NIL - UTE-Can Vila

Download Report

Transcript NIL - UTE-Can Vila

NIL
NOM CIENTÍFIC
VIPERA XANTHINA
ESPÈCIE
VIPERA ASPIS
FAMILIA Y SUB FAMILIA
VIPERIDAE Y SERPS VERINOSES
CLASSE

AUROPSIDA
REPRODUCCIÓ

Les femelles no ponen OUS, sinó que pareixen fills vius, els quals neixen
embolcallats per una feble membrana, que es trenca en el moment just de
l'eclosió. Els nounats, en nombre de quatre a divuit, s'independitzen
immediatament de llurs progenitors, i s'alimenten de sargantanes que
capturen per mitjà del seu aparell verinós, el qual ja està perfectament
format.
ALIMENTACIÓ

Es nodreix principalment de MICROMAMÍFERS, però
també engoleix saures i OCELLS.
LLOCS ON VIU

Ocupa la zona septentrional catalana i és freqüent
als Pirineus i prepirineus. Al Bages ha estat localitzat
al moianès, que esdevé un dels límits de la seVa expansió
meridional.
CARACTERISTIQUES FISIQUES
És molt semblant a les serps, tot i que es diferencia d'elles pel seu cap triangular recobert d'escates petites amb l'excepció
només del parell d'escates grans i ovals situades sobre cada ull. A més, els escurçons són rèptils rabassuts de cua curta i
sense potes, que difícilment superen els 60 o 70 cm de longitud. A la part dorsal hi té uns rombes foscos, quasi negres,
sobre un fons de color gris clar, a vegades desviat cap a un to verdós en l'escurçó europeu o vermellós en l'escurçó ibèric
El color i el dibuix són, però, variables i, per tant, són caràcters poc definitoris per a la identificació. Té els ulls rodons
amb la pupil·la vertical com la dels gats. No té parpelles, sinó que té una membrana molt fina que li recobreix l'ull.

 curiositats:

L'escurçó conté un verí molt potent, que injecta a través dels dos ullals, que són com
xeringues retràctils, penjats de la mandíbula superior. La picada d'escurçó provoca la
inflamació aguda de la part afectada, progressivament avança cap a la resta DEL COS.