Transcript El matrimoni Arnolfini - MG25 Història de l`Art

El matrimoni Arnolfini.
Jan van Eyck (1434)
Classificació i context historicosocial
Autor: Jan Van Ejck (1390-1441)
Cronologia: 1434
Estil: gòtic flamenc
Tècnica: oli
Suport: taula; 84 x 57 cm
Localització
actual:
National
Gallery, Londres
Tema: el quadre representa les
noces entre Giovanni Arnolfini, un
ric mercader italià, i la seva
promesa,
Giovanna
Cenami.
L’escena té lloc al la cambra
nupcial,
plena
d’elements
simbòlics referents a la religiositat
de l’acte (el sagrament del
matrimoni), a la fidelitat, al
compromís, a la fertilitat... La
riquesa dels vestits d’ambdós
personatges
demostra
que
pertanyen a una posició social
elevada.
El matrimoni Arnolfini, actualment a la
National Gallery de Londres, és una obra
mestra de l’escola pictòrica flamenca del
segle XV que pertany a la fase final del gòtic.
Jan van Eyck, un dels iniciadors i més alts
representats d’aquesta escola, va pintar el
quadre l’any 1434, tal com consta en la
inscripció.
En les pròsperes ciutats flamenques, la
burgesia va esdevenir clientela habitual dels
pintors, als quals encarregava retrats o tríptics
religiosos destinats als seus oratoris i cases
particulars, cosa que n’explica la mida del
format, petita. L’obra és un exemple
representatiu d’aquests encàrrecs, que
reflecteixen els gustos i els ambients en què es
desenvolupava aquesta nova classe social
enriquida.
Al mateix temps, va ser una característica de
l’esperit burgès l’afany de notorietat, que va
propiciar l’aparició del retrat com a gènere,
tot i que encara vinculat a un context
essencialment religiós, com corresponia a la
mentalitat dominant de l’època.
Material i tècniques
És un quadre petit no fa ni
un metre d’altura pintat a
l’oli sobre una taula de roure.
Durant l’edat mitjana la
tècnica més utilitzada va ser la
pintura al tremp, però Jan can
Eyck i el seu germà Hubert van
perfeccionar la pintura a l’oli,
que es coneixia des de
l’antiguitat, i van obtenir
resultats sorprenents, ja que
oferia moltes possibilitats:
proporcionava colors més
brillants, permetia entretenirse en els detalls perquè
s’assecava més lentament, es
podia retocar o corregir, i
permetia fer matisos rics i
certa sensació de relleu per
mitjà de capes successives o
veladures.
Dibuix i color
El dibuix és extraordinàriament precís i defineix amb
un detallisme minuciós cada un dels elements que
integren la composició, des de les figures principals
fins als objectes més petits, individualitzant-ne els
trets amb la meticulositat pròpia d’un miniaturista. És
remarcable, en aquest sentit, el tractament que s’ha
fet del pèl del gos o de les puntes del pentinat de la
dona, per citar només dos dels múltiples exemples que
ofereix la pintura.
Quant als colors, tenen una gradació tonal perfecta
que crea una sensació de volum i d’espacialitat molt
versemblant. La gamma cromàtica és molt rica i abasta
tot l’espectre, des de colors freds (el verd i el blau de la
roba femenina) fins als càlids (el vermell del banc, el
llit i el dosser), amb predomini dels colors terrosos i
siena. La combinació de colors és equilibrada i serena.
Amb tot, al costat dret del quadre s’hi concentren
colors més vius i contrastats (verd i vermell), que
ressalten la figura femenina del primer pla i el llit del
fons.
Representació de la llum
En la pintura només hi ha
com a font d’il·luminació la
finestra de l’esquerra, que
proporciona una llum més
aviat difusa, sense gaires
contrastos amb les zones
d’ombra, excepte en el
rostre i la mà dreta del
personatge masculí.
Els colors s’aclareixen o es
fan més obscurs en relació
amb aquesta font de llum.
Així,
com
s’assenyala
anteriorment,
s’estableix
una gradació tonal (modelat)
que dóna corporeïtat a les
figures i contribueix a crear
la sensació d’un espai real.
Composició
Com era característic en les
obres de Jan van Eyck,
l’esquema
compositiu
d’aquest quadre és molt
equilibrat i respon a un eix de
simetria vertical que s’inicia
en la làmpada, continua en el
mirall de la paret i acaba en la
figura del gos; a un costat i a
un altre es disposen les dues
figures, unides per les mans.
Pel que fa al tipus de
composició, és tancada, ja que
no hi ha cap connexió amb el
món exterior; unitària, perquè
els personatges es relacionen
entre ells per mitjà de gestos i
de les mans; i superficial, ja
que les dues figures estan
unides en un primer pla
paral·lel al de la representació.
Tractament dels motius i en especial de la figura humana
El tractament de tots els motius, tant dels principals (les dues
figures) com dels secundaris (el gos i els objectes de l’habitació)
és d’un realisme accentuat que reprodueix fins els detalls més
petits amb una minuciositat absoluta. En aquest sentit és
admirable la precisió del mirall convex del fons, en el qual es
reflecteix amb una precisió fotogràfica tota l’habitació, inclosos
dos personatges que se trobarien fora de l’espai representat.
Representació de l’espai tridimensional
Una de les moltes qualitats destacables
d’aquesta pintura és la representació de
l’espai, amb una profunditat simulada del
tot convincent. Els elements suposadament
perpendiculars al pla de representació
defineixen línies de fuga que sembla que
convergeixin en un punt central superior.
Això no obstant, aquest fet és el resultat de
l’observació atenta de la realitat per part
del pintor i de la seva capacitat d’imitar-la, i
no d’una aplicació rigorosa de les lleis de la
perspectiva, ja que si es perllonguen
imaginàriament les línies del sòl, del sostre,
de l’ampit i de la llinda de la finestra, del
bufet i del dosser del llit, s’observa que no
conflueixen en un sol punt, sinó en diversos,
tot i que pròxims entre si. Aquesta és una de
les diferències entre la pintura flamenca i la
renaixentista
italiana
contemporània:
mentre que els flamencs van arribar a la
perspectiva d’una manera empírica, els
italians van formular un sistema científic de
representació espacial.
Tema i significat
El tema d’aquesta pintura és un retrat privat en
què una parella de burgesos rics contreu
matrimoni a casa seva. Cal tenir en compte que,
fins a mitjan segle XVI, la cerimònia nupcial no
requeria la presència d’un sacerdot, sinó només
el jurament recíproc del cònjuges davant de
testimonis. La parella apareix també reflectida en
el mirall del fons, de manera que el quadre
equival a un document notarial, ja que el pintor
mateix col·loca sobre el mirall la inscripció
Johannes de Eyck fuit hic, 1434 o sigui, “Jan van
Eyck va ser aquí, 1434”.
Això no obstant, sota la simplicitat d’aquest
tema s’hi amaguen nombrosos interrogants,
començant per la identitat mateixa dels
personatges. L’opinió més estesa els identifica
amb Giovanni Arnolfini, un comerciant ric
d’origen italià establert a Bruges, i Giovanna
Cenami, nascuda a París però d’una família
adinerada també d’origen italià.
Extret de: MAROTO, J. Història de l’art. Ed. Casals, 2009
També s’ha especulat sobre l’aparent embaràs d’ella, però
el matrimoni Arnolfini no va tenir descendència, de
manera que s’ha suggerit que el quadre potser no
representa cap cerimònia nupcial, sinó una mena de
conjur o d’exorcisme contra la infertilitat. Però el més
probable és que la inflor del ventre femení sigui només una
impressió visual falsa per com s’agafa el vestit.
Interessa més descobrir el significat ocult de nombrosos
elements suposadament trivials, ja que en la pintura
flamenca, i en especial en l’obra de van Eyck, la dimensió
sagrada es manifesta en escenaris quotidians i els
objectes de la vida quotidiana al·ludeixen a qüestions
sagrades.
En aquest sentit, i per citar-ne només alguns exemples,
l’única espelma encesa del canelobre simbolitzaria Crist,
que tot ho veu i santifica el matrimoni: el gos, la fidelitat;
els rosaris de vidre i el mirall, la puresa (una de les imatges
que s’associa a la Verge és la del mirall sense màcula); les
fruites, la fertilitat. Passa el mateix amb els gestos i les
actituds: les mans manifesten jurament i unió matrimonial;
els peus descalços (el calçat de l’una i l’altre són en
diferents llocs del dormitori) que trepitgen el sòl sagrat.
Fins i tot els colors dels vestits serien simbòlics: el verd del
vestit femení s’associa amb la fertilitat; el vermell del llit, a
la passió.