Transcript BARROC Causes del surgiment del Barroc (segle XVII): • • - Crisi demogràfica -> la població va disminuïr molt. - Crisi econòmica -> Ja.

BARROC
Causes del surgiment del Barroc (segle XVII):
•
•
- Crisi demogràfica -> la població va disminuïr molt.
- Crisi econòmica -> Ja no arribava tant d'or i plata
d'Amèrica.
•
- Crisi religiosa -> Sobint hi havia moltes guerres entre
catòlics i protestants.
Art Barroc
Les característiques bàsiques de l'art barroc són les següents:
•Us de la Línia corba.
•Gran decoració.
•Grandiositat de les construccions.
•Gest exaltat i gran moviment.
•Predomini del color sobre el dibuix.
•Línies en diagonal.
•L’obra continua més enllà del quadre.
•Importància de la llum
•En pintura, aparició de nous temes
Artísticament, el barroc constituí una reacció contra la serenitat i l’equilibri dels cànons del
Renaixement.
A França, potència política i cultural dominant a Europa, es dictaren durant aquesta època els cànons d’un
nou corrent estètic, el clàssic francès, antiindividualista i regit pels principis de la monarquia absolutista de
Lluís XIV. A Flandes es produí un art més espontani que el francès i més alegre que el romà. Mentrestant, als
països alemanys, la societat protestant es refugià sobretot en la música com a mitjà
Pintura barroca
La pintura barroca és un estil pictòric antic d'Europa. Durant aquest període artístic la
pintura adquireix un paper prioritari dins de les manifestacions artístiques.
A Itàlia es desenvolupa fonamentalment una pintura religiosa i decorativa i hi destaca
com a figura clau Caravaggio.
A França, la pintura és per damunt de tot mitològica i retratística i Poussin esdevé el seu
millor exponent.
A Flandes la figura de Rubens, desenvolupant una pintura aristocràtica i religiosa
esdevé central, mentres que a Holanda, la pintura serà burguesa, predominant els temes
paisatgístics, retrats i temes de la vida quotidiana, amb la figura de Rembrandt com a
màxim exponent.
Música barroca
La música barroca és l'estil musical europeu que
abasta des del naixement de l'òpera en el segle
XVII (1600) fins a la meitat del segle XVIII (la
mort de Johann Sebastian Bach, en 1750).
Probablement la seva característica més notòria
sigui l'ús del baix continu i el monumental
desenvolupament de l'harmonia tonal, que ho
diferencia profundament dels anteriors estils
modals.
Barroc a Àustria i Alemanya
Encara que els esdeveniments polítics —guerra dels Trenta Anys (1618-1648) a
Alemanya i presència dels turcs a Àustria— van impedir el desenvolupament
del barroc en ambdós països fins al segle XVIII, alguns artistes importants es
van destacar al llarg del segle XVII. Dos mestres de la pintura barroca
alemanya van ser Adam Elsheimer, que es va traslladar a Roma en 1600 i va
pintar dintre del corrent clasicista italiana, i Johann Liss, que va viatjar a
Venècia en 1621, treballant allí i també a Roma. L'escultura del segle XVII a
Alemanya i Àustria va conservar les característiques del gòtic tardà i el
manierisme. En Alemanya, l'altar Überlingen (1613-1619), de Jörg Zürn,
representa la continuïtat de la tradició alpina en la talla de fusta, mentre que el
de l'església parroquial de Insterburg (c. 1623), de Ludwig Munstermann,
evidencia la influència manierista. Balthasar Permoser, en Baviera, va assimilar
l'estil del ple barroc italià traslladant-lo a Dresden, on es va convertir en
l'escultor barroc més destacat. Les seves alegres escultures per al Zwinger
(començat en 1711), una ampliació grandilocuente del palau de Dresden
projectada per Pöppelman, estan considerades pels estudiosos com la part més
interessant de l'edifici. En Viena, igual que a Dresden, l'arquitectura barroca va
trobar entre els monarques als seus millors mecenes. Un dels més destacats
arquitectes barrocs d'Àustria, Johann Bernhard Fischer von Erlach, va
demostrar el seu perfecte coneixement dels models italians en l'exuberant
església de San Carlos Borromeo a Viena (1716-1737).
Barroc a Holanda
AL començar el segle XVII molts artistes holandesos, inclòs Hendrick Goltzius, encara
pintaven a l'estil manierista. El barroc de Caravaggio va arribar A Holanda quan
determinats artistes, entre els quals sobresurten Gerrit van Honthorst i Hendrik
Terbrugghen, van retornar al seu país natal procedents d'Itàlia; cap a 1620 el
naturalismo estava fortament assentat en l'escola de Utrecht. Durant aquesta dècada i
la següent, Frans Hals va pintar retrats extraordinaris per la seva hàbil pinzellada i pel
intimismo dels temes. Molts dels quadres de Hals representen grups de la milícia local,
un gènere que també va practicar Rembrandt en el seu famós quadre La ronda de nit
(1642, Rijksmuseum, Amsterdam). Diferent a la resta d'artistes holandesos,
Rembrandt, el mestre més gran del barroc holandès, va pintar una gran varietat de
temes —retrats, paisatges i escenes històriques, mitològiques i religioses— amb
incomparable virtuosisme. El maneig de la llum daurada sobre els fons foscs, la
pinzellada arriscada i la delicada interpretació dels temes, col·loquen a Rembrandt en
un dels llocs més destacats de la història de la pintura. La creació d'un ambient
psicològic convincent i els delicats reflexos lumínics defineixen la pintura de Jan
Vermeer; gràcies a la minuciosa preparació i el subtil maneig dels pigments, moltes
vegades imitat, obté unes tonalitats inigualables. Paisatges, bodegones, quadres
d'animals i perspectives arquitectòniques es van convertir a partir de la seva obra en
importants gèneres de la pintura holandesa. Fins a 1650 aproximadament, l'escultura
holandesa es va mantenir dintre del corrent manierista; la exuberancia barroca es va
introduir a través dels escultors flamencs, especialment amb Quellinus i el seu treball
en l'ajuntament d'Amsterdam. L'edifici, ara palau real, es va començar en 1648 segons
el projecte de Jacob van Campen. En ell es resumeix la constant inclinació de l'època
cap al classicisme, inspirat en els cànons de l'arquitecte italià Andrea Palladio.
Barroc a Anglaterra
La pintura barroca a Anglaterra va estar dominada per la
presència de Van Dyck, inspirador d'una generació sencera de
retratistas. L'escultura va rebre influències, igualment, dels
estils italià i flamenc. L'arquitecte Inigo Jones va estudiar el
classicisme d'Andrea Palladio a Itàlia, com s'aprecia en el seu
Banqueting House (1619-1622, Londres), que conté un
espectacular fresc en el sostre amb l'Al·legoria de la Pau i la
Guerra (1629) de Rubens. Sir Christopher Wren també va
viatjar a Itàlia i França, i els seus projectes per a la catedral
de Saint Paul a Londres (iniciada en 1675) revelen el seu
profund coneixement de Bramante, Bernini i altres
arquitectes italians. Wren, que va dirigir la reconstrucció de
Londres després de l'incendi de 1666, va influir decisivament
en l'arquitectura anglesa i de les seves colònies americanes
fins i tot després de finalitzat el segle XVII i bé avançat el
XVIII.
Barroc a Flandes
El barroc en Flandes està dominat per la brillantor de Petrus Paulus Rubens. Durant els
anys de joventut, l'estil pictòric de Rubens va rebre influències de fonts italianes
tan diverses com Caravaggio, els Carracci i Miguel Ángel, com s'aprecia, per
exemple, en el Rapte de les filles de Leucipo (1616-1617, Alte Pinakothek, Munich).
Rubens i els seus ajudants van realitzar un considerable nombre de quadres de
temes mitològics i religiosos per a clients i mecenes de tota Europa. L'estil madur
de Rubens, colorista, de composicions dinàmiques i voluptuosas formes femenines,
marca l'apogeu de la pintura barroca en el nord d'Europa, exemplificat en la seva
famosa sèrie de 21 enormes llenços sobre la Vida de María de Medici (1621-1625,
Louvre, París) i en la sèrie de La torre de la Desocupada (1635-1640, Museu del
Prat). Entre els seguidors de Rubens el de més talent va ser sens dubte Anthony
van Dyck, prestigiós pintor de la cort i l'aristocràcia angleses, entre les obres de la
qual destaca el Retrat de Carlos d'Anglaterra en vestit de caça (1635, Louvre).
Jacob Jordaens i Adriaen Brouwer són més coneguts per les seves convincents
escenes de gènere que retraten la societat pequeñoburguesa i camperola, com
també ho van fer l'artista flamenc David Teniers i l'holandès Adriaen van Ostade.
Els escultors barrocs flamencs van prendre freqüentment la seva inspiració de l'art
italià. François Duquesnoy va treballar amb Bernini a Roma, realitzant el gegantesc
San Andrés del Vaticà en 1633. L'estil pictòric de Artus Quellinus presenta clares
influències italianes i del propi Rubens. El gust romà també es va plasmar en
l'arquitectura flamenca, com es veu en la ex-església jesuítica de San Carlos
Borromeo (1615-1621, actualment és un museu) a Anvers (Bèlgica).
MÚSICS DEL BARROC
Antonio Lucio Vivaldi (4 de marzo de 1678 - 28
de julio de 1741), apodado Il Prete Rosso o "el
cura rojo", fue un sacerdote italiano y un
compositor de música barroca. En 1703 Vivaldi se
hizo sacerdote y fue apodado Il Prete Rosso, "El
Sacerdote Rojo," a causa de su pelo rojo.
En 1704 se hizo profesor de violín en un orfanato
para niñas llamado Ospedale della Pietà en Venecia.
A pesar de cosechar una gran fortuna, sobre todo
gracias a sus negocios en la opera, Vivaldi murió en
la pobreza y su cuerpo fue enterrado en una fosa
común. Una de sus obras
mas conocidas es «las cuatro estaciones»,Vivaldi
está considerado como uno de los precursos de la
música romántica.
Johann Sebastian Bach (21 de marzo de 1685 - 28
de julio de 1750) fue un organista y compositor
alemán del período Barroco. Se lo considera el
compositor más grande de todos los tiempos, no sólo
por la profundidad intelectual, la precisión técnica y
la belleza artística de sus trabajos, sino también por
la extensión incomparable de su obra. Entre sus
obras más destacadas cabe mencionar los Conciertos
de Brandenburgo, y El arte de la fuga.
Georg Friedrich Händel (23 de febrero de 1685 - 14 de
abril de 1759) fue un compositor alemán de música clásica
barroca. En 1705 se representó en ese mismo lugar su obra
Almira, y pronto después Nero. Al año siguiente aceptó
una invitación de viajar a Italia, donde pasó más de tres
años. En 1710 Händel regresa de Italia y se convierte en el
director de orquesta de la corte de Hannover. En 1712
Händel decide establecerse en Inglaterra. Händel escribió
14 óperas para esa institución entre 1720 y 1728, que
dieron fama a Händel en todo Europa. A partir de 1740
Händel se dedicó a la composición de Oratorios, entre
ellos El Mesías, que se convirtió en el siglo XIX en la
obra coral por excelencia. En 1751 Händel quedó ciego,
mientras estaba componiendo el oratorio Jefta. Murió a
los 74 años en Londres.
Instruments barrocs
En aquella època aparegueren els violins Stradivarius i es
perfeccionaren molt els instruments d’arc amb l’innovació
de l’arc planer.
També en aquella època, la flauta travessera substituí la flauta
de bec.
Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el
virginal, el clavicèmbal i el clavicordi
violins Stradivarius
virginal
Flauta travessera
clavicèmbal
clavicordi
flauta de bec.
espineta.
SOCIETAT BARROCA
El barroc és el nom que es dóna al període de la història de la música a Europa corresponent al segle XVII i
principis del segle XVIII. Datar-ne el principi es fa difícil, però se sol situar a finals del segle XVI, al voltant
de l'aparició del grup d'artistes anomenat "Camerata Fiorentina". Tradicionalment, s'havia donat l'any 1750
com a final del barroc, pel fet de ser l'any de la mort del seu principal exponent, en J. S. Bach. Actualment, es
considera que el període acaba cap al 1725-30, amb l'aparició de l'estil galant, que emergia amb força.
La denominació "barroc" té, en principi, un sentit pejoratiu que devem als neoclàssics, als quals, és clar, no
els agradava per considerar-lo irregular i recarregat.
Durant aquest període naixeren l'òpera, la cantata i l'oratori i es desenvoluparen les formes instrumentals que
havien tingut escassa importància durant el Renaixement: la suite, la sonata, la simfonia i el concert. També
durant el barroc es desenvoluparen plenament els conceptes de tonalitat i harmonia que havien de regir fins al
segle XX.
Del barroc inicial (fins al 1640), plenament italià, podem citar, sobretot C. Monteverdi, el pare de l'òpera. Del
barroc ple (1640 - 1680), D. Buxtehude, G. B. Lulli i H. Purcell. El barroc tardà (1680 - 1730) compta amb
els compositors més coneguts: A. Vivaldi, G. F. Händel, G. P. Telemann i J. S. Bach.