Transcript Santa maria del mar Arquitectes

SANTA MARIA DEL MAR
Arquitectes: Berenguer de Montagut i
Ramon Despuig
Cronologia: 1329-1383
Estil: gòtic català
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i
voltat.
L’església de Santa Maria del Mar és
el símbol de l’imperi català al
Mediterrani al llarg dels segles XIV i
XV; en erigir-la, mercaders i
armadors deixaren constància de la
seva empenta i del seu poder.
Considerada com una de les joies del
gòtic a l’estat espanyol, i fins i tot a
Europa, la seva puresa de línies i
l’extrema precisió de la seva
construcció fan que pugui competir,
amb dimensions més modestes, amb
les grans catedrals franceses, com
Chartres i Reims.
ANÀLISI FORMAL
ELEMENTS DE SUPORT I
SUPORTATS
Vuit pilars de planta octogonal, de
18 m d’alçària i una separació entre
ells de 13 metres, serveixen
d’elements de suport de les voltes
de creueria de la nau central i de les
laterals, d’alçada gairebé idèntica.
Aquest fet, inèdit a Europa,
juntament amb la poca quantitat de
pilars, atorguen a l’interior del
recinte la sensació que es tracta
d’una sola nau de gran amplitud.
En aquest sentit, i gràcies a la falta
d’obstacles, la visió és completa
tant des de la nau central com des
de les laterals. Hi contribueix també
el fet que els pilars tenen la secció
octogonal, sense cap columneta
adossada; la qual cosa, a més,
confereix a la nau una gran
esveltesa i l’aspecte d’un bosc de
palmeres de pedra que s’enlairen
fins els nervis de les voltes.
Les funcions de suport són també
compartides pels murs perimetrals que,
en no disposar d’arcbotants que
contrarestin l’empenta de les voltes,
depenen d’uns contraforts massissos
(exteriors) per tal d’acomplir-ne les
funcions. La menor responsabilitat en
les funcions sustentadores va permetre
la inclusió de grans finestrals que
segmenten els murs i que afavoreixen la
creació d’una atmosfera diàfana a
l’interior del temple. En destaquen,
sobretot, els finestrals de la façana, que
aconsegueixen un espectacular efecte
de llum les tardes assolellades.
Quant a elements suportats, les voltes
són de creueria, tant a la nau central
com a les laterals. Els nervis que les
creuen descansen damunt dels pilars
octogonals i permeten un repartiment
eficaç de les càrregues.
ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
Exteriorment, Santa Maria del Mar es
caracteritza per l’absència d’arcbotants als murs
i per la proliferació de contraforts massissos, per
les torres octogonals rematades en terrassa, pel
predomini de l’efecte horitzontal, i per
l’existència de grans superfícies netes sense
elements que amaguin el parament.
Els murs perimetrals presenten, adossats a la
part exterior, un total de 16 contraforts; l’espai
entre ells és aprofitat, a l’interior, per situar-hi
les capelles laterals, 9 de les quals es troben a la
capçalera. A la façana oest s’enlairen les dues
torres octogonals que fan la funció de
campanars; tenen diversos pisos i grans
obertures de forma ogival. Entre elles, i limitada
per ambdues torres, hi ha la portalada, que
conté una efígie de Déu acompanyada per un fris
de nínxols. A la part superior, una gran rosassa
mostra, en un vitrall flamíger del segle XV,
l’escena de la coronació de la Verge. Als dos
costats, dos contraforts massissos queden
absorbits pel mur de la façana.
Els murs laterals es troben segmentats pels finestrals, i pels
nombrosos contraforts. Interiorment el temple és de planta
de saló, sense transsepte, amb tres naus d’alçada gairebé
idèntica, amb deambulatori a la capçalera, multiplicitat de
capelles laterals i un nombre reduït de pilars (suports
verticals). La poca diferència d’alçada entre les tres naus
atorga a l’interior la sensació de nau única tot seguint el tipus
d’església-saló originari del Llenguadoc (sud de França). I una
verticalitat que contrasta amb l’horitzontalitat de l’exterior.
ESTIL
El temple de Santa Maria del Mar respon
plenament als trets definitoris del gòtic
català: recerca d’un espai unitari, diàfan,
amb una mínima quantitat d’obstacles
que pertorbin el camp visual a l’interior.
Aquestes exigències determinaren la
creació de l’anomenada planta de saló,
que podia ser de nau única o bé de tres
naus d’alçada gairebé idèntica, com és el
cas de Santa Maria del Mar.
També són característiques del gòtic
català l’absència d’arcbotants, la
multiplicació de contraforts, les torres
octogonals,
les
teulades
planes,
l’austeritat dels paraments exteriors i el
contrast entre l’horitzontalitat de
l’exterior i la verticalitat de l’interior.
INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
L’església de Santa Maria del Mar va ser construïda al lloc on
suposadament havia predicat l’apòstol sant Jaume l’any 38, i on va ser
enterrada la patrona de la ciutat, Santa Eulàlia.
Situada al barri de la Ribera, la construcció fou finançada pels
menestrals, els gremis relacionats amb el port, els mercaders i els nobles
del carrer Montcada. Es podria afirmar, doncs, que és fruit de l’empenta
comercial catalana del segle XIV. L’any 1378 va resultar afectada per un
incendi, motiu pel qual se’n va fer una reconstrucció parcial a càrrec de
Guillem Metge. El 1427 un terratrèmol destruí la rosassa original, que
seria substituïda dos anys més tard per l’actual.
El temple fou edificat amb una precisió geomètrica: l’amplada de la nau
central, de 13 m, és el doble que les laterals; els 13 m que hi ha entre els
pilars es repeteixen, sigui quina sigui la direcció que es prengui, entre els
pilars d’una mateixa nau o amb el corresponent de la consecutiva; el
nombre de pilars, que és de 4 a cada nau, es repeteix al deambulatori o
girola, que en té 8 en total.
FUNCIÓ
Santa Maria del Mar és una església parroquial dedicada a la
Verge del Mar. És el símbol de l’expansió catalana pel
Mediterrani entre els segles XIV i XV.
La configuració de l’interior com un espai unitari i diàfan es
relaciona, probablement, amb la influència dels ordes
mendicants dels franciscans i els dominicans, que
necessitaven, per a les predicacions, espais amb una bona
acústica i sense obstacles visuals.
En tot cas, és, sens dubte, l’edifici religiós més notori del
gòtic català, caracteritzat per la sobrietat i per un sistema
constructiu definit per la racionalitat.
Extret de : LLACAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009;
TRIADO, JR. Història de l’art. Ed. Vicens Vices, 2009