Transcript LA VICARIA - IES Guillem de Berguedà

LA VICARIA
Marià Fortuny
Pintura segles XVIII i XIX
1.- Classificació
Títol: La Vicaria
Autor: Marià Fortuny i Marsal
Cronologia de l’obra: 1867-1870
País: Espanya
Estil : Realisme (Preciosisme)
2.- Tema
• És un tema costumista, extret de la
vida
quotidiana.
Representa
la
signatura d’un contracte matrimonial
a la vicaria o rectoria. L’artista presta
una gran atenció als detalls dels
vestits, la decoració de la sala i a
l’ambient.
3.- Descripció:
• Es tracta d’una
de l’oli.
taula
pintada amb la tècnica
• La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica
humida: l'artista disol els colors (pigment) en
oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i
l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela
(suport).
• L'oli fa que els colors quedin molt lluents.
L’escena té lloc en una vicaria (sagristia). Allà un
nuvi està signant el contracte
matrimonial
mentre la núvia, familiars i convidats conversen
entre ells. Van ben
vestits i semblen de classe
acomodada.
Darrere d’aquest grup s’hi veu un recaptador
d’almoines per les ànimes.
A la dreta, asseguts en un banc, uns personatges
que semblen d’una classe social més
baixa que
els anteriors, esperen torn per a casar-se.
A l’esquerra, un capellà i un feligrès estan
conversant.
El lloc respira un cert ambient
de luxe: reixa
daurada, braser, mobiliari, làmpara, balcó
amb
l’escut ......
4.- Elements formals i compositius
a.- Forma oberta o pictòrica.
b.- Composició tancada o
centrípeta
c.- Perspectiva geomètrica +
aèria.
d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista) Alt.
e.- Asimetria: Marcada concentració de
personatges a la dreta. L’acció principal, la
signatura del nuvi, té lloc lleugerament a
l’esquerra del centre del quadre, que vindria
representat per la núvia.
f.- Geometria: Ordenació de les figures en
quadrats (excepte convidada: ovalada);
Predomini de les línies verticals per damunt
les horitzontals.
g.-Llum: Es reparteix de manera homogènia
per tota la superfície del quadre.
h.- Comatisme: predomini de les tonalitats
càlides (més a primer terme i ocupant més
part del quadre) per damunt de les fredes.
5.- Antecedents i influències
posteriors.
• En la seva estada a Madrid, el
1866, copià i estudià els venecians
(Giorgione), El Greco, Velázquez,
Ribera
i
Goya.
Es
considera
continuador d’aquest darrer per la
seva refinada sensibilitat colorista, la
passió per la llum i l’ús de la tècnica
de la taca.
• La gran acceptació de les seves
obres provocà que un bon nombre
de pintors s’inspiressin en la seva
manera de concebre la pintura.
Són els fortunyistes:
–A Espanya: Tomás Moragas,
Eduardo Zamacois.
–A França: Henri Regnault
–A
Itàlia:
Edoardo
Dalbono,
Francesco Paolo Michetti.
6.- Relacions amb obres similars de l’autor
La batalla de Tetuan
Educat a l'escola de Llotja, va completar la formació a
Roma pensionat per la Diputació de Barcelona,
institució que li va encarregar diverses produccions
sobre la intervenció dels voluntaris catalans a la
guerra hispanomarroquina, que havia esclatat el
1859. Per aquest motiu, al començament del 1860
Fortuny viatja a Tetuan i el 1862 a Tànger. El
resultat dels treballs al Marroc van ser dues teles
inacabades on va representar dos dels episodis
bèl·lics més importants de la campanya africana. La
primera, La batalla de Tetuan, obra de grans
dimensions i d'un format del tot inusual en la
pràctica artística de Fortuny, va restar al seu taller
romà, on es va convertir en tot un emblema, fins que
a la mort del pintor, el 1874, va ser adquirida per la
Diputació. La segona, La batalla de Wadras,
actualment
és
al
Museo
del
Prado.
7.- Diferències amb altres solucions
coetànies
• Fortuny és el principal
representant del
realisme burgès, també anomenat “pintura
preciosista”.
• Un altre vessant del Realisme és el
paisatge: Corot i l’escola de
Barbizon
El pont de
Nantes
Courbet, Daumier i Millet, formen el
realisme testimonial.
8.- Funció i significat de l’obra
Significat:
La Vicaria és un quadre costumista (s’anomena “de casacón”)
inspirat en els tràmits burocràtics que el mateix Fortuny va haver
de fer per casar-se.
En temps de Fortuny, la pintura ja no s’interessava per la
grandiloqüència neoclàssica, l’èmfasi romàntic i els grans formats
sinó que buscava quadres de mesures més reduïdes i executats
amb més detallisme.
Una altra característica de la pintura de l’etapa Fortuny és que
apareix una nova classe social consumidora d’art: la burgesia.
Aquesta classe social volia, per a les seves cases, quadres de
dimensions més reduïdes.
Funció:
Decorativa. La destinació d’aquest quadre va ser una casa
burgesa. Va ser comprat per 140.000 ptes.
9.- Context històric i artístic
Històric:
• Realisme: sorgeix a mitjans segle XIX.
• La industrialització d’Europa ha provocat
l’aparició d’un proletariat nombrós que
pateix les conseqüències del capitalisme:
jornades llargues de treball, condicions de
vida i treball precàries. Naixement de les
organitzacions obreres i les doctrines
socialistes (Manifest Comunista, 1848).
• Al costat del proletariat ha crescut una
classe social que substituirà la noblesa: és
la burgesia.
Artístic:
• Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals
del segle XIX. Podem diferenciar: realisme
testimonial; paisatgisme i realisme burgès o
pintura preciosista.
– Realisme testimonial: Pintors compromesos
amb els problemes polítics i socials (Courbet,
Millet, Daumier)
– Paisatgisme: pintar la realitat sense idealització
formal o intel·lectual (Corot i Escola de
Barbizon).
– Pintura preciosista: S’acomoda a un públic
burgès que valora la perfecció de la factura i
una temàtica amable. Formes obertes,
pinzellades curtes i precises que defineixen els
elements i els personatges i els donen una gran
vitalitat plàstica.