Transcript UNITAT 4: L`ISLAM

UNITAT 4: L’ISLAM
Origen, esclat i expansió (del
segle VI al VIII)
1. La península aràbiga abans de Mahoma
Qui l’habitava? Pobles beduïns. Eren nòmades, dedicats al pasturatge i al
comerç. Eren caravaners. També hi havia grans ciutats com Yatrib (Medina) i
La Meca, aquí hi vivien artesans i comerciants.
Estaven aïllats? Tot i que vivien en un desert (dels quals n’eren grans
coneixedors), mitjançant les caravanes estaven en contacte amb altres
civilitzacions (Persa, Bizantina, Jueva, Cristiana).
Com era la seva cultura? Era prou avançada. Destacaven en la tècnica del
regadiu i l’aprofitament de l’aigua (bé escàs al desert), matemàtiques i medicina
i amb una molt bona poesia.
I la seva religió? Eren politeistes. A la ciutat de La Meca hi havia un santuari on
adoraven una pedra negra (potser un meteorit), La Ka’ba
2.
Amb Mahoma comença l’Islam
La infància de Mahoma: Va néixer el 570 a La Meca. Va quedar òrfe molt aviat.
Va treballar de caravaner i pastor d’ovelles. Als 20 anys va entrar a treballar
amb la vídua Khadixa amb qui més tard es va casar.
Mahoma i l’inici de l’Islam: El 610 es va sentir cridat per Al·là. Va predicar la
nova religió per La Meca on va tenir molts seguidors, però es va enemistar
amb els principals dirigents de la ciutat que el van fer empresonar. El 622
va fugir i va anar a Yatrib (Hègira). Allí es convertí en dirigent religiós i
polític i va esclatar una guerra entre La Meca i Yatrib. El 630 entrà vencedor
a La Meca
El final: Mahoma va morir el 632 tenint poder polític i religió i aconseguint
unificar les tribus beduïnes (mateixa religió i mateixa llengua)
3. La religió islàmica
Característiques de l’Islam: Monoteista, sincrètica, moral, no fa distinció entre
la religió i la vida quotidiana.
Creences: Al·là, déu únic. Judici final. Existència d’una altra vida, amb un
paradís i un infern
Obligacions fonamentals: Professió de fe, cinc pregàries al dia, dejuni del
Ramadà, practicar l’almoina, pelegrinar un cop a la vida a La Meca.
Permisos i obligacions: S’accepta la poligàmia, el divorci i l’esclavatge. Es
prohibeix el consum de carn de porc, de begudes alcohòliques i els jocs
d’atzar.
Llibres sagrats: L’Alcorà (d’ell en surt la llei o xara) i per alguns sectors islàmics
la Sunna
4. Expansió de l’Islam
Raons de l’expansió: religió senzilla i atractiva; la força militar dels musulmans;
la tolerància
Causes polítiques: debilitat de l’imperi bizantí i desaparició de l’imperi Persa
Territoris ocupats: Pròxim orient i orient mitjà –fins a l’Índia-, nord d’Àfrica i
península Ibèrica.
Causes de la no ocupàció europea: El 718 frenats pels bizantins i el 732 pels
carolingis (o francs) a la batalla de Poitiers
Capital de l’Islam: La ciutat santa sempre ha estat La Meca, però la capital es
va traslladar a Damasc (temps dels Califes Omeies) i després a Bagdad
(temps dels califes Abbàsides)
5. La ciutat islàmica
Característiques: Vivien del comerç i l’artesania. Eren de carrers desordenats.
La plaça del mercat era el centre fonamental. Els nous barris construïts fora
muralla s’anomenaven Ravals.
Les cases: Tenien poques obertures i s’obrien a un pati central (recordaven les
cases romanes)
El govern de l’Islam: El califa era el gran cap espiritual i polític. Aquest
nomenava els Valís (governadors), els Caids (caps militars) i els Cadís
(jutges). Els valís i els caids nomenaven els Sahib Al-Madina (o alcalde) qui
nomenava el Sahib Al-Suq (que controlava el comerç) i el Sahib Al-Shurta
Cap de la policia)
6. La cultura islàmica
Característiques: Sincrètica. Àrab llengua científica. Continuadora de la ciència
grecoromana.
Avenços tècnics: Agricultura intensiva, millores en els molins (roda caterina,
molí hidràulic), introducció de conreus orientals (arròs, canya, etc.), la
brúixola
Avenços científics: Matemàtiques (el zero, numerals àrabs, àlgebra, notació
decimal), química (alcohol), astronomia, medicina
L’art: Literatura, arquitectura amb materials senzills
7. Al-Andalus
El 711 els visigots són derrotats a la batalla del Guadalete i comença la invasió
de la península ibèrica. Excepte la zona cantàbrica es convertí en una
província islàmica anomenada Al-Andalus. La capital era Còrdova.
Convivien musulmans (àrabs i berbers), mossàrabs i muladís
El 711 es convertí en un emirat dependent de Damasc. A partir del 756 es
convertí en emirat independent i el 929 en un califat (el de Còrdova).
Aquesta unitat es va trencar el 1031, dividint Al-Andalus en petits regnes o
Taifes amb l’arribada dels almoràvits i els Almohades provinents del nord
d’Àfrica. A partir del 1238 es convertí en el regne nassarita de Granada.