Antic Egipte

Download Report

Transcript Antic Egipte

Slide 1

EGIPTE

Taller de Recerca Cicle
Superior


Slide 2

GUIÓ
















Història i situació d’Egipte
L’influència del Nil sobre Egipte
Governants i riquesa d’Egipte
Economia
Com es vestia la gent a Egipte?
Quina moneda tenien?
Com escrivien?
Religió
Déus
Mòmies i momificacions
Piràmides i monuments
Diferència entre una piràmide i una mastaba
La piràmide misteriosa:l’Esfinx
L’art
Llengua i escriptura


Slide 3

HISTÒRIA I SITUACIÓ
D’EGIPTE
Egipte està situat al nord-est
d’Àfrica. A banda i banda del riu
s'estenen els deserts líbic i aràbic.

La seva història es divideix en tres
períodes. Egipte és una de les
civilitzacions que més ha durat i els seus
orígens es remunten més enllà de l’any
6.000 a.C...


Slide 4

INFLUÈNCIA DEL NIL SOBRE
EGIPTE
El Nil discorre des del centre d'Àfrica per desembocar al Mediterrani, formant un
gran Delta.

A les cultures prehistòriques de la vall del riu Nil van sorgir dos regnes oposats.

Egipte, i un altre al sud, l’Alt Egipte, van ser dos
regnes separats, però cap al període arcaic es van
ajuntar, probablement sota el tro del rei Menes, i van
formar la primera civilització egípcia. La civilització va
durar 3000 anys.
A partir del segle IV ac. els van invadir diferents pobles.
L’Egipte dels faraons es pot dir que acaba amb l’última
dinastia cap a l’any 30 dc.


Slide 5

GOVERNANTS I RIQUESA
D’EGIPTE
• El rei d’Egipte rebia el nom de faraó.Hem calculat que al llarg de
la història de l’Antic Egipte hi va haver uns 100 faraons.
• La riquesa d’Egipte provenia del riu Nil i els egipcis es van situar
a la seva vall. El riu va proporcionar conreus i va permetre una
gran activitat social. L’agricultura egípcia aprofitava les
crescudes del riu Nil per aconseguir molta collita.


Slide 6

ECONOMIA
• L’economia estava basada en l’agricultura i el comerç.
Sovint per comerciar utilitzaven el mètode del bescanvi.
• Van aconseguir desconcertants avenços en arquitectura,
art i tecnologia.
• Van coordinar projectes d'irrigació per millorar el
rendiment de les collites, van conctractar pagesos per
treballar en projectes de construcció i van establir un
sistema judicial per mantenir la pau i l'ordre.


Slide 7

COM ES VESTIA LA GENT A
EGIPTE
Existien 3 tipus de teixit. Sempre el material amb que es feia era el lli. El
color més habitual era el blanc. També vestien amb color vermell i marró.
Des de l’imperi antic els homes anaven amb una faldilleta, els treballadors
anaven poc vestits, portaven un lleuger pany de lli, en forma de slip. Les
dones anaven amb túniques, amb uns lleugers plecs. Eren ajustats i queien
des del pit fins als talons. Es subjectaven per darrera amb dos tirants i
aquests subjectaven els pits. No tenien drets i la majoria eren propietat
del faraó, que els utilitzava com a mà d’obra barata.


Slide 8

QUINA MONEDA TENIEN?
• Els antics egipcis no van utilitzar moneda fins tard. Utilitzaven
un sistema d'intercanvi, amb sacs de cereals. Quan es va
encunyar moneda es feia amb or, plata, bronze... Agafaven un
motlle, escalfaven el metall, l’abocaven en el motllo i el tancaven i
la forma del motlle es gravava al metall.


Slide 9

COM ESCRIVIEN?
• Escrivien en una espècie de
tauleta petita de pedra tova que
pesava molt. Només sabien
escriure els escribes. Els escribes
eren d’una categoria més baixa
que els faraons però més alta que
els guerrers. El papir prové d’una
planta anomenada papir. S’obtenia
del tronc d’aquesta planta
aquàtica. Es troba a les zones del
riu Nil. Utilitzat en forma de
rotlle,on la poca humitat del
desert n'ha facilitat la
conservació, hi han trobat molts.


Slide 10

RELIGIÓ
• Els egipcis eren religiosos i construïen temples en els
que aclamaven als seus déus. Aquests déus els
imaginaven amb parts d’animals i representaven la
natura. Tenien un déu per a cada element de la natura.
• Els egipcis creien en diversos déus (eren politeistes).


Slide 11

DÉUS











Ra: rei dels déus i del Sol
Osiris: rei dels morts
Isis: la deessa maga
Anubis: rei dels embassaments
Horus: protector dels infants
Amon: déu solar
Seth: déu positiu i alhora temible
Khnum: encarregat de vigilar
grans fonts del Nil i custodiar les
coves
Hathor: deessa musical i dida del
futur faraó
Bes: protector dels egipcis en la
seva vida qüotidiana










Hapi: personifica la crescuda del
Nil que fertilitza cada any la terra
Thot: posseeix tots els
coneixements
Thueris: protegeix les dones
embarassades
Bast: deessa gat (filla de Ra),
pacífica, però quan es transforma
en Sekhmet, la lleona, és terrible
Sobek: déu cocodril, és el sobirà
de les aigües dolces
Ptah: déu dels artesans i dels
orfebres
Selkis: deessa escorpí, té un rol
protector i guareix els humans de
les ferides enverinades.


Slide 12

MÒMIES I MOMIFICACIÓ
• La idea que una persona desaparegués en el
no-res esfereïa els egipcis: De vegades,
arribaven a momificar a alguns animals.
• S’extreia primer el cervell del crani i després
els òrgans interns,a excepció del cor.
Llavors es macerava el cos.


Slide 13

MÒMIES I MOMIFICACIÓ
Es macerava el cos, fora del cap, en una
solució de sal o natró al llarg d’unes quantes
setmanes. El rentaven i l’embolicaven amb
benes protectores i embenat.Tot el procés
durava 70 dies.


Slide 14

PIRÀMIDES I MONUMENTS
• Les primeres piràmides van ser esglaonades Hi ha més de 100
piràmides. La piràmide esglaonada més coneguda és a Saqqara i la
va fer construir el faraó Djoser.
• Les més famoses són les de Gizeh. La més gran de Gizeh, la de
Kheops, és una de les set Meravelles del Món. Dins de les
piràmides hi havia cambres i galeries. La tomba del faraó era al
centre de la piràmide perquè els lladres no la trobessin.


Slide 15

DIFERÈNCIA ENTRE
PIRÀMIDES I MASTABES

Això és una mastaba.

Això és una piràmide.


Slide 16

L’ESFINX
• És un lleó de cap humà. Està fet amb 2.300.000 blocs
de pedra. Representava la cara del faraó Kefrén.
També pot representar un mític animal que guarda
gelosament el son dels reis enterrats a les piràmides.
L’Esfinx té 57 metres de llarg i 20 d’altura.


Slide 17

L’ART
• L’art egipci estava molt influït per la
religió i per la creença en la vida
després de la mort. Per això la
majoria d’obres d’art egipci tenien
una utilitat i un sentiment màgic i
religiós. Els egipcis van edificar
temples perquè fossin els
habitatges dels déus i tombes per
als difunts. També van decorar els
temples i les tombes amb
escultures i pintures que
representaven els difunts, els déus i
diverses cerimònies i ritus.


Slide 18

LLENGUA I ESCRIPTURA
• J. C. Champollion va desxifrar-la amb l'ajut de la pedra
Rosseta.
• Es contitueix de símbols pictòrics.
• L’escriptura es basava en jeroglífics i parlaven egipci
antic.
• Era bastant complexa, de manera que el saber llegir i
escriure estava limitat a una minoria. És un sistema
complex, una escriptura al mateix temps enterament
figurada, simbòlica i fonètica, en un mateix text, en una
mateixa frase, en una mateixa paraula. Però l'escriptura
era alguna cosa més que un mètode de comunicació.
Com tot a Egipte, tenia un sentit màgic i religiós.


Slide 19