Transcript El Guernica de Picasso

1 maig – 4 juny 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm
Picasso: Guernica.
Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Joan Campàs Montaner
8 de novembre del 2014
1
2
Context històric
Europa
•
•
•
•
•
Rearmament de l’alemanya hitleriana
Conquestes a Abisínia per Mussolini
Leo Blum presideix el Front Popular francès
Pactes militars de l’”entesa cordial”
Aïllacionisme dels EE.UU. I New Deal de Roosevelt
• Política de no intervenció
• Feixisme, democràcia i revolució
3
Encàrrec
• En un ambient de preguerra europea, s’obre a París l’Exposició
Internacional dedicada –com sempre– al treball, al progrés i a la
pau
• Participació de l’estat espanyol:
– Per invocar la solidaritat del món lliure
– Per advertir al món que la guerra espanyola podia ser l’inici d’una
guerra mundial
• Pavelló de la República : vol donar la imatge del poble en lluita
• Arquitecte del pavelló: Josep-Lluís Sert
• Escultures:
– Alberto Sánchez: El pueblo español tiene un camino que le conduce a
una estrella
– Picasso: Cap de dona
– Alexander Calder: font de mercuri (homenatge als miners d’Almadén)
• Encàrrec a Picasso, inicis gener 1937: una composició de 3,5 m per
7,82 m
– a finals d’abril no havia encara començat i s’inaugurava el juny
4
Bombardeig de Gernika
dilluns, 26-abril, dia de mercat
5
• Picasso va conèixer l'esdeveniment al periòdic Ce Soir del 30 d'abril
en un reportatge titulat "Visions de Guernica en flames". L'endemà
va elaborar el primer esbós del quadre
• cronologia: 1 maig – 4 juny 1937 (tenia 55 anys)
• va realitzar 45 esbossos:
– 1 maig: 6 esbossos
– 2 maig: 4 esbossos
– del 3 al 7 de maig: interrupció (a l’espera de la tela?)
– 8 maig: 2 esbossos
– 9 maig: dibuix que anuncia la composició definitiva
– 10 maig: comença a pintar el Guernica
• decideix que la seva obra seria la resposta a aquesta atrocitat
• tot el procés de producció va ser fotografiat per Dora Maar (7
fotografies de conjunt i 1 d’un fragment) a l’antic palau dels Savoie6
Carignan, en el número 7 dels Grands Augustins
7
8
Alberto Sánchez. 1937. 184,5 x
32 x 33. Guix negre pintat.
Picasso: Cap de dona
Alexander Calder: Font de mercuri
9
10
Lloc de recepció
11
Anàlisi formal: composició
12
 composició clàssica: simetria, perspectiva,
gradació tonal, crescendo
fragmentació cubista
 manca de color
13
Descripció
• sobre l'empedrat d'un carrer desolat, a la claror d'un fanal que les
bombes han respectat, una escena terrible.
• de dreta a esquerra, una dona que clama al cel amb els braços alçats
davant la casa que s'està cremant, amb la finestra plena de foc i la
teulada en flames.
• hi ha la dona desesperada que surt per la finestra fent-se llum amb un
quinqué.
• hi ha la que s'arrossega gairebé, fugint, mirant obsessionada el cel
dels avions assassins.
• al centre, el cavall amb el ventre partit i travessat per una llança,
símbol generalitzat de la víctima innocent, però no una víctima
submisa, sinó rebel, que crida desesperadament.
• un ésser humà trossejat; el mort, amb els ulls oberts, encara fa el gest
de cridar i té la mà crispada d'indignació; l'altre braç, seccionat, té al
punt una espasa trencada, d'on neix una flor
• finalment, el gran brau de la força bruta que s'ho mira tot impassible,
remenant la cua, al damunt mateix de la dona que plora, amb un infant
mort als braços. Tothom crida d'odi. Fins i tot els animals
14
15
Primera lectura
• Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.
 les dones i el nen, víctimes de la guerra;
 el guerrer caigut, personificació dels soldats morts.
 la dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena
d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpada alça
els ulls la dona que s'incorpora.
 el brau pot ser l'al·legoria de la mort, la figura del futur dictador,
o un tòtem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que
continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als
desvalguts.
 el cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al
guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les
curses de braus.
• Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en
definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels
horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al
costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa.
• En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem
assignar alternativament al brau i al cavall una connotació o una
16
altra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.
Elements problemàtics
17
Picasso i la guerra
Picasso: La guerra i la Pau. Vallauris. 1952
Picasso: Massacre a Corea. 1951. 109,5 x 209,5 cm
18
Picasso: La Guerra i la Pau, 1952. Musée Picasso. Vallauris (França)
19
Picasso i el barroc
Poussin: El triomf da Pan. 1636.
134 x 145 cm. National Gallery.
Londres
Picasso: Bacanal segons Poussin. 1944
20
Velázquez: La família de Felip IV (Las
Meninas). 1656. 318 x 276 cm.
Museu del Prado. Madrid
Picasso: Las meninas. Agost 1957. 194 x 260 cm. Museu
Picasso
21
Rubens: Matança dels Innocents. C. 1637. Oli sobre
taula. 199 x 302 cm. Alte Pinakothek, Munich
22
Gravat de Paulus Pontius
23
24
La lectura de Javier González de Durana
• posa l’accent en la denúncia radical de la
barbàrie bèl·lica: en ambdues obres es
tracta de “matances d’innocents”
• Rubens utilitza el mite clàssic per relatar
com Herodes intentava evitar que hi
hagués un altre Rei dels Jueus que
pogués arrabassar-li el tron
• Picasso construeix una nova mitologia
perquè es prengui consciència d’aquest
assaig brutal d’atacar massivament la
població civil durant els conflictes armats
25
Peter Paul Rubens: Allegory of the Outbreak of War,
1638. 206 x 345 cm. Pitti Gallery, Florence
26
La lectura d’Alice D. Tankard: El quadre de Rubens reflectit
en un mirall
27
28
29
30
Quin sentit té
aquest canvi
en l’orientació?
31
Europa
“La dona que pateix vestida de negre, amb un vel estripat i a la que han robat totes les seves joies i els
altres ornaments és la desafortunada Europa que, des d'ara fa tants anys, ha patit saqueig, ultratge i
32
misèria, que són tan evidents per qualsevol que és innecessari entrar en detalls. L'atribut d'Europa
és el
globus, sostingut per un petit àngel o geni, i rematat per la creu, per a simbolitzar el món cristià.”
La porta
Peter Paul Rubens. Temple of Janus. Study. 1635. The Hermitage,
St. Petersburg, Rússia
"[Mart] ha obert la porta del temple de Janus (que en temps de pau,
d’acord al costum romà, romania tancada)."
33
Janus
• Numa, després de ser nomenat rei de Roma, crea el temple de
Janus i estableix la tradició de mantenir la seva porta oberta en
temps de guerra i tancada en temps de pau
• [Numa] “va fer un temple de Janus a la part baixa de l’Argilètum
com a indicador de la pau i de la guerra. Quan estava obert volia
dir que la ciutat estava en armes, i tancat que tots els pobles
propers estaven pacificats.” Titus Livi: Ab Urbe condita. Liber I
Significat de la porta: la guerra ha començat
34
El caduceu i altres símbols
“Crec, si recordo bé, que trobareu al terra sota els peus de Mart, un
llibre i un dibuix en paper, per implicar que trepitja totes les arts i les
lletres. També hi hauria d'haver un feix de dards o fletxes, amb la banda
per lligar-les desfeta; d’aquesta manera es delimita el símbol de la
Concòrdia. A més, està el caduceu i una branca d'olivera, atribut de la
Pau; també aquests estan projectats a un costat.”
 les fletxes deslligades = manca de concòrdia
 caduceu, atribut d’Hermes/Mercuri = destrucció del comerç
 llibre trepitjat = destrucció de la cultura
35
Ares / Mart
Ares
Al·lecto
Venus
“la figura principal és Mart, que ha obert la porta del temple de Janus (que
en temps de pau, d’acord al costum romà, romania tancada) s’apressa
amb escut i sanguinolenta espasa, amenaçant el poble amb grans 36
desastres”
Ares - Mart
 fill de Zeus i Hera
 associat a la discòrdia i les
guerres
 pare de Ròmul i Remus
 relacions amoroses amb Venus,
fruit de la qual és Harmonia
 es representa amb elm, escut i
llança o espasa
37
On és Mart al Guernica?
• El seu espai és ocupat pel
cavall ferit
• És el cavall la imatge del
poble (segons Arnheim i el
propi Picasso)?
• Representa el franquisme
(segons Larrea)?
Pot Picasso haver eliminat al responsable de la
guerra en un quadre que vol representar precisament
els horrors de la guerra?
38
Ares?
39
Estudi de composició, 1er de maig de 1937. Llapis sobre guix i fusta, 54 x 65
cm.
• En el primer esbós, observem 4 personatges: la
dona amb la torxa, el brau, el cavall (del qui neix
un cavall alat) i el guerrer caigut, que
identifiquem amb Ares pel casc i la llança
• Se sol interpretar com un guerrer defensor
• Alice Tankard l’interpreta com la destrucció del
déu de la guerra
• Ares porta casc, escut i llança. On és l’escut?
40
 en Rubens l’escut ocupa la part superior de l’eix central
 a la versió final del Guernica no apareix cap forma
similar
 però, i en els esbossos i estudis preparatoris?
41
Segona fotografia de Dora Maar
 trobem un cercle i un puny tancat en el mateix espai on Rubens situa
l’escut
 a la versió definitiva el cercle esdevé un ull, sovint associat a la bomba
que esclata i que genera la destrucció (bombeta = diminutiu de bomba)
42
 l’escut de Mart de Rubens esdevé la bomba, la tecnologia destructora
Com l’escut esdevé un ull? Un ull que mata?
• en el centre, Picasso
hi situa un ull que
mata damunt del cap
d’un cavall
• coneixem algun ull
que mati en la
mitologia clàssica?
• existeix alguna relació
entre l’ull que mata i el
cavall en la mitologia
clàssica?
43
…i el cavall?
44
Rubens, P.P. (1622): Perseu i Andròmeda. Museu Hermitage
Bombeta + cavall = ull
medusa = escut de Mart
45
 en l’escut del guerrer de
Vallauris, sota el colom,
símbol de la pau, hi ha una
cara de traç clàssic i realista
 és una dona reflectida en
l’escut del guerrer sobre la
qual s’imposa el colom
 no es tracta, doncs, d’una
relectura del mite de Perseu?
46
Venus / Afrodita
•
•
•
•
•
•
neix a Xipre de l’emasculació d’Urà
Cronos castra al seu pare i llença els genitals al mar
Afrodita neix de l’escuma blanca (afros = escuma)
és l’esposa d’Hefest però estima a Ares
sol estar relacionada amb ocells, flors o el vel que utilitza
aconsegueix apaivagar la violència del seu amant: domina
el caràcter destructiu d’Ares
47
 Venus intenta evitar la
guerra
 pràcticament despullada,
només duu una corona i un
vel
 la Venus de Rubens
sembla fracassar on la de
Botticelli havia triomfat
"[Mart] para poca atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada pels
seus Amors i Cupidos intenta amb carícies i abraçades retenir-lo" 48
 dona quasi despullada s’apressa
cap al centre del quadre i mira la
bombeta (diminutiu de bomba) =
escut dAres
 porta al cap un triangle = corona?
 i el vel?
49
 dues dones ocupen el mateix espai
Primera fotografia de Dora Maar
 una ha caigut i té el cap coronat per una flor i porta un vel
 la que s’aixeca dirigeix els braços cap a terra, on hi ha el soldat
caigut
 la Venus derrotada jeu al costat d’Ares derrotat: contempla impotent
50
la destrucció. Els déus no seran els qui restabliran la pau
Al·lecto
 Al·lecto és la fúria que porta Ares cap a la destrucció:
"Per l’altra banda, Mart es arrossegat per la Fúria Al·lecto,
amb una torxa a la ma"
 i quin significat té la dona amb el quinqué?
51
• les erínies o fúries són les deesses de la
venjança que persegueixen implacablement les
seves víctimes
• totes neixen de la sang d’Urà i, per tant, estan
emparentades amb Afrodita
• són representades amb ales, duen per cabells
serps i porten a les mans fuets o torxes
 Però després de satisfer el seu desig de venjança
poden esdevenir deesses benefactores: Eumènides
Cfr. Èsquil: L’Orestea (Agamèmnon, Coèfores,
Eumènides)
52
• en Rubens, Al·lecto intenta arrossegar Mart
• en Picasso, sembla col·laborar amb Afrodita
Per què?
 un cop Ares és vençut, l’erínia esdevé eumènide,
una força positiva
 Ares ha mort, la venjança s’ha complert: ja pot
néixer una nova Espanya a partir del cos
agonitzant del cavall
 Picasso conjura la venjança i confia en el triomf
republicà
53
La fam i la pesta
“Per l’altra banda, Mart es arrossegat per la Fúria Al·lecto, amb una torxa
a la ma. A prop hi ha monstres personificant la Pesta i la Fam, aquells
inseparables companys de la guerra”
es constraposa pesta i fam (figures animals i humanes)
al tòtem protector (figura animal i humana)
54
Les víctimes
 Harmonia és filla d’Ares i Afrodita
 es representa amb un llaüt
 no n’és un ressò les ratlles de la faldilla de la mare?
 l’ocell podria relacionar-se amb la música
55
“També hi ha una mare amb el seu fill als braços,
indicant que la fecunditat, la procreació i la caritat
es frustren amb la guerra , que tot ho destrueix i
corromp.”
56
L’arquitecte
“es pot veure un arquitecte caigut d’esquena, amb els seus
instruments a la mà, per mostrar que allò que es construeix en temps
de pau per l’ús i l’ornamentació de la ciutat s’enfonsa per la força
57 de
les armes i cau en la ruïna”
Llegir de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta
esquerra – dreta:
– tots els personatges miren a la dreta
– del passat al futur
– expressa el moviment del personatge central (Ares),
indica el seu origen (la porta del temple de Janus) i el
seu objectiu (les víctimes)
dreta – esquerra:
–
–
–
–
tots els personatges miren a l’esquerra
despareix la sensació de moviment
el que Rubens situa en el futur, Picasso ho situa en el passat
la destrucció ja s’ha esdevingut, la mort ja és un fet
58
Procés de creació de semiosi
ull
escut
Gorgona
cavall
Mart
espasa
espasa
casc
guerrer
vençut
=
triomf sobre
Mart
estudis previs
Venus
vençuda
Venus
dona que mira l’ull
Europa
mare i fill
dona mans enlaire
Espanya
mare i fill
víctimes innocents
llaüt Harmonia
faldilla mare
erínia
fam i epidèmies
Triomfa la guerra
dona quinquè
brau
destrucció art
eumènide
tòtem protector
59
Es triomfa sobre la guerra
60
61
El Guernica com imatge iconogàfica invertida del
quadre de Rubens
• Rubens explica la destrucció provocada per Mart
• Picasso explica la destrucció de Mart: la guerra és ja impotent,
no pot crear res
• narrativa en Rubens: la porta oberta duu, a través de la guerra,
a la fam i a la misèria. Construeix una al·legoria amb els mites
clàssics
• narrativa en Picasso: la porta oberta duu a les eumènides a
véncer la guerra i presentar un nou futur –el brau com a tòtem
protector d’una Espanya diferent. Capgira el món clàssic
perquè aquest ja no pot estar al servei dels humans
– aprofita un esquema compositiu clàssic i uns mites clàssics que
recombina mitjançant la fragmentació cubista per obtenir un nou
significat, amb el qual expressa la seva defensa de la legalitat
republicana
La pau ja és possible
62
Bibliografia
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Alpers, S. (2001), La creación de Rubens. Madrid: A. Machado Libros.
Arnheim, R. (1981), El Guernica de Picasso. Barcelona: Gustavo Gili.
Chipp, H. B. (1991), El Guernica de Picasso. Barcelona: Ediciones Polígrafa.
González de Zárate, J.M. (2001), Estudios e imágenes en la génesis del
Guernica. Picasso, una lección iconográfica: la violencia como asesina de la
creatividad artística. Riveira. Fundación Museo de Artes del Grabado a la
estampa digital
El Guernica, 25 años de su llegada.
http://servicios.elcorreodigital.com/especiales/gernika/cuadro-guernicapicasso/
Luengo, X. (2005), El mirall de la guerra. Un estudi iconogràfic i mitològic de
“Les conseqüències de la guerra” de Rubens en comparació amb el
“Guernica” de Picasso. Treball Fi de Carrera, Humanitats UOC.
http://biblioteca.uoc.edu/docs_elec/protegit/TFC/37463.pdf
Palau i Fabre, J. (1981), El Guernica de Picasso. Barcelona: Blume.
Rubens, P.P. (1991). The letters of Peter Paul Rubens. Evanston, Illinois:
Northwestern University Press. Edició i traducció a càrrec de Ruth Saunders
Magurn.
Russell, F. D. (1981). El Guernica de Picasso: el laberinto de la narrativa y de la
imaginación visual. Madrid: Editora Nacional.
Sebastián López, S. (1984). El Guernica y otras obras de Picasso: contextos
iconográficos. Murcia: Universidad Departamento de Historia del Arte.
Tankard, A. D. (1984). Picasso's Guernica after Rubens's Horrors of war: a
comparative study in three parts-iconographic and compositional, stylistic,
63
and psychoanalytic. Philadelphia: Art Alliance Press.
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Guernica/rubenspicasso.htm
Guernica desconstrueix els mites i els símbols que legitimen i
justifiquen la guerra i qualsevol tipus de violència, creant
altres mites i altres símbols, altres significats, amb les armes
de l’art i un marcat protagonisme de les dones, tractant de dir
“allò que considerava més vertader, més just, millor, i això era
64
sempre, naturalment, allò més bell.”
65