Transcript LA CASA MILÀ (La Pedrera)

LA CASA MILÀ (La Pedrera)
Antoni Gaudí
Arquitectura segle XX
http://www.lapedreraeducacio.org/
1.- Classificació
•
•
•
•
•
Nom: Casa Milà (La Pedrera)
Arquitecte: Antoni Gaudí
Cronologia: 1907-1910
País: Espanya. Catalunya
Estil: Modernisme
2.- Descripció de l’obra
a.- Elements tècnics i estructurals:
materials: pedra, maó, ferro i ceràmica.
suport:L'edifici s'aguanta sobre pilars, estructura que elimina
la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució
lliure dels envans i de les obertures grans de la façana.
L'estructura és bàsicament de ferro, tot i que els pilars també
combinen altres materials, com ara el maó i la pedra.
Coberta: Golfes que estan cobertes amb 270 arcs
diafragmàtics de maó, tots diferents que adopten la forma
catenària (similar a la parabòlica), que absorbeix perfectament
les càrregues laterals. Les golfes constitueixen una cambra
aïllant per als altres pisos, però gairebé no incrementa el pes
atesa la lleugeresa dels materials emprats. A sobre de les
golfes, el terrat, amb capricioses formes escultòriques, que
acull els dipòsits de l’aigua i les caixes d’escala i dels
ascensors.
b.- Elements decoratius:
Els trobem en tot l’edifici, des de la façana (ritme ondulant i
reixes de ferro), fins a l’interior dels habitatges (sostres i
parets estucats, mobiliari), a l’escala (estucats, ceràmica,
pintures, ferro) i, sobretot, al terrat. [Comentarem
detalladament la decoració més endavant].
c.- Espais interiors: Gaudí cuidava fins a l'extrem l'estètica i la
funcionalitat de l'espai interior. Ell i els seus ajudants van
dissenyar els sostres de les habitacions i una bona part del
mobiliari amb ritmes ondulants.
Planta: Lliure. L'edifici s'articula al voltant de dos grans patis,
que Gaudí converteix en veritables "façanes interiors"; són
amplis i originalment estaven decorats amb pintures al fresc.
Cada habitatge s'obre a la façana exterior i a un dels patis, de
manera que la llum i la ventilació adequades queden
garantides.
Parts: Planta baixa; cinc pisos; golfes i terrat.
d.- Espais exteriors:
Façana: Malgrat l'aspecte
poderós que ofereix, es tracta
d'un simple revestiment i les pedres s'aguanten gràcies a
l'estructura interior de ferro. Les fileres dels balcons pesants
s'ondulen alternativament cap endins i cap enfora, i això
confereix al conjunt una gran unitat plàstica. Formes que
evoquen la naturalesa: la façana alhora ondulant i abrupta,
materialitza la sensació d'unes aigües que trenquen la
resistència d'una estructura pètria, en continuïtat natural amb
les costes i els massissos muntanyosos de Catalunya. Les
formes també recorden l'onatge del mar Mediterrani.
Baranes de ferro: plenes de vitalitat orgànica, imiten algunes
marines sobre roques i sorra de la platja. Gaudí, fill d'un
calderer, va conservar l'afecció al treball del ferro forjat, en el
qual tenia un gran mestratge. Aquest tractament anticipa
l'obra de metall soldat d'alguns escultors del segle XX, però
sovint els supera en riquesa i varietat de formes.
Finestres: tenen una gran amplitud, amb formes ondulades i
cantonades suaument corbades que doten l'edifici d'una gran
plasticitat.
Unitat plàstica: la successió exaltada de línies ondulades
unifica la plàstica d’un edifici mancat de decoració. La seva
força anticipa l'expressionisme arquitectònic.
Ave Gratia M. Plena Dominus: aquesta inscripció es troba a la part
superior de la façana, al costat d'una rosa simbòlica a la qual Gaudí va
atribuir una gran importància. L'edifici havia d'estar coronat per una
escultura de la Mare de Déu del Roser que no es va arribar a fer mai.
Terrat: És un dels espais més sorprenents que es pot trobar en
l'arquitectura universal, i constitueix un veritable bosc de formes
màgiques.
Xemeneies: N'hi ha una per a cada apartament. S'agrupen enroscantse helicoïdalment, de manera que l'aire gira i facilita l'expulsió del fum.
Volums de les escales: Gaudí cuida tant la forma com la funció i la
construcció; els elements útils es converteixen en bonics a través de la
seva genial creativitat. Alguns d'aquests volums estan recoberts de
trossos de marbre o ceràmica.
Obertures de ventilació: També adopten formes fantàstiques. Tan sols
les tanques que protegeixen els visitants hi ha estat afegides més
tard. Malgrat la innegable força suggestiva que ofereix, el significat
d'aquestes formes continua sent un enigma. Alguns creuen veure
figures islàmiques i ho relacionen amb les tradicions de moros i
cristians. Uns altres creuen veure formes pètries procedents del
paratge anomenat Fra Guerau, de Montserrat. Uns altres, fins i tot, el
relacionen amb llocs encara més llunyans com ara la Capadòcia.
Trossos d'ampolles de cava trencades: Recobreixen un grup de
xemeneies, i anticipen l'arte povera de la segona meitat del segle XX.
e.- Relació amb l’entorn.
Està situada al passeig de Gràcia de Barcelona
on destaca per l’originalitat de la seva façana.
L’amplitud del passeig permet comtemplar-la
amb bastant detall.
Des del terrat es poden comtemplar tres obres
més de Gaudí: la Sagrada Família, la casa
Batlló i el Parc Güell.
Gairebé devant la Pedrera hi ha tres cases
modernistes importants: la casa Batlló ara
mencionada i la casa Amatller (Josep Puig i
Cadafalch):
3.- Funció
Va ser un encàrrec fet a Gaudí per la
Sra. Roser Segimon de Milà. La seva
funció
original
era
exclusivament
residencial. Els Milà van ocupar la
primera planta (1300 m2)
En l’actualitat comparteix la funció
residencial amb la museística.
4.- Simbolisme
• La Casa Milà, per la riquesa en tots els detalls, la
importància donada a cada bloc, les evocacions
oníriques de les xemeneies i l'audàcia constructiva, és
un dels referents fonamentals de l'arquitectura
moderna.
• Encara que actualment no sigui fàcil de detectar, la Casa
Milà respon a la profunda religiositat de Gaudí. El
projecte inicial contemplava que, al capdamunt de
l'edifici, hi hagués una escultura de la Mare de Déu. Els
atacs a la religió en els fets de la Setmana Tràgica
(1909) van fer modificar el projecte i suprimir
l'escultura. Encara es conserva, però, la frase “Ave
Maria gratia plena”.
5.- Antecedents i influències posteriors
Antecedents:
Influenciat per Viollet Le Duc i Ruskin.
Eugène Viollet le Duc (1814 - 1879), arquitecte,
arqueòleg i
escriptor francès. Es va dedicar
principalment a la restauració de conjunts monumentals
medievals. Les seves restauracions es fonamentaven
amb recuperar i, a vegades, millorar l’estat de l’edifici.
Va defensar l’art gòtic.
Ruskin (1819-1900): Crític d’art i sociòleg anglès. Va
formular la teoria de que l’art va arribar al seu zènit
amb el gòtic.
(historicisme: Palau Episcopal d’Astorga).
• Influències posteriors:
Després dels anys d’oblit i de crítica que va generar el
"Noucentisme", avui en dia, la fama d’en Gaudí ha esdevingut
un fet reconegut arreu del món, tant per part dels
especialistes, com del públic en general
Gaudí va tenir deixebles directes com són:
Josep Maria Jujol: El treball arquitectònic de Jujol es
modest tant pel que fa a les dimensions i característiques dels
treballs que se li encarregaven (Especialment en comparació
amb els grans arquitectes del Modernisme català), però
aquesta no era una raó per frenar el seu geni. De fet, aquest
contrast entre la limitació dels seus mitjans i la riquesa i
originalitat dels seus treballs es un dels aspectes més
apassionants de la seva obra. Ex. Can Negre de St. Joan
Despí.
Joan Rubió i Bellver: Va ser un dels més importants
sintetitzadors de les idees arquitectòniques de Gaudí. Rubió
considerava que els dissenys i estructures de Gaudí eren la
solució als problemes posats de manifest per el eclecticisme
durant el segle XIX. Obres: casa Golferichs, casa Roviralta.
Casa Roviralta
Can Negre.
6.- Relacions amb obres similars de
l’autor
Antoni Gaudí es va formar a Barcelona, on va dur a terme
la major part de la seva obra. En els seus inicis reflecteix
una forta influència dels estils historicistes, sobretot del
neomudèjar i del gòtic (Palau Episcopal d’Astorga). Al
costat d’aquestes influències, cal tenir en compte la passió
de Gaudí per la natura: les formes vives dels vegetals i
animals van ser fonts de la seva inspiració. La seva obra
està lligada a la febre constructiva de l’Eixample de
Barcelona (casa Batlló i casa Milà), al patrocini d’Eusebi
Güell (Palau Güell, Parc Güell, Colònia Güell, Jardins
Artigas) i a les obres del temple de la Sagrada Família.
La Sagrada Família
Casa Batlló
Col·legi de les Teresianes
Palau Güell
Cripta Güell
Parc Güell
Palau Episcopal
d’Astorga. Lleó.
El Capricho. Comillas
(Santander)
7.- Diferències amb altres solucions
coetànies
Podríem establir semblances entre la casa Tassel de
Victor Horta i l’obra que estudiem. Ambdues pertanyen
al Modernisme Ondulant (predimini de la línia corba).
Un segon corrent dins el Modernisme és el geomètric
(predomini de la línia recta) que té com un dels seus
representants
més
importants
l’arquitecte
R.
Mackintosh.
L’obra més significativa de Mackintosh és l’Escola d’Art
de Glasgow que es caracteritza per:
- Funcionalitat
- Predomini de la línia recta i els plans perpendiculars.
- Combinació de pedra, metall i vidre
- Habitacions ortogonals
- Planta rectangular
- Tractament asimètric de la façana.
- Lluminositat i austeritat decorativa.
– Charles Rennie Mackintosh és a Glasgow el que
Gaudí és per Barcelona
8.- Context històric i artístic
• Històric:
– El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i
transcendentals (revolucions burgeses, liberalisme i
romanticisme, expansió colonial, etc.)
– El fet més important serà la Revolució Industrial que
no és només un canvi tècnic (nous materials, noves
fonts d’energia, augment producció), sinó que té
moltes repercussions socials: creixement de la
població; aparició d’una nova classe social
(proletariat); concentració demogràfica a les ciutats;
suburbis que creixen sense control i barris burgesos
ben dissenyats; sorgiment de les ideologies
socialistes, etc.
– Aquesta nova situació social i econòmica portarà a
tres tendències en l’arquitectura del segle XIX:
• Historicista:(mirada al passat i a móns exòtics)
• Dels nous materials: ús del ferro i el vidre
• Modernisme: És un moviment fortament
arrelat a Catalunya.
A finals del segle XIX hi havia
a Catalunya una
burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista que
dóna suport als arquitectes modernistes.
La revitalització cultural que suposà la Reinaxença té la
seva expressió artística en el Modernisme, que
satisfà tres condicions bàsiques que expliquen el seu
èxit a Catalunya:
- enllaça amb la tradició del gòtic nacional dels
segles XIV i XV.
- satisfà les aspiracions de modernitat de la burgesia
per les seves innovacions tècniques i estètiques
- és un art refinat que permet a la burgesia fer
ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.
• Artístic: Les principals característiques de
l’arquitectura modernista són:
– Art de la burgesia enriquida amb la Revolució
Industrial
– Inspiració en el passat, però amb més qualitat i
elegància que l’historicisme o l’arquitectura del ferro.
– Fantasia i creativitat.
– Subjectivitat i gaudi en les formes artístiques.
– Revaloració d’allò artesanal davant d’allò industrial.
– Predomini de les línies corbes, inspirades en la
natura.
– Decoracions florals i animalístiques en murs i
sostres.
– Unificació de les diferents arts (majors i menors):
adequació entre estructura i ornamentació.