LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

1) Dificultats per retornar al règim polític anterior a la dictadura.

► Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener de 1930.

► Alfons XIII encarrega la formació del govern a Dámaso Berenguer.

► Problemes per retornar al sistema polític anterior: La Restauració  Partits dinàstics desprestigiats i desorganitzats.

 Identificació de la figura del rei amb la del dictador. La figura del rei es torna impopular.

 Les forces antidinàstiques prenen una iniciativa unitària: Pacte Sant Sebastià.

2) El Pacte de Sant Sebastià.

► Aliança entre Republicans de l’Estat, monàrquics convertits i el PSOE i l’ UGT.

► Tenen el suport de la CNT.

► Objectius:    Proclamar la república i crear un govern provisional.

Reconèixer el dret a l’autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia.

Coordinar un cop militar amb una vaga general. (L’intent va fracassar)

3) Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.

► ► ► ► ► 14/2/1931  Dimissió de Berenguer. Nou govern de l’almirall Aznar.

Convocatòria d’eleccions municipals per el 12/4/1931.

Es consideraven un plebiscit a la continuació de la monarquia.

Elevada participació. Victòria del partits del Pacte de Sant Sebastià. (41 de 50 capitals)

4) 14 d’abril de 1931.

► Els regidors electes van anar proclamant la República a moltes ciutats.

► La gent surt al carrer a celebrar-ho.

► Proclamació de la República des de Madrid.

► Formació del govern provisional de la República  Niceto Alcalá Zamora.

► A Catalunya  Gran triomf d’ERC. La Lliga perd l’hegemonia.

► Companys proclama la República Espanyola ► Francesc Macià proclama la República Catalana com a Estat integrat en la federació Ibèrica.  Per forçar el govern espanyol a acceptar la restauració de la Generalitat.

► Alfons XIII renuncia a la corona i marxa a l’exili.

5) Demografia i economia entre 1931 i 1936.

► ► ► ► ► ► ► ► ► Caiguda de la natalitat i de la mortalitat.

Concentració urbana.

Importància del sector agrari. Comerç exterior.

Crisi econòmica fruit de la gran depressió. Crac del 29 .

Fi del corrent migratori exterior.  Retorn d’emigrants. Atur per excés de mà d’obra.  Entre 30% i 35% de la població activa Malestar general i conflictivitat laboral.

Desequilibri en la distribució de la renda.

Analfabetisme.

► Mentalitat durant la II República:  Grans expectatives entre els sectors més desafavorits.

  Temor i preocupació per les reformes en les classes tradicionals.

Feixisme i Comunisme a Europa l’Estat democràtic.

 Criticaven

6) El bienni reformador (1931-1933)

► ► ► ► ► ► Entre el 14 d’abril de 1931 i el 19 de novembre de 1933.

Període dominat per les forces de centreesquerra.

A Catalunya:  hegemonia política d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Redacció de la constitució de 1931.

Llei de reforma agrària.

Estatut d’Autonomia de Catalunya.  Primeres eleccions al Parlament català.

7) El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931)

► Govern format per partits de centre, centreesquerra i d’esquerra.

► President del govern i la República  Niceto Alcalá Zamora.

► Havia de convocar eleccions i havia de redactar una nova constitució.

► Va actuar en quatre fronts: ► El camp:   Jornada de vuit hores. Obligació de contractar primer els jornalers del municipi.

 Els propietaris havien de tenir les terres conreades. ► Educació:   Creació de noves escoles i noves places de mestres.

Establiment d’una xarxa de biblioteques.

► ► ► ► Exèrcit:   Exèrcit identificat amb la monarquia.

Excés de caps militars. Possibilitat de jubilació amb el sou íntegre.

  Creació de la guàrdia d’assalt: policia fidel a la República.

Anul·lació dels ascensos per elecció o mèrit durant la dictadura.

Església:  Oposició dels sectors més conservadors de l’Església.

  Defensa dels privilegis de l’Església: Cardenal Segura. Manifestacions i crema d’edificis religiosos.

Es convoquen eleccions per el 28 de juny de 1931 .

L’esquerra s’hi va presentar organitzada. Va obtenir la majoria. La dreta estava poc organitzada.

► ► ► Triomf dels partits de centreesquerra i socialistes. El nou govern tenia com a objectiu redactar una nova constitució.

Manteniment dels càrrecs del govern provisionals.

8) La Constitució Republicana de 1931

► Llibertat de manifestació del pensament, d’associació política i social.

► Obligació de l’Estat a estendre la cultura a tota la població. (n) ► Possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. (n) ► Divisió de poders:  Legislatiu  Una sola cambra: Les Corts.

 Executiu  la República.

Consell de Ministres, cap del govern i president de ►  Poder Judicial  Jutges independents.

Garanties individuals: igualtat davant la llei, no discriminació per raons d’origen, sexe o riquesa.

► Sufragi a les dones (n) ► Laïcitat de l’Estat. Llibertat de culte.

► Reconeixement del matrimoni civil i el divorci. (n) ► No s’arriba al consens. ► Dretes no accepten la laïcitat i la descentralització.

► Sortida dels polítics catòlics del govern.

9) El govern constitucional (desembre de 1931 – novembre de 1933)

► President del Govern  Manuel Azaña (Acción Republicana) ► President de la República  Niceto Alcalá Zamora.

► S’aplica la Constitució i es continuen les reformes del govern provisional.

La reforma religiosa (pàg. 202) ► Supressió dels subsidis oficials a l’Església catòlica. ► Principis constitucionals: llibertat de culte, divorci i matrimoni civil.

► Prohibició de l’exercici de l’ensenyament als ordres religiosos . ► S’acusa a l’Església del retard d’Espanya; Tenien el monopoli de l’educació.

► Secularització dels cementiris.

► Llei de congregacions (5/1933):   Límit a la possessió de béns per les comunitats religioses.

Possibilitat de dissoldre els ordres si eren un perill per l’Estat.

 Dissolució i nacionalització dels béns dels Jesuïtes.

► Aldarulls anticlericals i oposició dels sectors catòlics.

La modernització de l’exèrcit ► Llei de retir de l’oficialitat (1931). Guàrdia d’Assalt. ► Es disminueix la despesa de l’exèrcit. No es modernitza el material.

► Reforma vista com a agressió pels africanistes . ► La dreta aprofita per animar la revolta militar contra la República.

La reforma agrària

► Buscava corregir les desigualtats socials i l’endarreriment del camp espanyol.

► Volia acabar amb els grans latifundis. Crear petits propietaris.

► Modernitzar el sistema productiu i eliminar les pervivències senyorials.

► ► ► ► ► Prohibició de rescindir els contractes d’arrendament. Jornada de 8 hores.

Salari mínim i obligatorietat de tenir les terres conreades.

Llei de Bases de la Reforma Agrària (9/32). Oposició de propietaris i socialistes.

 Expropiació sense indemnització d’una part de la terra de la noblesa.

  Expropiació a canvi d’indemnització de les terres deficitàries, mal treballades i les sempre arrendades.

Es reparteixen a unes 12.000 famílies.

Reforma poc profunda. Tensió social: Oposició dels propietaris i els jornalers en queden decebuts. Posicions radicals (revolució en el món obrer i suport a la dreta més extrema en els propietaris)

► ► ► ► ►

10) La Generalitat de Catalunya durant el bienni reformador

El govern de la República Catalana només dura del 14 al 18 d’abril de 1931.

21/4/1931  Es restaura la Generalitat de Catalunya.

Promesa de redactar i aprovar un Estatut d’Autonomia. (Setembre 1931) 20/11/1932  Primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Victòria d’ERC.

 Francesc Macià  1r President de la Generalitat. Mor el 25/12/1933  Majoria d’ajuntaments en mans d’ERC.

Conflictes interns a Esquerra Republicana per l’estructura de la Generalitat.

 Partidaris del presidencialisme  President només paper representatiu.  Conseller Primer.

Relació President –

► Els representants dels ajuntaments es reuneixen al santuari de Núria (6/1931) ► ► Es va signar el 20 de juny de 1931.

Article 1r. Catalunya es constitueix en

Demanava un ampli autogovern: oficialitat del català.

►   Competències en educació, cultura, obres públiques, sanitat i ordre públic.

és un Estat autònom dintre la República espanyola

Defensava que Catalunya fos un Estat autònom dens la República.

L’Estatut s’aprova en referèndum a Catalunya el 2 d’agost de 1931.

► S’aprovà a les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932 amb retallades.

    Cooficialitat del català i el castellà.

L’Estat es reserva competències. Doble administració.

Competència en ensenyament, ordre públic, justícia...

Pocs recursos econòmics.



12) El moviment obrer a Catalunya.

► ► ► Hegemonia de la CNT dins l’obrerisme. Tenia dues faccions:  Anarcosindicalistes: partidaris de col·laborar amb la república.

 (Trentistes. Van redactar el manifest dels trenta) Partidaris de la Revolució: FAI. Bonaventura Durruti.

Bloc Obrer i Camperol Menor importància de la UGT i la Unió de Rabassaires.

► ► ► ► ► ► ► ►

13) El Bienni Conservador (1933-1936)

Les idees FAISTES de provocar la revolució mitjançant la lluita armada i la violència provoquen un aixecament camperol.  Fets de Casas Viejas.

Els camperols havien proclamat el comunisme llibertari (Gener de 1933) Els guàrdies d’assalt, per controlar la sublevació, provoquen una matança.

L’oposició demana la dimissió d’Azaña.

Diferències de criteri respecte a la legislació referent a l’església entre el govern i Alcalá Zamora.

Els fets de Casas Viejas i les diferències per la religió fa caure el govern.

Caiguda del govern d’Azaña (9/1933) i convocatòria d’eleccions (19/11/1933) Inici de dos anys de governs de dretes.

► ►

14) Els dos grans partits de la dreta: Falange Española i la CEDA.

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).

1934 amb...

Falange Española (FE)  Fundada per José Antonio Primo de Rivera el 1933.

 De caràcter feixista i s’oposava al règim republicà.

 Es fusiona el Format per monàrquics, carlins i grups feixistes.

► CEDA: Confederación Española de Derechas Autónomas .

 Fundada el 1933 i liderada per José María Gil Robles.

  Acceptava la República.

S’oposaven a la política social, religiosa i autonòmica del govern.

► Partit Radical d’Alejandro Lerroux.

15) Eleccions generals del novembre de 1933.

► ► ► ► ► ► ► La dreta s’agrupa al voltant de la CEDA amb Gil Robles.

Proposava:  Revisió de la Constitució i de legislació econòmica i religiosa del 1r bienni.

Els radicals es van decantar cap a la dreta.

Els republicans progressistes es presentaven dividits.

Els socialistes anaven sols.

Resultats de les eleccions: Van guanyar els partits de dretes.

 President del govern  Alejandro Lerroux.

La CEDA va donar suport als radicals i van entrar al govern l’octubre de 1934.

 Gil Robles  Ministre de guerra.

Eleccions legislatives (19 novebre de 1933)

16) Tasques del govern de dretes i centre.

► ► ► ► ► ► ► Paralització de la reforma agrària:  La noblesa va recuperar les terres.

 El govern es posiciona a favor dels grans propietaris en els conflictes socials.

Política militar:   Amnistia pels militars col·laboradors amb Primo de Rivera i Sanjurjo.

Ràpid ascens de molts militars conservadors i poc fidels a la República.

Aprovació d’un pressupost de culte i clergat.

Rectificació de la legislació laboral:  Més partidària de la patronal i dels propietaris agraris.

Intent de reformar la Constitució.

Radicalització del PSOE.  Largo Caballero s’aproxima a posicions anarquistes.

Proliferació de vagues i conflictes.

17) La Revolució d’octubre de 1934.

► ► ► ► ► ► La dreta va actuar en contra de l’autonomisme  nacionalisme.

Exaltació del La CEDA entra al govern el 5/10/1934. Temor a un cop d’estat feixista.

El PSOE i la UGT convoquen una vaga general per impedir el nou govern. La vaga fracassa. Es converteix en una insurrecció armada a Astúries.

 6/10/34  20.000 obrers armats ocupen diverses zones mineres a Astúries.

 Proposen una revolució social. Assetgen Oviedo i s’oposen a les forces d’orde.

La Revolta va ser sufocada per les tropes d’Àfrica comandades pel general Franco.

Més de 1000 morts, 2000 ferits i 5000 detinguts. Largo Caballero empresonat.

18) Els fets d’octubre a Catalunya (el Sis d’Octubre de 1934)

► Lluís Companys volia evitar l’entrada de la CEDA al govern.

► El 6 d’octubre proclama la República Catalana dins la Rep. Fed. Espanyola.

► Els partits i sindicats d’esquerra organitzen una vaga general.

► La CNT no hi participa, escàs suport ciutadà.  Fracàs de la rebel·lió.

► El govern declara l’Estat de guerra a Catalunya. Intervenció de l’exèrcit.

► Detenció del govern de Catalunya, alcaldes, regidors i dirigents de partits i sindicats. Companys, Pi i Sunyer i Azaña.

► Suspensió de l’Estatut.

19) Els partits polítics a Catalunya.

► Hegemonia indiscutible

d’Esquerra Republicana de Catalunya

. ► Partit format un mes abans de les eleccions del 1931.

   Unió de diversos partits republicans i nacionalistes.

Companys i Francesc Macià.

Suport de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials.

 Ampli programa de reformes polítiques i socials.

► Poc arrelament del PSOE i no participació política de la CNT .

►

POUM

(Partit Obrer d’Unificació Marxista) Creat el 1935.

   Unió de Izquierda Comunista i el Bloc Obrer i Camperol Dirigents: Joaquín Maurín i Andreu Nin.

Partit Troskista. No segueix les directrius de la URSS.

► PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)  Creat el juliol de 1936.

D’ideologia comunista. Stalinista i segueix les directrius de l’URSS.

 Precedent de IC-V.

► Partits de centre:

Unió Democràtica de Catalunya

 Manuel Carrasco i Formiguera.

 Eren demòcratacristians.

► Partits de dreta:

La Lliga Catalana

. Francesc Cambó.

20) Crisi econòmica i conflictivitat social.

► Demogràficament Catalunya és un país urbà dedicat majoritàriament a la indústria.

► Barcelona  Ciutat més poblada d’Espanya ► Importància de la immigració.

► Catalunya no pateix gaire els efectes de la crisi del 29.  Domini del mercat espanyol.

► La inestabilitat política es farà sentir en l’economia.

► Augment de la reivindicació obrera pel domini dels sectors violents dins l’anarquisme.

► La crisi es pateix més al camp  Augment de la conflictivitat lligada a les reformes en la propietat de la terra.

21) Evolució política i acció de govern de la Generalitat republicana.

► ► ► ► ► ► Primeres eleccions al parlament de Catalunya el novembre del 32.

 Hegemonia d’ERC. Oposició de la Lliga.

 Francesc Macià president. Després Lluís Companys.

1r any de govern: La Generalitat estava d’acord amb les mesures reformistes.

Dins de la coalició d’ERC sorgeixen diferències entre els diferents corrents.

Les eleccions generals de 1933, a Catalunya, les guanya la Lliga.

14/1/1934   Eleccions municipals.

580 ajuntaments – Coalició d’Esquerra.

 442 ajuntaments – La Lliga.

Sortida de la Lliga del Parlament.

► ► ► ► ► ► ► L’obra del govern de la Generalitat  Breu període de govern real.

  Pocs recursos.

Lentitud de les transferències.

 Important tasca en educació, cultura i mesures socials.

Durant el bienni negre la Generalitat és l’única institució a Espanya governada per les esquerres.

Comencen les diferències entre el govern central (dreta) i la Generalitat (ERC) Conflictes entre la Lliga i ERC.

Llei de Contractes de Conreu taxat.

: Llei que permetia als rabassaires accedir a la propietat de les terres que treballaven pagant als propietaris un preu La lliga s’hi oposa i el Tribunal de Garanties Socials diu que la Generalitat no pot legislar en aquesta matèria.

Per aquest fet + l’entrada de la CEDA al govern  Fets d’octubre .

22) Les eleccions de 1936.

► Els partits dretans cada cop estaven més en contra de la República.

► Ús de l’exèrcit per reprimir les accions revolucionàries.

► L’esquerra veu la necessitat d’unir-se per acabar amb la dreta.

► Setembre de 1935  El govern de Lerroux, impopular per les reformes, dimiteix per un escàndol de corrupció. Straperlo.

► El febrer del 36 es convoquen eleccions al congrés dels diputats.

► Campanya electoral celebrada en un ambient polític i social molt crispat.

23) El Front Popular.

► A Espanya i Catalunya es presenten dues grans coalicions.

► Aliança de republicans progressistes amb els socialistes i els comunistes.

► Idea de fer un front comú a tot Europa entre comunistes i burgesia per evitar el feixisme. 1933  Arribada dels Nazis al poder.

► 15/1/1936  Pacte del Front Popular ► Coalició electoral (Izquierda Republicana, Unión Republicana, PSOE, UGT i Partit Comunista.

 Programa progressista, però no revolucionari.

► -La dreta es va presentar poc unida.

24) Front d’ Esquerres i Front Català d’Ordre a Catalunya

► Front d’Esquerres: liderat per ERC.

► Front Català d’Ordre: liderat per la Lliga.

► Les eleccions les guanya el Front d’Esquerres.

► Es restableix l’Estatut, suspès després dels Fets d’octubre.