Transcript Educació per conèixer l`asma

Educació per
conèixer l’asma
Carmen Santafé Méndez
Cristina Boada González
Infermeres pediàtriques.
Línia de pediatria
CAP Consell de Cent-Magòria
Barcelona Ciutat
 L’asma és una malaltia crònica que, si no es coneix, pot alterar la vida
quotidiana de l’infant asmàtic i la seva família.
 L’educació sobre l’asma és un procés evolutiu i continu.
 Conèixer la malaltia i el seu tractament ens permet millorar la qualitat de
vida.
 L’educació grupal és un suport important.
2
Tallers que es duen a terme
• Taller sobre conceptes teòrics
• Taller d’inhaladors
• Taller de maneig del mesurador del
flux espiratori màxim
• Taller d’exercicis respiratoris
En aquestes sessions es pretenen dos objectius bàsics:
1- Conèixer la malaltia.
2- Facilitar l’adquisició d’habilitats i la modificació de
conductes inadequades.
3
Què és l’asma?
 Una inflamació crònica dels bronquis
 Una obstrucció dels bronquis
 Una hiperreactivitat bronquial
4
Conceptes d’inflamació i
obstrucció
normal
obstrucción
inflamación
5
Per què apareix?
 Factors del pacient
Predisposició genètica: alteracions
genètiques encara desconegudes
Atòpia
6
 Factors mediambientals
Factors directes: poden provocar un
empitjorament de l’asma, ja sigui per
inflamació o per broncospasme.
Els més freqüents són: les infeccions
respiratòries virals, el fum i els
aerosols.
Factors indirectes: poden ser causa
d’una agudització. Exemples: exercici
físic, agents irritants, fàrmacs, factors
emocionals extrems i factors
mediambientals (pol•len, àcars,
gramínies, etc.)
7
Manifestacions de l’asma
Sibilàncies
Dispnea o dificultat per respirar
Tos
Sensació d’opressió toràcica
8
Com reconèixer una crisi?
 Primeres senyals (sense
reagudització de l’asma)
Símptomes greus
Senyals d’alarma
 Tos
 Inici o augment dels
símptomes d’al•lèrgia
Xiulets
 Infecció respiratòria
Sensació de falta
d’aire
 Problemes per
caminar i parlar
Moviments
costals i a la base
del coll quan
respira
Cianosi labial
9
Com hem de tractar l’asma?
• Tractament farmacològic: fàrmacs per prevenir
les crisis, millorar els símptomes i l’obstrucció al
flux aeri.
• Tractament no farmacològic: conductes d’evitació
d’al•lèrgens, tabac...
10
Tractament farmacològic
Fàrmacs utilitzats:
• Antiinflamatoris: són els de més
importància. El seu efecte s’aprecia
després de diversos dies d’utilització.
• Broncodilatadors: relaxen la
musculatura bronquial.
11
Com prendre’ls de manera
correcta?
Conèixer la tècnica de cada tipus d’inhalador
directa
amb cambra
Turbohaler
12
A pediatria s’aconsella l’ús de la cambra
13
Avantatges i desavantatges de
l’ús de la cambra
Avantatges:
Inconvenients:
 No és necessària una
coordinació tan exacta.
 Poca manejabilitat, atesa la
seva mida.
 Disminueix el dipòsit orofaringi
del fàrmac, per la qual cosa es
redueix la possibilitat d’efectes
secundaris.
 Incompatibilitat entre les
cambres i els inhaladors.
 Augmenta la disponibilitat del
fàrmac als pulmons.
 Requereix fluxos inspiratoris
encara menors.
14
Ha d’utilitzar l’inhalador de manera contínua,
malgrat que no presenti símptomes.
Cal saber manejar la medicació: hi ha una àmplia
gama disponible en el mercat.
15
Tractament no farmacològic
Mesures d’evitació a l’exposició
d’al·lèrgens: àcars, epitelis d’animals,
pol·len.
Irritants ambientals: tabac,
contaminació ambiental.
16
Pla d’autocontrol
• El mesurador del flux espiratori màxim
(FEM) és un instrument fiable, de maneig
senzill i portàtil.
• Objectiu del pla: instruir en l’ús del
mesurador i en com actuar davant un
empitjorament o una crisi mitjançant pautes
senzilles.
17
Semàfor del flux espiratori màxim
 Zona verda. SENSE PROBLEMES: FEM 80 % 100 %
 Zona groga. PRECAUCIÓ: FEM 50 % - 80%
 Zona roja. PERILL: FEM per sota del 50 %
Autodiari de símptomes
18
Exercicis respiratoris
• Importants per calmar l’angoixa del
pacient
• Aprenentatge per fer front a les
possibles crisis
• Exercicis diafragmàtics
• Tècnica de relaxació i autocontrol
19
Exemples d’exercicis
20
Pràctica esportiva
 Fer esport, jugar, és una cosa inherent al fet de ser
un infant.
 No s’ha de fer exercici quan aparegui tos i es sentin
xiulets en respirar.
 Cal fer un escalfament progressiu.
 Hem de prendre la medicació, si està prescrita,
abans de la pràctica esportiva.
21
Exemples d’esportistes asmàtics
Miguel Indurain
Ciclista
5 vegades guanyador
del Tour
Tom Dolan
Nedador
Record del món en
400 metres
Dennis Rodman
Jugador de
bàsquet (NBA)
22
Bibliografia
•
Atención integral al Niño y Adolescente con Asma; Asociación Española de
Pediatría de Atención Primaria, Grupo de Vías Respiratorias; 1er Curso
interactivo 2004.
•
Guía Española para el Manejo del Asma; Grupo GEMA,2009
•
Guía Española para el Manejo del Asma para pacientes, padres y amigos;
Grupo GEMA, 2005.
•
www.gemasma.com
•
www.separ.es
•
www.respirar.org
23