Transcript per acabar. curiositats

ALGUNES
CURIOSITATS
SOBRE L’ ESPAI
Si vols
distreure’t...
Si vols
continuar
...t’espera un petit conte interactiu, en el qual
trobaràs uns astronautes traïcionats per les noves
tecnologies i que necessiten el teu ajut per a
guiar-los fins al seu planeta Terra.
Podem veure la llum d’una
estrella que en realitat ja no
existeixi?
La temperatura dels planetes
del sistema solar, depèn
només de la distància al sol?
Les estrelles d’una
constel·lació
es troben a prop entre sí?
Plutó: és sempre el més
llunyà del sistema solar?
Agraïments.
Fonts d’informació
Si un astronauta s’acostés
a una estrella...
Es punxaria?
Plutó i Caronte,
des del Hubble
Plutó
• Va ser descobert l’any 1.930.
• És l’únic del sistema solar que encara no
ha estat visitat per cap nau espacial.
• Caronte és la seva lluna.
• És el planeta més llunyà del sistema, però
segur que això es del tot cert?
Doncs no del tot: degut a l'excentricitat de la
seva òrbita arriba a estar més a prop que Neptú
durant 20 dels 249 anys que tarda en donar la
volta al sol.
Plutó i Caronte,
a 4.400 Kms de la Terra,
vistos des del Hubble
Plutó va travessar l’òrbita de Neptú el 21 de
gener de 1.979, es va aproximar al màxim el
5 de setembre de 1.989 i ha estat dins l’òrbita
de Neptú fins el 14 de març de 1.999.
No patiu: Plutó i Neptú no poden xocar, ja
que s’acosten fins a 18 UA.
I fins el setembre del 2.226 no tornarà a
deixar de ser el planeta més llunyà del
sistema.
Orion, una de les
89 conste·lacions
Canis Minor
Crux del Sud
Ursa Mayor
Constel·lacions
• Les primeres civilitzacions, cap a l’any
4.000 a.C., ja tenien localitzades les seves
constel·lacions.
• D’altres cultures, allunyades entre sí, també
ho feien, amb resultats similars.
• Aquestes cultures antigues havien reconegut
més de la meitat de les 89 constel·lacions
que tenim catalogades en l’actualitat.
Les estrelles d’una constel·lació,
es troben a prop entre sí?
Atlas, aguantant les
constel·lacions
Les estrelles, en realitat, estan disperses i
allunyades entre sí.
Per exemple: les estrelles de la constel·lació
d’Orion, vistes des d’un altre punt de l’espai,
formarien un dibuix totalment diferent.
Via Làctia, des d’una perspectiva diferent a
la que estem acostumats a veure.
Galàxia Andròmeda, M31,
la més propera a la Via Làctia
Estrelles
• Hi ha moltíssimes estrelles al firmament,
però...
• Són totes les que són?
• Les observem “en directe”, o potser el
que veuen els nostres ulls és el que va
passar fa milions d’anys?
Nebulosa Cap de Cavall
Nebulosa
Ull de gat
Nebulosa
del Cranc
Columnes de gas a M16
Com ho podem veure, tot això?
• Gràcies a diversos aparells, com els
telescopis...
• Amb telescopis espacials, com el Hubble,
s’ha pogut mirar molt més lluny, perquè està
fora de l’atmosfera.
Telescopi Espacial Hubble
S’ha arribat a recollir informació d’estrelles i
galàxies situades a 15.000 milions d’anys llum.
Aquí pots veure l'explosió
produïda en néixer una
estrella, la M33
Però en el moment de fer la fotografia ...
estava explotant aquella estrella?
O ja havia explotat feia milions d’anys?
• L’univers és MOLT MOLT gran.
• Els quilòmetres no serveixen per a
mesurar les distàncies en astronomia.
• En treballar amb quantitats tan grans, es
fan servir els nombres exponencials.
Dins el sistema solar, es pot fer servir la UA
o Unitat Astronòmica:
És la distància mitja entre el Sol i la Terra,
uns 150 milions de quilòmetres.
M87,
a 50
milions
d’anys
llum
Però la unitat de mesura més utilitzada és l’any-llum.
La velocitat de la llum
La llum viatja en el buit a una velocitat
constant de 300.000 km/segon.
La mesura: l’any-llum
• La llum de l’estel més
proper al sol (Pròxima
Centauri) tarda 4’2
anys en arribar a la
Terra.
• Això vol dir que es
troba a una distància
de 4’2 anys-llum.
1 any-llum equival a...
...9,46 bilions de quilòmetres, és a dir...
...9.460.000.000.000 Km., o també...
...946 x 10 elevat a 10.
En resum: una distància impressionant.
Distàncies d’algunes estrelles
700
600
500
Sírius
Vega
Aldebaran
Règulus
Betelgeuse
Antares
Polar
400
300
200
100
0
anys-llum
• L’estrella Polar, “només” es troba a 680 anys-llum, és a dir,
a 6.432.800.000.000.000 Km.
• Quan la busquem al cel per orientar-nos, no veiem l’estrella
sinó la seva llum que viatja per l’espai.
El Sol , la nostra estrella, està a 8
minuts llum.
Una galàxia distant es pot trobar a
8.000 milions d’anys-llum.
I les zones més allunyades de
l’univers, a 15.000 milions d’anysllum.
En arribar-nos la llum
d’aquestes zones més
llunyanes, els astrònoms
Poden “reconstruir” com
ha anat configurant-se i
evolucionant l’univers,
Ja que recullen informació
del que va passar ara fa
15.000 milions d’anys, als
inicis de l’univers.
Els planetes vistos
pel seu tamany
I acompanyant el Sol
(el 99’8% de la massa
del sistema!)
Temperatures
• Ja sabem que les temperatures varien
segons el lloc on fem la mesura: les dades
que hem trobat es calculen a la superfície
del planeta.
• També sabem que en un mateix lloc podem
trobar-nos amb temperatures força diferents:
les dades són de temperatures mitjanes.
La temperatura dels planetes
depèn només de la seva
proximitat al sol?
500
400
300
200
100
0
-100
-200
-300
Temperatura
mitjana a la
superfície
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
Plutó
• Efectivament, hi ha un planeta que ens
complica la teoria de la proximitat al sol:
Venus, que té una temperatura mitjana molt
més alta que el seu “company” Mercuri.
• Mercuri també és força curiós, perquè pot
tenir una temperatura màxima de 427ºC,
però una mínima (atenció!) de –173ºC.
I això que és el més proper al Sol!
Per què Venus?
• L’atmosfera és diferent a cada planeta.
• En el cas de Venus, forma una mena de
“capa” (hi ha un 96% de diòxid de
carboni) que deixa entrar la llum però no
deixa sortir el calor, creant el que es
coneix com “efecte hivernacle”:
moltíssima calor!
I a la Terra?
• Les diferències de temperatura que tenim a la
Terra, a l’igual que a la resta de planetes, és
conseqüència de la inclinació en que ens arriben
els rajos del Sol.
• En resum: com més perpendiculars siguin, més
calor rebem.
• I això depèn de la inclinació del nostre planeta
respecte el Sol.
• Veient aquest gràfic, podem adonar-nos que quan
menor és la inclinació del planeta, més fred ha de fer en
aquelles parts on no toquin plena i perpendicularment
els rajos del Sol.
• En el cas de Mercuri, seran els pols; mentre que Urà el
pol serà el lloc més calorós, en una part de la seva volta
al sol.
Veient la forma que adopta la llum...
no és d’estranyar que es dibuixi
l’estrella acompanyada de “punxes”
Però...
es punxaria l’astronauta si
arribés a una estrella?
Tant de bo només es punxés...
• L’estrella més freda i petita (que és de color
vermell) té uns 3.500 º C.
• L’estrella més gran i calenta (de color blau)
arriba als 50.000 º C.
• Creus que hi ha persona o material a la
Terra capaç de suportar aquestes
temperatures?
• L’estrella més propera es troba a 4’2 anysllum.
• Amb la tecnologia actual, tardaríem uns
80.000 anys en arribar.
Com podríem fer un viatge tan llarg?
• L’espai exterior pot semblar (vist des de la
televisió) un lloc tranquil.
• Has de saber, però, que a les galàxies hi ha
moviment...
• ...que les estrelles tard o d’hora exploten...
• ...que hi ha meteorits, cometes, asteroides...
• ...que no és tan silenciós com pugui semblar..
• ... I fins i tot hi ha la brossa espacial, que
amenaça en convertir-se en un problema!
Agraïments
• Als companys i companyes del CEIP Joan Miró
de Badalona, amb els quals hem compartit els
dubtes i idees preconcebudes que tenien alguns
dels nostres alumnes en realitzar –durant el
primer trimestre del curs 2.000/2.001- un
projecte de treball centrat en l’espai.
• Als nens i nenes de l’escola, que són
encantadors quan els donem l’oportunitat de
fer servir el seu cap per interrogar-se.
Fonts d’informació
• Algunes idees prèvies d’alumnes de primària del
CEIP Joan Miró de Badalona.
• Dossiers informatius del Planetari Sírius, les
monitores del qual van treballar amb tots els
alumnes del centre.
• Alguns llibres que (en alguns casos) potser no eren
els més actuals (l’astronomia no és el meu fort).
Disculpeu si hi ha alguna errada (espero que no
sigui important!).
• Enciclopèdies en CD-rom: “Encarta” (Microsoft) i
“del Espacio y el Universo” (Zeta Multimedia).
Adreces a Internet, de les quals he tret informació i
bona part de les imatges.
•“Las maravillas del cielo” (constel·lacions, ...)
•www.alucine.com
•“Vistas del sistema solar”:
•www.solarviews.com/span/homepage.htm
•“Astronomía y ciencias del cosmos” (portal d’astronomia)
•www.astrored.org
•“El nuevo mundo” (de tot una mica)
•http://leoworldonline.es/estratos
•“Los nueve planetas” (sistema solar)
•www.paisvirtual.com/ciencia/naturaleza/naiad/nueveplanetas
•Agència Espacial Europea (parcialment en castellà)
•www.esa.int/competition/esp/what_is_esa.html
•Portal de ciència a Terra
•www.terra.es/ciencia
•The Hubble Space Telescope Project
http://hubble.gsfc.nasa.gov/
http://hubble.stsci.edu/news_.and._views
•La Nasa, també per a nens
http://kids.msfc.nasa.gov/Rockets/Satellites/
www.nasa.gov