Transcript Primers filo - INS Lluís de Peguera
Slide 1
PRESOCRÀTICS
Slide 2
Pas del Mite al Logos
Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC
Mite
Antropomòrfic
Imaginació
Causes sobrenaturals
Màgia i ritual
Logos
Abstracte
Raó
Causes naturals
Ciència, filosofia i tècnica
Slide 3
Per què a Grècia?
Societats obertes al contacte amb altres cultures.
Religió politeista no dogmàtica. No hi ha una
classe sacerdotal poderosa. Permet la llibertat de
pensament.
Actitud crítica respecte a la tradició.
Les Polis gregues floreixen gràcies al comerç i els
ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en
tenir solucionades les qüestions “pràctiques”.
Ja existeix l’escriptura, base material per deixar
constància del pensament.
La moneda va afavorir el pensament abstracte.
Slide 4
Slide 5
Mapa dels primer filòsofs
Slide 6
L’explicació racional de la natura
La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants
sobre la natura o physis (φύσις)
De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή)
Tres significats bàsics d’α̉ρχή:
Origen, inici, començament
Fonament, base, element
Poder, autoritat, govern
En cercar un principi, volen saber:
Quina és la realitat material que ha generat tota la natura?
Quin és l’element de què estan fetes totes les coses
naturals?
Quina és la llei que governa la natura?
No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat
d’aquest principi.
Slide 7
Quin és
el principi o
arjé de totes
les coses?
El primer bressol:
l’escola de Milet.
MONISTES: la naturalesa s’ha
format a partir d’un sol element
material.
Slide 8
L’escola de Milet
Tales: αρχή = aigua
Hilozoisme: tot està ple de vida
Anaximandre: αρχή = àpeiron
(indefinit)
Anaxímenes: αρχή = aire
(pneuma)
Slide 9
TALES De Milet (624-546 aC aprox)
Tales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom,
aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també
se’l considera el primer filòsof.
És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.
En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural
quant al nombre d’elements, es redueix a una única
causa al principi. L’arkhé de tot és l’aigua.
Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense
aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra
ferma sembla surar sobre aigua.
Slide 10
ANAXIMANDRE De Milet (610-545 aC aprox)
L’arkhé no pot ser un element determinat,
dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha
de ser indeterminat, indefinit, en grec
“apeiron”.
L’univers va néixer en separarse els
contraris. Allò fred i humit es va separar
d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern
«El principi i element de totes les coses és l’apeiron... Ara bé, a
partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix
també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les
culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons
l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
Slide 11
Anaximandre de Milet
Els humans procedeixen dels
peixos
?
La terra és
cilindríca com un
pastís. Està en
repòs i no es
recolza en cap
lloc
Slide 12
ANAXÍMENES De Milet
(584-524 aC aprox)
L’arkhé ha de ser l’aire.
Tot prové de la condensació o la
rarefacció de l’aire.
“Així com la «nostra vida», en ser aire,
«ens manté cohesionats», «el buf i aire»
abarca tot el cosmos”.
Slide 13
El segon bressol:
els pitagòrics.
Explicació matemàtica del Cosmos
Slide 14
PITÀGORES De Samos (572-496 aC aprox. )
Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-
TETRACTYS
religiosa. Els seus membres anaven aprenent per
fases els secrets matemàtics de l’univers.
Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement
d’un poliedre regular que tothom desconeixia: el
dodecaedre (veure pantalla següent).
L’univers és formulable matemàticament, és més,
l’arkhé de les coses són els nombres. Principi
formal.
Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai,
“existeix”, per tant, totes les coses estan compostes
de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura
plana i 4 un volum.
També creien en la transmigració de les ànimes o
metempsicosi. Importància de la purificació amb el
coneixement.
Slide 15
Identificació amb els
elements de la naturalesa.
Slide 16
PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI.
Heràclit versus Parmènides
Un problema derivat de les teories anteriors és que
no poden explicar convincentment per què les coses
canvien. Observem que les coses canvien
constantment, neixen i moren. Com podem dir que
“són” si mai estan “quietes”?
Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui,
que no esdevingui, que no canviï?
Slide 17
HERÀCLIT d’Efés
(544-484 aC aprox)
Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia
succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau,... PANTA REI. Tot
sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està
compost de contraris que es necessiten uns als altres. DIALÈCTICA
Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un
“logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa
són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten
mútuament.
La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega,
diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no
lineal com després s’introduirà amb el cristianisme.
El cosmos, la natura, és com un foc que sempre crema, més viu a
estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de
l’univers és el foc.
Aquest logos universal (foc, cosmos, physis, tot apunta al mateix)
també és present en els humans, però els qui no ho entenen i
creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.
Slide 18
Teoria d’Heràclit
Sentits
Raó
Moviment/canvi
Multiplicitat
=
=
Immutabilitat
Unitat
=
Aparença
Realitat
Opinió
=
Veritat
Slide 19
PARMÈNIDES D’Elea (540-470 aC aprox)
La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica
i només pensant amb el significat estricte de les
paraules es pot copsar.
La filosofia de Parmènides deriva de dos
enunciats principals:
“el que és és i el que no és no és”
“pensar i ser són el mateix”.
Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi
queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible,
íntegre, únic, realitzat plenament, continu,
indivisible, homogeni, immòbil, complet, esfèric i
finit.
Nega el canvi i el moviment.
Slide 20
PARMÈNIDES D’Elea
El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra,
perquè el no ser és impossible.
És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que
el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la
veritat sap que el que no és, no és ni serà mai.
Un deixeble de Parmènides, Zenó, utilitzarà les famoses
apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per
demostrar lògicament que el moviment no és real.
Slide 21
Els pluralistes
Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran
resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi.
Els
anomenats “pluralistes” acceptaran les
característiques de l’ésser de Parmènides però
sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves
combinacions donen lloc al canvi i al moviment.
Slide 22
EMPÈDOCLES d’Agrigent (495-435 aC aprox)
Parteix de Parmènides: intenta resoldre el
moviment i el canvi amb un ésser immutable.
Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris:
terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot.
Cada element té les característiques de l’ésser
de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les
coses, tot són combinacions dels 4 elements.
Les forces d’unió i separació són Amor i Odi.
En un principi els quatre elements estan
absolutament cohesionats per l’Amor, formant
una esfera; després l’Odi separa i es genera el
món plural. És un cicle etern, només romanen
els quatre elements.
Slide 23
ANAXÀGORES de Clazomene
(500-428 aC aprox)
També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir
començament ni fi.
Els elements o principis de tot són unes petites partícules
materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons
Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió.
«Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les
llavors però són el que són perquè hi predominen les de
la seva essència.
En un principi totes les partícules estaven juntes en un
remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es
mescla formant el món.
Slide 24
DEMÒCRIT d’Abdera (460-370 aC aprox)
L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles
(“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen
les característiques de l’ésser de Parmènides,
menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la
infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i
l’ordre.
Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol
direcció i sense finalitat. A l’atzar van xocant i
formant remolins: les coses.
Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni
forces externes als àtoms. El món canvia, es mou,
mecànicament.
PRESOCRÀTICS
Slide 2
Pas del Mite al Logos
Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC
Mite
Antropomòrfic
Imaginació
Causes sobrenaturals
Màgia i ritual
Logos
Abstracte
Raó
Causes naturals
Ciència, filosofia i tècnica
Slide 3
Per què a Grècia?
Societats obertes al contacte amb altres cultures.
Religió politeista no dogmàtica. No hi ha una
classe sacerdotal poderosa. Permet la llibertat de
pensament.
Actitud crítica respecte a la tradició.
Les Polis gregues floreixen gràcies al comerç i els
ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en
tenir solucionades les qüestions “pràctiques”.
Ja existeix l’escriptura, base material per deixar
constància del pensament.
La moneda va afavorir el pensament abstracte.
Slide 4
Slide 5
Mapa dels primer filòsofs
Slide 6
L’explicació racional de la natura
La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants
sobre la natura o physis (φύσις)
De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή)
Tres significats bàsics d’α̉ρχή:
Origen, inici, començament
Fonament, base, element
Poder, autoritat, govern
En cercar un principi, volen saber:
Quina és la realitat material que ha generat tota la natura?
Quin és l’element de què estan fetes totes les coses
naturals?
Quina és la llei que governa la natura?
No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat
d’aquest principi.
Slide 7
Quin és
el principi o
arjé de totes
les coses?
El primer bressol:
l’escola de Milet.
MONISTES: la naturalesa s’ha
format a partir d’un sol element
material.
Slide 8
L’escola de Milet
Tales: αρχή = aigua
Hilozoisme: tot està ple de vida
Anaximandre: αρχή = àpeiron
(indefinit)
Anaxímenes: αρχή = aire
(pneuma)
Slide 9
TALES De Milet (624-546 aC aprox)
Tales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom,
aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també
se’l considera el primer filòsof.
És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.
En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural
quant al nombre d’elements, es redueix a una única
causa al principi. L’arkhé de tot és l’aigua.
Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense
aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra
ferma sembla surar sobre aigua.
Slide 10
ANAXIMANDRE De Milet (610-545 aC aprox)
L’arkhé no pot ser un element determinat,
dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha
de ser indeterminat, indefinit, en grec
“apeiron”.
L’univers va néixer en separarse els
contraris. Allò fred i humit es va separar
d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern
«El principi i element de totes les coses és l’apeiron... Ara bé, a
partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix
també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les
culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons
l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
Slide 11
Anaximandre de Milet
Els humans procedeixen dels
peixos
?
La terra és
cilindríca com un
pastís. Està en
repòs i no es
recolza en cap
lloc
Slide 12
ANAXÍMENES De Milet
(584-524 aC aprox)
L’arkhé ha de ser l’aire.
Tot prové de la condensació o la
rarefacció de l’aire.
“Així com la «nostra vida», en ser aire,
«ens manté cohesionats», «el buf i aire»
abarca tot el cosmos”.
Slide 13
El segon bressol:
els pitagòrics.
Explicació matemàtica del Cosmos
Slide 14
PITÀGORES De Samos (572-496 aC aprox. )
Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-
TETRACTYS
religiosa. Els seus membres anaven aprenent per
fases els secrets matemàtics de l’univers.
Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement
d’un poliedre regular que tothom desconeixia: el
dodecaedre (veure pantalla següent).
L’univers és formulable matemàticament, és més,
l’arkhé de les coses són els nombres. Principi
formal.
Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai,
“existeix”, per tant, totes les coses estan compostes
de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura
plana i 4 un volum.
També creien en la transmigració de les ànimes o
metempsicosi. Importància de la purificació amb el
coneixement.
Slide 15
Identificació amb els
elements de la naturalesa.
Slide 16
PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI.
Heràclit versus Parmènides
Un problema derivat de les teories anteriors és que
no poden explicar convincentment per què les coses
canvien. Observem que les coses canvien
constantment, neixen i moren. Com podem dir que
“són” si mai estan “quietes”?
Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui,
que no esdevingui, que no canviï?
Slide 17
HERÀCLIT d’Efés
(544-484 aC aprox)
Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia
succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau,... PANTA REI. Tot
sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està
compost de contraris que es necessiten uns als altres. DIALÈCTICA
Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un
“logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa
són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten
mútuament.
La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega,
diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no
lineal com després s’introduirà amb el cristianisme.
El cosmos, la natura, és com un foc que sempre crema, més viu a
estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de
l’univers és el foc.
Aquest logos universal (foc, cosmos, physis, tot apunta al mateix)
també és present en els humans, però els qui no ho entenen i
creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.
Slide 18
Teoria d’Heràclit
Sentits
Raó
Moviment/canvi
Multiplicitat
=
=
Immutabilitat
Unitat
=
Aparença
Realitat
Opinió
=
Veritat
Slide 19
PARMÈNIDES D’Elea (540-470 aC aprox)
La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica
i només pensant amb el significat estricte de les
paraules es pot copsar.
La filosofia de Parmènides deriva de dos
enunciats principals:
“el que és és i el que no és no és”
“pensar i ser són el mateix”.
Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi
queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible,
íntegre, únic, realitzat plenament, continu,
indivisible, homogeni, immòbil, complet, esfèric i
finit.
Nega el canvi i el moviment.
Slide 20
PARMÈNIDES D’Elea
El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra,
perquè el no ser és impossible.
És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que
el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la
veritat sap que el que no és, no és ni serà mai.
Un deixeble de Parmènides, Zenó, utilitzarà les famoses
apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per
demostrar lògicament que el moviment no és real.
Slide 21
Els pluralistes
Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran
resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi.
Els
anomenats “pluralistes” acceptaran les
característiques de l’ésser de Parmènides però
sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves
combinacions donen lloc al canvi i al moviment.
Slide 22
EMPÈDOCLES d’Agrigent (495-435 aC aprox)
Parteix de Parmènides: intenta resoldre el
moviment i el canvi amb un ésser immutable.
Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris:
terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot.
Cada element té les característiques de l’ésser
de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les
coses, tot són combinacions dels 4 elements.
Les forces d’unió i separació són Amor i Odi.
En un principi els quatre elements estan
absolutament cohesionats per l’Amor, formant
una esfera; després l’Odi separa i es genera el
món plural. És un cicle etern, només romanen
els quatre elements.
Slide 23
ANAXÀGORES de Clazomene
(500-428 aC aprox)
També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir
començament ni fi.
Els elements o principis de tot són unes petites partícules
materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons
Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió.
«Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les
llavors però són el que són perquè hi predominen les de
la seva essència.
En un principi totes les partícules estaven juntes en un
remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es
mescla formant el món.
Slide 24
DEMÒCRIT d’Abdera (460-370 aC aprox)
L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles
(“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen
les característiques de l’ésser de Parmènides,
menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la
infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i
l’ordre.
Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol
direcció i sense finalitat. A l’atzar van xocant i
formant remolins: les coses.
Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni
forces externes als àtoms. El món canvia, es mou,
mecànicament.