Transcript TEMA 11 LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ (1899 – 1931) •El moviment obrer •La crisi de 1917

TEMA 11
LA CRISIS DE LA RESTAURACIÓ
(1899 – 1931)
•El moviment obrer
•La crisi de 1917
Introducció: moviment obrer
Amb la revolució industrial i el capitalisme van crear
dos classes socials:
• la treballadora:
els obrers: sense
mitjans de producció i
forçada a vendre la
seva força de treball.
• La burgesa, tenia els
mitjans de producció.
Els seus beneficis
augmenten a costa de les
condicions salarials i
laborals dels obrers.
L’obrer va reaccionar davant l’explotació de la burgesia.
2
Introducció: el moviment obrer
• El moviment obrer és el conjunt de totes les
manifestacions organitzatives, reivindicatives o
revolucionàries dels obrers en defensa dels seus
interessos col·lectius com a treballadors.
• Catalunya
pionera de la industrialització
on havia més proletariat
on va néixer
el moviment obrer de l’Estat Espanyol.
• les primeres manifestacions van ser espontànies,
descoordinades i violentes, a través d’actes
ludistes.
3
Introducció: el moviment obrer
MOVIMENT
OBRER
ORGANITZACIONS
OBRERES
sindicats
Partits politics
socialistes
IDEOLOGIA
OBRERA
Marxisme
socialisme
anarquisme
4
IDEOLOGIA OBRERA
SOCIALISTA / MARXISTA
ANARQUISTA
Es basen: LA MODERACIÓ
Les Reformes graduals.
Participen en política. Funden
el PSOE.
L'acció sindical, funden l’UGT
Es basen: LA REVOLUCIÓ
L’acció directa
Apolítics. No participen en
les eleccions.
Creen la CNT
(tenen dos tendències, una d’elles
radical)
5
EL SOCIALISME
• Funden el PSOE i la UGT
• Es basen en la moderació, en les reformes graduals i
l’acció sindical
• Es divideixen:
SOCIALISTES MODERATS
Renuncien: lluita revolucionaria
Volen: Participació en política.
SOCIALDEMOCRACIA
PARTITS SOCIALISTES
SOCIAL. REVOLUCIONARIS
MARXISTES
La revolució portarà la classe
obrera al poder.
Els treballadors s’han
d’organitzar en partits politics.
PARTITS COMUNISTES
6
EL ANARQUISME
•
•



Partia de les idees revolucionàries de BAKUNIN.
Ideologia que defensa:
la llibertat total de la persona
l’abolició de l’estat i de la propietat privada
Rebutjaven l’acció política.
la nova societat
només podia sorgir de la Revolució.
Van ser forts: Catalunya, al país Valencià i a Andalusia.
La ideologia anarquista tenia dos tendències:
- ANARCOSINDICALISTES
– ANARCOCOMUNISTES
7
EL ANARQUISME
 ANARCOSINDICALISTES:
Sindicalistes: Partidaris de l’organització dels obrers en sindicats.
El sindicalisme per la transformació social però per la via
revolucionaria.
Creen la CNT
Apolítics: tota acció ha d’efectuar-se fora dels partits polític. refús de
l’acció parlamentària
Acció directa: els conflictes han d’ésser solucionats per negociació
directa entre obrers i patrons, sense intervenció ni mediació de l’estat
La vaga general: és l'instrument per a aconseguir la instauració
d’una societat sense classes.
8
EL ANARQUISME
 ANARCOCOMUNISTES
Sectors més RADICALS
Volien desencadenar una REVOLUCIÓ de manera immediata.
Partidaris de l’acció directa: TERRORISME
Alguns grups anarquistes, com los solidarios, van atemptar en nom
de la CNT, contra patrons, encarregats i autoritats, i van matar entre
d’altres al president del govern, Eduardo Dato.
9
CNT, Confederació Nacional del Treball
Evolució des de la Solidaritat Obrera a la CNT.
1907 Solidaritat Obrera. Barcelona. Federació de més de 50
societats obreres.
Impulsada per anarquistes i socialistes
1908 Confederació Regional de Resistència Solidaritat
Obrera, Catalunya.
1910 Confederació General del Treball Espanyola.
Predominava l’anarcosindicalisme. Utilitzava la vaga general
com a estratègia per aconseguir profunds canvis socials.
(els socialistes que ja tenien el seu sindicat (UGT) es van retirar
de l’organització)
10
CNT, Confederació Nacional del Treball
1911, Confederació Nacional del Treball (CNT).
Sindicat amb orientació clarament anarcosindicalista.
1918, sota la influència de l’ambient revolucionari del moment, la
CNT va celebrar el Congrés Regional de Catalunya, Congrés de Sants
Van acordar la creació dels SINDICATS ÚNICS, com a forma organitzativa
sindicats d’ofici (agrupacions d’obrers d’un mateix ofici, teixidors, filaires...)
sindicats d’indústria (agrupacions tots els treballadors d’una mateixa branca de
producció: textil, metall, etc.)
Entre els seus dirigents més destacats:
 Salvador Seguí (el noi del sucre)
 Joan Peiró
 Àngel Pestaña.
11
CNT, Confederació Nacional del Treball
De la Solidaritat Obrera a la CNT.
1919 Va adherir-se a la CNT la Federación Nacional de Agricultores.
De orientació anarquista i amb forta presència entre els jornalers
andalusos.
LA CNT ERA EL SINDICAT MÉS IMPORTANT D’ESPANYA
AMB UNA GRAN IMPLANTACIÓ EN
CATALUNYA, PAIS VASC I ANDALUSIA.
12
UGT / CNT
La UGT, Unió General de Treballadors.
el sindicat socialista, va Continuar vinculat al PSOE.
Pablo Iglesias n’era el president.
Utilitzava la vaga com a eina reivindicativa per
aconseguir millores de les condicions de vida del
proletariat.
Inicialment es va organitzar en federació d’ofici, però va
passar a les federacions d’indústria, (sindicat
unic)
La UGT, va créixer a Madrid, el País Basc, entre els
miners d'Astúries i els jornalers del camp
d’Andalusia.
A Catalunya: a Barcelona, Mataró i Reus.
.
La CNT, Confederació Nacional del Treball
Apolítics: tota acció ha d’efectuar-se fora dels partits
polític. refús de l’acció parlamentària
Acció directa: els conflictes han d’ésser solucionats
per negociació directa entre obrers i patrons,
sense intervenció ni mediació de l’estat
La vaga general: és l'instrument per a aconseguir la
instauració d’una societat sense classes.
Inicialment es va organitzar en federació d’ofici, però va
passar a les federacions d’indústria, (sindicat unic)
LA CNT era el sindicat més important d’Espanya, amb
una gran implantació en
Catalunya, País Basc i Andalusia.
LA UGT I LA CNT van protagonitzar conjuntament les
vagues generals de desembre de 1916 i d’agost 1917.
13
LA CRISIS DEL 1917
Influència de tres fets a Europa :
 1914, Primera Guerra Mundial
 1917, La Revolució Russa
 Reconeixement de nous estats a Europa
14
La Crisis del 1917
L’Impacte d’Europa
1914, Primera Guerra Mundial.
La neutralitat d’Espanya fou un estímul per a
l’economia.
Augment de la producció: La guerra va generar un
increment de la demanda de productes agraris i
industrials.
Els preus van pujar. (pàgina 281, activitat 6)
Molts intermediaris, comerciants i industrials es
van enriquir.
Els beneficis no es van reinvertir en la millora dels
sistemes de producció
15
La Crisis del 1917
L’Impacte d’Europa
1917, La Revolució Rusa.
Va provocar un fort impacte en la societat
europea: El primer triomf del moviment
obrer organitzat d’un país.
• Per als obrers: una esperança.
• Per la burgesia: por i desconfiança vers la
classe obrera.
16
La crisi de 1917
CRISI MILITAR
CRISI POLITICA
CRISI SOCIAL
Situació social inestable
Govern feble
17
Crisis militar 1917
• 1916, es va constituir una mena de sindicat
JUNTAS MILITARES DE DEFENSA.
• Parteixen de la insatisfacció produïda per la
Guerra del Marroc i per l’augment del cost de la
vida.
• Reivindiquen més facilitat en l’ascens i augment
de salari.
Posava de manifest l’autonomia de l’exèrcit
respecte al poder civil.
18
La Crisis social del 1917
CRISIS ECONOMICA + PUJADA DE PREUS =
CONFLICTIVITAT SOCIAL
18 desembre 1916, la CNT i la UGT van convocar
la primera vaga general de tota Espanya contra
la carestia de la vida. Va ser un èxit total.
Crisis Política.
19
La crisi política del 1917
El govern no va tractar les problemes que afectaven a l’estat:
-
Disminució de la prosperitat causada per la Primera Guerra
Mundial.
Augmenta la desocupació.
Descontentament de l’exèrcit (juntes militars)
Pressió de nacionalistes i republicans i socialistes que exigien una
reforma constitucional per democratitzar l’Estat.
El govern de Dato va optar per suspendre les garanties constitucionals
i tancar les corts.
20
La crisi política del 1917
Els parlamentaris Catalans, (dirigits per la Lliga regionalista):
• van demanar que es tornessin a obrir les corts
• van redactar un programa en què reclamaven el
reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat
• i van convocar una Assemblea de Parlamentaris a
Barcelona, amb presència de republicans i socialistes.
Dato no va accedir a les peticions.
El govern va prohibir l’Assemblea.
I va ser dissolta per la policia
21
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
LA TENSIÓ POLITICA VA AUGMENTAR.
LA SITUACIO SOCIAL ERA MOLT TENSA:
13 d’agost de 1917: es va declarar una vaga
general precipitada per una vaga de ferroviaris a
València (juliol).
La vaga fou declarada per la UGT i la CNT, amb el
suport del PSOE i dels partits republicans.
Finalitat: constituir un govern provisional que
convoqués eleccions a Corts Constituents.
22
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
Conseqüències de la vaga de l’agost de 1917:
• La protesta obrera no va optar per la via política
que esperaven els parlamentaris per pressionar
sobre el govern.
• Davant l’amenaça d’una revolució obrera, Las
Juntas de Defensa, l’exèrcit en comptes de
sumar-se a la protesta general, va obeir les
ordres de Dato i va reprimir amb violència la
vaga.
• El comitè de vaga fou detingut
23
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
• Davant la radicalització de la situació social:
amb la vaga general
i la repressió
els parlamentaris van tornar-se a reunir a Madrid
• Octubre 1917: van aprovar un programa
demanant:
una reforma general de l’Estat
un govern que convoqués eleccions
El govern de Dato va dimitir.
24
La Crisis del 1917: Una crisis política i social
• Amb la dimisió de Dato, Alfons XII va proposar un
govern de concentració, format per:
liberals, conservadors i regionalistes.
• La lliga regionalista va acceptar entrar al govern.
Aquesta decisió va ser considerada una traïció pels
republicans i socialistes,
Va suposar la fi de l'Assemblea de Parlamentaris.
• 1918, Cambó entra al govern. Va ser un pas cap un
catalanisme conservador dins el govern de l’Estat.
25
LA VAGA DE LA CANADENCA
Febrer 1919, a Barcelona va iniciar la vaga de
l’empresa eléctrica Barcelona Traction, Light and
Power Company,
coneguda com a la Canadenca.
La CNT va aconseguir aturar, en solidaritat, les
empreses industrials que depenien del
subministrament elèctric, els tramvies de la
ciutat, l’aigua, el gas i la resta d’empreses
elèctriques.
Març, 1919, la vaga era general.
26
LA VAGA DE LA CANADENCA
El govern va intervenir i el comitè
de vaga i la patronal van signar
un acord:
•
Es readmetien els treballadors
acomiadats
•
S'alliberaven els detinguts.
•
S’aconseguien millores
salarials
•
La jornada de 8 hores
(reivindicació històrica).
27
LA VAGA DE LA CANADENCA
Però... No van alliberar els detinguts i...
ES VA REPRENDRE LA VAGA.
ES VA TORNAR A DECLARAR L’ESTAT DE GUERRA.
Les autoritats, amb el suport de la burgesia, van utilitzar el
sometent per restaurar l’ordre.
La Federació Patronal va amenaçar amb el tancament de
les fàbriques, locaut.
Abril 1919, s’acaba la vaga amb un sentiment de
derrota entre els treballadors.
28
EL PISTOLERISME
El pistolerisme: Era l’activitat pròpia dels pistolers.
A Catalunya va ser un fenomen propi dels anys 1919-23
Pistolerisme roig:
Va sorgir després de l’espectacular augment de afiliats a la CNT.
LA CNT Tenia dos tendències:
Anarcosidicalista (estrategia sindical)
Anarcocomunistes (revolució inmediata)
Sectors més RADICALS
Volien desencadenar una REVOLUCIÓ de manera immediata.
Partidaris de l’acció directa: TERRORISME
Alguns grups anarquistes, com los solidarios, van atemptar en nom
de la CNT, contra patrons, encarregats i autoritats, i van matar
entre d’altres al president del govern, Eduardo Dato
29
EL PISTOLERISME
Pistolerisme blanc:
Els empresaris, des de la Federació Patronal, es van mostrar
intransigents davant les demandes obreres:
•
•
•
•
Van utilitzar el locaut
Van pagar bandes de pistolers per eliminar els dirigents obrers.
Els governadors civils protegien aquest terrorisme.
Molts dirigents republicans i obrers van ser detinguts i
empresonats.
Per la llei de fugues (1921) la policia i la guàrdia civil podien
disparar contra els detinguts en cas d’intent de fugida i molts
sindicalistes van ser assassinats per les forces de l’ordre.
Va fomentar els Sindicats lliures, per contrarestar la força de la
CNT. Utilitzaven la violència contra els de la CNT. Van morir
assassinats: Francesc Layret i Salvador Seguí
30
12 de setembre 1923
cop d’estat del general
MIGUEL PRIMO DE RIVERA
• Suspensió del règim constitucional.
• Fi del sistema polític de la Restauració
• Primera dictadura militar espanyola del segle XX.
31
Activitat: pàgina 271
La conflictivitat social a Espanya
(1914 – 1920)
Vagues
Vaguistes
1914
212
76.373
1915
169
35.413
1916
237
159.667
1917
306
85.902
1918
463
163.078
1919
892
198.733
1920
1.060
264.080
32
Activitat: pàgina 281 (Primera Part)
Nombre d’assassinats produïts a Barcelona per motius politics i
sindicats (1916 – 1923)
Any
Amos
Gerents, directos i
capatassos
Agents de la
Aturoritat
Obrers
Total
1916
-
1
-
1
2
1917
2
-
-
3
5
1918
4
3
-
6
13
1919
-
3
5
7
15
1920
8
4
1
26
39
1921-23
9
13
2
128
152
Total
23
24
8
171
226
33
Activitat: pàgina 281 (Segona Part)
• A.- Fes una descripció d’aquesta taula
estadística. Quins anys hi va haver més
assassinats?
• B.- Qui va sofrir més els efectes de la
violència? Per què?
• C.- Què era el “terrorisme blanc”? Qui el
promovia i el finançava?
• D.- Quin fet històric es va produir l’any
1923 que va fer que l’any 1924 es pugui
donar per acabada la violència pels
carrers?
34