Transcript ELS ESSERS VIUS 2.ppt

ELS ÉSSERS VIUS
Coneixement del medi
Natural
Què en sabem?








Saps què són els éssers inerts?
I els éssers vius? Quins grups hi ha?
Quines són les funcions vitals dels éssers
vius?
De totes , les més importants són...
Nutrició
Relació
Reproducció
En quins dos grans grups dividim els animals?
La cèl·lula
Saps què és una
cèl·lula?
 Com ho podries
definir?
 Podem dir que una
cèl·lula és la unitat
més petita que forma
els éssers vius.

El descobriment de la cèl·lula
Cap al 1610 es va inventar el microscopi,
un aparell format per lents que augmenta
la mida dels objectes que es veuen a
través d’ell.
 Aquest aparell va permetre veure les
cèl·lules.
 Segons els italians , el va inventar Galileu.
 Segons els holandesos ho va fer
Zacharias Janssen.

Microscopi òptic
Microscopi de Robert Hooke i
dibuixos de les cèl·lules que va
observar-hi ( segle XVII)
Microscopi actual, amb
moltes lents d’augment
diferents.
Característiques principals de les cèl·lules
Com que estan vives realitzen les
mateixes funcions que els éssers vius. És a
dir fan les funcions de relació, nutrició
i reproducció.
 La gran majoria d’elles són tan petites
que només es poden veure al
microscopi.
 Hi ha diferents tipus de cèl·lules, amb
formes diferents.

ESTRUCTURA DE LES CÈL·LULES
Les cèl·lules estan
estructurades en tres
citoplasma
parts:
 Membrana cel·lular.
 Nucli
 Citoplasma , amb orgànuls
orgànuls.
membrana
nucli
LA MEMBRANA
És la capa que envolta
i protegeix la cèl·lula.
 És l’encarregada de
donar-li forma.
 És porosa i permet el
pas de substàncies a
través d’ella.

Microfotografia d'una membrana.
436.740 augments
NUCLI

És l’òrgan encarregat
de dirigir les funcions
de la cèl·lula: captar
l’aliment, coordinar els
moviments i
reproduir-se.
Nucli d’una cèl·lula del fetge
CITOPLASMA


És el líquid contingut dins
de la membrana, format
per aigua i substàncies
nutritives.
En ell hi suren els
ORGÀNULS
CEL·LULARS, que tenen
diferents funcions, com
per exemple
emmagatzemar l’aliment i
transformar-lo en energia.
Cèl·lules animals i vegetals

Les cèl·lules dels animals i de les plantes
són diferents. Quina diferència hi veiem?
Les cèl·lules animals

Tenen formes molt diferents: esfèriques,
cúbiques, estrellades,… i, de vegades, són
molt irregulars.
nucli
Membrana
cel·lular
Orgànuls
cel·lulars
citoplasma
Les cèl·lules vegetals
Normalment són més grans que les dels
animals.
 Tenen una forma més regular, com
prismàtica.
 Estan envoltades d’una paret cel·lular ,
que és dura.
 Aquesta paret fa que les branques i els
troncs, a vegades, siguin tan durs.

Les cèl·lules vegetals
nucli
Paret
cel·lular
orgànuls
membrana
cel·lular
Orgànuls amb
pigments de
clorofil·la
Pluricel·lulars i unicel·lulars
Els animals i les plantes, normalment, són
éssers pluricel·lulars, perquè estan
formats per un gran nombre de cèl·lules.
 Però també hi ha altres éssers que són
unicel·lulars, perquè estan formats per
una sola cèl·lula.

La reproducció de les cèl·lules
Les cèl·lules es reprodueixen dividint-se en dos.
Els regnes d’éssers vius
Els éssers vius s’agrupen en regnes.
 Sabries dir quants i quins són?
 Regne animal.
 Regne vegetal.
 Regne dels fongs
 Regne dels bacteris
 El 5è regne

El regne dels animals
Els animals són éssers vius pluricel·lulars
que s’alimenten d’altres éssers vius.
 Gairebé tots els animals es poden
desplaçar: per buscar l’aliment, fugir dels
perills, trobar refugi,…
 Disposen d’òrgans dels sentits i d’un
sistema nerviós, que els permet captar
tot el que passa al seu voltant.

El regne de les plantes
Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que es
fabriquen el seu propi aliment. Per això diem
que són autòtrofes.
 El procés que fan servir les plantes per fabricarse l’aliment és la fotosíntesi.
 Per fer-la necessiten: aigua, sals minerals, diòxid
de carboni i llum solar.
 Les plantes viuen fixades al sòl per l’arrel. La
tija creix per sobre del sòl i sosté les fulles, les
flors i els fruits.

Cèl·lules i teixits
Els éssers
pluricel·lulars estan
formats per cèl·lules
de molts tipus
diferents.
 Les que són iguals
s’agrupen formant
teixits.

Alguns tipus de cèl·lules humanes: saps
quines són?
Cèl·lula del sistema nerviós: neurona
Cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells.
Cèl·lules musculars
Cèl·lules de la pell.
Cèl·lules reproductores: òvul i espermatozoides.
Diferents tipus de teixits humans
Dels teixits als organismes
Els teixits s’uneixen per treballar
conjuntament en una funció i donen
origen a un òrgan.
 Al seu torn els òrgans s’uneixen formant
sistemes i aparells.
 La unió de tots els aparells i òrgans dóna
lloc a un organisme , és a dir, a un ésser
viu complet.
 Són els nivells d’organització dels éssers
vius.

El regne dels fongs

Els fongs s’assemblen
als animals i les
plantes, però com
que no són ben bé ni
una cosa ni l’altra
formen el seu propi
regne.
Característiques dels fongs:
No es desplacen i molts viuen al sòl.
 No es fabriquen el seu aliment, l’han
de prendre d’altres éssers vius com
plantes en descomposició, restes
d’animals o aliments en mal estat.
 Els més coneguts són els bolets, com el
xampinyó.
 Però, et sembla que és el mateix fong que
bolet?

Fong o bolet?

Els fongs estan
formats per una
xarxa de fils
anomenada miceli.
Aquests fils recullen l’aliment i creixen
sota terra.
Quan arriba la temporada adequada els
filaments donen origen als bolets, que
intervenen en la reproducció del fong
(per espores).
Estructura dels fongs
Els bolets més coneguts!
Rovelló
Els bolets més coneguts!
Xampinyons
Els bolets més coneguts!
Ceps
Els bolets més coneguts!
Llenegues
Les floridures
Són fongs que creixen sobre altres éssers
vius. De vegades les floridures fan malbé
els aliments, però n’hi ha que s’usen a la
indústria.
 Segur que els has vist sobre el pa, els
tomàquets, les llimones i altres aliments
quan fa dies que són a la nevera o dins de
bosses de plàstic i es mantenen humits
(són de color verd o negre).

Floridures d’aliments
Floridures beneficioses

Altres floridures són fongs
molt
diferents
dels
anteriors,com el Penicillium notatum, fong del
qual s'obté l'antibiòtic de
la penicil·lina, o el
Penicillium roqueforti i el
Penicillium
camemberti,
que s'utilitzen en la
fabricació de formatge.
Penicillium notatum
Llevats

Són fongs microscòpics unicel·lulars que
s’utilitzen per a produir aliments com el
pa, el vi o la cervesa. Els llevats duen a
terme un procés anomenat fermentació,
amb el qual transformen substàncies en
productes aprofitables per produir
aquests aliments.
llevat
Pasta per fer pa
amb llevat
Les tòfones
Les tòfones són
fongs molt apreciats
des de I'antiguitat
com a condiment.
 Viuen enterrades als
sòls dels boscos, amb
les arrels dels arbres,
per això no es
troben fàcilment.

El regne dels bacteris
Els bacteris són els éssers vius més petits que
hi ha.
 Són tots unicel·lulars, però aquesta única
cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals
o plantes ( no té nucli).
 Són molt abundants i els podem trobar a tot
arreu : al terra, l’aire, l’aigua...
 També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius,
com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens
ajuden a fer la digestió dels aliments.

La flora intestinal
És un conjunt de
bacteris que viuen
a l’intestí.
 La majoria són
beneficiosos.
 N’hi ha unes 2.000
espècies diferents.

Els bacteris del iogurt

El iogurt s’obté
per la fermentació
bacteriana de la
llet.
Bacteris negatius

Hi ha bacteris que
són perjudicials,
com el que
provoca el còlera
o l' amigdalitis.
Bacteri del còlera
Microbis

Generalment els éssers
unicel·lulars, com els
bacteris, que només es
poden veure amb un
microscopi , els solem
anomenar microbis.
Els éssers vius que no pertanyen a cap dels
altres quatre regnes queden inclosos en
aquest cinquè.
 Hi trobem :
 Protozous
 Algues

Protozous:
Acostumen a viure a l’aigua i, durant molt temps,
havien estat considerats animals.
 Són unicel·lulars i les cèl·lules s’assemblen força a
les dels animals.

Parameci
Ameba
Algues
Són éssers vius
que viuen a l’aigua
i es fabriquen
l’aliment, com les
plantes.
 Moltes són
unicel·lulars, però
també n’hi ha de
pluricel·lulars.

Els virus
Són tan petits i senzills, que no se’ls
considera éssers vius.
 Són organismes endocel·lulars :no es
poden reproduir per ells sols i per fer-ho
s’han d’introduir a les cèl·lules d’un altre
ésser viu.
 Normalment provoquen malalties a
l’ésser viu en el què s’introdueixen, com
el xarampió, la grip o la sida.

Virus de la grip
Virus de la SIDA