Transcript Urbanisme XVIII Ciutadella

Barcelona
Segle XVIII
Ciutadella i Barceloneta
Guerra de Successió (1702-14)
▪ Catalunya a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria i en contra de Felip d’Anjou,
net de Lluís XIV de França
▪ l’arxiduc Carles celebrà les darreres Corts catalanes a Barcelona (1705-06)
▪ darrer setge : 11 de setembre de 1714
▪ Duc de Berwick, constituí la Junta de Justícia y Gobierno
—
—
—
supressió del Consell de Cent
dissolució de les Institucions
crema de les banderes.
▪ més tard vindria el Decret de Nova Planta
 Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques
Antecedents  duc de Bournonville, virrei de Catalunya, fundà a
Barcelona una Acadèmia d’Arquitectura Militar que ben aviat s’ajuntà
amb l’Escola de Matemàtiques de Madrid que havia estat suprimida
per Carles II el 1697.
Conseqüents  després de la Guerra de Successió, Felip V la
institucionalitzà el 1720 [pensant en una doble funció opressora i
propagandística de Barcelona] a la caserna militar ubicada en el antic
convent de Sant Agustí
Juan Miguel MUÑOZ CORBALÁN, L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona:
el llegat dels enginyers militars. Barcelona: Secretaría General del Ministerio
de Defensa - Novatesa, 2004
P. Fehr. Barcelona (Frankfurt, 1706)
Verboom [Jorge Próspero de Verboom y de Wolf]
Enginyer militar, marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume
(Brussel·les 1665 – Barcelona 1744)
▪ fill d’un enginyer militar
▪ es distingí als setges de Besançon i Dôle (Guerra de la Lliga d’Augsburg)
▪ organitzador (1709) dels cos dels enginyers militars del camp borbònic
▪ enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió
(1700-14)
▪ estigué pres a la Barcelona austricista
▪ organitzà el setge de Barcelona
▪ planejà i dirigí la Ciutadella de Barcelona (1714-19), de la qual en fou
governador
▪ convertí la seu vella de Lleida en castell-caserna (1717)
▪ partí amb l’esquadra del cardenal Alberoni a la Conquesta de Sicília
(1717-18) i dirigí el setge de Messina
▪ en la Guerra de la Quàdruple Aliança reconquerí la Seu d’Urgell
(1720)
▪ fou un dels tècnics que intervingueren en la realització del canal
d’Urgell
▪ estigué al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco
a Madrid i inicià l’edifici de la Fábrica de Tabacos de Sevilla (1727)
▪ feu un Plano del «Puerto de Barcelona con sus fondos» (1721)
▪ el pla que feu per a la construcció de la Barceloneta serví de base
per al pla definitiu de Cermeño
▪ 1737-38 fou capità general interí de Catalunya
J. Rigaud. Attaque et logement du Chemin Couvert (París, d. 1714)
J. Rigaud; G. Duchange
Attaque de deux bastions les breches faites par le mineur (París, d. 1714)
J. Rigaud; G. Duchange
L’assaut donné au Corps de la Place (París, d. 1714)
J. Rigaud. La Place laissée au pillage (París, d. 1714)
Gravats procedents d’un llibre
alemany que avui es conserva al
Museu d’història de la Ciutat de
Barcelona que representen una
escena del setge franco-espanyol i
la repressió posterior amb la
crema de banderes, símbols de la
llibertat de Catalunya
«He procurado disponer su colocación lo
más afuera que se ha podido, sin
apartarme del efecto que sus
fortificaciones han de hacer sobre la
ciudad»
Verboom a Felip V (inicis 1715)
«Para desarraygar de una vez del
corazón de los catalanes aquel amor
que les tienen, y sobre cuyo refugio
han sido tan insolentes en sus
rebeliones, teniendo por infalible
que siempre que vean desmantelada
Barcelona no pensarán en rebelarse
más»
Informe del Consejo Real
(11 d’abril de 1715)
«Aunque este Pueblo sea malo como la experiencia lo ha hecho conocer, estando
la Ciudadela hecha no hay que recelar, porque la fuerza le obligará a
ejecutar lo que puede ser no hiciera no teniendo este freno»
Capità General de Catalunya (17d’abril de1715)
Primer projecte de Verboom (1715)
▪ afectava 1200 cases particulars, esglésies,
convents, hospitals i, fins i tot, Santa Maria del
Mar, una de les obres arquitectòniques més
destacades del gòtic català
Després de la protesta popular, el projecte es
desplaçà fins al mercat del Born. Tot i així,
afectà:
 800 cases [a enderrocar per comte dels
propietaris]
 3 convents [Sant Agustí, Santa Clara, Clergues
menors]
 3 capelles [Santa Maria, Montserrat, Esperit
Sant]
 2 hospitals
 1 parròquia
 a més de la desviació de la principal canalització
d’aigua de la ciutat  Rec Comtal
El primer projecte preveia
d’enderrocar també el barri del
carrer de Moncada, construït
bàsicament per casals nobiliaris
constituït a començaments dels
segle XIV i reformats del segle
XVI al XVII
Santa Maria del Mar (s. XIV).
Va estar a punt d’ésser enderrocada,
segons el primer projecte
Memorial dirigit al rei per la parròquia de Santa Maria del Mar en relació a
la segona tanda de demolicions :
«Los [daños] que se siguen á esta parroquia de Santa María del Mar (y alcanzan
también a los más de los Comunes de Barcelona) son innumerables, precisos y de
notable consideración; porque las casas que hasta ahora se han demolido, y las
que dentro de los plazos de los seis meses, deben derribarse, eran, y son las
más pobladas de la Ciudad, y por estar situadas en el parage del Comercio,
y vecino al Mar, haciendolas apreciables la conveniencia de tener muchos
Mesones, y los principales Almacenes de la Pesca salada, azeyte, y otros
que será grave dificultad el componerlos en otro parage de la Ciudad,
ocupado ya de sus moradores, y no pocos inconvenientes y gastos, el
transporte de dichos géneros á larga distancia de la Playa, por lo que
muchos se verán precisados á salirse de Barcelona, ó porque la estrechez no
les dexa lugar conveniente segun su exercicio, ó porque quitándose tan dilatada
habitación, como tiene la determinada ruina, se les cierra á un gran número de
gente el passo para tanto arbritio, como para vivir frente a el mar, y la vecindad
de la Playa; con que resultará de esta ruina conocido daño al comercio, é interés
público; La situación y conveniencias daban alto precio a dichas casas, las
cuales frutaban crecidos censos, y rentas que eran el único sustento de
muchos, y gran parte de las conveniencias de otros, que faltandoles,
declinarán á un estado mísero, como aquellos de haver de mendigar, y estos de
reducirse en el porte, trato y familia, a más inferioridad de lo que pide su
condición, y esfera; En fin, respecto del todo de la Ciudad, ocurre el notable
grave inconveniente de su demolición en una parte, la más principal...»
Bibliografia i documentació:
Libro donde queda Sentado el valor que han tenido las casas que han
derribado para la Real ciudadela y Esplanada de ella con
distinción de calles y dueños de las casas (IMHB, sèrie X, núm.
5).
Dietari dels Administradors de la Ciutat 1714-1718 (IMHB, Consell
de Cent, sèrie XXV. Núm. 44.
Salvador SANPERE MIQUEL, Los terrenos de la Ciudadela,
Barcelona, 1911
Albert GARCÍA ESPUCHE; Manuel GUÀRDIA BASSOLS,
«Estructura urbana. De la ciutat de la Ribera a la ciutat de la
Rambla», Història de Barcelona, vol. 5, Barcelona, Ajuntament,
1993, pp. 47-107.
Restes arqueològiques del Born
*26 d’Abril 1717
* 1 de Setembre 1717
* 1 de Juliol 1718
Prosper de Verboom
Pla d’enderrocament i
construcció de la
Ciutadella (iniciada
el 1715)
Anònim. Mercat del Born, s. XVIII (MHCB)
Testimoni de l’erudit Pere Serra Postius (1671-1748), en un text escrit poc
abans de morir (Lo perquè de Barcelona): «En quant a la gent, no per ço, hi ha
menos en la ciutat, antes be, penso hi ha molta més, avense notablement
augmentat lo comerç, per rahó que els artisans, se son molt perfeccionats en
llurs respectius oficis, y fabricas; y així com abans en quiscuna noy abitava sino
una familia, ara en moltas de las casas, que estan separadas ab sos quartos y
apartaments, ni abitan quatre y en altres sis, y en alguna mes...»
J. Esnault. Barcelone. Ville capitale de la Principauté Catalogne (París, ca. 1773)
Anònim segle XVIII
El bornet (fragment)
Torre de Sant Joan
Pertanyent a les muralles
barcelonines del s XIV, fou
incorporada a l’interior de la
Ciutadella.
Verboom hi afegí la balustrada
barroca, la cúpula i les
finestres.
Dibuix on s’indiquen els
estralls d’un llamp que caigué
11 d’octubre de 1743.
Ciutadella Litografia, primera meitat s. XIX
Execució pública a l’esplanada de la
Ciutadella
Tomàs Padró. Demolició de la Torre
de Sant Joan (IMHCB)
T
G.A. Franco. Vero et giusto disegno della pianta della citta et assedio di
Barcelona posta Dall’Armi Cattoluche sotto il comando del Serenisimo
D. Gio. D’Austria (Milano, 1651)
Soler i Rovirosa, Enderrocament de la Ciutadella ( ca. 1871)
Fotografia de la Ciutadella durant els treballs de demolició, on es poden veure
la Porta Principal i, al fons, l’església avui encara conservada
Parc de la Ciutadella
Edificis conservats
Exposició Universal de 1888