Transcript Capítol 1

Llegat vexil·lològic català a Flandes,
Valònia i els Països Baixos.
Les Senyeres dels S XVI ben vives a alguns municipis
belgues i holandesos actuals
Capítol 1
Jordi Grau i Bartomeu
Apareguts al 300 dC a la llegendària
illa Burgundarholmr, o Bornholm, els
Burgundis s’extendran cap a Europa i
ajudaran a la caiguda de l’Imperi
Romà. Convertits al catolicisme el
493, seran annexionats pels francs
Merovingis i desprès pels Carolingis.
A la dissolució de L’Imperi del Francs
el 880 apareixen: el regne de l’Alta
Borgonya al Llac Leman, la Baixa
Borgonya a la Provença i el Ducat
de Borgonya. Arribaran al seu màxim
esplendor medieval amb magnífics
monestirs de Cluny, Citeaux i
Vézelay, i jugaran un paper important
a la guerra dels 100 anys
The Burgundian Lands
El Territoris de Borgonya (Comtat i
Ducat de Borgonya, Països Baixos,
Flandes, Valònia, Franc Comtat... )
els trobem a les acaballes de la
guerra dels 100 anys des de el Mar
del Nord fins a Suïssa. Amb Carles V
com emperador del Sacre Imperi
Germànic i duc de Borgonya seran The Hundred Years' War. Last Phase (1422-1453)
una zona estratègica de contenció
entre l’Imperi i els Francesos.
Formats per 17 províncies originals
aniran minvant amb la independència
de les 7 províncies dels Països
Baixos el 1581 i amb l’anexió
francesa del Franc Comtat el 1678.
Gràcies a la seva existència van
1530 The Burgundian Circle
aparèixer Suïssa i el Benelux
Nascut a Gant, Flandes, el 25.02.1500, Carles I aconsegueix el 1515 tenir
sota la seva autoritat els Països Baixos. El 1517 arriba a la Península per
tal de succeir al seu avi matern Ferran El Catòlic. El 1519 succeeix el seu
avi patern l’emperador Maximilià d’Alemanya. El 1555 abdicarà, el seu
germà Ferran (nét també del Catòlic) heretarà l’Imperi Alemany i el seu fill
Felip l’Imperi Hispànic i els Països Baixos.
Funerals de Carles I
Influències de la Cort més
cavalleresca d’Europa
A l’època de Carles I la
noblesa europea encara
estava imbuïda d’uns valors
medievals molt tradicionals:
la gran devoció religiosa
austríaca, “les pietas” dels
Hasburg, i els valors de la
cavalleria de la cort ducal
de Borgonya amb el seu
màxim exponent: l’ordre del
Toisó d’Or.
Imatge cavalleresca de
Carles V desprès de la
victòria sobre els prínceps
protestants alemanys a la
batalla de Mühlberg,
pintada per Tiziano.
Primer full de les constitucions del Toisó
d’Or. Còpia de mitjans S XV. Den Haag,
Koninklÿke Bibliotheek.
La Insígnia de l’ordre del Toisó d’Or era la pell
d’un moltó d’or que penjava d’una cinta vermella.
El caràcter de l’Ordre fou una barreja d’ideals
cristians, cavallerescos i d’interessos polítics.
L’ordre s’inspirà en la mitologia grega de la Toisó
de Chrysomallos. Aquesta llegenda podria estar
inspirada en els Svans caucasians que utilitzaven
una pell de moltó per extraure les palletes d’or
dels rius.
Font wikipedia france
L’ordre va ser fundada el 10
gener 1430 pel Felip el Bó, III
duc de Borgonya amb motiu
del seu casament amb Isabel
de Portugal, copiant el model
anglès de “The Most Noble
Order of the Garter” de la qual
n’era membre des del 1422.
La finalitat era propagar la fe
catòlica.
Felip el Bó portant el collar de
l'Ordre de la Toison d'or
A la seva mort el 1467 passà al seu Fill Carles
El temerari i a la mort d’aquest, el 1477, al seu
gendre Maximilià I d’Hasburg casat amb la seva
filla Maria Valois de Borgonya atès que només
passava per línia hereditària masculina.
Font wikipedia france i española
En algunes esglèsies o catedrals s’han
conservat els blasons del membres de
l’Ordre de la Toisó d’Or que assistien als
diferents Capítols o trobades.
Gant: Catedral de Sat Bavo ( 1445 i 1559)
Bruges : esglèsia de Nostre Senyora i a
la Catedral de St Sauveur
La Haye: esglèsia de "Grote Kerk"
(auparavant St Jacques)
Mechelen/Malines : catedral St Rombaut
Barcelona : catedral St Eulalia
Bois-le-Duc : le "Bossche Palet"
Font: http://www.aultre-naray.be/
Esglésies i catedrals europees on s’han
conservat els escuts de les reunions de l’Ordre
Gant, catedral Sant Bavo 1445
Gant, catedral Sant Bavo 1559
Font: http://www.aultre-naray.be/
A la reunió de la Catedral de Gant de 1445 hi trobem “Alphonse V , roi
d'Aragon et Naples” (1396 - 27/06/1458)
Bruges 1432
església de
Nostra
Senyora
Bruges 1484
Catedral de
Sant Sauveur
Jehan II, roi d'Aragon et de Navarra.(29/06/1398-19/01/1479)
Son blason manque à la cathédrale St Sauveur à Bruges (chapitre 1478); le
blason à Bois-le-Duc(1481) devait être avec des rubans;parce que deux nominations
de 1481 (Bois-le-Duc) n'étaient pas effectives,son blason était suspendu une
deuxième fois à Malines(1491), mais devait être avec des rubans.
La Haye 1456, esglèsia de "Grote Kerk"
Mechelen / Malines :
catedral de Sant
Rombaut. Com podeu
veure a la vidriera a
aquest capítol del Toisó
d’or (Golden Fleece) hi
assistí en Ferran El
Catòlic com a membre.
Escut trobats al capítol de Valenciennes el 1472.
Ferdinand V,dit le Catholique,roi de
Sicile et d'Aragon.(10/03/1452 23/01/1516)
Ferdinand I , roi de
Naples.(2/05/1424-25/01/1494)
El cor de la Catedral de
Barcelona disposa d’un
meravellós cadirat (S XIV-XV),
misericòrdies (respatller del
seient) i esvelts pinacles. Als
respatllers hi poden veure els
escuts dels sobirans de l’orde del
Toisó convidats al capítol del
1519
L’emperador Carles V convocà i presidí un
capítol de l’Ordre a Barcelona el 1519 per tal de
defensar Europa d’una possible invasió turca.
Fou l’únic celebrat fins avui dia a Espanya. Els
escuts dels 46 cavallers que hi assistiren van
ser pintats a les cadires que encara avui
decoren el cor de la Catedral. Hi ha qui vol
veure en aquestes reunions la prefiguració de la
ONU.
Pere de Cardona, comte de
Colisano ( ? - 1450), blasó trobat a
la reunió de Mons (1451) dins d’una
calaixera atès que sembla que va
morir abans d’arribar-hi.
Felip de Croy , comte de
Chimay (11/1436-18/09/1482)
http://www.antiquesatoz.com/sgfleece/symbols.htm
Durant el regnat de Felip I i la
consolidació de la Cort a
Madrid l’Ordre passa als
Hasburg hispànics. Desprès
de la Guerra de Secessió els
Borbons se la faran seva
sortiran dues branques la dels
Borbons hispànics (1) i la dels
Hasburg austríacs (2) . Es
mantingué fins la II República
del 1931. A Àustria durà fins al
1918 quan abolí la monarquia .
(1)
El rei Joan Carles la tornà a
recuperar. La té Ell mateix, el seu
fill, i 17 membres tots de la reialesa
exceptuant l’Adolfo Suarez. La
darrera, seguint uns criteris “ben
coherents” el 15.06.07, la donà al
rei d’Aràbia Saudí, Abdulá bin
Abdelaziz.
(2)
“Hoy en día, bajo la autoridad de
su vigésimoprimer Jefe y Soberano el
Rey de España Don Juan Carlos I, la
Insigne Orden del Toisón de Oro
afronta el tercer milenio con la plenitud
de su vigor, manteniendo siempre lo
que sin duda han sido sus constantes
historicas : el premio a la excelencia y
al mérito personal de sus intachables
caballeros ; la secular búsqueda de la
unidad de Europa ;y la gloria a Dios
Nuestro Señor y a su bendita Madre ".
“Criteris clars i objectius” de La insigne orden del Toison de Oro y su
armorial ecuestre pels quals es dóna la toisó d’or.
Segons la wikipèdia francesa l’únic
país que reconeix la ordre en mans
del borbons espanyols és França
Ainsi l'ordre arriva-t-il à Charles Quint, qui en fit l'ordre le
plus important de la monarchie habsbourgeoise, et fixa le
nombre de chevaliers à 51 en 1517. À l'abdication de
l'empereur, la Toison passa à la branche espagnole jusqu'à
la Guerre de Succession d'Espagne. Philippe V, petit-fils de
Louis XIV et nouveau roi d'Espagne, continua à conférer
l'ordre, mais la branche des Habsbourgs d'Autriche décida
de reprendre l'ordre à son compte. Le droit international
n'ayant jamais tranché la question, il existe depuis lors
deux Ordres de la Toison d'or : l'ordre autrichien et l'ordre
espagnol (ce dernier étant le seul reconnu par la
République Française). Les collections médiévales de
l'ordre, demeurées possession des Habsbourgs, sont
exposées au Schatzkammer, à Vienne
Segons la wikipèdia espanyola...
“La usurparon los austríacos”
En 1725 un tratado entre ambos soberanos
reconoció a Carlos VI la dignidad de gran
maestre de forma vitalicia. Sin embargo, a su
muerte, los emperadores del Sacro Imperio
primero y los de Austria después siguieron
ostentando el gran maestrazgo de la rama
austriaca de la orden, sin atender las
protestas de los soberanos españoles, los
cuales cuestionaron siempre su legitimidad



Felip I monarca absolutista
a l’heretar el Països Baixos
s’enfrontà als holandesos:
imposant-los la religió catòlica
mitjançant els decrets tridentins,
i perseguint el Calvinisme;
establint una gran pressió fiscal
per finançar les tropes (tingué 3
bancarrotes econòmiques
durant el seu regnat);
, i reprimint la dissidència
política amb els tribunals de la
sang que condemnaren a mort i
prengueren els bens de
centenars de persones
Això comportà una guerra de 80
anys i la independència el 1581 de
La República de les Set Terres
Baixes o dels Set Estats Generals.
La Corona Hispànica el 1648 a la
Pau de Westfalia reconegué la
sobirania plena dels 7 Estats
Generals i el seu dret a governar
part dels territoris de Bravant,
Flandes i Limburg que havien
conformat l’antic front de guerra,
ensems amb les colònies que
havien establert tant a les Índies
Orientals com a les Índies
Occidentals, tot ells anomenats
Terres de la Generalitat. La
constitució americana del 1787
anys s’inspirarà en l’holandesa.
La República de les Set Terres Baixes (actuals províncies de Groningen,
Friesland , Overijssel, Gelderland, Utrech, Holanda nord, sud i Zelanda).
Generaliteitslanden
Les Terres de la Generalitat
anomenats Generaliteitslanden
en holandès eren territoris creats
per esmorteir les picabaralles i la
tensió entre els estats protestants
i els estat catòlics.
En contrast amb les set províncies constituents de la
República dels Estats Generals, les Terres de la Generalitat
no disposaven de vot en el govern del país. Eren antigues
regions catòliques que a les acaballes de la guerra havien
passat a mans holandeses. Funcionaven com a «territoris
ocupats» i servien de zona de contenció entre la República i
Els Flandes dels Hasburg Hispànics.
Les Terres de la Generalitat foren:
 Staats-Brabant,
Brabant dels Estats
aproximadament
correspon a l'actual
província de Brabant
Septentrional.
 Staats-Opper-Gelre,
Gelderland dels Estats,
Overkwatier, la de la
comarca de Venlo. Un
gran tros de l'OpperGelre romangué sota
la corona hispànica i fou posteriorment annexat per Prussia el 1702.
 Staats-Limburg, Limburg dels Estats o Staats-Overmaas, la
comarca de Maastricht a més de trossos de l'actual província
neerlandesa del Limburg Septentrional
 Westerwolde i Wedde, sudest de l'actual provincia de Groningen
que formà part de les Terres de la Generalitat entre 1594 i 1619.
Posteriorment s'incorporaren a l'esmentada província.
 D'altres regions fora d'Europa foren també nominalment administrades pels Estats,
com per exemple Staten Island a Nova Amsterdam (actualment un dels barris de
Nova York) o Stateneiland (Illa dels Estats) a la costa meridional d'Argentina. Altres
àrees que malgrat no ser Terres de la Generalitat ni províncies de la República hi
estaven lligades políticament eren:
 la Regió de Drenthe
 el Comtat de Frísia Oriental
 el Comtat de Lingen
 el Comtat de Buren
 el Feu d'Ameland
 el Feu de Vianen (fins al 1725)
 el Feu de Culemborg (fins al 1720)
 el Comtat de Leerdam
 el Feu d'Asperen
 la Baronia d' IJsselstein
 el Comtat de Megen
 el Feu de Bokhoven
 l'Ambt d'Oeffelt
 la Baronia de Boxmeer
 el Feu de Batenburg
 el Feu de Ravenstein
 Luijksgestel (Principat de Lieja)
 el Comtat de Bergh (Prússia)
 l´Ambt de Liemers, Huissen, Wehl i Gennep (Prússia)
 l'Ordre de Gemert (Ordre Teutònic)
Nova Amsterdam
1614-1664
Malgrat tot la major part del Països Baixos meridionals
(les actuals Bèlgica, i Luxemburg) desprès de la
pacificació de Gant el 1585 van continuar mantenint-se
catòlics i sota la Corona Hispànica. Al S XVII Flandes i
Valònia faran un espectacular creixement econòmic i
artístic. A la Guerra de Successió Espanyola els Borbons
francesos ocuparan Flandes i Valònia, els anglesos però,
els derrotaran a la batalla d’Oudenaarde
Episodi de la revolució belga de 1830 by Egide Charles
Gustave Wappers. The Ancient Art Museum, Brussels.
A la Pau d’Utrech de 1713 queden
sota l’Imperi Austríac de l’emperador
Carles IV. Napoleó els envaeix el
1794. El 1814 les Potències
Europees els imposen la reunificació
amb el nord protestant holandès. El
1830 la burgesia de Brussel·les
s’independitzarà. Adoptaran el nom
que els romans daven a la Gàlia de la
tribu cèltica Belgae: Gallia Belgica
El 1815 el ducat de Luxemburg desprès de passar per tota mena de mans
s’independitzà.
El ducat de Limburg
no tingué tanta sort. El primer rei dels Belgues, Léopold 1er de SaxeCobourg-Gotha pren jurament el 21 juliol de 1831. El 1914 desprès de la
1ª Guerra Mundial Bèlgica esdevindrà la quarta potència comercial del
Món i tindrà un imperi colonial heretat dels Alemanys: Ruanda, Burundi i
l’immens Congo. “De colonitzats a colonialistes!”
Revisant els
mapes històrics
publicats per l’Enric
Guillot podem veure
clarament pals i
faixes catalanes
sobre el bàltic i fins i
tot a Alemanya.
Però a la zona de
Borgonya i Països
Baixos sempre
trobarem les bandes
de Borgonya.
Escut de Borgonya bandat d’or i d’atzur sobre zona Borgonya i Països Baixos.
Pavellons quarterats amb castells i els pals dels comtes reis a Escandinavia
1570 Fernão Vaz Dourado. Henry E. Huntington / University of California
Color originals de l’Escut de Borgonya bandat d’or i d’atzur i pavellons quarterats amb
castells i els pals dels comtes reis a Escandinavia i a Viena...
1570 Fernão Vaz Dourado. Henry E. Huntington / University of California
Pavellons quarterats amb castells i faixes dels comtes reis a Escandinavia.
Trobem una escut de barres blaugranes sobre Borgonya, Països Baixos.
Probablement una llicència de l’autor del mapa que a l’escut de Borgonya canvia
el bandat daurat per grana.
1568 Fernão Vaz Dourado Fundación Casa de Alba, Madrid
1550-60 Anònim portugués. National Maritim Museum de Greenwich
Pavellons quarterats daurats i barrats a Escandinàvia i al Golf de Finlàndia i
una senyera polibarrada al Golf de Riga. La península escandinava i el El
golf de Botnia estan molt mal definits. Creu de Sant Andreu a escòcia i de
Sant Jordi a Anglaterra, i sobta trobar-la a Irlanda enlloc de l’aspa de Sant
Patrici. El que al mapa s’anomena Frasia es l’antic país del Frisons, Frísia.
La diversitat lingüística
al Països Baixos
Coneixem prou bé la diversitat de la
Bèlgica Valona de parla francesa (40%), la
flamenca de parla holandesa (60%) i l’1%
dels cantons belgues alemanys, i fins i tot
el Luxemburg de parla alemanya
Menys coneguda és però, la diversitat dels Països Baixos.
Els frisons (Die Frienzen) són un grup ètnic lingüístic
d’arrels germàniques, dels quals en derivarà l’anglès antic,
que ocuparen un territori extens. Fins al segle XV va ésser
llengua de l’administració. El 1498 el Duc Albert de Saxonia
imposà l’holandès com a llengua oficial. Els Hasburg Carles
I i el seu fill Felip I continuaran la política de substitució. El
1585 amb la independència no podran modificar aquest
estatus degut al predomini del Comtats Holandesos dins
dels Països Baixos. Actualment només resten 440.000 de
frisoparlants a Holanda i uns 12.000 escampats pel nordoest d’Alemanya i sud-oest de Dinamarca.