Transcript Context històric

R
E
N
A
I
X
E
M
E
N
T
Context històric
EDAT MODERNA: (1453 – 1789 (Rev. Francesa))
Àmbit cultural
3 Grans moviments artístics
(literatura, arquitectura,
Renaixement
Barroc
Neoclassicisme
pintura o música)
S. XVI:
Fets que transformaren el món occidental en:
• Àmbit econòmic:
• Àmbit religiós:
- Creixement econòmic
-Reforma protestant
(Luter,1517)
Augment de la població.
Consolidació de la burguesia mercantil.
- Descobriment d’Amèrica (1492) rutes
comercials es traslladen a l’Atlàntic, cosa que
perjudicà sobretot als ports de la Corona
d’Aragó (prohibit el comerç fins 1778)
-Contrarreforma.
• Àmbit polític:
-Afermament monarquies
europees auroritàries.
-Creació d’estats moderns.

Situació política i sociolingüística:
Continua el PROCÉS d’unificació i
subordinació a Castella que es va
iniciar al s. XV amb l’entronització de
Ferran d’Antequera. (Compromís de
Casp) i es confirma amb: el matrimoni
Reis Catòlics i l’unió d’Aragó i
Castella.
València i Mallorca: Guerra de les
Germanies (1519-21) enfrontà: petita
burguesia i llauradors (agermanats) i
aristocràcia (mascarats).
La revolta acabà amb la repressió
que la Virreina Germana de Foix
(viuda Ferran el Catòlic) exercí contra
els agermanats.
S.XVII:
- Expulsió moriscos (1609)
descens demogràfic important
amb greus conseqüències socials
i econòmiques (despoblament i
manca de mà d’obra).
El trasllat de la cort reial al centre
de la Península provocà que gran
part de la noblesa catalana es
castellanitzés.
S.XVII:
Mort sense hereu Carles II
-
GUERRA SUCCESSIÓ: - Felip de Borbó
- Arxiduc Carles d’Àustria
La Corona d’Aragó apolla l’arxiduc Carles, perderen la guerra.
El triomf de les tropes borbòniques suposà la promulgació del:
Decret de Nova Planta: - Abolí les institucions polítiques i legislatives de:
1. Regnes de la Corona d’Aragó
2. Corts
3. Furs
La impremta :
- S’imposà la dependència política de Castella i la
persecussió del català (ja no oficial)
-Provoca una revolució que altera en profunditat les relacions autor-lector.
- Facilita l’accés a la cultura a la noblesa i a l’aristocràcia.
- Es difon la literatura popular a baix cost.
- Proliferen les universitats amb el conseqüent augment d’estudiants. Es renoven els
estudis a favor de l’educació integral de l’home mitjançant el coneixement de les
humanitats.
-Les corts reials esdevenen nuclis de difussió cultural i humanística.
Desde el punt de vista literàri:
3 segles (XVI, XVII, XVIII) = DECADÈNCIA
S’accentúa: amb el trasllat definitiu
de la cort al centre de la Península
Les nostres terres (ara virregnats)
s’administraran per alts càrrecs
normalment procedents de Castella
(per tant parlaran castellà)
Diglòssia linguística
- Provocà la desaparició de la literatura
culta, pero continua produint-se gran
quantitat literatura popular.
- La nostra llengua es manté viva:
-En la literatura popular
- Registres col.loquials
- Ús privat
- A la cort de Germana de Foix se
concentra tot tipus d’artistes que
treballen sobretot en castellà.
- Al Concili de Trento on es va
censurar ls traducció a cao llengua
romànica dels texts religiosos.
.
- El castellà s’instal.larà al darrere terç
del s. XVII en:
- L’Administració
- La universitat.
- La predicació.
Perquè va minvar el català?
Al segle XV la Cancelleria Reial era la institució que vetllava, entre d’altres funcions,
per la fixació de la llengua catalana i marcava el model i l’estil de la llengua literària.
•
•
•
•
Unió de les Corones de Castella i d’Aragó amb els Reis Catòlics.
El trasllat de la cort a Castella.
La Guerra Civil al Principat.
Desplegament dels interesos econòmics de la Mediterrènia a l’Atlàntic
Van fer que el primer humanisme català no tingués continuïtat i no es
convertís en un autèntic Renaixement. Haurem d’esperar al segle XVI per
poder parlar de Renaixement català, això sí, amb les seves particularitats.
Hem de tenir present que en aquell moment, la corona de Castella havia
pres l'hegemonia de la Península i per tant els dictats culturals, socials i
polítics procedien d’aquella zona. Catalunya anava a remolc de Castella i
les elits dominants estaven ja en un procés de
castellanització total.Això explica, en bona part, l’absència de grans obres
renaixentistes catalanes, i en canvi en podem trobar força més exponents
a Castella.
Característiques de les obres renaixentistes.




Tornada al clàssic
visió antropocentrista (canvi rotund en la manera de
pensar i d’entendre la vida)
Elaborada ambientació mitològica clàssica.
Poesia clara i senzilla.
1. Pell clara. 2. Ulls clars.
3. Cabells rossos.
Cànon de bellesa en una dona:
4. Pell tersa i sense arrugues.
5. LLabis rojos.
• Idea de la “fama”: El fi últim de tot poeta renaixentista és deixar
constància de la seua existència.
• Idea del “destí”: Nosaltres controlem el nostre destí amb les nostres
accions. “Libre albedrío”. (idea antropocentrista)
• Temps fugi: Llant pel pas ràpid del telmps.
•Tòpics:
• CARPE DIEM: En el Renaixement s’associa amb la brevetat de la
vida de una rosa. El terme vol dir: Aprofita la vida. (la joventut és fugaç
i irrepetible).
• Beatus ille: La natura hi te una imatge idealitzada, idíl.lica
(pardalets cantant, fonts cristalines, cèls turmentosos..) depenent
de l’estat anímic del poeta en eixe moment.
Renaixement
Pensament renaixentista va influir en totes les manifestacions de l’art.
(Diverses i variades.)
Parlar del Renaixement com un episodi uniforme a tota Europa no és del tot
correcte, però si podem parlar d’unes característiques pròpies del
Renaixement:
- Retorn als clàssics grecs i llatins.(recuperació antiguitat clàssica)
- Transmissió d’uns valors -> model per al comportament social.
* Com és possible lligar el retorn a l’antiguitat amb l’afany de modernització?
Els renaixentistes ho veien fàcil: l’antiguitat aportava llum i elegància,
profunditat de coneixement i ens mostren un nou camí. Per això foren
considerats models a imitar per arrivar a un fi últim: La perfecció de l’home.
Formació de l’individu mitjançant l’estudi de les lletres:
Filosofia, retórica i
poética del classicisme
• La cultura del Renaixement gira entorn de l’home i otorga una rellevància especial
a la necessitat de la seua educació.
Renaixement
L’interés que l’humanisme va despertar pels valors del món clàssic per
tota Europa va fer que els il.lustrats dels segles XV i XVI cregueren
en la possibilitat de restaurar-los tant en la ciència, com en l’art com
en la vida quotidiana.(valors socials)
- L’antropocentrisme (l’home com a mesura
de totes les coses
El pensament renaixentista: - La natura (com escenari de l’art i de la cultura)
- La recuperació del classicisme grecollatí
(com a referent ideològic i cultural)
En la Corona d’Aragó l’humanisme del segle XVI connecta amb l’etapa
anterior a través de la cort napolitana del Magnànim.
Com a final d’aquest període sol indicar-se l’inici de la Contrareforma
engegada pel Concili de Trento (1563). (on es va censurar la
traducció a cap llengua romànica dels textos religiosos)
El Renaixement comporta en el món artístic la recuperació de gèneres i
formes de l’art clàssic, però també la valoració de la literatura
popular tradicional.
GÈNERES (d’origen clàssic) : Diàleg, Ègloga, Elegia, Epístola, Madrigal i Oda.
Es va produir una evolució del pensament occidental:

Restauració societat més justa, culta i lliure depenia de la puresa
i correcció de la llengua que transmet el coneixement.
Pensament, comunicació i societat van junts per primera vegada.
En el nostre àmbit, aquesta nova forma de pensar no arriba fins
s.XV. Destaca Joan Lluís Vives.

Gràsies als nous ideals i davant la desconfiança de l’Esglèsia, autors
con Erasme de Rotterdam i Joan Lluis Vives van aconseguir
versions fiables dels textos originals dels llibre de la Bíblia, per
arribar al restabliment del contingut, contribuint a la difusió
d’una nova forma de viure l’espiritualitat basada, generalment,
en la valoració del lliure examen per part dels individus.
Les obres d’Erasme van ser reivindicades pels Reformistes (Martí
Luter). Ell i els seus seguidors foren perseguits per la Inquisició
per sospitosos d’heretgia.
L
l
u
J i
o s
a v
n i
v
e
s
• Lluís Vives va nàixer a València a l'any 1493 en el si d'una família de jueus
conversos, econòmicament acomodats.
•Als quinze anys Joan Lluís Vives entrà a estudiar a la Universitat de
València.
•Als 17 anys Vives eixia de València rumb a París, per a perfeccionar i
ampliar els seus coneixements en la ja cèlebre Universitat de la Sorbona,
focus d'atracció d'alumnes d'Aragó i Catalunya, i on ensenyaven molts
professors espanyols.
•Enmig d'una gran depressió anímica arriba a Anglaterra, després de
renunciar a l'oferta que li fa la Universitat d'Alcalà d'Henares per ensenyar a
la seva càtedra, per la por que té a la Inquisició a causa de la seva
ascendència jueva i la persecució cruel a la qual havia sotmés a la seva
família
• Tota la seva familia fou assassinada per la inquisició.
• L'artritis va degenerar amb forts dolors i el 6 de maig de 1549 moria en
Bruges d'un càlcul biliar i va ser soterrat en l'església de Sant Donacià.
OBRAS
• Opuscula varia (Lovanii, 1519) : colección de opúsculos donde encontramos la
que fue su primera obra de carácter filosófico De initiis, sectis et laudibus
philosophiae.
• De anima et vita (Basileae, 1538): es su obra de madurez y en ella el autor
desarrolla conceptos de psicología
• Introductio ad sapientiam (Lovaina, 1524), es la más importante de sus obras
pedagógicas.
E
r d
R
a e
o
s
t
m
t
e
e
r
d
a
m
VIDA
• Va naixer el 27 d'octubre de 1466 - 12 de juliol de 1536) va ser un
erudit, teòleg i escriptor neerlandès en llengua llatina
• després d'una estada a Oxford (1498), va tornar a França i va publicar
l'Adagiorum chiliades (1500), seguits de l'Enchiridion militis christiani
(1504)
• El seu ideal de tolerància general i d'educació moral el van convertir en
precursor de determinades formes espirituals modernes; els seus esforços
per mantenir-se en el si de l'Església el van portar a repudiar la Reforma, i
fins i tot el corrent humanista que ell mateix representava.
Obres mes destacades




Adagiorum chiliades (1500)
Enchiridion militis christiani (1504)
Encomium moriae (1509-1511)
De libero arbitrio diatribe sive collatio
(1524)

Colloquia familiaria (edició definitiva de
1533)
M
A
R
T
I
L
U
T
E
R
Vida
Fill de Hans i Margarette, Martí va naixer el 10 de novembre de 1483 a Eisleben
(Alemanya).

Desde jove Luter es dedica a la vida de monesteri esforzance fent
bones obres per tal de contentar a deu. El superior de Luter, va pensar
que tanta reflexió no era bona i el va incitar a que començara una
carrera acadèmica. Estudia la carrera de teoleg de hebreu i llatí.

• Apart dels deures com a professor tambe era predicador i confesor.
• Luter destaca per ser un bon poeta pero destaca també pels seus estudis religiosos.
• Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a
estudiar les Escriptures profundament.
• Es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva.
Degut a aço, termes com la penitència i la probitat van prendre un
nou significat per Luter.
• La resposta del papat fou dient que era un borratxo i que no
devien fer-li cas.
•D'aquesta manera, no hi havia esperances de pau. Els escrits de
Luter circulaven àmpliament per França, Anglaterra i Itàlia i els
estudients es diriguien a la ciutat natal de Luter per escoltar-lo
•
P
o
e
s
i
a
C
u
l
t
a



La decadència de la literatura culta catalana va tenir els seus
reflex en els generes poètics.
Pel que fa a la poesía en llengua catalana es caracteritza per la
influéncia d'Ausias March, pels intents d'introduir les innovacions
mètriques provinents d'Itàlia com ara el decasíl.lab i per un cert
aire popularitzant i tradicional.
Els dos poetes mes destacats
son Pere Serafí i Joan Pujol:
Pere Serafí
Joan Pujol
La seua obra la aplega sobre el títol general de
Dos llibres,recull amb mes de cent setanta
Poemes en que conviuen la tradició ausiasMarquiana,la influència de la poesia popular
i una certa incorporació de la poètica de
L’italià Francesc Petrarca i dels seus
Continuadors.
Va assumir plenament la tradició de March
Des d’una actitud conservadora, ,la seva
obra sintonitza amb la contrareforma,
moviment que pretenia fer recuperar a
l'Ésglesia la seva autoritat moral.
P
e
r
e
S
e
r
a
f
í
Pere Serafí

Poeta,pintor i music del renaixement català.

Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupació:ho era la
pintura,de fet entre les seves obres pictóriques mes destacades trobem
Els retaulets d'Arenys de Munt i de Sant Romà de Lloret.


Va poder viure de l'art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran Serapis de
Sorribes al qual,a banda de lloar en el pròleg del seu llibre de poesia vulgar
en llengua catalana,dedica un sonet.
Pel que fa a la seua obra tenim tota una colecció de poemes.El 1560
col.labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i,cinc anys
després,publica Dos Llibres :
Conjunt de 170 poemes distribuits en:
- Una part profana
- Una part espiritual.

El fet que emmalaltís va impedir que edités la seua obra castellana,que
hauria comprés una ''art poética'' adreçada al rei.

En les seues obres, utilitza formes poétiques pròpies del renaixement.

Es autor de:
-Madrigals.
-Sonets
-Epístoles
Tipus de composició de musica vocal profana durant el Renaixement i
primer Barroc.
Text escrit amb finalitats de comunicació literaries, o en el cristianisme,
de predicació religiosa.
-Octaves Rimades.
-Emblemes
Comentaris de dibuixos.
-Cançons
-Poemes.
Es un poeta sobre el patiment amorós en la línea petrarquista.De fet en el
sonet 34 del seu recull de ''poemes catalans'' fa una valoració renaixentista dels
grans poetes de l'Antiguitat,al costat d'altres en llengua vulgar.

JOAN BOSCÀ: Habia cultivat amb anterioritat la
Joan Timoneda


Impressor i editor els projectes editorials del qual van destacar a
València.
Cançoner Flor de enamorados:
~ 280 poesies ( 55 en valencià)
~ Recull valencià de poesía profana més important fins al segle XVIII



Timoneda va ser un editor infatigable de plecs solts poètics,
reculls de romanços, cançonerets i cançoners.
Malgrat ser un compilador, no es limita a l’antologia i hi aporta
molts textos propis i glosses de textos coneguts, en què incorpora
els nous corrents.
Respon al desig de superar la tradició ausiasmarquiana.
SENYORES, DES QUE SÓ ENTRAT...
Senyores: des que só entrat,
no ha una hora,
ja el meu cor trobe robat
d’una senyora.
Só entrat en aquest ball
per mon delit:
entrí sa i eixiré mal
d’amor ferit.
Per bé que entrí reposat,
en esta hora
ja el meu cor trobe robat
d’una senyora.
Entrí jo sense dolor
ni cosa alguna,
i eixiré ferit d’amor,
per ma fortuna;
i la qui m’ha mal tractat
és balladora:
ja el meu cor trobe robat
d’una senyora.
És donzella molt galana
entre donzelles;
és discreta i molt humana,
bella entre belles.
Puix donzella m’ha nafrat
i m’enamora,
ja el meu cor trobe robat
d’una senyora.
Joan ferrandis d’Heredia




Va formar part del cercle artístic de la cort virreinal.
Va participar en la popularització a la ciutat de les
modes literàries castellanes.
Métrica medieval.
En la línea satírica i costumista cal inscriure la seua
farsa teatral bilingüe La vesita.
CANÇÓ
Tant vos vull més del que mostre
i voleu veure quant és
que us vull tant que no vull res
que no sia vós o vostre.
Mirau quant, que sols perquè,
de vostre, no só res meu,
me vull tant que no em voleu
tant de mal com jo us vull bé.
De molt, no és molt que no es mostre
lo que us vull quant més va més,
perquè és tant que no vull res
que no sia vós o vostre.
J
o
a
n
P
u
j
o
l
Joan Pujol




Poeta que nasqué probablement a Mataró(Maresme)al voltant del 1583.
Morí després del 1603.
Fou clergue ordenat de missa de Mataró.
La seva obra poètica en català comprèn:
Un poema èpic a la victòria de Lepant escrit bàsicament en
decasíl.labs de cobles creudes.
Un poema Visió en somni,en el qual se li apareix Ausiàs Marchi es
plany de la incomprensió de l'epoca per la seva obra.

Tota la seva poesia mostra una gran influència d'aquest poeta.
Els poemes de Joan Pujol, ja a la segona meitat del segle XVI i els actes sacramentals
de Joan Timoneda, ja reflecteixen el canvi de la contrareforma, que havia de culminar
amb el Barroc. Amb la Contrareforma desapareixaquest esperit de críticai de recercaper
propugnar una visió més rígida de la vida. Altres poetes, com Andreu Martí Pineda i
Valeri Fuster, insistiren amb una certa originalitat en els models costumistes
valencians de la darreria del segle XV.
Joan de Timoneda



Escriptor i editor, i com a tal fou molt sensible a les tendències i les
novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els
gustos del gran públic.
Edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en
català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.
Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altres com:
- Flor de enamorados
- Saraos
- Quatre Rosas de romances

Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques
religioses que reflecteixen les noves orientacions de l'església
espanyola.Entre els quals trobem:
- El Ternario espiritual
- Els dos Ternarios sacramentales

Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns en català,com:
- El Sobremesa, Memoria hispana i Memoria valentina.

És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana:
- L'església militant i el Castell d'Emaús.
Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a
element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma
luterana i la protestant.

L
i
t
e
r
a
t
u
r
a
p
o
p
u
l
a
r
Literatura Popular





Autor desconegut.
Es transmet oralment.
Forma part d'una tradició oposada però,inspirada en la literatura culta,de la
qual se servix amb la intenciò de ridiculitzar els personatges o situacions
prestigiosos.
Naix de les necesitats d'expressiò de la col.lectivitat en totes les activitats i
sol anar vinculada a la música,al ball o a espectacles de treatilitat.
La lírica (predomina en vers curt):
Inclou
- Géneres Religiosos
- Géneres Profans
A més de ser transmessos oralment,van ser difosos en fulls impresos.

Contribuí a fixar-ne les diverses versions,mentre que les cobles
mantingueren sempre una part d'improvisació.

Principals transmissors
Cecs amb dots d'histrionisme.
Dedicats a la recitació pública i a la venda
dels plecs impressos
Per aixó,el conjunt d'aquests gèneres,també es coneix amb els noms de romanços
de cec o literatura de canya i cordell
(Elements que el col.loquiers usaven
en la representació.)
TEATRE DE LA LITERATURA POPULAR.


Tenen rellevància especial les representacions religioses,usades per
l'Esglesia com a instrument pedagógic i propagandístic.
Les peces son tècnicament conservadores i eren representades per
clergues i feligresos amb motiu d'una festivitat religiosa,d'un període
litúrgic o de la commemoració d'un sant.

Aquestes peces s’grupen en cicles,entre els quals trobem:
CICLE ASSUMPCIONISTA O MARIÀ (més important!)
• L’obra mes coneguda: Misteri d’Elx
• Representat a l’Èsglesia de Santa Maria d’Elx
• Un dels atractius és l'espectacular aparat escènic,la música combina
composicions de polifonistes destacats amb cants de procedéncia popular.
CICLE DE NADAL
• El cant de la Sibil.
CICLE DE PASQUA
• Misteri de la Passió de Crist de Cervera.
•Cal destacar
Les representacions i les danses de la Mort, peces en vers o
simplement ballades en qué el personatge de la mort va
convidant a una dansa els representants de tots el grups
socials, mentre els recordael tema clàssic memonto mori
P
r
o
s
a
L
i
t
e
r
à
r
i
a

Tradicionalment s´ha considerat que no hi habia prosa literària
catalana durant el període renaixentista. Gràcies a les investigacions
recients, la prosa literària del renaixement ha començat a fer-se
evident. Cal matisar que la prosa d’aquell moment no tenia
l’esquema de divisió de gèneres que coneixem hui: Novel·la
Conte
Assaig
Parlarem de prosa literaria renaixentista a partir de gèneres com:
el dialeg
la narrativa historica
la narrativa religiosa
les facècies
les novel·les
l´epistola
Hem triat dos fragments de textos que ens han semblat els mes significatius i
il·lustrats de gèneres conreats per la prosa litararia catalana.

L´espill de la vida religiosa



Autor anònim.
Es l´unica seqüela literaria de l´obra de
Ramon Llull.
Es tracta de un petit volum, que recull
alhora la influència de la novel·lística
lul·liana i la del moviment de renovació
espiritual conegut com “devotio moderna”.
- Se tracta de una novel·la espiritual que
fou un autèntic best-seller a l´època
impresa en castella en 1535 i es tradui a
diversos idiomes.
Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de
Tortosa

L´obra esta dividida en 6 dialegs que coresponen
literariament a 6 dies de xerrada entre els personatges:
Lucio:
És un cavaller
cultivat i
conservador.
Fabio:
Un ciutadà
tortosí més
mediocre i
missaire
Don Pedro:
Un cavaller
ponderat i
diplomàtic que
acaba d’arrivar a
la ciutat.
Els dos primers mostren els atractius de la ciutat al nouvingut,
l’expliquen la història i li descriuen els probelemes polítics i
socials així com la situació en què es troba la llengua catalana,
molt influïda pel castellà.
El teatre del renaixement
La recuperació dels models clàssics en la Itàlia Renaixentista suposava:
• Endecasillabo italià.
L’ adopció de nous models mètrics basats:
• Nova formulació dels discurs
amorós
A Catalunya i València: La nova mètrica renaixentista no causà entusiasme
entre els poetes possiblement per
SENTIT PATRIÒTIC I ANTI-TALIÀ
Aquest corrent patriòtic generalitzàt estava lligat literàriament
Ausiàs March
• Poetes renaixentistes catalans continuaren utilitzant el model de mètrica catalana
Versos endecasíl.labs amb cesura en la 4º síl.laba
• Pere Serafí i Joan Boscà
Intenten dotar el vers amb musicalitat,
mitjançant una rigurosa accentuació en la 4º,
6º i 8º síl.labes
Ja que els permetien ser llegits com endecasillabos.
L’introductor d’aquesta solució intermèdia entre la tradició trobadoresca i la
modernitat renaixentista fou JOAN BOSCÀ. (En el seu poema L’Esparsa)
Joan Bosca
Va introduir els versos hendecasíl.labs i l’estrofa italiana (soneto, octava
real, tercet encadenat i cançó en estança) , aixi com el poema amb
versos stramps i els motius i estructures del petrarquisme en la poesia
castellana. Fou el que tingué un concepte més nacionalista.
Marta Vidal
Angela Perez
Eva Puig
Javier Matoses
Claudia Viñarta