Transcript Guernica - IES Guillem de Berguedà

GUERNICA
Pablo Ruiz Picasso
1.- Documentació
Títol: Guernica
Autor: Pablo Ruiz Picasso
Cronologia: 1937
Estil: Cubisme
País: Catalunya
2.- TEMA
Històric: destrucció de Guernica duta a terme
per l’aviació feixista (l’aviació italiana i, sobretot,
la Legió Còndor nazi, amb el vistiplau
franquista), l’any 1937.
3.- Descripció
- Oli i pintura vinílica mat sobre tela.
- Una habitació fosca, allargada,amb una porta
entreoberta a la dreta,un llum de bombeta al sostre,
on hi ha unes dones,en diferents situacions,el cap i
els braços d'un home,un cavall, un colom i un toro.
Al GUERNICA hi ha quatre moments diferents. :
- El toro està pletòric, té molta vitalitat: El seu
morro és agressiu, la seva llengua un punxó, se li
veuen bé els seus testicles.
S'envolta d'éssers plens de patiment, com el colom.
- El cavall pateix molt... Està ferit: té el costat obert
i una llança clavada.Té una part molt gran del cos
recorreguda per agulles,que estan com clavades. Els
ulls li surten de la cara, del dolor,la seva boca crida
pel que pateix, la llengua és com un punxó.Quasi bé
no s'aguanta sobre les seves potes: només la seva
dreta s’aferma; és d'un to diferent a les altres parts,
blanca, il·luminada pel llum d’oli.
• A la part central dreta s’ha obert la paret i ha entrat, com
enduda per un gran vent, una dona, que porta un llum d’oli,
dissolent la tenebra: La llum cura la part del cos del cavall
que il.lumina i de la mà de l'home mort hi creix, cap
aquesta llum, una flor. Una altra dona mira el llum.
• Una pobra dona es troba al cor d’una explosió. Se li ha calat
foc als vestits, una bomba li ha explotat als peus. No pot
escapar; està desesperada. Hi ha una porta entreoberta que
ella no veu.
4.- Elements formals i compositius
• Forma:
Tancada. Domina la línia
contornejant les figures per sobre del color.
• Composició:
Tancada
amb
diagonals que li confereixen un gran moviment.
negra
unes
• Perpectiva:Malgrat
que no s’utilitza la
perspectiva en el sentit clàssic, el quadre té profunditat
gràcies als diferents plans.En primer terme veiem el
guerrer caigut; seguidament la resta de figures que se
situen a diferents distàncies i, finalment les referències
arquitectòniques que delimiten l’espai.
• Línia d’horitzó:
• Simetria:La simetria es manifesta a l’eix de
la paret blanca, situada al mig del quadre i als pilars
verticals que representen, per la banda esquerra el toro,
i per la banda dreta, la dona que alça els braços.
• Geometria:
El quadre s’organitza en triàngles;
el més evident és el central que té com a vèrtex el
quinqué i que queda delimitat, a l’esquerra per una línia
diagonal, i a la dreta per diversos elements solts com la
cua del cavall i les seves dents. La base l’ocupa el
guerrer caigut.
• Llum:
La llum incideix sobre les figures d’una
manera plana. No crea volums sinó que fa que ressaltin
els elements principals.
• Cromatisme:
Pintura basada en el blanc, el
negre i una lleugera gamma de grisos, potser per
influència de les fotografies de l’època. El color s’aplica
de manera plana.
5.- Antecedents i influències posteriors.
La llarga gestació de l’obra amb molts esbossos previs i canvis sobre
la marxa, van aconseguir una de les obres culminants de la pintura
d’avantguarda figurativa, en el sentit que aglutina diversos elements
per expressar més que mai un sentiment i una angoixa. D’altra
banda, també té un vessant de símbol universal de la barbàrie.
Picasso no hi situa cap element identificatiu de la població de
Guernica (ni tan sols l’arbre simbòlic), sinó que crea una ciutat i uns
elements que es poden extrapolar a altres llocs on es pateixin les
mateixes circumstàncies. Picasso recull una tradició que inicià Goya i
que prescindeix de representar grans gestes oficials per tal de
centrar l’atenció en el dolor de les víctimes. Aquesta visió tingué un
ampli ressó dintre de les avantguardes i va ser paral·lela a
l’expressionisme alemany de la Nova Objectivitat, sorgit després de
la Primera Guerra Mundial. Malauradament, la continuitat d’aquests
esdeveniments ha fet que el Guernica continuï sent una realitat.
Malgrat que hi ha moltes obres que denuncien la mateixa
irracionalitat de la guerra, fins i tot pintades per Picasso, no han
tingut tanta fortuna en l’imaginari col·lectiu.
PICASSO: La Guerra, oli
sobre fusta (1952),
6.- Relacions amb obres similars de l’autor
Picasso és un dels artistes més importants de tots els temps.
Malagueny de naixement, es va formar a Barcelona en cercles
modernistes fins que va anar a París, on inicià l’època blava i
l’època rosa, fins a la realització de Les senyoretes del carrer
d’Avinyó, que inicià l’etapa cubista.
Passada la Primera Guerra Mundial, va seguir un camí artístic del
tot personal, amb una llibertat absoluta, i dominà tota mena de
tècniques: ceràmica, teixit, gravat, escultura .....
Formalment el Guernica fou concebut seguint el cubisme sintètic
(Busca els plans més amplis que sintetitzaven les formes més
complexes); tanmateix, quant al gest i la composició, utilitza els
recursos de l’expressionisme per donar força als personatges
perquè, en aquest cas, no són pas un recurs purament estètic
sinó de denúncia de la brutalitat d’una guerra.
Etapa de
joventut
(1881-1901)
Ciència i caritat. 1897
Època blava (1901-1904)
Època rosa
(1904-1907)
Etapa cubista
(1907-1916)
Les senyoretes del
carrer Avinyó.
1907
Cambra i classicisme (1916-1924)
Pintures (1924-1973)
7.- Diferències amb altres solucions
coetànies
El
cubisme
forma
part
de
les
anomenades
Primeres
Avantguardes. En aquestes hi trobem diferents moviments com el
fauvisme, el futurisme i l’expressionisme.
El cubisme va ser un moviment cerebral: pretenia utòpicament
representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional.
El fauvisme: creien que el color havia de ser l’element essencial de
la pintura i que es podia prescindir de la llum i de la profunditat.
(Henri Matisse).
El futurisme: moviment d’exaltació de la modernitat enfront el
passat, de les innovacions mecàniques, de la maquinària i la tècnica.
Partia dels principis de la simultaneïtat del cubisme però els aplicava
al moviment. Per això també se l’anomena Cubisme dinàmic. (Balla,
Boccioni, Carrà)
L’expressionisme: Estètica basada en la espontaneïtat i l’emoció
enfront de la racionalitat de les formes. Hi haurà diferents grups: “El
Pont”, “El genet blau” i “la Nova objectivitat”.
8.- Significat i funció
Significat:
Iconològicament, l’obra ha estat i és encara
molt discutida. De fet, hi ha alguns elements que tenen una doble
lectura. Així, el toro és per alguns l’animal totèmic d’Espanya que
pateix la mort, i per uns altres, és la bèstia que tomba el cap per no
veure el terror.
El cavall seria per uns la representació de la població civil ferida i
embogida per les matances, mentre que per uns altres és l’animal
que, amb el seu galop, destrueix tot el que se li posa al davant.
Tanmateix hi ha altres símbols més evidents: en un primer terme
veiem una víctima esquarterada, amb els braços oberts i portant en
un puny l’espasa i una flor; a l’esquerra, una dona plora de dolor
amb el seu fill mort als braços com si fos una moderna pietat; a la
dreta de la composició , la destrucció de les cases d’on surt o queda
atrapada la població civil. La llum és representada per un focus de
llum artificial, un quinqué i un sol amb bombeta, com a símbolque
el progrés pot arribar a portar, també, la destrucció.
L’obra és un al·legat contra la barbàrie del feixisme, que va ser
capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil.
Funció:
Propagandística. L’obra fou concebuda per anar
al Pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937.
Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a
Picasso perquè tenia el lloc reservat en l’edifici dissenyat per
Sert i Lacasa. A més de l’obra de Picasso, al Pavelló hi havia
obres de Miró, Calder i González.
9.- Context històric i artístic
Fotocòpia Primeres avantguardes.
L’obra s’emmarca en plena guerra civil espanyola, en la qual el bàndol
feixista, després de donar un cop d’estat, intenta derrocar la República
legalment constituïda, la qual cosa provoca el conflicte bèl·lic.
Algunes companyies de l’exèrcit nazi són posades a disposició del general
Franco i, alhora, s’aprofita el moment per posar a la pràctica estratègies i
tècniques militars per veure quins efectes produeixen, de cara a l’esclat
imminent de la Segona Guerra Mundial.
En aquest cas, es va triar una ciutat no estratègica militarment parlant,
però sí de profunda simbologia per al poble basc perquè és on hi ha el
mític arbre de Guernica, sota el qual tradicionalment es juraven els furs o
lleis.
L’aviació, sobretot la Legió Còndor alemanya, va bombardejar la ciutat;
hi ha haver unes 1700 víctimes en una població de 7000 habitants; i,
després, es va ametrallar als qui fugien del bombardeig.