Transcript Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Aquesta és una de les obres mestres del romànic europeu. La seva genialitat
resideix en la combinació d’elements de diferents visions bíbliques –les de
l’Apocalipsi, Isaïes i Ezequiel– per presentar-nos el Crist del Judici Final. Aquest
apareix des del fons i provoca un moviment centrífug de la composició, en la
qual domina el sentit ornamental dels perfils i l’habilitat en l’ús del color per
donar volums. Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de
Taüll s’ha projectat a la modernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes
del segle XX, com ara Picasso o Francis Picabia.
MNAC
Datació
Cap a 1123, data de consagració de
l’església
Autor
Mestre de Taüll
Estil
Romànic
Tècnica
Fresc i tremp sobre murs
Tècnica al museu
Fresc traspassat a tela
Dimensions
620 x 360 x 180 cm
Context
Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller eren
originaris del nord d’Itàlia, i que quan van arribar a
Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures. Al
fust de la primera columna del nord-est del temple hi ha la
inscripció de la datació de consagració de l’església, el 10
de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de
Barbastre.
Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, després
d’un delicat procés d’extracció, per la Junta de Museus de
Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l’objectiu de
preservar aquest important patrimoni cultural.
Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre suport es
va fer la tècnica anomenada stroppo, que consisteix a
arrencar només la pel·lícula pictòrica dels fresc, sense el
morter de la preparació.
Descripció formal
El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats:
el primer, la volta de l’absis, representa el cel; el segon, la
part superior del cilindre, remet a l’Església, i el tercer, la
part inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament
del tot; simbolitza el món terrenal.
Un altre element compositiu important és la simetria, que
només es trenca en la posició de les mans de Crist, i en els
arcs del segon registre. En aquest sentit sobresurt la figura
de la Maiestas Domini, el rostre del qual es converteix en
el paradigma d’aquest concepte, i l’estructuració
geomètrica dels cossos dels diversos personatges. Aquesta
esquematització formal aporta al conjunt un clar
antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de
les figures, que imposen respecte i autoritat, i per l’ús de
franges monocromàtiques horitzontals al fons, que donen
a l'espectador una visió atemporal de l’escena.
A aquest antinaturalisme escapa l’intent de volumetria que
l’artista pretén infondre en els personatges a través dels
cercles vermells pintats a les galtes, i dels plecs dels vestits.
Descripció formal
Un altre aspecte formal important, i molt característic
del període romànic, és la utilització de la perspectiva
jeràrquica, amb la qual l’artista aconsegueix que la
imatge del Crist en Majestat, de grans proporcions
respecte la resta de personatges, domini tota l’escena.
Cal ressaltar, també, l’ús d’una línia negra que delimita
les figures i que afavoreix la claredat compositiva, així
com la utilització de colors purs i intensos, aplicats de
manera plana, sense clarobscurs.
Justament pel que fa a tonalitats, destaca la presència
important del blau, obtingut en aquest cas a partir de
l’aerinita, un mineral valuós i car que es troba als
Pirineus, i que denota la bona disposició econòmica
que hi havia per fer aquesta obra.
Significat
El conjunt iconogràfic mostra una representació de la teofania –manifestació
de la divinitat de Déu-, basada en el text de la segona parusia, és a dir, segona
arribada de Crist al món, narrada a l’Apocalipsi de sant Joan.
A la part superior de l’absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el CristJutge de cos sencer inscrit en una màndorla o marc en forma d’ametlla,
assegut sobre l’arc del Cel i amb la Terra als seus peus. Crist beneeix amb la
mà dreta, i amb l’esquerra aguanta un llibre amb la inscripció llatina ergo sum
lux mundi. A banda i banda hi ha l’alfa i l’omega –primera i última lletra de
l’alfabet grec- que simbolitzen que Ell és l’inici i la fi de tot. Envoltant aquesta
imatge hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes (tetramorf),
presentats cadascun per un àngel. Finalment, als extrems de la composició hi
ha dos àngels serafins.
A sota d’aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria, que sosté el Sant
Greal, acompanyada pels apòstols sant Bartomeu, sant Tomàs, sant Jaume,
sant Felip i sant Joan Evangelista, amb un arc més gran, imberbe i amb un
llibre a la mà.
A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà
de Déu que beneeix), i la imatge de l’Agnus Dei, l’anyell místic de set ulls,
símbol del poder il·limitat de Crist. A l’intradós de l’arc s’hi representa la
paràbola del ric i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.
Models i influències
El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent
de Taüll era un pintor amb contactes evidents amb Itàlia,
on la influència iconogràfica i formal bizantina, era molt
més gran, explicaria una bona part de les característiques
del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures,
l’allargament i l'estilització dels cossos, l’obsessió per la
simetria, la grandiositat compositiva que aporta
espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l’ús de rodones
vermelles a les galtes per donar una certa sensació de
volumetria.
Igualment, s’intueix una segona influència procedent de
la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, i que
s’aprecia en l’ús de franges horitzontals de colors als
fons compositius.
Es té constància que els seus deixebles també van
treballar a l’església veïna de Santa Maria i que van
pintar a Aragó i Castella, on van decorar l’ermita de
Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de Sant Baudelio
de Berlanga (Sòria)
Pantocràtor a l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo , s. XII
Extret de: TRIADó, J.R. Història del l’Art. Ed. Vicenç Vives, 2009