Transcript Text: Álex Rovira. Presentació: M.Asun Gutiérrez. Traducció al català: àvia suspi Música:Samuel Barber.

Text: Álex Rovira.
Presentació: M.Asun Gutiérrez.
Traducció al català: àvia suspi
Música:Samuel Barber. Adagio per a corda.
Avui, escoltant una melodia,
commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació,
sense voler ni preveure,
m'he adonat que la meva ment divagava
sobre allò que necessito per viure.
I m'he adonat que
...
Necessito el bàlsam de la música,
sense ella no podria viure.
.
I els versos de la poesia, el llibre a les mans,
l'olor del paper imprès,
el llapis que subratlla i anota,
el temps en què el llibre reposa tancat al pit
quan la paraula, inesperadament, travessa l'ànima.
Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels.
I el silenci, el beneït silenci,
tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm.
Necessito la mar i l'oceà, perdre’m en el seu horitzó i en la seva remor,
i l'olor de la brea, i la carícia de l'onada a la sorra,
i la sensació del cos en l'aigua deixant-se bressolar.
I l'olor del pa calent, i de la terra mullada, i el de l'herba sucosa,
i el de la llar quan el tronc crema i es converteix en brasa.
Necessito el passeig per la muntanya i el camp,
i contemplar la vida i el seu batec en les estacions.
Aturar-me sobre la roca o el tronc caigut
i veure passar l'aigua del rierol i el núvol al cel.
I l'aigua de la font, i la baia en la branca,
el fruit inesperat i la flor regalada per la terra.
Necessito la trobada amb l'amic,
la intimitat en la conversa, en el diàleg,
el passeig per la vida pròpia i de l'altre
trenant alegries i tristeses, penes i esperances.
.
Necessito els meus fills.
La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines.
Necessito veure'ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar.
Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.
Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa,
i reconèixer en ells el pas del temps, l'amor que perviu,
el destí que m‘ofereix,
l'adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara,
perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps
pels què tots transitem i arribem a un final.
Necessito fer l'amor amb ella. Fer l'amor.
Fer-ho, construir, crear, en cada gest, abraçada, mirada, amanyac, ímpetu,
encontre. Necessito saber que l'amor existeix perquè és,
i es manifesta en la pell, en la mirada, en el petó, en el somni abraçat.
I fer-ho en els petits gestos de cada moment, en el caminar junts,
construir junts, conviure en-amor-a-dos.
Necessito saber que la bondat
existeix,
i que l'esperança no es rendeix.
I convocar-les quan no les trobo.
Necessito compartir la bellesa.
El que em commou i sorprèn, el que em provoca l'alegria,
el que em connecta a la vida. Necessito obrir el regal amb els altres.
.
I necessito agrair cada instant regalat,
cada batec que l'acompanya i cada alè que em connecta a la vida.
Això és en veritat tot el que necessito.