Estudi neurofisiològic del Trastorn obsessiu-compulsiu infanto-juvenil Núria Bassas ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL DELS ASPECTES CIENTÍFICO-TÈCNICS DEL PROJECTE  Els estudis neuropsicològics en el TOC no demostren localitzacions anatòmiques.

Download Report

Transcript Estudi neurofisiològic del Trastorn obsessiu-compulsiu infanto-juvenil Núria Bassas ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL DELS ASPECTES CIENTÍFICO-TÈCNICS DEL PROJECTE  Els estudis neuropsicològics en el TOC no demostren localitzacions anatòmiques.

Slide 1

Estudi neurofisiològic
del Trastorn obsessiu-compulsiu
infanto-juvenil

Núria Bassas


Slide 2

ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL DELS ASPECTES
CIENTÍFICO-TÈCNICS DEL PROJECTE



Els estudis neuropsicològics en el TOC

no demostren localitzacions
anatòmiques específiques, però sí
poden indicar una disfunció en les
estratègies de procediment
implícites.


Slide 3





Alt.
neuropsicològiques en la integració
visual-motora, memòria visual i
rendiments manipulatius en el TOC infantil.
Verdes i Tomàs (98) van trobar una activitat
perceptiva adequada però un rendiment
inferior en raonament abstracte,
adquisició de conceptes quantitatius
bàsics, capacitat perceptiva, velocitat
psicomotora, i estructura i anàlisi espaial.
Behar (84), Head (89), Hymas (91) i Hollander (93):


Slide 4



Les estructures suposadament implicades en el
TOC serien, per una banda els ganglis bassals, en
concret el nucli caudal, el globus pàl·lid, el tàlem,
el còrtex cingulat anterior i l’escorça
orbitofrontal. Això afectaria fonamentalment a un

circuit implicat en la funció executiva (Rapoport
i Wise (88), Insel (88), Insel i Winslow (90), Modell (89), i Brody i Baxter
(96)).


Slide 5



El TOC pediàtric s’associa a un menor volum dels
ganglis bassals, amb una probable major
afectació del putamen, que tendeix a normalitzar-se
amb el tractament.També hi ha implicacions de
l’escorça prefrontal, l’estriat i el talem que
suggereixen la presència de mecanismes
frontoestriats. El cos callós pot estar
augmentat associadament als símptomes obsessius
i compulsius (Hendren, 2000).


Slide 6





van trobar en el TOC infantil un
predomini d’alteracions multifocals amb la
tècnica de la SPECT.
Grisales (2002) va observar, també amb la SPECT, una
Verdes i Tomàs (97)

activitat majoritàriament elevada en les
regions orbitofrontal, frontolateral i gir
cingulat i en els ganglis bassals del caudal.
Estructures importants en la inhibició
conductual.


Slide 7



En la PSG diversos autors van trobar un

decreixement en la latència REM i una
densitat REM normal (Towbin i Riddle, 2002).


Verdes (97) i Tomàs (99)

van observar diverses

alteracions en l’estructura del son i també una


disminució en la latència REM.
Nosaltres (2004) vam detectar alteracions

significatives en el nombre de cicles i en la
durada del son REM però no en la latència
REM.


Slide 8

OBJECTIUS


Analitzar la relació entre un grup de

nens i adolescents diagnosticats de
TOC als que s’han administrat proves
neuropsicològiques i les possibles
alteracions en 3 proves
neurofisiològiques diferents: la PSG, la
SPECT i la RNM.


Slide 9

Objectius específics








Descriure el quadre clínic del TOC en el grup
d’estudi.
Determinar les característiques del TOC amb
les proves neuropsicològiques.
Determinar les característiques del son
mitjançant l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu de les
PSG.
Trobar les propietats cerebrals estructurals de
cada pacient mitjançant les imatges de la RNM.
Explicar els trets cerebrals funcionals de cada
pacient mitjançant les imatges de la SPECT.


Slide 10

HIPÒTESIS


Centrada principalment en els resultats trobats
en els treballs de recerca que relacionen la

patologia del TOC amb diferents
alteracions cerebrals, tan en l’estructura
com en el funcionament. Creiem, llavors, que

existeix alguna relació entre aquestes
alteracions i l’etiopatogènia del TOC.


Slide 11

MÈTODE
Subjectes




30 pacients TOC, entre els 6 i els 18 anys,
que formen part d’un grup de investigació de la
Unitat de Psiquiatria Infantil i Juvenil del
Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Provenen dels CAP, dels CSM adjunts a l’Hospital,
d’altres serveis del mateix Hospital o de consulta
directa a la nostra Unitat.


Slide 12

Criteris de inclusió






Complir els criteris del DSM-IV-TR i de la CIE-10
per a TOC.
Estar en el rang d´edat entre els 6 i els 18 anys.
Haver obtingut a l´Escala de Yale-Brown (CYBOCS) una puntuació, en quant a simptomatologia i
severitat, igual o superior a 8, es a dir, de nivell lleu a
superior.
Presentar simptomatologia obsessiu-compulsiva en el
moment de l’estudi.


Slide 13

Criteris d’exclusió








Tenir un diagnòstic de qualsevol altra patologia de
l´eix I del DSM-IV-TR.
Nivell intel·lectual clínic inferior al normal (QI igual
o inferior a 70).
Prendre medicació psicofarmacològica en el moment
de l’estudi.
Negativa, per banda dels pares, a participar en el
treball de recerca.


Slide 14

Material








Hª clínica psiquiàtrica de nens i adolescents de la Unitat
de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital.
Escala de Obsessions i Compulsions de Yale-Brown per
a nens (CY-BOCS) per avaluar els símptomes obsessius i
compulsius i la seva severitat.
Escala de Intel·ligència de Wechsler per a Nens revisada
(WISC-R), o per adults (WAIS) segons l´edat.
Proves neuropsicològiques de Rey i Bender per avaluar
la capacitat perceptiva visuo-pràxica i la coordinació
òculomanual.
Prova Perceptiva d´Atenció de Tolouse-Pieron, o el Test
de Percepció de Diferències Cares de L.L. Thurstone
segons l´edat.


Slide 15







PSG nocturna convencional: tècnica
neurofisiològica dirigida a l’estudi del son, que
consisteix en la mesura d´un registre simultani de
diferents dades fisiològiques en un subjecte durant
el son.
SPECT: tècnica de neuroimatge que ens permet
observar el funcionament de les diferents àrees
cerebrals mitjançant les imatges del flux sanguini.
RNM: tècnica de neuroimatge que permet
visualitzar aspectes de l’estructura de les diferents
parts del cervell.


Slide 16

Procediment




Mitjançant l´entrevista i l´avaluació clínica fer el
diagnòstic de TOC d´acord amb els criteris del
DSM-IV-TR i de la CIE-10, per banda de dos
professionals i de forma independent.
Demanar el consentiment informat als pares o tutors
tant per formar part del treball de recerca, com per a
l’aplicació al pacient de les diferents tècniques
neurofisiològiques (PSG, SPECT i RNM), i per a
l’administració
de
la
bateria
de
proves
neuropsicològiques.


Slide 17







Establir la severitat del TOC amb l´aplicació de
l´Escala d´Obsessions i Compulsions de YaleBrown CY-BOCS.
Administrar la bateria de tests de intel·ligència i
neuropsicològics: WISC-R, Rey, Bender i
Tolouse-Pieron o Cares.
Aplicar les tècniques neurofisiològiques de la
PSG, la SPECT i la RNM.


Slide 18

Seqüenciació de tasques








Revisió bibliogràfica profunda per actualitzar i
augmentar el marc teòric.
Diagnòstic de TOC i petició del consentiment
informat dels pares o tutors.
Tests de intel·ligència, neuropsicològics i
l’Escala d’Obsessions i Compulsions Yale Brown
CY-BOCS.
Proves neurofisiològiques (PSG, SPECT i
RNM).
Anàlisi estadística de les dades per veure la seva
possible correlació i significació.


Slide 19

Diagrames de temps
6 mesos

Recerca

Casos
Tests
PSG
SPECT

RNM
Anàlisi
estadística

+
+

12 mesos

+
+
+
+
+

18 mesos

+
+
+
+
+

24 mesos

30 mesos

+
+
+
+
+


Slide 20

DISSENY I ANÀLISI
ESTADÍSTICA


Realitzar una anàlisi estadística independent
per tractar els resultats de cada una de las
proves que es realitzin a la població en estudi.



En las proves neuropsicològiques practicar una
anàlisi comparativa, en cada prova per separat,
dels resultats obtinguts en la mostra versus els
valors estàndard de normalitat per a cada cas.


Slide 21



Per les proves de neuroimatge (RNM i
SPECT) contrastar els resultats de la

mostra en busca de desviacions respecte
als resultats estandarditzats segons
protocol, mitjançant comparació directa
de mitjanes i desviacions estàndard pels


resultats de cada prova neurofisiològica.
En la PSG realitzar una anàlisi bivariant i
multivariant dels diferents paràmetres de la
prova realitzats a la mostra i a un grup

control.


Slide 22

RESULTATS ESPERATS


Que existeixi una correlació entre la
simptomatologia que presenten els nens i
adolescents amb TOC i les diferents proves
neurofisiològiques realitzades i, a més, entre
aquestes proves i els tests neuropsicològics. Així
doncs, es podria determinar si són marcadors

neuropsicològics i neurofisiològics del TOC
infanto-juvenil.


Slide 23

INTERÈS CIENTÍFIC I SOCIAL








El TOC infanto-juvenil té una prevalença estimada
entre l’1 i el 5% en estudis de la població general.
Entre un terç i la meitat dels TOC se inicien durant la
infància i l’adolescència.
La majoria d’estudis clínics sobre el TOC s’han
realitzat en adults.
El TOC infanto-juvenil té unes característiques
pròpies i significativament diferents.


Slide 24







El TOC produeix severes disfuncions a nivell
personal, familiar, escolar i social.
Permetre el plantejament de nous abordatges
terapèutics i detectar possibles patologies
neurològiques associades, que modifiquin el curs i el
pronòstic de la malaltia.
Aportar noves dades sobre el funcionament
cerebral, com mediador entre la genètica familiar i
els determinants ambientals d’aquest trastorn.