Transcript CONDUCTES - Universitat de Girona

IMPORTÀNCIA DE
LA RELACIÓ AMB
LES FAMÍLIES
Dra. Carme Timoneda Gallart
Girona, febrer 2007
TÈCNIQUES DE
COMUNICACIÓ
“Les persones estem
condemnades a
comunicar-nos”
P.Watzlawick
• TEORIA SISTÈMICA
RELACIONS
• BASES NEUROPSICOLOGIQUES
DE LA COMUNICACIÓ
PERSONES
• TEORIA DE LA COMUNICACIÓ
RECURSOS
TEORIA SISTÉMICA
La Teoria General dels Sistemes suposa la comprensió
del funcionament dels organismes d’una manera
global. Bertalanffy (1940s)
La família com a sistema – lógica circular.
La família té normes i límits. Equilibri.
PARE: RAMON
MARE: ROSA
ADVOCAT
MESTRA
38 ANYS
37 ANYS
MARC Dos anys i
mig. Problemes
de comportament
COMUNICACIÓ
NO
VULL
PARLAR
AMB
NINGÚ
Un noi ha contestat de males maneres al professor:
Professor: Què et sembla el que has fet avui? No te n’adones
que així no es pot contestar i que enfadant-te no aniràs
enlloc? Quan treballis i tinguis feina hi haurà moltes
situacions que no t’agradaran i si crides a la gent d’aquesta
manera, estaràs malament amb els companys i potser, fins i
tot, acabaràs per perdre la feina.
El noi no diu res, abaixa el cap, mira al terra…
Comunicació directa
Educadora: El que passa és que el seu fill està massa
sobreprotegit per vostè; l’hauria de deixar fer més, és ell
el que s’ha d’espavilar!
Mare: Però què diu? No, no... No és així! Jo ja li faig fer les
coses. El que passa és que si no li estic a sobre, no ho fa.
Per exemple, mira, ara ja fa fred. Si no li poso l’abric,
sortiria sense i es constiparia...Sí que se’l sap posar sol,
però si no ho fa...
Resistència
COMUNICACIÓ DIRECTA
COMUNICACIÓ
INDIRECT
INDIRECTA
COMMUNICATION
BASES NEUROPSICOBIOLÓGIQUES
DE LA COMUNICACIÓ
CONDUCTA = SÍMPTOMA
Processos cognitius
Processos emocionals
“La llet és bona i necessària”
ELS ESTUDIS SÓN IMPORTANTS I
NECESSARIS
RAÓ
EMOCIONS
MAR
CEL
Et dic que no estic enfadat!
MISSATGE CORPORAL
MISSATGE VERBAL
INCONSCIENT versus
CONSCIENT
• Dr. Claperade: experimentació
amb pacients amnèsics.
•Els processaments cognitius i
emocionals funcionen
independentment però en
interacció.
• El processament emocional és
realment el determinant en la
presa de decisions (Camille et
al., 2004).
Investigacions
recents
DOLOR
PSÍQUIC
=
DOLOR
FÍSIC
Com processem
les emocions ?
Tàlam:
Primera estació
Amígdala:
Segona estació
AIXÍ QUE L’AMíGDALA CODIFICA LES
SENYALS DE PERILL…
Posa en acció una
resposta automàtica
basada en:
Amígdales temporals
-Modificar els sistemes
circulatori, respiratori,
muscular i, també, el
CONDUCTA
DE
llenguatge
corporal.
DEFENSA O
-El neocortex “coneix”
EMMASCARADORA
més tard quan la
resposta ja està
activada. No l’evita sinó
que prova de justificarla.
Conducta
emmascaradora
PSICOSOMATISMES
Automàtica
CONDUCTA
EMMASCARADORA Incongruent
Crida
l’atenció
Totes elles...
Explicació conscient i raonable
però amb una causa inconscient
IMMADURESA
EMOCIONAL
MADURESA
IMMADURESA
EMOCIONAL
EMOCIONAL
COM
RECONEIXEM
LES
CONDUCTES
IMMADURES?
• Exagerades
• Incongruents: fora de lloc
• Criden l’atenció
• Provocatives
A tall d’exemple…
Suposem un cas d’un noi de 14 anys anys amb
problemes de comportament i que ha estat expulsat
de l’institut. Quan li diem: “Com estàs? En què creus
que et puc ajudar?” El noi, baixa la mirada I respon
amb un to desafiant: “Estic molt bé, no em passa
res, no tinc cap problema…”
Incongruència !
DUES CLASSES DE
CONDUCTES
EMMASCARADORES
Verbal: la resposta del noi
Corporal: baixa la mirada,
posició a la cadira, etc.
CREENCES D’IDENTITAT
AUTOESTIMA
SEGURETAT PERSONAL
- Hipocamp (5):
memòries conscients
a llarg plaç (no tenim
records abans dels
tres anys).
- Amígdala (4):
memòria emocional
que funciona des del
naixement.
1-Médula Espinal
2-Bulbo Raquídeo
3-Cerebelo
4-Amígdala Cerebral
5-Hipotálamo
6-Glándula Pituitaria 7-Tálamo
8-Corteza Cerebral
9-Cuerpo Calloso
Tercera
Unitat
Funcional
PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
PLANIFICACIÓ
Situació
Què faig?
Conseqüències
Com ho faig?
Vaig bé?
HAS DE …
HE DE …
VULL …
M’AGRADA
HAS DE
HE DE
VULL
M’AGRADA
HAS DE
HE DE
MADURACIÓ
EMOCIONAL
VULL
M’AGRADA
Recerca processos cognitius i emocionals
Estudi de casos de
set interns en una
presó de Catalunya
 RESULTATS DELS DN-CAS DELS SET INTERNS/ES:
MARC
JORDI
PEDRO
JUAN
PAU
TERESA
Normalitat estadística : Mitjana: 100, Desviació típica: ±15
PEPITA
ESTUDI AMB
RESONÀNCIA
MAGNÈTICA
FUNCIONAL
Exemple dilema cognitiu
Exemple dilema emocional
RESULTATS DILEMES COGNITIUS
ACTIVACIÓ ÀREA DE BROCA
ACTIVACIÓ CÒRTEX MOTRIU
ACTIVACIÓ CÒRTEX VISUAL
RESULTATS DILEMES EMOCIONALS
ACTIVACIÓ VENTROMEDIAL
FRONTAL
ACTIVACIÓ CÍNGUL ANTERIOR
(SISTEMA LÍMBIC)
ACTIVACIÓ CÍNGUL
POSTERIOR (SISTEMA
ID E N T IT A T P O S IT IV A
S itu a c ió
C o n se q ü è n c ie s
Q u è fa ig ?
p e n sa n t e l F U T U R
VALORS/CREENCES
(SENTIR)
ID E N T IT A T N E G A T IV A
E v itar c àstigs
S itu a c ió
Q u è fa ig ?
C o n d u c te s
p e r m itig a r e l
m a le sta r
Fe r e l q u e v o le n e ls p are s
p e rq u è n o s’e n fad in
....
M A LESTA R
B L O Q U E IG
(S E N T IR )
P L A N IF IC A C IÓ
CO N DUCTES
EM M A SCA RA D O RES
COM CREIEM QUE
ES DÓNA EL
PROCÉS DE
PRESA DE
DECISIONS AMB
COMPONENT
EMOCIONAL
COM VOLS QUE NO M’ENFADI !
SI HAS VIST QUE NO ARRIBAVA
EM PODRIES HAVER
DESPERTAT. ARA, SI NO EM VA
BÉ LA REUNIÓ, SERÀ NOMÉS
CULPA TEVA!!!
CONDUCTES
EMMASCARADORES
EXAGERADES
INCONGRUENTS
PROVOCATIVES
CRIDEN L’ATENCIÓ
TOT ÉS FÀCIL
MÍNIM ESFORÇ
PETIT
CONDUCTA
DICTADOR
LLAR INFANTIL “LA BALDUFA”
Alumne: Andreu P.B.
Curs: 2005/6
DESENVOLUPAMENT MADURATIU:
- Sovint mostra una actitud inquieta,
agressiva.
- Es mostra intranquil i nerviós.
- A vegades, pega o mossega els altres nens
sense cap motiu aparent.
- Fa moltes rabietes.
- Es mostra indiferent a les reprimendes.
- Juga sempre sol. No s'integra en el grup.
- Sovint interromp les converses col·lectives
o entre adults només per cridar l’atenció.
DESCRIPCIÓ
CLASSIFICACIÓ
ORIGEN?
QUINA
ÉS LA
CAUSA?
- Sovint mostra una actitud
inquieta, agressiva.
- Es mostra intranquil i nerviós.
- A vegades, pega o mossega
els altres nens sense cap motiu
aparent.
- Fa moltes rabietes.
- Es mostra indiferent a les
reprimendes.
- Juga sempre sol. No s'integra
en el grup.
- Sovint interromp les
converses col·lectives o entre
adults només per cridar
l’atenció..
CREENCES
IDENTITAT
AUTOESTIMA
SEGURETAT
PERSONAL
- Sovint mostra una actitud
inquieta, agressiva.
- Es mostra intranquil i nerviós.
- A vegades, pega o mossega
els altres nens sense cap motiu
aparent.
- Fa moltes rabietes.
- Es mostra indiferent a les
reprimendes.
- Juga sempre sol. No s'integra
en el grup.
- Sovint interromp les
converses col·lectives o entre
adults només per cridar
l’atenció..
Conducta
planificarper
mitigar el dolor
Sóc tonto
1-Médula Espinal
2-Bulbo Raquídeo
3-Cerebelo
4-Amígdala
Cerebral
5-Hipotálamo
6-Glándula Pituitaria
7-Tálamo
8-Corteza Cerebral
9-Cuerpo Calloso
Tinc un mal de cap que
m’impedeix concentrar-me,
he d’anar al metge…
Conductes
de defensa
Càrrega
emocional de
les creences
Genís 2 anys 6 mesos
Els pares estan desesperats. El nen ja feia
moltes rabietes però ara, des de fa uns dos
mesos, fins i tot els pega a ells... L’educadora de
la Llar Infantil ha dit a la mare que el que la
preocupa és que el nen pega els altres...
Cal dir als pares d’un nen que el seu fill o filla
mossega els altres nens…
Professional: Mirin, tenim un problema amb el seu fill.
Darrerament, ha mossegat altres nens.
Pare: Què vol dir? Ha mossegat?
Mare: De cap manera! Segurament que els altres
l’empipaven, perquè és un bon nen i no ho faria mai.
Professional: Mirin, els diem que fa unes setmanes que
mossega els altres nens sense que aquests el molestin
ni li diguin res.
Mare: No, no, no pot ser... Segurament que vosaltres
esteu tan ocupades que no veieu què passa realment,
però els altres han de començar...
Et dic que no ploris i que
callis que despertaràs el teu
germà! Mira que ets lletja!
ULL!!!
REFORCEM LA CONDUCTA
RECURSOS DE
COMUNICACIÓ
INDIRECTA
Dra. Carme Timoneda Gallart
CONDUCTES
EMMASCARADORES
EXAGERADES
INCONGRUENTS
PROVOCATIVES
CRIDEN L’ATENCIÓ
SER
FER
=
Examen de
Matemàtiques
Nota: 0
NO ES POT MODIFICAR
SÍ ES POT MODIFICAR
Pregunta oberta
Metàfora
Formulació hipotètica
Hipnosi Ericksoniana
Confusió
Falsa opció d’alternativa
Prescripció del símptoma
Rememorització per anclatge
Interrupció de patró
Acompassament
ENTENDRE, NO JUTJAR
ACOMPASSAR
Separar el
COMPORTAMENT de la
PERSONA
Prescriure el símptoma
Incongruent o exagerada
Origen inconscient
Aquests recurs consisteix en anticipar una conducta o símptoma
d’atenció)
(psicosomatisme) de manera que el Compensatòria
que fins el(crida
moment
es
desencadena de manera inconscient i automàtica, es faci conscient.
Doble efecte:
 Allibera a la persona del sentiment de culpa
 Desactiva la raó de ser de la conducta
emmascaradora
Què podem fer en aquest moment?
Molt poc
Aprofitar el problema
Anticipar una solució
Pacte o negociació
Pacte o negociació
Normes de convivència
Clarificar o explicar quin és el problema (establir la norma)
Pactar la CONSEQÜÈNCIA/ES
(Què farà l’un i l’altre)
Aplicar la conseqüència
Conducta impulsiva, de defensa
“Càstig”
Aplicar conseqüència (pacte)
Compartida +Alumne/a
“Qui avisa no és traïdor”
Control de la situació
vivència
“Pot ajudar a planificar”
Anticipació de les conseqüències
Educador
Injustícia (sentiment de culpa)
Accelera una posició d’ADAPTACIÓ
 Falsa opció
d’alternatives
“Què prefereixes, parlar-ne ara o després del pati?”
És un recurs que transmet a l’interlocutor la sensació de llibertat i de
no-imposició. El recurs, consisteix en oferir opcions o alternatives
que, qualsevulla d’elles, pressuposin un mateix resultat o semblant.
…L’Anna és la mare d’una nena de tres anys. Es queixa que la nena
fa moltes rabietes. En una entrevista, l’Anna ens diu: “… la meva
filla és molt i molt ploranera i tossuda; sempre vol tenir raó i no
dubta en fer rabietes quan vol aconseguir alguna cosa…” El seu to
és de ràbia, de rebuig, d’indignació,… Acceptem les seves paraules,
tant verbalment com gestualment; li diem: “Clar, et deus sentir
malament quan veus que fa tantes rabietes… alhora et deus sentir
impotent perquè facis el que facis, no et funciona…segur que el
comportament de la nena et fa sentir molt malament… és
normal…” La mare assenteix amb el cap, baixa la mirada, se li
neguen els ulls… La mare diu: “El pare tampoc es mai a casa i no
se’n fa el càrrec del que passo…”….
ACOMPASSAMENT
La mare de’n Gerard ens explica:
“Jo no sóc gens sobreprotectora”; mentres parla, mou el cap
afirmativament i somriu. Nosaltres assentim amb el cap i diem “Ah,
molt bé”. Ella continua: “Sí, jo ja he après que els nens s’han
d’espavilar tot sols i que tot i que en Gerard és petit, hi ha coses que
ja pot fer, com ara menjar. Jo vull que el dia de demà pugui
espavilar-se per ell sol… però clar, l’hora de menjar es fa eterna…
no acaba mai pobret, és petit,… i si el deixo, no menja… Què em
diria el pediatra si s’aprimés molt? Segur que diria que més val que
no el deixi espavilar tant que no pas que perdi pès, oi?..Però, escolta,
això no és pas sobreprotegir, veritat? Es clar que no!!! (Es respon
ella mateixa) Nosaltres acompassem gestualment…silenci…
comença a explicar que el nen també dorm amb ella ja que té por….
CONDUCTA
EMMASCARADORA
"Mireu. Ara el que us explicarem pot ser us semblarà
il·lògic i sense sentit... Mireu, nosaltres us ho
explicarem però vosaltres mateixos si us sembla
quelcom estrany, il·lògic, gens raonable i no us convenç
gens... vosaltres mateixos... no feu cap cas del que us
hàgim dit... A vegades pensem que renyant, castigant o
donant una petita bufetada, els nens faran allò que
nosaltres volem; mirin, nosaltres pensem que no és ben
bé així... De qui depèn fer o no fer els deures?... De qui
depèn menjar o no menjar?..."
LOCUCIÓ
INTRODUCTÒRIA
"Ens podria explicar una mica què
li preocupa més de la la seva filla?" PREGUNTA OBERTA
"Sap què passa, que moltes vegades quan
PREGUNTA
renyem els nostres fills ens sentim
INDIRECTA
impotents i després, culpables d'haver-los
escridassat tant...".. silenci.... La mare diu:
"Sí, hi tant. Moltes vegades penso, Ester, t'has passat, però ja
ho he fet..."
" Mira, ara et preguntaré una cosa però si no vols no la
contestis, quan la teva filla no vol dormir què
PREGUNTA
fa el teu marit?..."
CIRCULAR
METÀFORA
Recurs que té la funció de fer arribar un coneixement
per comparació (conte, historieta, anècdota, una dita,
un refrany, etc.)
Comunicació a dos nivells:
- conscient: missatge cognitiu
- inconscient: missatge emocional
+ identificació de l’oient amb el personatge + facilitat
de produir-se canvi de creença
Desculpabilitza
TIPUS DE METÀFORES:

E
M
P 
A
T
I
A 
Metàfora tipus I
No s’implica directament ni emissor ni receptor, ni
professional ni pacient.
Metàfora tipus II
Necessiten de la implicació personal del professional.
Metàfora tipus III
L’oient s’identifica amb el professional i prova de
donar-li una solució (canvi de rols).
QUÈ POT FER
NOMÉS AMB
UN MARTELL!
• QUINA CREENÇA HI HA A SOTA DE CADA COMPORTAMENT
• QUE LA PERSONA S’IDENTIFIQUI AMB EL MISSATGE QUE LI DONEM
"...Hi havia una vegada un tigre petit, anomenat el
Tigret, que sempre tenia molta i molta por..." Un dia,
cansat de que els seus companys se’n burlessin
se’n va anar a passeig per la selva. Tot descansat a
l’ombra d’un arbre, se li va aparèixer un mag i li va
preguntar què li passava. El Tigret li va dir que
sempre tenia por i que ell no en volia tenir. El mag li
va proposar un tracte: "tu busca la por, porta-me-la i
jo la faré desaparèixer per sempre". El Tigret, tot
animat, es va posar a buscar la por. Busca que
buscaràs, la va buscar darrera els arbres, en mig de
la foscor, a l’escola, a casa,... Al cap d’una setmana
va arribar la data convinguda amb el mag. El Tigret
va anar a la cita tot moix.
Quan es va aparèixer el mag li va dir: "Ho sento. He
buscat la por però no l’he trobada". El mag li va dir:
"Vols dir que pots trobar ocells al fons del mar?" El
Tigret, perplex, li diu que no. El mag continua: "Vols
dir que trobaràs peixos volant pel cel?· El Tigret,
pensatiu, li diu: "Em vols dir que he buscat la por allà
on no la puc trobar?. EL mag li va contestar amb un
somriure... El Tigret va dir: "És clar, la he buscada a
fora i potser la por és a dins, a dins meu, és clar!!! El
mag li va dir que mirés en el seu interior a veure si la
trobava; el Tigret ho va fer, es va espantar una mica
quan la va trobar; el mag li va dir que, si ell volia,
podia agafar la por, embolicar-la ben embolicada i
llençar-la ben lluny a fora del seu cos...
El Tigret, es va concentrar; va veure la por, la va
veure ben embolicada i , amb un cop sec, la va
llençar ben lluny, ben lluny.... Alhora li va dir que no
permetria mai més que tornés a entrar a casa
seva...".
David, oh quines sabates tan maques que portes!
FETS I NO NOMÉS PARAULES
TRANSMETRE EMPATIA:
JUTJAR
NO
QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR
ACTUAR AMB CONSTÀNCIA I
PROPORCIONADAMENT
IMPORTÀNCIA DEL JOC I DEL
SIMBOLISME (CONTE I METÀFORA)