GRUP D'INVESTIGACIÓ

Download Report

Transcript GRUP D'INVESTIGACIÓ

GRUP
D’INVESTIGACIÓ
En què consisteix?
La tècnica, que es remunta als treballs de Dewey,
consisteix en entendre el grup-classe com una comunitat
social on té lloc una investigació sobre un tema. De la
mateixa manera que la comunitat científica investiga en
grups de treball, i no pas solitàriament, el grup classe
treballa un tema paralitzant-lo en diferents subtemes dels
quals s’encarrega cada equip. La possibilitat d’elecció que
ofereixen els subtemes afavoreix la motivació a partir de
les pròpies curiositats. El treball autònom dels diferents
equips acaba sempre amb una posada en comú al grupclasse i una reflexió del treball en equip.
Indicacions
El grup d’investigació pot aplicar-se en qualsevol disciplina
i també de forma interdisciplinària. Es pot usar per a
assolir nous objectius, o bé per a aplicar coneixements
que ja es disposen (com en el cas dels crèdits de síntesi).
Una o altra opció dependrà del grau de promoció de nova
informació. En tot cas, el treball a partir de l’activitat de la
curiositat, de resoldre un problema o un repte a partir de
noves experiències compartides amb altres companys,
acostuma a ser altament motivador.
Composició de l’equip.
És variada. Els equips es poden formar a partir dels
interessos individuals. Però poden existir equips formats
prèviament que trien entre les opcions de treball
presentades. En tot cas, el professor fa el seguiment i
pren l’última paraula en la formació dels equips, de forma
que garanteixi el màxim d’heterogeneïtat. Variables con el
nivell de coneixements previs i el gènere són summament
rellevants com a criteris a tenir en compte, tant per treure
profit de les diferències
entre alumnes, com per
compensar els equips entre ells.
Fases d’aplicació.
FASE 1:
El professor/a selecciona un problema,
qüestió o repte i el presenta al grupclasse.
Contingut seleccionat en funció del currículum
i la funcionalitat, que s’ha de comentar uns
dies abans per tal d’activar les idees prèvies
de l’alumnat i despertar curiositat i interès. No
sempre té un enfocament interdisciplinari.
Fases d’aplicació.
FASE 2:
L’alumnat opta entre subtemes.
Per tal d’afavorir la implicació i la motivació,
els alumnes proposen subtemes o concrecions
sobre la base dels seus interessos. Això pot
fer-se deixant que els alumne optin a partir de
les propostes fetes pel professorat.
Fases d’aplicació.
FASE 3:
Formació d’equips de tres a cinc
alumnes.
A partir dels interessos, els equips seran
formats pel professor/a vetllant perquè es
mantingui l’heterogeneïtat, almenys de nivell
de competències (o coneixements previs) i de
gènere. El professor/a explica els diferents
passos del treball.
Fases d’aplicació.
FASE 4:
Organització del treball dins de l’equip.
Els membres de l’equip s’organitzen de forma
autònoma en funció d’un pla de treball
acordat amb el professor/a i es distribueixen
les tasques, siguin individuals, en parella o
grup. En tot cas, es potencia la cooperació i el
concepte d’interdependència positiva a partir
de la percepció d’èxit individual que depèn del
de l’equip i viceversa, objectius mutus,
recompenses d’equip (nota de grup) i recursos
limitats.
Fases d’aplicació.
FASE 5:
Posada en comú.
Els diferents equips exposen davant el grup
classe el procés i els resultats obtinguts pel
seu treball d’equip. És important preparar
aquesta presentació i dotar-la d’un caràcter
d’avaluació. En algunes ocasions es pot
demanar als equips que preparin preguntes
sobre el contingut que exposen per tal de
garantir l’atenció i la comprensió per part dels
altres equips. També es poden fer activitats de
coavaluació.
Fases d’aplicació.
FASE 6:
Proves individuals per comprovar
l’assoliment dels objectius per part de
tots els membres de l’equip.
Es pot fer en alguns casos i a partir de les
preguntes de l’exposició. La nota única de
grup és un bon sistema per afavorir que els
alumnes amb més capacitats garanteixin
l’aprenentatge d’aquells que presentes més
dificultats.
Fases d’aplicació.
FASE 7:
Reflexió del treball en equip.
Els membres de l’equip sempre han de tenir
un temps per a reflexionar sobre el propi
procés de treball. La presa de consciència
sobre els diferents passos i la superació o no
de les dificultats amb què s’han anat trobant
és el que permetrà que aprenguin a ser cada
vegada més autònoms com a aprenents,
també dins d’un grup de treball.