Transcript TUTORIES ENTRE IGUALS

TUTORIES ENTRE
IGUALS
En què consisteix?
La tècnica consisteix en forma parelles d’alumnes amb

relacions
asimètriques
(un
és
tutor/a
i
l’altre
el
tutoritzat/da) i amb un objectiu comú, conegut i compartit
(l’ensenyament
i
l’aprenentatge
d’uns
continguts
mitjançant una interacció estructurada). Aquest mètode
es considera una variant de l’aprenentatge cooperatiu
perquè entre un i un altre membre de la parella es crea
una relació de interdependència positiva. Comporta
avantatges per tots dos membres.
Mètode afí: Ensenyament recíproc.
Indicacions
Resulta particularment indicada per alumnes amb necessitats

educatives especials, no només en el paper del tutoritzat/da,
també en el de tutor/a. La autoestima augmenta ensenyant a
altres alumnes de menor edat.
El principal problema és considerar que si aparellem a dos
alumnes, ells per si sols, ja saben el que han de fer. Perquè la
tutoria entre iguals sigui reeixida, és precís estructurar
minuciosament les relacions entre tutor/a i tutoritzat/da i
treballar una formació inicial. Aquesta ha de ser prou llarga com
per que les parelles tinguin temps d’aprendre a realitzar les
actuacions derivades del paper assignat. Així mateix el
professor/a ha d’oferir feed-back a tots dos dels seus respectius
progressos.
Composició de l’equip.
Es tracta d’un treball per parelles, on uns alumnes
adquireixen el rol de tutor/a i uns altres el de
tutoritzat/da. Es tracta d’aprofitar l'heterogeneïtat, que en
la modalitat escollida es concreta en les diferències en el
nivell de competència en una matèria (o a més d’una).
Les parelles poden composar-se per membres de diferents
cursos (cross-age tutoring) o del mateix curs (same-age
tutoring). En aquest últim cas, poden utilitzar-se rols de
forma recíproca quan les diferències entre tutor/a i
tutoritzat/da no resulten massa accentuades.
Fases d’aplicació.
FASE 1:
Selecció i aparellament dels alumnes.
Si decidim treballar amb alumnes de diferents cursos,
haurem de preveure que la franja horària coincideixi, o
indicar els requisits a l’hora d’escollir l’orientació del
tutor/a de curs. Si optem per alumne d’un mateix curs,
ja sigui per una matèria optativa, o per sessions de
caràcter periòdic dins de l’obligatòria, pot resultar útil
organitzar als alumnes segon el seu nivell de
competència, dividir la llista per la meitat i aparellar-los
paral·lelament, de tal forma que la “distància” sigui
proporcional.
Fases d’aplicació.
FASE 2:
Establiment previ dels papers.
És necessària una formació inicial de tutor/a i
tutoritzat/da, clau per l’èxit posterior de l’aplicació del
mètode. Ha de contenir: concepte de tutoria entre
iguals, beneficis pels tutors/es i tutoritzats/des,
estructura de la sessió, demostració i experimentació
de les diferents tasques derivades dels respectius rols
davant de cada bloc d’activitats i familiarització amb els
diferents instruments que s’hauran d’utilitzar.
Fases d’aplicació.
FASE 3:
Temps d'assentament del funcionament.
La interacció entre tots els membres de la
parella
d’alumnes
a
partir
del
desenvolupament del rol respectiu comporta
una
fase
inicial
d’aprenentatge
i
d’assentament, on resulta molt útil oferir
feedback als tutors.
Fases d’aplicació.
FASE 4:
Monitorització.
La tutoria entre iguals modifica el rol del
professor/a. És ara quan es té la disposició de
realitzar allò que la gestió tradicional a l’aula
impedeix: atendre individualment als alumnes
o a les parelles que ho necessiten. És precís
portar a terme l’observació i el seguiment de
les parelles, especialment en el que respecta
l’actuació dels tutors/es.
Fases d’aplicació.
FASE 5:
Avaluació.
A més de l’autoavaluació i coavaluació dins de
les parelles, es disposarà d’informació
procedent de l’observació continua que pot
complimentar-se amb probes o dossiers finals.