Transcript L’Aparell Digestiu Ciències 3r ESO- Maristes Montserrat L’aparell digestiu té la funció de realitzar la digestió : transformació dels aliments que ingerim en nutrients, o.

L’Aparell
Digestiu
Ciències 3r ESO- Maristes Montserrat
L’aparell digestiu té la funció de realitzar la
digestió : transformació dels aliments que
ingerim en nutrients, o sigui, transformar les
biomolècules en els seus constituents
principals,que la cèl·lula pot captar.
-Les proteïnes en aminoàcids
-Els polisacàrids en monosacàrids
-Els greixos en àcids grassos.
A més, també realitza la funció d’absorció:
captar aquests nutrients, junt amb l’aigua, les
sals minerals i les vitamines, i transportar-los
cap a la sang, per a que arribin a totes les
cèl·lules del cos.
Hi ha dos tipus de digestió:
-La digestió mecànica: Realitzada per les dents i els moviments
musculars del tub digestiu, per a trencar els aliments en porcions
més petites per a afavorir l’atac químic posterior.
-La digestió química: en què les molècules dels nutrients són
atacades per enzims digestius, i trencades en els seus components
més senzills, que les cèl·lules de les parets de l’intestí podran
captar.
Aquests enzims digestius són fabricats en les glàndules annexes:
glàndules salivals, fetge i pàncrees, així com en l'estómac i
l’intestí prim.
La Boca 1:Les dents
Les dents tenen una funció mecànica:
trencar els aliments en fraccions més
petites per a que l’atac posterior sigui
més eficaç.
Tenim 4 tipus de dents: (de 28 a 32)
-Incisives: 8. Tallen
-Canines:4. Esquincen
-Premolars: 8 . Matxuquen
-Molars: 8-12. Matxuquen.
Les dents estan formades per 3
teixits diferents:
-La polpa: tova, on hi ha els vasos
sanguinis i els nervis.
-La dentina, envoltant la polpa,
teixit dur.
-L’esmalt, potser el teixit més dur
de l’organisme, que cobreix la part
exterior de la dent, la corona.
És força habitual que quedin restes de menjar entre
les dents. Aquestes restes de menjar són usades com
a font d’aliment per microorganismes que alliberen
àcids. Aquests àcids poden desfer l’esmalt, creant
cavitats, les càries.
A la boca, també hi trobem la llengua, on hi ha els receptors del
gust, i que ajuda a empassar-nos els aliments.
També s’hi aboca el contingut de les glàndules salivals, la saliva, on
trobem:
-Aigua
-Mucus: per a lubrificar l’aliment i fer més fàcil la deglució
-Substàncies bactericides
-Un enzim: l’amilasa, que comença a trencar el midó (polisacàrid)
en cadenes més curtes de monosacàrids.Així doncs, la digestió
química dels aliments comença en la boca.
Un cop l’aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta
anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la
faringe, en un procés anomenat deglució, on intervé la llengua, que es recolza en
el paladar i empeny el bol alimentari cap a l’esòfag..
Per evitar que el bol alimentari
es dirigeixi cap a l’aparell
respiratori i el bloquegi, en la
faringe hi ha una estructura,
l’epiglotis, que tapona l’entrada
a la laringe
Epiglotis
Llengua
Laringe
Esòfag
El procés de la deglució és
l’últim procés voluntari. A partir
d’aquest moment, els
moviments musculars que
empenyeran l’aliment seran
involuntaris.
L’esòfag és un tub d’uns 20
centímetres, que travessa el
diafragma i que transporta el
bol alimentari fins a l'estómac.
Els seus moviments són
involuntaris, i s’anomenen
moviments peristàltics:
moviments de contracció i
desplaçament de la contracció,
de forma que el bol alimentari
es desplaça.
Bol Alimentari (Esòfag)
Càrdies (esfínter d’ entrada)
A l'estómac el bol alimentari
es barreja amb els sucs
gàstrics, hi resta unes hores, i
en surt convertit en una
“papilla” anomenada quim.
Pílor (esfínter de sortida)
Quim (duodé)
A l’ estómac, l’àcid clorhídric dels sucs gàstrics desfà
l’estructura de l’aliment per afavorir l’acció posterior dels
enzims del pàncrees i l’intestí. També actua un enzim, la
pepsina , que trenca les proteïnes en cadenes més petites
d’Aminoàcids. (el trencament no és complert).
L'estómac produeix moviments peristàltics, de forma que el bol
alimentari es vagui barrejant amb els sucs gàstrics.
Una malaltia molt
freqüent és la úlcera
gastro-duodenal ,
causada per un
afebliment de la capa
mucosa que protegeix a
l’estómac.
És causada per algunes
substàncies, i
últimament s’ha
descobert que hi
influeix un bacteri.
(premi Nobel de
medicina 2005)
L’intestí és un tub d’uns 7 metres, dividit en tres parts: el duodè,
l'Ili i el Jejú. S’hi realitza la digestió final dels nutrients , i
l’absorció d’aquestos cap a la sang.
Polisacàrid
Proteïna
Triglicèrids
Monosacàrid
Aminoàcid
Àcids grassos
En el duodè, els enzims digestius de
l’intestí, junt amb els sucs
pancreàtics i la bilis, acaben digerint
els nutrients en els seus components
principals, que desprès seran absorbits
per les cèl·lules de les parets de
l’intestí.
Les parets de l’intestí, presenten una sèrie de plecs longitudinals anomenats
vellositats intestinals. Cada vellositat, a la seva vegada, està plegada. Les cèl.lules
que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per
plecs de la membrana.
Totes aquestes estructures tenen una missió: incrementar al màxim la superfície
d’absorció de l’intestí. En els set metres de llargada, la superfície total d’absorció és
d’uns 300 m2.
Els nutrients absorbits a les vellositats circulen per la sang fins a arribar a totes
les cèl·lules.
-els monosacàrids tenen una funció bàsicament energètica , per a produir la
respiració cel·lular en els mitocondris. S’emmagatzemen en el fetge i els
músculs formant un polisacàrid, el glucogen, que anirà proporcionant
monosacàrids quan facin falta. Si hi ha un excés d’ingestió de glúcids , es
transformen en greixos, que s’acumulen en el teixit adipós.
- els lípids tenen una funció estructural, formant part de certes estructures
(membranes), i una funció energètica, tot i que el primer combustible són els
monosacàrids. Els lípids que no s’utilitzen s’acumulen en el teixit adipós.
-Els Aminoàcids que provenen de les
proteïnes ingerides s’utilitzen per a
fabricar les proteïnes pròpies de
l’organisme als ribosomes.
-Les Vitamines i les Sals minerals
tenen una funció reguladora.
Intervenen en certs processos bàsics
per a la cèl·lula. La seva absència o el
seu excés provoquen certes
malalties.A més, certes sals tenen
funció estructural, doncs formen part
d’estructures molt importants: com a
exemple el calci als ossos.
-L’aigua és utilitzada per a formar
part dels fluids corporals
A l’intestí gruixut hi arriben els
productes no absorbits, o que no es
poden digerir. Durant tot el trajecte pel
còlon s'absorbeix aigua, fenomen que
provoca que el material es compacti
formant la femta.
La femta arriba al recte, i quan s’obren
els esfínters, la femta s’allibera a
l’exterior.
L’intestí gruixut està colonitzat per
bacteris, que formen la flora intestinal.
Aquests bacteris s’alimenten dels
productes que arriben a l’intestí, i
alliberen gasos, així com certes
vitamines.
Enllaços
interessants
Vídeo Resum 1 - castellà
Pàgina amb activitats sobre els aliments i nutrients.
Castellà
Pàgina amb activitats sobre l’aparell digestiu. Castellà
Pàgina amb activitats sobre l’aparell digestiu. Català