Cèl·lules musculars

Cèl·lules de la pell.

Cèl·lules reproductores: òvul i espermatozoides.

Diferents tipus de teixits humans

Dels teixits als organismes     Els teixits s’uneixen per treballar conjuntament en una funció i donen origen a un òrgan. Al seu torn els òrgans s’uneixen formant sistemes i aparells.

La unió de tots els aparells i òrgans dóna lloc a un organisme , és a dir, a un ésser viu complet.

Són els nivells d’organització dels éssers vius.

El regne dels fongs  Els fongs s’assemblen als animals i les plantes, però com que no són ben bé ni una cosa ni l’altra formen el seu propi regne.

Característiques dels fongs:     No es desplacen i molts viuen al sòl.

No es fabriquen el seu aliment, l’han de prendre d’altres éssers vius com plantes en descomposició, restes d’animals o aliments en mal estat.

Els més coneguts són els bolets, com el xampinyó.

Però, et sembla que és el mateix fong que bolet?

Fong o bolet?

 Els fongs estan formats per una xarxa de fils anomenada miceli. Aquests fils recullen l’aliment i creixen sota terra.

Quan arriba la temporada adequada els filaments donen origen als bolets, que intervenen en la reproducció del fong (per espores).

Estructura dels fongs

Els bolets més coneguts!

Rovelló

Els bolets més coneguts!

Xampinyons

Els bolets més coneguts!

Ceps

Els bolets més coneguts!

Llenegues

Les floridures   Són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria.

Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan fa dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre).

Floridures d’aliments

Floridures beneficioses  Altres floridures són fongs molt

la

Penicillium diferents

penicil·lina,

o dels anteriors,com el Penici llium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de el Penicillium roqueforti i el camemberti, que s'utilitzen en la

fabricació de formatge.

Penicillium notatum

Llevats  Són fongs microscòpics unicel·lulars que s’utilitzen per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Els llevats duen a terme un procés anomenat fermentació, amb el qual transformen substàncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.

llevat Pasta per fer pa amb llevat

Les tòfones   Les tòfones són fongs molt apreciats des de I'antiguitat com a condiment.

Viuen enterrades als sòls dels boscos, amb les arrels dels arbres, per això no es troben fàcilment.

El regne dels bacteris     Els bacteris són els éssers vius més petits que hi ha.

Són tots unicel·lulars, però aquesta única cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals o plantes ( no té nucli).

Són molt abundants i els podem trobar a tot arreu : al terra, l’aire, l’aigua...

També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius, com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens ajuden a fer la digestió dels aliments.

La flora intestinal    És un conjunt de bacteris que viuen a l’intestí.

La majoria són beneficiosos.

N’hi ha unes 2.000 espècies diferents.

Els bacteris del iogurt  El iogurt s’obté per la fermentació bacteriana de la llet.

Bacteris negatius  Hi ha bacteris que són perjudicials, com el que provoca el còlera o l' amigdalitis.

Bacteri del còlera

Microbis  Generalment els éssers unicel·lulars, com els bacteris, que només es poden veure amb un microscopi , els solem anomenar microbis.

    Els éssers vius que no pertanyen a cap dels altres quatre regnes queden inclosos en aquest cinquè.

Hi trobem :

Protozous Algues

Protozous:   Acostumen a viure a l’aigua i, durant molt temps, havien estat considerats animals.

Són unicel·lulars i les cèl·lules s’assemblen força a les dels animals.

Parameci Ameba

Algues   Són éssers vius que viuen a l’aigua i es fabriquen l’aliment, com les plantes.

Moltes són unicel·lulars, però també n’hi ha de pluricel·lulars.

Els virus    Són tan petits i senzills, que no se’ls

considera éssers vius.

Són organismes endocel·lulars :no es poden reproduir per ells sols i per fer-ho s’han d’introduir a les cèl·lules d’un altre ésser viu.

Normalment provoquen malalties a l’ésser viu en el què s’introdueixen, com el xarampió, la grip o la sida.

Virus de la grip

Virus de la SIDA