Transcript Joan Sardà i Dexeus - Universitat Autònoma de Barcelona

Biblioteca de Ciències Socials
Servei de Biblioteques de la UAB
presenta:
Joan Sardà i Dexeus
: un economista
excepcional
setembre-novembre 2010
Joan Sardà i Dexeus
(1910 – 1995)
…en el centenari del seu
naixement
La figura de Joan Sardà Dexeus té una
singularitat que la distingeix. És el fet de
ser reconegut com un economista
rellevant –probablement el de més
influència en el pensament econòmic
espanyol del segle XX- pels cercles
acadèmics i pels estudiosos de la teoria
econòmica –i especialment la monetària-,
i alhora ser considerat la clau de volta del
potent creixement que va experimentar
l’economia espanyola a partir dels anys
seixanta, un creixement que ha fet
finalment possible la nostra incorporació a
la Unió Monetària Europea.
[SERRA i RAMONEDA, Antoni. Joan Sardà i Dexeus,
semblança biogràfica. Barcelona : Institut d’estudis
Catalans, 2001]
“Joan Sardà és un cas excepcional del que
John Maynard Keynes qualificava com a un
economista complet. Integrava en les seves
anàlisis eines de la teoria econòmica, amb
eines de l’estadística, i sempre insistia en la
importància del coneixement exhaustiu de
les institucions i de la història. I
addicionalment adreçava les seves eines
per ajudar a millorar la realitat econòmica,
incidint de manera destacada en el disseny i
la implementació de polítiques econòmiques
amb capacitat de transformació.”
[TRULLÉN, Joan. En el centenari del naixement de
Joan Sardà i Dexeus. Disponible a:
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/sarda ]
1.
El jove Sardà i
els“Decrets de
S’Agaró” de 1937
Joan Sardà neix a Barcelona el 13 d’abril
de 1910 i es forma a la Universitat de
Barcelona, a Múnich i a la London School
of Economics.
Participa en la prestigiosa Universitat
Autònoma de la Generalitat en temps de
la República.
Va tenir un paper important en la
regulació financera de la Generalitat
republicana impulsada per Josep
Tarradellas que es va plasmar en els
Decrets de S’Agaró de 1937.
Sardà, en ocasió del reconeixement per les
autoritats franquistes de la seva decisiva
contribució al Pla d’Estabilització “Va tenir interès
a recordar també la seva aportació a
l’endegament de l’economia catalana durant la
guerra civil, per tal com contribuí amb d’altres
economistes, juristes i funcionaris de la
Generalitat de Catalunya, que aleshores es tractà
de normalitzar dintre del possible, malgrat les
dificultats de la guerra civil. Es refereix el
professor Sardà a la seva participació en
l’elaboració dels anomenats “Decrets de S’Agaró”
o “Pla Tarradellas”
[BRICALL, Josep M. El professor Sardà i els “Decrets de S’Agaró”.
Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 59-62]
2.
La política monetària i
les fluctuacions de
l’economia espanyola
en el segle XIX
“Des del camp dels economistes, l’obra de
Joan Sardà La política monetaria y las
fluctuaciones de la Economía española en
el siglo XIX, publicada el 1948, representa
una confluència destacada amb els
mètodes d’investigació quantitativa del
passat i amb les prioritats que Vicens
Vives havia de promoure poc després
entre els historiadors i les primeres
promocions d’estudiants de la nova
Facultat de Ciències Econòmiques de la
Universitat de Barcelona.”
[SUREDA, Josep Lluís. L’obra de Joan Sardà sobre les fluctuacions
econòmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econòmica de
Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]
“L’aportació fonamental de Joan Sardà
consisteix en un estudi minuciós de la
política monetària del segle XIX i de la
seva influència sobre l’evolució de la
conjuntura econòmica en cada un dels
períodes que distingeix. El llibre que
comentem esdevé d’aquesta manera una
història monetària espanyola en el segle
XIX, el qual s’inaugura amb una circulació
metàl·lica escassa i amb una amenaça
latent de deflació.”
[SUREDA, Josep Lluís. L’obra de Joan Sardà sobre les fluctuacions
econòmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econòmica de
Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]
Un llibre emblemàtic:
SARDÀ i DEXEUS, Joan. La Política monetaria y las fluctuaciones
de la economía española en el siglo XIX. Pròleg de Luis Ángel
Rojo. Barcelona : Alta Fulla, 1998. Clàssics del pensament
econòmic català ; 12. Edició Facsímil, Madrid : Instituto de
Economía "Sancho de Moncada". CSIC, 1948
3.
Joan Sardà a
Veneçuela
(1951-1956)
Convidat per Pere
Grases, va formar
part com a
economista del Banc
Central de
Veneçuela.
“De 1951 a 1956, Sardà va dedicar fonamentalment el
treball diari al Banc Central, amb la seva participació
d’opinions tècniques quotidianes i, particularment, en la
coordinació de l’equip encarregat de preparar l’informe del
Banc. Sardà tenia al seu càrrec la coordinació dels
col·laboradors del personal del Banc (Carlos Rafael Silva,
Carlos Miguel Lollett, Héctor Esteves, Ángel Raúl Villasana,
Félix Miralles, etc.). Del treball conjunt en sortia l’elaboració
de la part doctrinal i d’interpretació de l’evolució del país en
la Memòria anual que el Banc publicava a la fi de cada
exercici. De les pàgines dels grossos volums editats per la
institució de 1952 a 1957, una bona part es deu a la ploma
del Dr. Sardà, sense signatura, perquè representen el
pensament del Banc. Puc afirmar amb ple coneixement que
els dictàments de Sardà foren altament apreciats per
l’administració de l’organisme i el seu parer fou estimat
com una aportació fonamental. Tots els col·laboradors en
guarden un record excel·lent.”
[GRASES, Pere. El doctor Joan Sardà Dexeus a Veneçuela (19511956). Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 63-68]
4.
Director del Servei
d’Estudis del Banc
d’Espanya
des de 1956
Des d’aquesta posició [Sardà]
assumirà una funció essencial per
capgirar la política econòmica
autàrquica defensada pels
franquistes, amb la convicció de que
la millora de l’economia acceleraria el
canvi polític.
“L’arribada al Banc d’Espanya del
professor Sardà s’emmarca dins el conjunt
de canvis que l’any 1956 comencen a
produir-se a l’Administració espanyola i
que culminarien, davant l’opinió pública,
amb el que popularment va anomenar-se
<l’arribada dels ministres tecnòcrates>.”
[VELARDE FUERTES, Juan. Sardà en el Banc d’Espanya. Revista
Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]
“L’arribada d’un nou director d’un
Servei d’Estudis s’acaba percebent
en els informes, en els treballs
interns i, per descomptat, en les
publicacions de l’entitat. En el cas de
Sardà la cosa sembla evident”
[VELARDE FUERTES, Juan. Sardà en el Banc d’Espanya.
Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]
Joan Sardà al Banc d’Espanya
5.
Joan Sardà i el Pla
d’Estabilització del
1959
La participació del professor Sardà va continuar sent
essencial. El febrer de 1959, la missió del Fons es trobava a
Madrid per tal de fer les consultes anuals obligatòries que
preveia el Conveni Constitutiu per a aquells estats, com
l’espanyol, que mantenien restriccions en els seus
pagaments per compte corrent. La missió estava
autoritzada per els seus a tractar aspectes més generals i
importants de l’economia i la política espanyoles. Quan el
govern hi va donar la llum verda necessària, hi havia algú
que havia de posar un paper damunt la taula com a base
per a la discussió. Després de tot el que hem dit més
amunt, no ha pas d’estranyar a ningú que Sardà i Ferràs –
que era qui presidia la missió del Fons- fossin els autors de
l’esborrany que contenia la primera revisió del Pla.
[d’Estabilització de 1959]
[VARELA PARACHE, Manuel. El professor Sardà i el Pla
d’Estabilització. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p.
79-83]
6.
Joan Sardà i la
creació de la
Facultat d’Economia
de la UAB
“A Sardà li costa d’acceptar el càrrec de Degà de la nova
Facultat. És escèptic sobre les possibilitats d’una autèntica
innovació en el trist panorama universitari, no creu en
l’autenticitat de la voluntat modernitzadora, té dubtes sobre
les forces per vèncer la inèrcia del moment. Malgrat tot,
finalment accepta amb unes condicions que , si bé ara
semblen lògiques, llavors eren oposades a l’esperit de les
autoritats oficials. Entre aquestes condicions, dues mereixen
ser accentuades. La primera és començar pel curs de
Doctorat. Així, es podrien evitar les improvisacions i les
corredisses que tant semblen agradar al nostre món
acadèmic. Efectivament, el primer any d’existència de la
Facultat es va dedicar a la confecció d’un Pla d’Estudis i a la
selecció del professorat i el compromís, llavors difícil
d’obtenir, que no es convocaria cap concurs de trasllat o
oposició si no era prèviament demanat pel Deganat.
El nom de Sardà tenia prou prestigi perquè al seu entorn
s’aplegués un bon nombre d’economistes prestigiosos: Jordi
Nadal, Josep M. Bricall, Joaquim Muns, Ramon Trias, Jacint
Ros i altres que em deixo en el tinter. El fet és que el procés
va ser exemplar.”
[SERRA RAMONEDA, Antoni. El professor Joan Sardà i la creació de
la UAB. Revista Econòmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 84-86]
Acte en memòria del professor Joan Sardà i Dexeus a la
UAB, el 9 de maig de 1996, amb l’assistència de destacats
ponents . Presidit pel rector Carles Solà.
El Doctor Sardà en una de les seves darreres fotos, amb
els professors Martí Parellada i Joan Trullén
Fi
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Aquesta exposició presencial complementa
l’exposició virtual que ha estat realitzada
per Laia Lorenzo i Serra,
disponible a:
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/
sarda
.-.-.-.
Aquesta presentació en PowerPoint s’ha confegit a partir de la informació
extreta dels articles de la revista Revista Econòmica de Catalunya, 1987,
vol. 5, a partir d’una tria i suggerència del professor Joan Trullén, el qual
ha escrit també una introducció per aquesta exposició. Des d’aquí volem
agrair-li la seva desinteressada col·laboració.
També hem utilizat alguns continguts de la publicació d’Antoni SERRA i
RAMONEDA. Joan Sardà i Dexeus, semblança biogràfica. Barcelona :
Institut d’estudis Catalans, 2001
.-.-.-.