Power Point - Perspectiva històrica del concepte de dibuix.ppt

Download Report

Transcript Power Point - Perspectiva històrica del concepte de dibuix.ppt

QUÈ DIBUIXAR ?

Cada època marca amb duresa els límits de la pròpia
transgressió al sistema.
REPRESENTACIÓ DE REPRESENTACIONS
(Fins el S. XVIII)
• El dibuixant creava un sistema total que al dibuix es formalitzava com
a escenografia, com el lloc de la Història. La realitat era explicada en
termes de fites visuals: com a narració i com a discurs estètic.
Rafael
Miquel Angel
Rembrandt
NATURALESA I REALITAT
(Fins el S. XIX)
 Es dona un canvi radical en les representacions, aquestes no s’adeqüen
a la bellesa, la representació es realitza des de la diferència:
diferenciar el que es veu en tres dimensions i el que es plasma en el paper.
Corot
Goethe
Van gogh
CRISI DEL DIBUIX (finals del S. XIX)
 La fotografia diferenciarà les imatges de l’art amb les de la
realitat. El dibuix passarà a tenir un valor instrumental.
 Es desenvolupen els mètodes per a les noves acadèmies de
disseny: desenvolupament d’una escriptura del dibuix (control
dels traços, geometria descriptiva i capacitat descriptiva).
NOU MODEL ESSENCIAL DE L’INEFABLE
(Principis del S. XX)
• Què representar? Eren preguntes inquietants en els primers anys del
S. XX (1es avantguardes).
• Era necessari desenvolupar un sistema per a aconseguir quelcom
desconegut fins llavors i que no es podia formular en termes d’un
nou estil.
• L’alternativa es movia al voltant de tres pilars:
1. Prestigi de la ciència.
2. L’estructura del propi discurs artístic.
3. La insondable inefabilitat de la veritat interior.
Pevsner
Tatlin
Malevich
Klee
NOU MODEL D’INTERRELACIÓ DE LES COSES
(Finals del S.XX)
• La nova cultura de masses estava formalitzant un entramat d’imatges que
modificaven els mites col·lectius, l’estructura dels discursos i els seus processos
de generació.
•El dibuix fi de segle és, més que mai, un procés reflexiu complex perquè el
que el realitza ha de saber gesticular, estructurar, descriure i representar al
mateix temps.
• El dibuix entra dins el territori arriscat de les idees com a pont del procés
envers llocs fins ara desconeguts.
F. Clemente
S. Chia
E. Cucci
M. Barceló