Transcript 11. La Segona república

11. La Segona república (1931-36)
11.1. La proclamació de la República i el període constituent
degut
el 14-IV-1931
arriba
-victòria de candidatures del Pacte de S.
Sebastià a les grans ciutats, per bé que
són derrotats en el conjunt del país (12-IV:
municipals)
-renúncia Alfons XIII i abandó país
-govern provisional i proclamació oficial de
la Segona RE
La República
un marc internacional
complicat
neix
donat
-crisi econòmica dels anys 30
-consolidació del feixisme italià, pujada al
poder del nazisme i totalitarismes a molts
països europeus
-admiració pel comunisme en els ambients
obrers revolucionaris
adopta
primeres mesures:
-amnistia general per a presos polítics,
llibertats pols. i sindicals, protecció
pagesos expulsats
-eleccions a Corts constituents
presenta
porta
polarització
política i social
opcions polítiques
diverses
aprova
nova Constitució (XII-1931):
-sobirania popular
-Estat integral amb autonomies
-poder legislatiu: Corts (unicameral)
-poder judicial: jutges independents
-ampli reconeixement de drets individuals,
polítics i socials: igualtat davant la llei,
educció i treball i no discriminació, vot als
23 anys, sufragi dones, possibilitat
d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci
són
-caire feixista: JONS (1931) unides a
Falange (1933)
-monàrquics: Renovación Española
(Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal
Demócrata, Acción Española, CEDA
(Gil Robles, 1933)
-autonomistes: PNB
-republicans: Izquierda Republicana
(Azaña, Domingo, 1934), ORGA
-revolucionaris: PSOE, PCE
-sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI)
-catalanisme conservador: Lliga
Regionalista
-catalanisme progressista: P.
Catalanista Republicà, Acció
Catalana, Acció Republicana, ERC,
P. Republicà Català, Estat Català
-partits d’esquerra: Unió Socialista, P.
Ccomunista Català, Bloc Obrer i
Camperol
-sindicalistes: CNT, UGT
11. La Segona república (1931-36)
11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista
-depressió econòmica mundial: perjudica el comerç
exterior i l’emigració
-problemes derivats de la pol. econòmica: més
salaris però no productivitat, enfonsament inversió
privada, disminució despesa pública
L’acció del govern
troba
-separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura
(prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió
del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i
escoles religioses)
-Llei de congregacions: límit als béns de comunitats
-dissolució i expulsió jesuïtes
-reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de
jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals
d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa
-creació Guàrdia d’Assalt
nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de
Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936)
LA REFORMA AGRÀRIA:
topa
se centra en
-conflictivitat laboral anarquista (considera la
república una ocasió idònia per fer la revolució):
vagues generals, comunes llibertàries
-radicalització organitzacions camperoles (CNT,
UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres
-1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127
-reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per
oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió
-millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca
política social:
- Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats
mixtos (arbitratge)
-creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment
salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda)
-no es planteja la reforma fiscal
primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores,
obligació de posar en conreu les terres aptes
reforma agrària:
-Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les
propietats agràries incultes, i creació del IRA
-problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de
propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933)
Terres expropiables
IRA
expropiació feta per
les lliura a
Segons el tipus de terra:
-ofertes voluntàriament
-comprades amb fins especulatius
-les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal
-les incultes o mal conreades
-les que sempre estan subjectes a arrendament
-les que superin un determinat nombre d’h.
Segons la propietat:
-senyories
-Grans d’Espanya
sense
- restants
amb
indemnització
comunitats de
pagesos
11. La Segona república (1931-36)
10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932
La República espanyola
permet
l’autonomia de
Catalunya
el cop de força de Macià: proclamació
de la República catalana, disposicions
per organitzar els ajuntaments,
nomenaments (gov. civil, alcalde de B)
superat
mitjançant
aprovació
Estatut
d’autonomia
(1932)
implantació
Generalitat
discutit
actua
organització:
-Estatut interior de Catalunya (força soberanista):
determina el contingut de les institucions de govern
-normes sobre règim local i llengua catalana
-acció social: cooperatives agràries, mutualitats,
sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de
protecció del medi ambient
-suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF,
Consell de Treball
-modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre
dona, ...
-reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de
conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels
rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs
d’inconstitucionalitat)
redactat
Núria:
-estat autònom dintre la República
espanyola
-dret d’autodeterminació dins de la
República Federal espanyola
-sobirania catalana i oficialitat del català
-possibilitat d’agregar territoris
-definició de competències
Corts (9-IX-1932):
-eliminació del preàmbul
-regió autònoma
-castellà com a cooficial
-competències en règim local, obres
públiques, ordre públic, serveis socials i
justícia
-Tribunal de Cassació
-no permet federar territoris
un cop aprovada la Constitució (9-XII1931) i després d’un intent de cop
d’estat (Sanjurjo (VIII-1932)
economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions
Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres
d’experimentació agrària
ensenyament::
-fundació centres de tots nivells (Institut-Escola)
-millores laborals i salarials als mestres
-coeducació, laïcítat, colònies d’estiu
-catalanització escolar i social
divisió territorial: model comarcalista (38 com.)
11. La Segona república (1931-36)
11.5. El bienni conservador (1933-35)
el període de govern dels partits de
centredreta després d’haver guanyat les
eleccions de XI-1933 (P. Radical
[Lerroux], CEDA [Gil Robles])
-reforma agrària: es tornen les props.
incautades als nobles i s’anul·la la cessió
de propietats mal conreades però
s’assenten més pagesos que en el bienni
anterior, llibertat de contractació
-dotació d’un pressupost de culte i clergat
i intent de signatura d’un Concordat
-es manté la reforma militar i s’amnistien
els sublevats del 1932
-respecte als canvis educatius
-paràlisi discussió de l’Estatut Basc
El bienni conservador
és
acaba
derrotat electoralment
el II-1936
comporta
com són
fre als canvis
legislatius
porta
revolució
d’octubre 1934
degut a
-repressió dels moviments populars
-paràlisi de les reformes (que mobilitza
electoralment els sectors de la CNT)
-constants crisis de govern
-mala imatge del govern (casos de
corrupció: estraperlo)
provoca
proliferació de vagues i conflictes contra
el nou govern propiciades pel sector
radical del PSOE i els anarquistes
consisteix
-una vintena d’insurreccions, una altra de
vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa
del poder local o provincial) a Espanya
-Astúries: revolució socialista impulsada per la
UHP (5-X)
-Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X)
acaba
-intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet)
-uns 1500 morts i milers de detinguts
-suspensió de l’Estatut (no abolició)
11. La Segona república (1931-36)
11.6. El triomf del Front Popular
El Front Popular
obté
és
una coalició de partits republicans
d’esquerra, socialistes i comunistes,
recolzats pels sindicats
governa
molts més diputats però pocs vots més (1,5%),
5,4% els centristes, degut al sistema electoral
que prima les opcions majoritàries
Azaña, pres. República
Casares Quiroga, pres. govern
troben
planteja
programa mínim:
-amnistia per als represaliats de 1934
-restitució dels càrrecs
-recuperació de la legislació del primer
període republicà
s’enfronta a
Bloque Nacional (Espanya)
Front Català d’Ordre
una situació de tensió social desbordant:
-oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària
(>500.000 H afectades entre III/VII-36)
-oposició de l’Església
-intensa mobilització popular anarquista, comunista i
socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que
en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ...
-milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que
realitzen accions violentes
obre
camí a la conspiració militar