Transcript prevenció dels maltractaments entre companys i

a l’escola… bullying o feeling?
QUÈ ÉS I COM S’ACTUA
DAVANT L’ASSETJAMENT ENTRE COMPANYS
2013
Maria Carme Boqué Torremorell
UNIVERSITAT RAMON LLULL – FPCEE BLANQUERNA
GAROTA
Sota l’aigua poc fonda de la costa
3
ancoro la cuirassa.
No faig nacre ni perles,
la bellesa no m’importa:
sóc un guerrer de dol que,
amb negres llances,
s’amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent crossa
i em rebolquen, maldestre les onades.
En el mar perillós busco la roca,
d’on ja no moure’m mai. Dins l’armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu la fosca: la seguretat.
Joan Margarit
ELS PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA ALS CENTRES
4
 Problemes d’indisciplina
Incompliment de normes de manera reiterada (negativa a complir ordres, tirar
coses...)
 Conducta antisocial
Indiferència greu davant de les normes amb ostentació i sense cap sentiment de
culpa (robatoris, destrosses de mobiliari, falsificació de signatures...)
 Conductes disruptives
Comportaments molestos que succeeixen amb impulsivitat, falta de motivació i
marginació del treball escolar (molestar freqüentment a classe, deambular per la
classe, aixecar-se constantment sense permís...)
 Desinterès acadèmic
Comportament d’apatia i desinterès. Són alumnes que no estan atents, poden
arribar a adormir-se a la classe, no reaccionen...)
 Maltractament i intimidació entre iguals
Trianés, 2002
ELS MALTRACTAMENTS ENTRE ALUMNES
veritat o mentida
5
1
2
3
4
La violència és innata, totes les persones són violentes.
5
El maltractament psicològic és el que genera més patiment a la víctima i és el
que té més incidència a les escoles.
6
Normalment les víctimes tenen algun tret físic o psicològic diferent i això és
el que els fa objecte de l’assetjament.
7
Les conductes de maltractament i assetjament entre companys són un
fenomen grupal.
8
Els espais on s’acostuma a realitzar l’assetjament són: el pati, el menjador i
els passadissos.
9
És molt fàcil identificar a l’alumne/a que adopta el rol d’agressor principal,
ell/a sempre participa activament en les agressions.
10
V
x
x
Els maltractaments són petites bromes gairebé inofensives.
Els nois maltracten els seus companys/es més que les noies.
x
Els comportaments negatius ocasionals o baralles es poden considerar part
d’un episodi de maltractaments .
El maltractament entre iguals és evident i fàcil d’identificar.
M
x
x
x
x
x
x
x
MALTRACTAMENT ENTRE ALUMNES
6
Situació d’abús en què un
alumne adopta el rol
d’agressor, i un altre el de
víctima.
Es crea una relació de
domini- submissió
continuada i negativa.
Coneguda pels companys i
companyes.
Menys visible pels adults.
Relació amb el tractament
mediàtic de la violència.
DEFINICIÓ
7
"Un alumne és agredit o es
converteix en víctima quan
està exposat, de forma
repetida i durant un temps,
a accions negatives dutes a
terme per un altre alumne o
per un grup d’alumnes”
Dan Olweus
EL TRIANGLE DEL MALTRACTAMENT
ENTRE ALUMNES
8
1
2
INDEFENSIÓ DE LA VÍCTIMA
INTENCIONALITAT DE L’AGRESSOR
3
REITERACIÓ DE LA
VIOLÈNCIA
NO ÉS EL MATEIX
9
 Comportaments negatius
 Intimidacions puntuals
 Agressions puntuals
 Baralles entre diferents persones
TIPOLOGIA D’AGRESSIONS
10
 FÍSIQUES
 VERBALS
 GESTUALS
 SOCIALS
 SEXUALS
 VIRTUALS
 ÈTNIQUES
 GÈNERE
 ORIENTACIÓ SEXUAL
 CIBERBULLYING
LES DADES
11
 40% pateix burles, insults, riotes
 3% pateix violència física o psicològica
 3,5% es declara víctima i intimidador
 37% pensa que si no tornes el cop ets un covard
 16% ha participat en exclusions
 30% troba dificultats en pensar solucions no violentes als conflictes
ELS ESTUDIS INDIQUEN QUE...
12
 Es produeix en tots els països estudiats
 Arreu es promou el desenvolupament de programes d’intervenció
 Al llarg de la vida tots podem adoptar el rol de víctima o el d’agressor
L’ESPIRAL
13
...EL SILENCI
14
TOTS
 HO SABEN
 CONEIXEN LA SITUACIÓ
 CONTRIBUEIXEN A
MANTENIR ELS
MALTRACTAMENTS
!!!!!!!!!!
EL CICLE DEL BULLYING
15

ROL
D’AGRESSOR


ROL DE
VÍCTIMA
DEFENSOR
ACTIU

ROL DE
SEGUIDOR ACTIU
DEFENSOR
PASSIU

ROL DE
SEGUIDOR PASSIU


ESPECTADOR
ELS / LES ALUMNES QUE ASSUMEIXEN EL
ROL DE VÍCTIMES
16
No hi ha patrons homogenis
 Prudents i introvertits
 Baixa autoestima
 Millor relació amb els adults
 Físicament més dèbils
 Conducta ansiosa i tensa
SENYALS D’ALERTA PER DETECTAR
UNA POSSIBLE VÍCTIMA
17
Repetidament li gasten bromes i burles
Molesten sovint, empentes
Prenen i amaguen objectes
Morats, ferides, roba trencada
Situacions de conflicte....fuig plorant
Últim/a en ser escollit
Normalment està sol/a
Li costa parlar davant del grup
Té un aspecte trist, deprimit
GENERALMENT LA VÍCTIMA ACOSTUMA A SER ESCOLLIDA EN BASE A
UNA DIFERÈNCIA QUE SERVEIX D’EXCUSA PER A ESTIGMATITZAR-LA.
RISCS PER A QUI ASSUMEIX EL PAPER DE VÍCTIMA
18

•Baixa el rendiment acadèmic
•Li costa anar a escola
•Es troba malament sovint
•Autoinculpació
•Pèrdua de confiança en si mateixa
ELS / LES ALUMNES QUE ASSUMEIXEN
EL ROL D’AGRESSORS
19
 Impulsivitat
 Sotmetre als altres
 Manca d’empatia
 Desafiament a l’autoritat
 Conductes antisocials
 Força física
 No tenen problemes
d’autoestima
 Prestigi social
 Beneficis concrets
SENYALS D’ALERTA PER TAL DE DETECTAR UN
POSSIBLE AGRESSOR
20
 Gasta bromes





desagradables
Insulta, intimida,
amenaça, ridiculitza
Cops de peu, fa malbé
coses
Indueix a d’altres
companys
Manipula les relacions
d’amistat
Propaga rumors
RISCS PER QUI FA EL PAPER D’AGRESSOR
21

 Augment de conductes antisocials
 Transgressió sistemàtica de normes
 Extensió de la violència en l’entorn immediat
 Propensió a la delinqüència i a la drogoaddicció
INTERVENCIÓ EN CAS DE MALTRACTAMENT
22
QUALSEVOL NEN O NENA, NOI O NOIA POT
SER OBJECTE D’ASSETJAMENT A L’ESCOLA
TOTHOM TÉ DRET A TORNAR A CASA CONTENT I SATISFET
23
Hem de poder
reconèixer la
víctima per tal
de retornar-li el
control de si
mateixa.
Hem d’oferir suport
a qui agredeix per
tal que aprengui a
establir relacions
afectives amb les
altres persones.
Hem d’enfortir els
grups-classe
fomentant el suport
mutu entre els
seus membres.
Hem de
construir
una societat
segura i
saludable en
base al
respecte i
promoció
dels drets
humans.
PUNTS CLAU PER AL GRUP
24
Mantenir el silenci afavoreix
sempre a l’agressor
Destapar situacions injustes no
és ser “xivato”
Quan algú t’apunyala per
l’esquena, vol dir que tu vas al
davant
Cal evitar créixer pensant que la
violència és normal i inevitable
No fer res està malament
TRENCAR LA CULTURA DEL SILENCI
CAL DIR PROU !!!
25
Cal que tots i totes
diguem prou als
maltractaments
entre companys i
companyes a l’escola
i creem una
comunitat educativa
segura i acollidora.
QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?
26
 Rebutjar
qualsevol conducta que resulti
humiliant o violenta.
 Educar
en la gestió no violenta de conflictes i en
la solidaritat.
 Marcar
normes de convivència positives i
consistents, perquè afavoreixen la vida en comú.
 Estar
l’edat.
 Crear
amatent a les necessitats canviants amb
un clima familiar democràtic, ni autoritari
ni negligent.
QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?
27
 Informar-se de les
actuacions
preventives i d’intervenció al centre
educatiu.
 Estar
atenta als senyals en qualsevol
dels rols possibles: víctima, agressor,
seguidor, testimoni o defensor.
“Si l’única eina que una
persona té és un martell, tot
ho haurà de resoldre picant”
Abraham Maslow
QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?
28

Ensenyeu al vostre fill/a relacionarse amb els altres sense molestar-los i
presteu-li especial atenció.

Parleu regularment amb el noi/a per
saber com van les coses a l’escola.

Demaneu una entrevista amb el
tutor/a, expliqueu-li els problemes del
vostre fill/a i acordeu de quina
manera podeu aturar les conductes
negatives.

Feliciteu i animeu el vostre fill/a
quan cooperi o tingui actituds i
comportaments positius envers les
altres persones.
CODI D’ACTUACIÓ DEL CENTRE
29
1.
EDUCAR EN LA CONVIVÈNCIA, LA SOLUCIÓ
POSITIVA DELS CONFLICTES I LA CULTURA DE
LA PAU
2. INFORMAR, DEBATRE I PREVENIR
3. DETECTAR, FORMAR I AVALUAR
4. DOCUMENTAR, ACTUAR I RECONSTRUIR
EL MÈTODE PIKAS:
COMPARTIR RESPONSABILITATS
«EL VESTIT DE FERRO»
30