Transcript L`era de les revolucions

L’era de les revolucions.
El final de l’Antic Règim.
L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM
Caracteritzada per
ECONOMIA RURAL
MONARQUIA ABSOLUTA
SOCIETAT ESTAMENTAL
REVOLTES URBANES I ANTISENYORIALS
ECONOMIA RURAL
• La terra única font de riquesa.
• Propietat vinculada.
• El règim senyorial: senyories territorials i
jurisdiccionals.
• Agricultura de subsistència = crisi =
estancament de la població.
• Producció artesanal: gremis i domestic system.
• Escàs comerç interior.
Agricultura de subsistència = crisi = estancament de la població
Producció artesanal: gremis i domestic system.
SOCIETAT ESTAMENTAL
• Basada en la
desigualtat: privilegiats i
no privilegiats.
• Funcionaris i
institucions consultives.
Intervencionisme econòmic: mercantilisme i proteccionisme.
Caricatura de l’època:
“Les tres ordres”
(Els tres estaments).
ACTIVITAT
Identifica els estaments.
MONARQUIA ABSOLUTA
• Basada en el dret diví.
• Caracteritzada per: poder absolut.
A favor de la monarquia absoluta de dret diví.
“Déu estableix els reis com els seus ministres i regna a través
d'ells sobre els pobles (…). Els prínceps actuen perquè, com a ministres
de Déu, són els seus lloctinents en la Terra. Per això hem vist que el tron
reial no és el tron d'un home sinó el tron de Déu mateix (…) Pareix de tot
això que la persona del rei és sagrada (…)
Sense autoritat absoluta, el rei no podria fer el bé ni reprimir el mal.
És necessari que el seu poder siga tal que ningú puga esperar escapar
d’ell (…). Quan el príncep ha jutjat ja no hi ha un altre juí. Els juís
sobirans s’atribueixen a Déu mateix.
(…) En un Estat només el príncep ha d'estar armat. D'una altra
manera, tot està en confusió i l'Estat cau en l'anarquia (…)”
BOSSUET, J. B.: La política extreta de la Sagrada Escriptura. 1679
En contra de la monarquia absoluta de dret diví.
John Locke: l'inici de la societat política
Essent els homes lliures i iguals i independents per natura, [...] ningú pot
sortir d’aquest estat i versi sotmès al poder polític d'un altre, a menys que
mitjanci el seu propi consentiment. L’única manera per la qual un
renúncia a la seva llibertat natural i se situa sota els límits de la societat
civil és aconseguint un acord amb altres homes per reunir-se i viure en
comunitat, per viure uns amb altres en pau, tranquil·litat i la deguda
comoditat, en el gaudi segur de les seves propietats respectives i amb la
major salvaguarda enfront d’aquells que no formen part d'aquesta
comunitat. (...) cada home que consent reunir-se amb altres i formar un
cos polític sota un govern es posa a si mateix sota obligació, davant tots
els membres d'aquesta societat, de sotmetre’s a la determinació i
resolucions de la majoria.
ACTIVITATS
• Esbrina qui són Bossuet (francès) i Locke
(anglès).
• Esbrina quin model polític hi havia a França i
a Anglaterra la primera meitat del segle XVIII,
explicant breument en què consisteixen.
• Text de Bossuet: digues quins arguments
utilitza per justificar el poder del rei.
• Text de Locke: explica com entén l’estat i el
poder polític.
CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
Deguda a
DESENVOLUPAMENT NOVES FORMES DE PRODUCCIÓ:
Manufactures.
ACUMULACIÓ DE CAPITAL: creixement del comerç colonial.
Capital font de riquesa.
BURGESIA GRUP SOCIAL MÉS DINÀMIC.
Manufactures.
Creixement del comerç colonial.
Els estaments comencen a fer-se permeables a través dels matrimonis
de conveniència i venda de títols.
La burgesia, suport econòmic del règim, reclama drets polítics.
Xoc amb les estructures de l’Antic Règim, pel
DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT
LA RAÓ Enfront de la tradició
i la intolerància.
Basat en
LA LLIBERTAT
LA IGUALTAT
Separació de poders.
Drets dels ciutadans.
Sobirania nacional.
Front a l'absolutisme.
Front al proteccionisme.
ACTIVITATS
• Explica a quin aspecte de la societat fan
referència els il·lustrats quan parlen de
llibertat.
• Explica els tres aspectes de la igualtat què es
nomenen a l’esquema.
• Tria un dels textos següents i fes-ne un
comentari de text complet (tens informació
sobre els tres filòsofs al tema 1 del llibre).
MONTESQUIEU
En cada Estat hi ha tres classes de poders: el legislatiu, el ( ... ) de les coses
pertanyents al dret de gents, i l'executiu de les quals pertanyen al civil.
Pel primer, el príncep o magistrat fa les lleis per a cert temps o per a sempre, i
corregeix o deroga les quals estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep
ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer, castiga els crims o
decideix les conteses dels particulars. Aquest últim és el poder judicial; i l'altre
simplement poder executiu de l'Estat.
La llibertat política, en un ciutadà, és la tranquil·litat d'esperit que prové de l'opinió
que cadascun té de la seva seguretat; i perquè es gaudeixi d'ella, cal que sigui tal el
govern que cap ciutadà tingui motiu de témer a un altre.
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona ( ... )
llavors no hi ha llibertat, perquè és de témer que ( ... ) facin lleis tiràniques per a
executar-les de la mateixa manera.
És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat
política no consisteix a fer el que es vulgui. En un Estat, és a dir, en una societat en la
qual hagi lleis, la llibertat no pot consistir més que a poder fer el que s'ha de voler i no
vores obligat a fer allò que no s'ha de voler.
Cal entendre clarament el que és la independència i el que és la llibertat. La llibertat
és el dret de fer el que les lleis permeten; i si un ciutadà pogués fer el que prohibeixen,
ja no hauria llibertat, perquè els altres tindrien aquest mateix poder.
Rousseau, Jean-Jacques
Recorre a la hipòtesi de l'estat de natura com a forma de plantejar, amb la
contraposició natura/societat quants mals li han sobrevingut a l'home per la via
de la societat: la natura és bona, la societat corromp.
En aquesta l'home és esclau, dominat per una forma d'exercici del poder del
més fort, com és la societat política; en aquella, l'home era lliure, desitjós només
de conservar la vida satisfent les seves necessitats naturals: sense necessitar el
treball per viure, sense necessitar la llar, sense llenguatge, però sense guerres i
sense necessitat alguna dels altres, encara que també sense cap desig de fer mal.
Rousseau descriu l'home natural en els termes del «bon salvatge», mite difós en
la literatura del s. XVIII, basada en els llibres de descobriments geogràfics que
van proliferar a partir del s. XVI, i barreja de barbàrie i estat idíl·lic.
L'establiment de la propietat privada és el moment en què es trenca l'encant
de l'estat natural: introduïda la propietat, s'introdueix la desigualtat moral, i amb
elles la societat, mitjançant el contracte social, que amb les seves lleis sanciona i
perpetua la propietat privada i la divisió entre rics i pobres. Rousseau conclou
que aquest tipus de desigualtat és contrària al dret natural.
Voltaire
Si Déu va crear el món amb alguna fi, va haver de ser per a fer-nos enrabiar.
A Cartes filosòfiques, publicada en 1734 porta fa una radical defensa de la
tolerància religiosa i la llibertat ideològica, prenent com model la permissivitat anglesa i
acusant al cristianisme de ser l'arrel de tot fanatisme dogmàtic.
Voltaire no creu en cap innocència i bondat naturals de l'home. No és la societat,
l'Estat o la cultura la què perverteix i denigra aquesta innocència primigènia de l'home,
sinó que, és el propi home el què genera les pròpies condicions de la seva misèria.
L'absoluta confiança en la raó que van postular un segle abans els racionalistes no
és acceptada per Voltaire, per al qual la intel·ligència humana per si mateixa pot
denunciar, criticar i corregir alguns prejudicis, errors o disbarats, però per si sola és
impotent per a eradicar aquests mals.
Voltaire va acceptar les tesis del deisme, és a dir, d'aquella doctrina que reivindica
una religió natural o racional defensant la llibertat ideològica, de culte i la tolerància
religiosa. El anticlericalisme radical es desprèn de la majoria de les seves obres, no
obstant això no ha de dur-nos a suposar que Voltaire defensés una postura atea. De fet,
afirma que "si Déu no existís seria necessari inventar-lo, però la naturalesa sencera ens
crida que existeix".