El Romanticisme Johannes Brahms va néixer a Hamburg el 7 de maig del 1833, i va morir a Viena al 3 d’abril de 1897. Va ser un.
Download ReportTranscript El Romanticisme Johannes Brahms va néixer a Hamburg el 7 de maig del 1833, i va morir a Viena al 3 d’abril de 1897. Va ser un.
Slide 1
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 2
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 3
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 4
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 5
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 6
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 7
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 8
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 9
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 10
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 2
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 3
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 4
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 5
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 6
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 7
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 8
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 9
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .
Slide 10
El Romanticisme
Johannes Brahms
va néixer a
Hamburg el 7 de
maig del 1833, i va
morir a Viena al 3
d’abril de 1897.
Va ser un pianista
i compositor
alemany de
música clàssica
del
Romanticisme.
Va ser el fill del
contrabaixista Johann
Jakob Brahms (qui li va
donar les seves primeres
leccions de música) i de
Hersika Cristina Nissen.
Aviat Brahms es va revelar
com a pianista avançat, por
lo que, encara sent un
adolescent, va contribuir
als ingressos familiars amb
els diners que guanyava
donant classes tocant el
piano en restaurants, bars i
també burdels.
La seva primera gran obra
presentada al públic va ser
el Concert n º 1 per a piano
i orquestra en re menor,
que va ser executat per ell
mateix a Leipzig l'any
1859. No obstant això, la
composició no va ser molt
ben rebuda ja que per
llavors els concerts on
apareixien passatges
virtuosístics eren els que
agradaven al públic, i
aquest primer de Brahms
no tenia d'ells.
Es va esforçar més aviat per compondre música
de gran coherència interna, utilitzant els efectes
nous o infreqüents només per subratllar els
matisos estructurals interns. Així doncs, les
seves millors obres no contenen afegits
innecessaris: cada tema, figura i modulació estan
anunciades en els passatges precedents.
Va començar a compondre, però durant un temps no va
aconseguir públic interessat per les seves obres.
Al 1853, es va realitzar una gira de concerts com
acompanyant del violinista hongarès Eduard Reményi.
Durant el viatge, va tindre ocasió de
conèixer a Joseph Joachim, qui li va
presentar a Robert Schumann.
En Robert, a més de ser compositor, era editor d’una revista prestigiosa de música, i va cridar l’atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms.
Això el va afectar notablement, ja
que es va convertir en un compositor conegut i apreciat.
Encara que la relació entre Robert
Schumann i Brahms va durar fins als
últims dies de Schumann, el vincle
més destacable fou el que va tindre
amb la esposa d’aquest, Clara
Schumann, una pianista reconeguda en
aquell temps, compositora també i amb
la que va establir una llarga i profunda
amistat, que ‘socialment’ van dir que
era un amor platònic.
Brahms normalment li mostrava a
Clara les seves obres abans d’estrenarles; moltes vegades Clara Schumann
fou l’encargada d’estrenar algunes de
elles.
Mai es va aclarar la relació entre els
dos. Va produir-se un distanciament
entre els dos, del que no es coneix els
motius.
El compositor va marxar a Viena el 1863, on el van
nomenar director de l'Singakademie (Acadèmia de
Cant), encara que va abandonar el lloc un any
després. El 1868, Brahms va adquirir fama a tot
Europa a causa de l'estrena del seu Rèquiem alemany,
anomenat així perquè el text està pres de la traducció
alemanya que va fer Luter de la Bíblia, en comptes
d'utilitzar el text en llatí, com normalment es feia.
Brahms es va establir a Viena el 1871, on seria
nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde
(Societat dels Amics de la Música), encara que el 1874
va renunciar a aquest lloc per, d'aquesta manera,
dedicar tot el seu temps a la composició .
Obres
Tot i que Brahms va fer reviure una tradició musical com cap altre
compositor havia aconseguit des de Ludwig van Beethoven, no va
estar completament aïllat, i la riquesa emocional de l'esperit romàntic
impregna la seva música. Per desgràcia, és poc el que se sap sobre el
mètode de treball de Brahms. Era tan autocrític que va cremar tot el
que va compondre abans dels 19 anys, igual que els esborranys d'obres
més tardanes .