Transcript Informació bàsica sobre el VIH/sida Material elaborat pel Departament de Formació i Prevenció de SIDA STUDI.

Informació bàsica sobre el
VIH/sida
Material elaborat pel Departament de
Formació i Prevenció de SIDA STUDI
La SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia provocada per un
virus anomenat VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana).
Quan el VIH entra a l’organisme d’una persona, a diferència del que succeeix amb
altres virus, no provoca cap tipus de símptoma específic que permeti confirmar la
presència de la infecció per VIH. L’única cosa que el VIH ocasionarà en el cos és un
lent del sistema de defenses.
Com actua el VIH dins el cos?
Com actua el VIH dins el cos?
Des de l’inici de la infecció i durant un període d’entre 3-7 anys (aproximadament i
depenent de cada persona) el VIH va afectant la funció de les defenses però aquest
procés és tant lent que el funcionament del sistema immunològic encara és òptim.
Això vol dir que no hi haurà cap senyal o símptoma que pugui identificar que el VIH
està present en l’organisme de la persona, ni ella mateixa percebrà res diferent.
En diem que es tracta d’un període asimptomàtic, en el que l’única forma de saber
si s’ha produït una infecció és a través de la prova de detecció del VIH. e
Passat aquest període, i quan el VIH ha fet baixar prou el nivell de defenses, la
persona és cada cop més vulnerable davant qualsevol infecció a la que pugui
veure’s exposada perquè perd cada cop més la capacitat de defensa del seu
organisme.
Quan el sistema de defenses ja no pot complir òptimament la seva funció en
l’organisme, la persona desenvoluparà sida.
Una persona està malalta de sida quan, en no tenir defenses, qualsevol agent
patogen que entri al seu organisme li provocarà una o més malalties greus
anomenades, precisament, malalties oportunistes.
La medicació antiretroviral (medicació que actualment existeix contra el VIH) no
pot eliminar el VIH de l’organisme però sí pot reduir molt la seva acció.
Els tractaments per al VIH actuen en diferents moments del seu procés de rèplica:
dificultant aquesta rèplica, aturant així la seva progressió i permetent que el
sistema immunològic de la persona aconsegueixi mantenir uns nivells òptims de
defenses.
La infecció per VIH es produeix quan el virus present en els fluids sexuals o la
sang d’una persona entra en l’organisme d’una altra persona a través d’una ferida
oberta o de les mucoses del cos.
Líquids transmissors del VIH*: En ordre de + a – risc
• sang
• semen
• fluix vaginal
*Del líquid pre-seminal no existeixen prou evidències científiques que permetin incloure’l o descartar-lo
definitivament de la llista de líquids transmissors
Parts del cos per on pot entrar el VIH (mucoses): En ordre de + a – risc
• recte
• vagina
• gland
• interior de la boca
Per tant, en les pràctiques sexuals de penetració (anal i vaginal) i en el sexe oral
sense preservatiu, es pot produir la transmissió del VIH.
Hi ha pràctiques de + i – risc?
Pràctiques sexuals d’alt risc:
- penetració anal (penis+anus)
- penetració vaginal (penis+vagina)
Pràctiques sexuals de baix risc:
- fel·lació (boca+penis)
- cunnilingus (boca+vagina)
Per a qui és el risc d’infecció per VIH?
La direcció de la transmissió en les pràctiques sexuals explica que el risc serà només per
la persona que està exposant una de les mucoses del seu cos en contacte amb un dels
líquids potencialment transmissors del VIH d’una altra persona, de qui desconeixem el
serostatus.
També es pot produir la transmissió al compartir immediatament estris personals
punxants on pugui haver-hi restes de sang recent (com agulles, fulles d’afaitar o raspalls
de dents).
Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sexual:
En les relacions sexuals la prevenció passa pels següents elements “barrera” que
separen fluids potencialment transmissors del VIH de les portes d’entrada (mucoses
o ferides).
• Ús del preservatiu masculí des de l'inici de qualsevol de les següents pràctiques
sexuals: penetració vaginal (penis-vagina), penetració anal amb lubricant de base
aquosa (penis-anus) i fel·lació (boca-penis).
• Ús del preservatiu femení des de l'inici en la penetració vaginal (penis-vagina); en
aquesta pràctica es pot utilitzar indistintament el preservatiu masculí o el femení.
• Ús de la banda de làtex per al cunnilingus (boca-vagina). Com que són difícils de
trobar, es pot substituir pel film alimentari o bé tallant longitudinalment un preservatiu
masculí o femení, obtenint així un rectangle de làtex.
(Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sexual)
No es poden fer servir dos preservatius al mateix temps (ni masculins ni femenins):
el fregament dels plàstics podria fer-los malbé, facilitant que es trenquessin. Tampoc
cal utilitzar lubricants fets a partir d’oli que poden malmetre el làtex, existeixen els
lubricants hidrosolubles que sí són compatibles amb els preservatius.
Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sanguínia:
Si haguéssim de compartir de forma immediata un objecte que pot portar sang d’un
cos a un altre, aquest objecte es pot desinfectar (eliminant-ne totalment el VIH) amb
lleixiu o amb aigua a més de 60 graus de temperatura.
En el cas que la dona sigui seropositiva i estigui embarassada, els líquids a través
dels quals pot transmetre el VIH al fetus o nadó són dues: sang (durant l’embaràs
via placenta i cordó umbilical; i durant el part) i llet materna (durant l’alletament
matern).
La prevenció de les tres possibles vies de transmissió vertical del VIH (de mare a
fetus/bebè) passa per tres mesures:
• No alletar el bebè. Utilitzar llet artificial.
• En el part s’acostuma a utilitzar la cesària per controlar la presència de sang de la
mare.
• Combinació específica dels anomenats medicaments antiretrovirals, presos de
manera correcta durant l’embaràs i el part.
Com puc saber si tinc el VIH?
L’única manera de diagnosticar el VIH és demanant una anàlisi de sang específica.
Perquè el resultat sigui definitiu, cal esperar 12 setmanes des de la darrera pràctica
de risc de transmissió del VIH.
On puc fer-me la prova?
A centres sanitaris o centres alternatius com el CJAS (www.centrejove.org). De
vegades, pot costar decidir-nos a fer-nos-la però val la pena. Fer-se la prova és un
acte de salut per a la mateixa persona i per a les altres.
Webs de consulta per a joves sobre sexualitat
 Informació de centres de salut i serveis per a joves:
www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/centres.html
www.fpfe.org/guiasexjoven
 Dubtes online i consulta telefònica:
www.centrejove.org
www.sidastudi.org
 Altres webs sobre sexualitat:
www.sexejoves.gencat.net
www.sexojovenonline.com
www.joves.net/sexe
www.sexoconseso.com
www.goxoki.com