Transcript Institut Maremar

La USEE del Maremar
Els conflictes s’han de reconèixer i
integrar en un discurs. En la mesura que
els malestars no s’encarin per la via de
la paraula, curtcircuitaran el vincle
social; si resten fora del discurs, serà
impossible generar un llaç social i el
malestar, inevitablement, retornarà amb
escreix.
Enric Bolea.
Quins objectius hem prioritzat?
A l’aula USEE s’ha prioritzat un treball per a
desenvolupar competències emocionals,
tant a nivell personal com social
(autoconeixement i autorregulació de les
emocions, motivació, empatia, control de les
relacions socials, etc.), tot i que també
treballem el currículum, sobretot amb aquell
alumnat que presenta un nivell més baix
d’inserció dins l’aula ordinària.
Organització i funcionament
Els alumnes de la USEE estan unes hores a
l’Aula de Suport i altres a l’aula ordinària amb
el seu grup classe, amb el reforç d’un
vetllador, d’un educador o d’un
psicopedagog, depenent del cas i de les
necessitats de l’alumne/a.
A l’aula ordinària
 Els alumnes aprenen a l’aula ordinària amb
l’acompanyament d’un vetllador, d’un
educador o d’un psicopedagog, depenent del
cas i de les necessitats de l’alumne.
 S’ha elaborat un protocol d’acompanyament
personalitzat dins l’aula per tal d’unificar
criteris d’actuació conjunta.
 S’ha elaborat un protocol d’actuació front la
conducta problema per tal de minimitzar-la.
A l’Aula de Suport-USEE
Cada dia a primera hora fem una obertura.
Cada setmana fem el tancament i pensem en el
missatge de la setmana següent.
Treballem temes específics d’habilitats socials.
Treballem àmbits curriculars.
Treballem amb projectes específics on
desenvolupem competències curriculars de
manera manipulativa.
L’obertura
És una activitat on es prioritza la conversa i
l’escolta com a eina fonamental de cohesió de
grup i d’estructuració interna. Després de la
conversa, se li recorda a cada alumne les
assignatures que tindrà, se li pregunta el seu
estat emocional, que ha d’identificar amb un
“emoticono” i se li revisa l’agenda (deures,
notes, etc.).
El tancament setmanal
Ens serveix com a activitat de valoració de
com ha anat la setmana. Els alumnes
expliquen i valoren el seu comportament
setmanal. Si hi ha hagut alguna incidència
greu, reflexionem sobre el perquè ha passat i
busquem entre tots noves estratègies de
resolució de conflictes. Quan acabem la
reflexió, fem “el missatge de la setmana” i el
deixem penjat fora de l’aula.
Les habilitats socials
Als temes específics d’habilitats socials, malgrat
treballar-se transversalment en les
reconduccions o en les diferents temàtiques
tractades, els hi dediquem una hora a la
setmana. Plantegem dilemes morals, treballem
conflictes, gestió i control dels estats
emocionals, el coneixement de l’altre, la
tolerància a la frustració, l’espera, etc.
Els àmbits curriculars
Treballem de forma compartida amb els diferents professors d’àrea
les matèries que necessiten un suport especial, tot atenent a les
necessitats educatives dels alumnes.
● Els alumnes de primer fan matemàtiques a la USEE i comparteixen
activitats d’anglès i de CCEE amb l’aula ordinària. La resta
d’assignatures les realitzen íntegrament al grup ordinari.
● Els alumnes de segon realitzen la part teòrica d’algunes
assignatures a la USEE (CCSS, CCEE, tecnologia, matemàtiques) i
al mateix temps realitzen les pràctiques amb el grup ordinari. La
resta d’assignatures les realitzen íntegrament al grup ordinari.
● Els alumnes de tercer, donades les seves necessitats, realitzen la
majoria d’assignatures a la USEE i comparteixen amb el grup
ordinari EF, EVP i tutoria.
Projectes USEE
Els projectes USEE ens serveixen per treballar, de manera
manipulativa i fonamentalment cooperativa, les competències
bàsiques que han de desenvolupar els alumnes. Els nostres
projectes són:
● L’hort i la jardineria
● La cuina
● La fotografia
● El cinefòrum
● El bloc de la USEE
● El missatge de la setmana
● El taller dels famosos
● La revista
L’hort i la jardineria
 Hem fet un hort on els alumnes desenvolupen competències tant
curriculars com emocionals i socials. I gastronòmiques!! Tots
esperem recollir els fruits del treball!!
La cuina
 Fem un taller de cuina inspirat en el viatge de Phileas Fogg, “La
volta al món en 80 dies”. Així, mentre cuinem, entenem altres
cultures i formes de ser. I després, naturalment, ens ho mengem!!
Nosaltres i tots els profes!! També cuinem per a ells.
Londres
Paris
Bríndisi
Suez
Bombai
Calcuta
Hong Kong
Yokohama
San Francisco
Nova York
La fotografia
 Utilitzem la fotografia com a mitjà per a conèixer i respectar el medi
que ens envolta. I també per a conèixer-nos una mica més a
nosaltres mateixos.
La guerra i la pau.
Projecte fotogràfic de fotomuntatge realitzat amb l’alumne Ilham Zizaun,
que va participar a l’exposició “Ens agradem de mil formes diferents”, organitzat
pel Museu de Nàutica del Masnou.
El cinefòrum
 El cinema ens serveix per
entendre i reflexionar
sobre altres realitats. És
un mitjà que utilitzem tant
per potenciar la
comprensió d’un discurs
narratiu com per
entendre’ns a nosaltres
mateixos mitjançant la
comprensió d’altres
personatges.
 Cada setmana plantegem
un gènere diferent.
La revista del cole
 Ara començarem a dirigir la revista del cole. En
tenim moltes ganes!!!
El bloc de la USEE
Hem fet un bloc que ens serveix per explicar
als nostres companys i companyes què fem a
la USEE i convidar-los a col·laborar amb
nosaltres. La nostra adreça és:
useemaremar.wordpress.com
Visiteu-nos!!
El missatge de la setmana
 És un missatge que
pensem entre tots i
que pengem fora de
l’aula USEE per tal de
què es reflexioni en
les diferents tutories
del centre.
El taller dels famosos
 És una activitat que ens
serveix per treballar
continguts de català amb
els alumnes de tercer.
Busquem la biografia de
personatges famosos
d’abans, la llegim,
entenem el moment
històric, veiem un vídeo
del personatge escollit i
finalment busquem algun
personatge del present
que se li assembli.
“En aquesta aventura de socialització i
educació, veritable repte del segle XXI, un
segle plagat de cruïlles per l’aïllament, la
soledat, la individualitat o la segregació, cal
implicar la família, la institució educativa i els
diferents professionals”.
“Aquesta acció ha de parar atenció als silencis
sobre aquests col∙lectius i a la seva condició
de sense rostre. Cal una nova mirada”.
Castejon, E. i Prieto, A. (Coord.) (2007) Els trastorns de la conduca a l’escola.