Transcript EL MODERNISME
EL MODERNISME
ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX
• • • • • Important procés d’industrialització.
Gran desenvolupament de Barcelona Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera que s’organitza en sindicats.
Naixement d’un ampli moviment cultural (el Modernisme).
Voluntat de construir un país autònom.
• • •
DESIG DE MODERNITAT I REACCIÓ ROMÀNTICA
Moviment que pretén expressar el desig de modernitat.
El seu objectiu: transformar la societat a través de l’art i l’acció política.
Aquests propòsits ja són presents durant la Renaixença, però els modernistes canvien el lema de pàtria, fe i amor pel de joventut ,
progrés i innovació.
• • El modernistes rebutgen el Realisme (objectivitat, realitat immediata, la ciència...) Els ideals modernistes s’adiuen al moviment romàntic: _ Món ideal.
_ Sensibilitat.
_ Llibertat _ Imaginació.
_ Espontaneïtat _ Atracció pel misteri i l’espiritualitat.
MODERNISME
• Moviment cultural, artístic i literari.
• Europa: Judgenstyl, Art Nouveau, Modernismo...
• Inserir l’art a la totalitat de la vida social: arquitectura, pintura, literatura, escultura, moblisme, orfebreria, cartellisme...
CARTELLISME
ARQUITECTURA
ESCULTURA
FORJA
CRONOLOGIA I DIFUSIÓ DEL MOVIMENT
• El Modernisme s’inicia públicament el 1892, any de la celebració de la primera festa modernista i finalitza el 1911, any de la mort de Joan Maragall.
• Els principals mitjans de difusió del moviment: _ Les festes modernistes de Sitges.
_ Diferents publicacions: Avenç, Pèl i Ploma... _ Les tertúlies en locals públics ( Els Quatre Gats)
CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS
• a) Regeneracionisme
(Vitalisme o Voluntarisme): Literatura compromesa Renovació de la societat Confrontació amb la burgesia Individualisme Radical i anarquitzant Conservador Jaume Brossa, A. Cortada, Ignasi Iglésias, Pere Coromina.
Joan Maragall Miquel dels Sants Oliver
• b) Esteticisme
(Decadentisme, Simbolisme o Art per l ’Art) Art = Refugi, religió, valor absolut Postura apolítica Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
CENTRES DE COHESIÓ DEL MODERNISME
•
1a etapa (1892-1900)
L ’Avenç
Fundador: Jaume Massó i Torrents Joaquim Casas Carbó i Pompeu Fabra: Campanya lingüística (reforma ortogràfica).
Programa modernista:
<
Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche...
1983 : Radicalització de la revista (Brossa i Cortada).
Les Festes modernistes de Sitges
Impulsor: Santiago Rusiñol.
1a. Festa (1892): 2a. Festa (1893): Exposició de pintura.
Discurs de Rusiñol.
Concert d’Enric Morera.
Representació de La intrusa de Maeterlinck.
Inauguració del Cau Ferrat.
3a Festa (1894): Partidaris de l’Art per l’Art.
Processó amb els Grecos.
Presentació de La damisel·la santa de Raimon Casellas i Les estrofes decadentistes de Joan Maragall.
4a. i 5a. Festes: Sense tanta repercussió social ni literària.
Els Quatre Gats
Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.
Lloc de reunió dels artistes modernistes.
Catalònia
1898-1900 Vitalistes moderats i decadentistes.
Col·laboració amb la burgesia catalanis
t
a.
•
Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911)
Pèrdua d’agressivitat.
Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa
Joventut (1900-1906)
Nacionalista i individualista.
Temàtica ruralista.
Víctor Català.
1911: La mort d ’Isidre Nonell i Joan Maragall marca la data de dissolució del Modernisme.
L’ARTISTA MODERNISTA
L’artista modernista, individu rebel
• • • • Individu insatisfet que rebutja la cultura anterior (vella i caduca) Actitud bel·ligerant envers la pròpia classe social, la burgesia, i els negocis familiars.
Adopció d’una vida bohèmia.
Dues actituds diferents o tendències: _ REGENERACIONISTA: l’art i la cultura són els mitjans per crear una societat nova.
_ ESTETICISTA: aïllament respecte de la societat i refugi en l’Art.
La novel·la modernista Els novel·listes busquen noves formes per superar el realisme.
El Modernisme assigna a l'artista una nova missió: l'escriptor ha de plarmar la realitat exterior i la vida interior que s'hi amaga a través de la transmissió de
tota la seva intensitat dramàtica.
El 1901 apareix la primera novel·la modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas, amb un estil narratiu nou i una visió diferent de la realitat.
La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i
rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit.
Escenaris rurals i personatges simbòlics