Mare de Déu. A la part més alta
del carrer central (9) hi ha una crucifixió.
Predel·la
Els carrers laterals mostren escenes de l’Antic i del Nou
Testament; el cicle narratiu s’inicia a la part superior
esquerra i es va desenvolupant d’esquerra a dreta i de dalt a
baix. Cada carrer apareix coronat (1bis, 2bis, 7bis, 8 bis) per
un àngel que porta un rotlle desplegat: els filacteus,
pergamis escrits. Els carrers de l’esquerra de la taula
representen les escenes següents: la creació del món (1), la
creació d’Adam (2) , l’Anunciació (3), el naixement de Jesús
(4) , l’adoració dels Reis (5) i la presentació de Jesús al
temple (6). Els carrers de la dreta il·lustren el baptisme de
Jesús (7), la transfiguració (8), la resurrecció (11), l’aparició
de Jesús als apòstols(12), l’Ascensió de Jesús al cel (13) i la
predicació de Sant Pere (14). Entre els carrers, a les bandes
estretes anomenades “muntants”, hi ha figures de l’Antic i
del Nou Testament i imatges de sants.
Al bancal (10) , la part inferior del retaule, les taules dels
extrems representen Sant Esteve discutint amb els doctors
jueus (16) i la missa de sant Martí (18). Al centre hi havia,
probablement, tres taules, ara desaparegudes; actualment
s’hi pot veure una taula allargada del pintor Lluís Borrassà
que representa la Pietat de Crist (10).
La part superior del retaules està decorada amb motius
arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb
motius florals i escuts.
muntant
guardapols
ESTIL
Pere Serra és un dels representants de l’estil italogòtic a
Catalunya. Aquest model formal es pot apreciar en la
combinació de fons daurats amb decoracions
arquitectòniques i paisatgístiques –poc creïbles, com la
transparència de l’aigua del riu en el baptisme o
l’arquitectura de la presentació al Temple- que donen un
caràcter més realista a les escenes. Les seves
composicions són amables, gens dramàtiques, i els
personatges gairebé no manifesten cap sentiment. Els
rostres estan idealitzats i prenen com a model els de
l’escola sienesa; els femenins en particular són gairebé
tots iguals, tant si es tracta de la Mare de Déu com de
qualsevol santa; en els masculins, en canvi, hi ha una mica
més de varietat. La figura de la Mare de Déu és
arquetípica i la veiem repetida, en diverses de les escenes
amb la mateixa expressió i amb idèntica inclinació del cap.
Algunes imatges d’aquesta obra reprodueixen els models
de l’època, com és el cas de l’Anunciació, amb Maria
asseguda llegint i l’àngel agenollat; o de l’adoració dels
Reis, en la qual no hi figura Sant Josep, poc valorat en
l’època. Hi ha altres escenes però, que tenen una
composició força innovadora, com ara les de la creació del
món, la d’Adam o l’ascensió de Jesucrist.
La creació del món (1)
INTERPRETACIÓ
Adoració del reis (5), Presentació de Jesús en el temple (6)
La intenció bàsica d’aquest retaule no és
representar en imatges la vida de Jesús,
sinó glorificar l’esperit Sant. Això explica la
discontinuïtat i els salts en les escenes: el
cicle narratiu comença amb dues úniques
imatges
del
l’Antic
Testament
i,
immediatament, es passa al Nou
Testament; a més, es deixa de banda la
passió i s’incorpora una escena referida a
l’Església: sant Pere, el fundador, predicant
el cristianisme inspirat per l’Esperit Sant.
D’aquesta manera, el que es destaca és la
presència de l’Esperit Sant tant a l’Antic
Testament [Déu és al mateix temps, Pare,
Fill i Esperit Sant] com al Nou Testament
[Anunciació, baptisme i Pentecosta], com a
la història de l’Església a la terra
[predicació de Sant Pere o sant Esteve
discutint amb els doctors jueus]. També es
dóna una gran protagonisme a Maria, com
a Mare de Déu i com a imatge de l’Església.
FUNCIÓ
Mentre que l’arquitectura romànica propiciava la
decoració amb pintures murals ja que calia cobrir
extenses superfícies de parets sense obertures,
l’arquitectura gòtica, que obria grans finestrals i deixava
poques superfícies llises, donà pas a dues formes
artístiques noves: els vitralls i la pintura sobre fusta dels
retaules (que es col·locaven darrere de l’altar i
representaven escenes religioses relacionades amb el
culte a què anaven adreçats).
El Retaule de l’Esperit Sant va ser encarregat a Pere
Serra pel gremi de cuireters de la ciutat de Manresa. Els
membres d’aquest gremi s’agrupaven en la Confraria de
l’Esperit Sant i tenien una capella amb aquesta
advocació en una de les naus laterals de la Seu de
Manresa, dedicada a Santa Maria, de recent
construcció en aquell moment. Pere Serra tenia a
Barcelona, un taller de pintura molt actiu i ben
organitzat; per això s’explica la rapidesa en l’execució de
l’encàrrec.
Actualment, el retaule és exposat a la mateixa capella
per a la qual va ser creat. Es conserva en molt bones
condicions, tot i que li falta la taula central del bancal.
Anunciació (3), naixement de Jesús (4)
MODELS I INFLUÈNCIES
Els retaules de Pere Serra
van recollir els models del
gòtic italià introduïts a
Catalunya de la mà de Ferrer
Bassa. L’elegància i la
delicadesa en el traç de la
línia, així com la finalitat
decorativa
del
color,
relacionen l’obra de Pere
Serra amb l’escola sienesa
liderada per Duccio.
L’arribada
del
gòtic
internacional a la darreria
del
segle
XIV
i
al
començament del XV va fer
que les pintures de Pere
Serra no tinguessin gaire
continuïtat.
Duccio, Maestà (1308-1311)
Extret de : LLACAY, Toni, Visualart, Ed.
Vicens Vives, 2009; TRIADÓ, JR. Història de
l’art. Ed. Vicens Vives, 2009