Transcript TEMA 1.- L`EUROPA DE L`ANTIC RÈGIM.

TEMA 1.- L’EUROPA
DE L’ANTIC RÈGIM.
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
0.- INTRODUCCIÓ




Què és? Un sistema econòmic, social i
polític.
On es va produir? A Europa.
Quan? Entre els segles XVI i XIX.
Característiques:
Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
 Societat: estamental.
 Demografia: població estancada.
 Política: absolutisme monàrquic.

1.- UNA ECONOMIA DE BASE
SENYORIAL.







1.0.1.1.1.2.1.3.1.4.1.5.1.6.-
Introducció.
La propietat de la terra.
Els drets senyorials.
L’estancament agrícola.
Indústria tradicional i manufactures.
La insuficiència dels transports.
Comerç interior i comerç colonial.
1.0.- Introducció.




Economia rural: 80 % de la població al
camp.
Economia d’autoconsum (comerç escàs).
Els privilegiats (noblesa i clergat)
posseixen quasi tota la terra.
Des del segle XVI: desenvolupament del
comerç → creixement de l’artesania.
1.1.- La propietat de la terra.




Era la principal font de riquesa.
Pertanyia majoritàriament als senyors.
No la podien vendre ni perdre mai
(propietat vinculada).
Divisió de la senyoria territorial en:
Reserva senyorial.
 Masos.

1.2.- Els drets senyorials.


Definició.
Procedència:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
 Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…


L’església, a més, rebia el delme.
1.3.- L’estancament agrícola.


Agricultura endarrerida, de subsistència i
policonreu → escàs comerç.
Tipus d’explotacions:
Camps oberts o openfields: rotació triennal.
 Terres comunals.



Insuficient producció ramadera.
Conseqüències: crisis de subsistència → fam
→ desnutrició → mortalitat alta i menor
natalitat.
Pàg. 7
Doc. 4
1.4.- Indústria tradicional i
manufactures.


Autosuficiència econòmica al camp.
Pàg. 9
Els gremis a les ciutats:
Doc. 5
Associacions d’artesans del mateix ofici.
 Controlen la producció i venda dels productes.
 Eviten la competència.
 Assistència mútua dels seus associats.


Per a evitar el control dels gremis:

Domestic system o treball a domicili.

Manufactures reials o privades.
Imatge pàg. 5
1.5.- La insuficiència dels
transports.




Mitjans de transport rudimentaris →
dificulten el creixement del comerç.
Transport terrestre molt deficient →
desplaçaments llargs i costosos.
Navegació marítima lenta i limitada (càrrega)
→ dependència dels vents.
Navegació fluvial més fàcil i barata →
dependència de la hidrografia i els canals.
1.6.- Comerç interior i comerç
colonial.




Comerç interior limitat a les fires i mercats.
Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).
El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir
l’economia nacional per acumular metalls preciosos
(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM
DURANT EL SEGLE XVIII
2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.


2.1.- Privilegiats i no privilegiats.
2.2.- Una població estancada.
2.1.- Privilegiats i no privilegiats.

Divisió teòrica en tres
ordres o estaments:



Clergat.
Noblesa.
Tercer Estat.

Divisió real en dos
classes socials:


Privilegiats.
No privilegiats.
ELS PRIVILEGIATS



Gaudien de drets i privilegis.
Composició: noblesa i clergat.
La noblesa:




Eren el 2-3% de la població.
Riquesa procedent de les seues propietats territorials i
els seus privilegis.
Diferències internes segons títol i procedència.
El clergat:


Eren menys de l’1% de la població.
Es dividia en:


Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
ELS NO PRIVILEGIATS



Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més
del 90% de la població.
Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat.
La burgesia:




Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder
(ennobliment).
Imatge
Pàg. 19
Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien
en males condicions (artesans,…).
Pàg. 11
Doc. 12
El camperolat:


Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
Imatge p.19
Pàg. 11
Doc. 11
2.2.- Una població estancada.



Escàs creixement demogràfic.
Causes: pèssimes condicions alimentàries,
sanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.
Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.
3.- L’ABSOLUTISME
MONÀRQUIC.


3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model
anglès.
3.1.- La monarquia absoluta de
dret diví.
Pàg. 12
Doc. 13




El rei tenia el poder absolut, provinent directament de
Déu i sense control. Lluís XIV.
L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat
(nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
Administració local: governadors i intendents, també
nomenats pel rei.
Límits teòrics del poder reial:



La llei divina.
El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
Pàg. 13
Doc. 14
3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el
model anglès.


Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes. Pàg. 12
Doc. 13
El model anglès:




Revolució de 1649: República fins 1660.
Es tracta d’una monarquia parlamentària.
L’Habeas Corpus (1679).
La Revolució de 1689:





Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.
Separació de poders.
Pàg. 13
Doc. 15
Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control
i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
Influència en el pensament il·lustrat.
4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.



4.0.- Introducció.
4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
4.2.- El despotisme il·lustrat.
4.0.- Introducció.

Causes de la crisi de l’Antic Règim:




Expansió del comerç.
Noves formes de producció: domestic system
i manufactures.
Poder econòmic de la burgesia → demanarà
tindre privilegis i poder polític.
Construcció d’una ideologia burgesa: la
Il·lustració.
4.1.- L’esperit de la Il·lustració.






Ideologia al servei de la burgesia.
Racionalisme (atac al teocentrisme).
Llibertat de consciència (Voltaire).
Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat
estamental).
Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals.
Pàg. 15
Crítica a l’absolutisme:
Doc. 18



Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Pàg 17
Pàg. 15
Doc. 7
Montesquieu: divisió de poders. Doc. 19
Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
Pàg. 15
Doc. 20
4.2.- El despotisme il·lustrat.




“Tot per al poble, però sense el poble”.
Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.