Transcript “L`Esquella de la Torratxa”, 15 maig 1931

IIª República:
el període
constituent
(1931)
Diumenge 12
d’abril de
1931: eleccions
municipals a
Espanya.
L’arquebisbe de València,
Dr. Melo, votant.
MADRID: 14
d’abril de 1931.
Manifestació a
la Puerta del Sol
en proclamar-se
la República.
BARCELONA:
14 d’abril de
1931.
Proclamació
de l’Estat
Català dins la
República
Espanyola, a
la plaça St.
Jaume.
14 abril 1931: Gran Vía de Madrid. Proclamació de la República.
14 abril 1931: Francesc MACIÀ proclamant la República Catalana (o Estat
Català dins la República Espanyola) des del balcó del Palau de la Generalitat.
MACIÀ
Formigueix de
gent a la plaça
Sant Jaume el 14
d’abril de 1931.
“L’Esquella de la Torratxa”,
14 abril 1932
Com recorda
aquella jornada,
un any més tard,
el dibuixant
OPISSO.
Govern Provisional de la Segona República
Constituït el 14 d’abril, duraria fins al 14 d’octubre
LERROUX
Á. de
ALBORNOZ
M. MAURA
MARTÍNEZ
BARRIO
LARGO
CABALLERO
ALCALÁ
ZAMORA
NICOLAU
D’OLWER
F. DE LOS
RÍOS
PRIETO
AZAÑA
DOMINGO
CASARES
QUIROGA
Marina
Hisenda
Economia
Justícia
Comunicacions
Guerra
Instrucció
Pública
Estat
Governació
Treball
Foment
Text de la renúncia
d’Alfons XIII en
saber-se el resultat
de les eleccions
municipals del
diumenge 12 d’abril
de 1931 que li
havien estat
adverses.
ROMANONES
Alfons XIII, foragitat
d’Espanya .
“L’Esquella de la Torratxa”,
24 abril 1931
ALFONS
XIII
J. CUCHY.
Barcelona,
1931.
Bandera republicana (tricolor)
El Primat de l’Església espanyola, Pedro
Segura, cardenal-arquebisbe de Toledo,
publica el maig una carta pastoral molt
dura amb la República, que provocarà la
crema de convents a Madrid i Andalusia.
Cardenal
Pedro Segura
Incendi del col·legi religiós
“Nuestra Señora de las
Maravillas”, a Madrid, l’11 de
maig de 1931, a rel del cas
Segura.
Cardenal
Pedro Segura
Detenció del
cardenal
Segura. Acusat
d’haver provocat
els greus
incidents
anticlericals de
maig amb la
seva carta
pastoral, fou
escortat fins a la
frontera i
expulsat del
país.
“L’Esquella de la Torratxa”,
8 maig 1931
Els diaris conservadors
“ABC” i “El Debate”
dirigiren durs atacs
contra la República i la
seva política religiosa,
sobretot a rel del “cas
Segura”, motiu pel
qual foren
temporalment
suspesos.
“L’Esquella de la Torratxa”,
22 maig 1931
“ABC” i “El Debate”
segueixen conspirant
contra la República.
GARCÍA
PRIETO
ALFONS
XIII
DATO
ALFONS
XIII
ROMANONES
“L’Esquella de la Torratxa”,
15 maig 1931
“L’Esquella de la Torratxa”,
5 juny 1931
ALFONS
XIII
28 juny 1931
Eleccions generals
per a
Corts Constituents
Resultats electorals:
Clara victòria de la
coalició de republicans
d’esquerra-socialistes,
que ratificà al Govern
que hi havia des del 14
d’abril.
“L’Esquella de la Torratxa”,
3 juliol 1931
Aquest
setmanari
republicà es
fa ressò,
amb eufòria,
del gran
triomf de la
coalició
republicans
d’esquerrasocialistes.
CATALUNYA es posà d’immediat a la tasca de redactar l’avant-projecte d’un Estatut
d’Autonomia. Es féu a Núria i a finals de juny la comissió encarregada ja havia
acabat la seva feina. I el poble català l’aprovà en referèndum el 2 d’agost, amb més
del 99% dels vots emesos i una participació del 75%. Les dones, sense dret a vot,
recolliren unes 400.000 signatures favorables. Ara calia dur-lo a Madrid per tal que
l’aprovessin les Corts espanyoles, però primer s’havia d’esperar a tenir una
Constitució.
“El Be Negre”, 7 juliol 1931
Dos exemples de què s’aprovà aquí i com ho deixà Madrid:
Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola.
Art. 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l’Estat espanyol.
Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya…
Art. 5. L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya.
A principis de
juliol hi hagué una
important vaga a
Telefònica,
centrada
especialment a
Sevilla i Barcelona,
que deixà el
dramàtic resultat
d’una trentena de
morts.
“L’Esquella de la Torratxa”,
24 juliol 1931
Apertura de les Corts
Constituents: 14 juliol 1931.
El socialista Julián Besteiro
seria elegit president.
Presentació del
Govern en el Congrés
dels Diputats el 14 de
juliol de 1931.
ALCALÁ
ZAMORA
CASARES
QUIROGA
AZAÑA
F. DE LOS
RÍOS
LERROUX
“L’Esquella de la Torratxa”,
31 juliol 1931
“El 2 d’agost hi ha
el referèndum per
l’Estatut català.
L’èxit de participació (75%) i
de vot afirmatiu (més del
99%) ha estat aclaparador.
“L’Esquella de la Torratxa”,
7 agost 1931
MACIÀ
Referències a la pèrdua
de llibertats ara en part
recuperades (1714); a la
proclamació de la
República (14 d’abril); a
les recents eleccions
generals (28 de juny); a
l’encara més recent
referèndum per a
l’Estatut d’Autonomia (2
agost); a en Macià com a
promotor d’aquests èxits
assolits…
“L’Esquella de la Torratxa”,
7 agost 1931
14 agost 1931
AIGUADER
COMPANYS
MACIÀ
GASSOL
“El Be Negre”, 18 agost 1931
El Macià duu a
Madrid el text de
l’Estatut aprovat
pel poble català.
“El Be Negre”, 22 setembre 1931
Es comença a
conèixer
l’esborrany
constitucional.
Octubre 1931: dimiteixen els dos únics catòlics practicants del govern (ALCALÁ ZAMORA i MAURA),
en desacord amb l’article 26 de la futura Constitució, que entre altres coses establia:
- Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.
- Quedan disueltas aquellas órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos,
otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y
afectados a fines benéficos y docentes.
President
del
Govern
Ministre
de
Governació
Niceto ALCALÁ ZAMORA
Miguel MAURA GAMAZO
Manuel AZAÑA DÍAZ,
fins ara Ministre de la Guerra,
passa a presidir el govern
(octubre 1931-setembre 1933).
Una de les seves primeres
actuacions com a president del
govern fou l’aprovació de la
Llei de Defensa de la
República (octubre), que
preveia presó, desterrament o
multes de fins a 10.000
pessetes per a actes
manifestament hostils contra la
República.
9 desembre 1931:
aprovació de la Constitució.
Constitució de 1931
“Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena…”
Sobirania popular
Estat laic
Sufragi universal
(masculí i femení)
Separació d’Església i Estat (sense religió oficial)
(a partir del 23 anys)
Àmplia declaració de
drets i llibertats
Separació de
poders
Legislatiu
(al divorci, a l’educació, equiparació de fills legítims i il·legítims,
lliure opinió, dret de les regions a establir Estatuts d’Autonomia…)
Corts unicamerals (amb àmplies atribucions)
Govern
(President de Govern i
Consell de Ministres)
Executiu
President de la
República
(amb escassos poders)
Judicial
Jutges independents
Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase […].
Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley
especial.[…] < L’article 26 el veurem a part >
Artículo 27. […] Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil.
Artículo 34. Toda persona tiene derecho a emitir libremente sus ideas y opiniones, valiéndose de cualquier
medio de difusión, sin sujetarse a la previa censura.
Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos
electorales conforme determinen las leyes.
Artículo 44. […] La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de
utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los
votos de la mayoría absoluta de las Cortes.
Artículo 68. El Presidente de la República será elegido conjuntamente por las Cortes y un número de
compromisarios igual al de Diputados.
Artículo 71. El mandato del Presidente de la República durará seis años.
Artículo 81. […] El Presidente podrá disolver las Cortes hasta dos veces como máximo durante su mandato
cuando lo estime necesario, sujetándose a las siguientes condiciones:
a) Por decreto motivado.
b) Acompañando al decreto de disolución la convocatoria de las nuevas elecciones para el plazo máximo
de sesenta días. En el caso de segunda disolución, el primer acto de las nuevas Cortes será examinar y
resolver sobre la necesidad del decreto de disolución de las anteriores. El voto desfavorable de la mayoría
absoluta de las Cortes llevará aneja la destitución del Presidente. < Això passà l’abril de 1936 >
Palacio de las Cortes Constituyentes, a 9 de Diciembre de 1931.
Niceto ALCALÁ ZAMORA és elegit president de la República.
Aquest és el seu estendard presidencial.
Julián
BESTEIRO
President de les Corts
Niceto ALCALÁ
ZAMORA
President de la República
L’alcalde de
L’Hospitalet de
Llobregat
convida al poble
a exterioritzar
la seva alegria
amb la
proclamació del
President de la
República.
4 desembre 1931
Alfons XIII és jutjat “in absentia”
per alta traïció, per complicitat
amb la Dictadura de Primo de
Rivera, i, com que les Corts
acabaven d’abolir la pena de mort,
el condemnen a desterrament
perpetu.
ALFONS
XIII
“L’Esquella de la Torratxa”,
11 desembre 1931
Homenatge a
Fermín GALÁN i
Ángel GARCÍA
HERNÁNDEZ, en
el primer
aniversari del
seu
afusellament.
Aniversari de l’afusellament de
Galán i García Hernández.
Mare de
Fermín
GALÁN
ALCALÁ
ZAMORA
Vídua
d’Ángel
GARCÍA
HERNÁNDEZ
“El Be Negre”, 15 desembre 1931
ALCALÁ
ZAMORA
ALCALÁ ZAMORA,
recent elegit
president de la
República, ratifica
com a president del
Govern Manuel
AZAÑA, qui havia
posat el càrrec a la
seva disposició.
AZAÑA