Transcript Presentación de PowerPoint

UNITAT 2.
EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS
ANYS POSTERIORS A LA GUERA
CIVIL FINS ALS ANYS 70.
LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE
L’ÈPOCA.
LA CENSURA I LA LITERATURA

Ja hem parlat de les conseqüències de la
postugerra:






Exili dels intel·lecutals.
El silenci de la censura.
Les prohibicions lingüístiques.
Precarietat econòmica.
Desesperació.
Però a partir de la derrota de la II Guerra
Mundial el 1945:

Hi hagué una tolerància en el conreu de gèneres
literaris: textos caire amorós, folklòric i religiós per
publicar.
Els gèneres que requeriren un gran públic, com el
dramàtics, van patir una prohibició i una censura
despietades durant tota la postguerra.
 Pel que fa a la narrativa:

Gènere més censurat, pel caire comercial.
 El
franquisme desmantellà la infraestructura
editorial i comercial.


Recordem que:
Els novel·listes consagrats exiliaren .
 S’aïllà la cultura i la crítica a Europa que provocà la
paralització del procés creador.
 No es creà narrativa fins la dècada dels 50.

LA NARRATIVA
Hi ha una lleu liberalització quan acaba la
IIGM.
 Hi destaquen diverses tendències:
 NOVEL·LA FANTÀSTICA

La característica principal va ser l’evasió de la
realitat.
 Hi destaquen Joan Perucho, amb Les històries
naturals (1960), que narra un cas de vampirisme
durant les guerres carlines.
 L’humor, la ironia, els fons històric barrejat amb la
fantasia, la presència de personatges històrics i
inventats, l'erudició autèntica mesclada amb dades
absolutament falses, constitueixen bases de bona
part de les novel·les d’aquest autor, com ara Llibre
de cavalleries (1957) o Les aventures del cavaller
Kosmas (1981).

NARRATIVA PSICOLÒGICA
Línia continuista de les tendències anteriors a la
guerra.
 Va adquirir un caràcter existencialista i catòlic
en el cas de Xavier Benguerel, amb La Família
Rouquier (1953); El testament (1955), Els
fugitius (1956), i de
 Joan Sales autor d’Incerta glòria (1956), l’obra
narrativa més complexa i colpidora de la
postguerra i un bon exemple del calvari de la
censura franquista.

NOVEL·LA REALISTA
Va ser un corrent narratiu que es va produir a tot
Europa.
 Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de
la postguerra.
 Les novel·les, escrites en aquesta època, però no
es publicaran fins a finals dels seixanta.

És el cas de K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella,
(1948), que no fou autoritzada per la censura fins el
1963, i Tots tres surten per l’Ozama de Vicenç RieraLlorca, publicada a Mèxic el 1946, i no es va publicar
a casa nostra fins el 1967.
 La primera narra les experiències dels catalans als
camps de concentració dels nazis; la segona,
l’aventura dels exiliats a la República Dominicana.

ENTRE ELS AUTORS REALISTES CAL DESTACAR...
Tísner, pseudònims d’Avel·lí Artís Gener, autor
de 556 Brigada Mixta (1945), sobre la guerra, i
 Paraules d’Oporton el Vell (1968), novel·la
històrica ficció que narra la conquesta d’Europa
pels asteques, abans del 1492.
 Altres autors destacables són Josep Maria
Espinàs (Combat de nit, 1959) i, Maria Aurèlia
Company (Un lloc entre els morts, 1968) i, Manuel
de Pedrolo (Totes les bèsties de càrrega, 1967),
l’autor més perseguit per la censura pels temes de
les seues obres: la repressió sexual i política, els
conflictes socials...)

LA NARRATIVA A PARTIR DELS ANYS 70

Tot i els problemes d’edició i de censura inicial, la
situació en aquesta dècada és diferent a la de la
immediata postguerra:

El franquisme arriba a la seua fi, mor el dictador, es
produeix la transició cap a la democràcia i apareixen
nous autors i noves editorials:

3 i 4, Saó o Federació d’Entitats Culturals del País Valencià)
que faciliten el coneixement d’obres arreu del domini
lingüístic, nous premis literaris i la restauració democràtica
reconeix els drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua
pròpia.

Aquests joves escriptors, nascuts entre l’acabament
de la guerra i la dècada següent (1940-1955), no
han viscut la guerra, però han patit les
conseqüències:





Educació repressiva (moral, ideològica, lingüística i
sexual).
Aprenentatge autodidacte de la llengua.
Han crescut amb la cultura dels mitjans de comunicació
de masses (ràdio, tv, còmic i cinema)
La revolta juvenil dels anys seixanta i la lluita al carrer
contra el franquisme.
Comencen a publicar a finals dels 60 seguint la línia
realista, però amb l’exaltació del món interior del
protagonista, que reconstrueix el seu passat personal.